Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Vicia onobrychioides

Per la seva semblança amb les espècies del gènere Onobrychis.

Etimològic
Abortiu

Que pot interrompre el desenvolupament del fetus durant l'embaràs.

Etnobotànica
Acaule

Dit de la planta amb totes les fulles a la base i a on les úniques tiges són les que porten les flors

Botànica
Acícula

Acícula, fulla llarga i prima en forma d'agulla, com la dels pins i d’altres gimnospermes.

Botànica
Aclamidi, Aclamídies

Flors sense periant, o sigui flors que no tenen sèpals ni pètals.

Botànica
Aconitum

Del nom de la planta en llatí, aconitum, i aquest del grec akóniton que fan derivar d'akón (pedra), al·ludint al seu hàbitat predilecte, com són els llocs pedregosos.

Segons Teofrast, el nom deriva de la ciutat d'Acona, a Bitínia

Etimològic
Aconitum anthora

És a dir, "anti tora", per haver-se tingut la seva arrel com a antídot o contraverí de Ranunculus thora. La veritat és que totes dues són molt verinoses.

Etimològic
Aconitum lycoctonum

Nom grec compost de lýkos (llop) i kteíno (matar); un acònit per a matar els llops.

Etimològic
Aconitum napellus

Diminutiu que creà Linné de napus (nap), per la forma tuberosa de l'arrel.

Etimològic
Acrescent

Dit de l’òrgan que continua creixent un cop acomplert el seu creixement normal.

Botànica
Actaea

És la aktaía, herba citada per Plini.

Etimològic
Actaea spicata

Del llatí spica (espiga), fent referència a la inflorescència en raïm més o menys espiciforme.

Etimològic
Actinomorf

Dit de les flors que tenen tres plans de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o menys radialment.

Botànica
Aculèol

Petit aculi.

Botànica
Aculi, aculeat

Agulló o excrescència rígida i punxent formada només per teixits epidèrmics, com els dels rosers i els esbarzers (les veritables espines són tiges).

Botànica
Acumen

Punta molt marcada en què terminen fulles i altres òrgans.

Botànica
Acuminat

Punta molt marcada en què terminen algunes fulles i altres òrgans.

Botànica
Adonis

Del nom mitològic de la planta, la qual brotà de la sang d'Adonis, en ser mort per un senglar.

Etimològic
Adonis aestivalis

Perquè la floració s’assoleix a l'estiu. Del llatí aestivus (estival).

Etimològic
Adonis autumnalis

Perquè la floració s’allarga fins a la tardor. Del llatí autumnus (tardor).

Etimològic
Adonis citrina

Pel color de les flors. Del llatí citrus (llimona).

Etimològic
Adonis flammea

Pel color de foc de les flors. Del llatí flamma (flama).

Etimològic
Adonis intermedia

Per la seva situació taxonòmica.

Etimològic
Adonis microcarpa

Per la menor magnitud del fruit. Compost del prefix grec mikro (petit) i karpós (fruit).

Etimològic
Adonis pyrenaica

Pel seu hàbitat.

Etimològic
Afil·le, afil·la Sense fulles (o molt petites). Botànica
Agut, Aguda

Dit d’una fulla o d’altres òrgans que acaben en punxa, o sigui que els marges fan angle agut a l’àpex.
Dit d’un òrgan acabat en punxa.

Botànica
Aixart

Sembla que el significat d’aquest mot, a l’Empordà, presenta una certa controvèrsia. Segons Papers del Montgrí 2008 (núm. 19, p. 75-76), «el diccionari Alcover-Moll comenta que aquest mot és només usat a la zona de l’Empordà i ens remet a l’obra de Víctor Català (Solitud) per al seu coneixement. Defineix el mot com la part d’un corral sense sostre i que és on surt el bestiar quan fa calor o en estar cansat de trobar-se reclòs. Ens ha semblat, però, que el terme pot estar més relacionat amb el mot eixermar, que significa netejar d’esbarzers, de mates, un camp, un marge, un camí, etc., és a dir, artigar-lo. Es diu que un terreny artigat és un terreny eixermat. A més, l’eixermataire és l’equivalent de l’artigaire. L’ús del mot aixart, tan present a la parla oral dels més grans, podria correspondre, doncs, a la intensa activitat agrícola de la muntanya».

En canvi, segons Toponímia del terme municipal de Torroella de Montgrí (Torroella de Montgrí, l’Estartit i les illes Medes, Sobrestany i la Bolleria) (Moisés Selfa i Sastre, 2009), un aixart és «un marge que separa dues feixes de terra».

A la publicació Podall de 2015 (p. 236), l'estudiós Manel Martínez i Garcia escriu, referint-se als elements de les vinyes de la Conca de Barberà, en la línia del que esmenta Moisès Selfa. Diu: «Els aixarts o marges a dues cares són un altre tipus de marge o, més ben dit, dos marges separats al mig dels quals s'anava omplint de petites pedres que sortien en llaurar el terreny. Els aixarts els podem trobar al mig d'un tros, en una vora, com a marge divisori entre dues finques o entre un camí i el tros. Aquestes construccions són abundants en indrets pedregosos, on cada cop que es passava l'arada sortien grans quantitats de pedres petites. Poden arribar a tenir dimensions considerables amb més de tres metres d'amplada i diversos metres de llargada».

Etnobotànica
Ala

Expansió membranosa planera que presenten alguns òrgans i algunes llavors, com les aletes que tenen els peixos.

Botànica
Ala (flor) Cadascun dels dos pètals laterals de la flor de la família de les papilionàcies (corol·la papilionàcia perquè la flor s’assembla a una papallona) i també de la família de les poligalàcies. Botànica
Altern, Alterna

Dit de les fulles o altres òrgans esparsos que es disposen a banda i banda d'un eix (tija, raquis...) de manera que fan entre ells un angle de 180º aproximadament. (dit també espars).

Botànica
Alvèol Petita concavitat en una superfície. Botànica
Ament

Inflorescència (o sigui grup de flors) densa, generalment penjant, formada per flors unisexuals; com les arracades dels avellaners i dels pollancres.

Botànica
Amfigastri

Fil·lidi, generalment petit, que forma una tercera filera a la cara ventral del caulidi de les hepàtiques folioses.

Botànica
Amplexicaule Dit de les fulles i altres òrgans que abracen la tija per llur base. Botànica
Anastomitzat, Anastomitzada

Dit de la nervació foliar en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.

Botànica
Andar

Cadascun dels laterals que conformen el clos per a tenir-hi bestiar anomenat pleta.

Etnobotànica
Androceu Conjunt dels estams d’una flor. Botànica
Anell Renglera de cèl·lules, sovint disposades fent com una cresta, que presenten els esporangis de moltes falgueres i que en provoca l'obertura per tal d'alliberar les espores. Botànica
Anemone

Del grec ánemos (vent), perquè algunes espècies creixen en llocs alts i ventilats, i també perquè tenen els estils plomosos, batuts pel vent.

Etimològic
Anemone hepatica

Del grec hepatikós (referent al fetge). Veure gènere Hepatica.

Etimològic
Anemone alpina

Per la zona (alpina) o regió (els Alps) on habita.

Etimològic
Anemone narcissiflora

Per les flors umbel·lades, com els narcisos (del llatí, narcissus).

Etimològic
Anemone nemorosa

De llatí nemus, nemoris (bosc), pel seu hàbitat.

Etimològic
Anemone pulsatilla

Del llatí pulsare (agitar), al·ludint a la seva flor penjada, moguda pel vent.

Etimològic
Anemone ranunculoides

Per l'aspecte de ranuncle, fent referència a les plantes del gènere Ranunculus. La terminació -oídes (semblant a) és composta de la vocal d'unió -o- i el mot grec eídos (aspecte)

Etimològic
Anemone vernalis

Per l'època de la florescència. Del llatí vernus (primaveral).

Etimològic
Angustisepte, Angustisepta

Bipartit per un envà estret, és a dir, en el fruit tipus silícula, l’envà o septe és perpendicular als costats amples (oposat a latisepte).

Botànica
Animal

Bèstia útil per al treball. És el cas de matxos i rucs.

Etnobotànica
Antera

Part superior de l'estam, en forma de capet o capseta, on es produeix el pol·len.

Botànica
Antrors, Antrorsa

Dirigit cap a l'àpex de l'òrgan on és inserit.

Botànica
Anvers Botànica
Àpex

Extrem superior d’un òrgan, de la fulla, de la tija, de la inflorescència...

Botànica
Apiculat, Apiculada

Que termina en un mucró o petita punta.

Botànica
Àpter

Que no té ales

Botànica
Aqueni

Fruit sec que conté una única llavor.

Botànica
Aquilegia

Forma llatina femenina del neutre aquilegium (cisterna), al·ludint als vasos que formen els pètals. És un mot del llatí tardà, un neologisme com tants altres noms científics. Segons Linné, errònia derivació d'aquilina, nom llatí de la planta, pels seus pètals corbats com urpes d'àliga.

Etimològic
Aquilegia hirsutissima

S'al·ludeix, amb més o menys propietat, al toment que la recobreix

Etimològic
Aquilegia kitaibelii

Dedicada a Kitaibel, botànic hongarès (1757-1817).

Etimològic
Aquilegia pyrenaica

Per l'hàbitat preferent als Pirineus.

Etimològic
Aquilegia vulgaris

Perquè és molt comuna.

Etimològic
Araneós

Cobert de llargs pèls i fins entrecreuats com teranyines.

Botànica
Arcuat, Arcuada

Corbat en forma d’arc.

Botànica
Aresta

Apèndix llarg (± rígid i prim) que tenen alguns òrgans, com ara les bràctees de les flors de la família de les gramínies, les glumes i les glumel·les. A vegades també són aristats els peduncles que porten flors, que tenen una prolongació per sobre de la inserció de la flor

Botànica
Article

Segment de qualsevol òrgan, més o menys delimitat per nusos o constriccions i sovint susceptible de separar-se espontàniament dels immediats.

Botànica
Artigar

Preparar (un tros de terra inculta) per a conrear-la, especialment traient-ne les plantes.

Etnobotànica
Artigatge Acció d’artigar; l’efecte. Etnobotànica
Asteriforme

Que té forma d’estrella.

Botànica
Astragalus

Del grec astrágalos, nom d'una lleguminosa en Dioscòrides; segons uns autors, seria del gènere Astragalus i, segons uns altres, del gènere Lathyrus. Astrágalos també és el nom en grec d'un os del tars del peu, al·ludint a la forma del llegum en algunes espècies, com Astragalus hamosus.

Etimològic
Astragalus aristatus

Del llatí arista (aresta, espina), pels pecíols persistents i terminats en aresta espinescent.

Etimològic
Astragalus cicer

En llatí, cicer és cigró o ciuró, pel llegum inflat més o menys semblant al d'aquella planta, també lleguminosa.

Etimològic
Astragalus depressus

Del verb llatí deprimere, el participi passat és depressus (aixafat); per ser planta cespitosa.

Etimològic
Astragalus epiglottis

Del grec epiglottís, pel llegum de forma més o menys semblant a l'epiglotis, tapa o part superior de la glotis.

Etimològic
Astragalus glycyphyllos

Del grec glykýs (dolç) i fýllon (fulla), per la semblança de les fulles amb les de la regalèssia.

Etimològic
Astragalus hamosus

Del llatí hamus (ham, ganxo), per la forma dels llegums encorbats que s'hi assemblen.

Etimològic
Astragalus incanus

Del llatí incanus (canós, blanquinós) pel toment canós i sedós de la planta.

Etimològic
Astragalus macrorrhizus

Del grec makrós (llarg i gruixut) i rhíza (arrel), per la forma del rizoma.

Etimològic
Astragalus massiliensis

De Massilia, nom llatí de Marsella, al·ludint a la regió on habita.

Etimològic
Astragalus monspessulanus

Per la seva pàtria, Montpeller, en llatí Mons Pessulum; monspessulanus és el gentilici llatí aplicat als seus habitants. Mospeliensis i monspeliacus són altres epítets usats amb el mateix sentit..

Etimològic
Astragalus narbonensis

De Narbona, en la antiguitat Narbo Marcius, on va ser trobada.

Etimològic
Astragalus pentaglottis

Del grec pénta (cinc) i glottís (la glotis,el gargamelló), pels cinc llegums que ordinàriament presenten els capítols.

Etimològic
Astragalus purpureus

Del llatí purpureus (del color de porpra), pel que tenen les flors.

Etimològic
Astragalus scorpioides

Del grec skorpíos (l'escorpí) i eidés, de eídos (semblant), pel llegum arquejat que simula la cua d'aquell aràcnid.

Etimològic
Astragalus sempervirens

Vol dir sempre verd. Del llatí semper (sempre) i virens, participi present de vireo (reverdir), pel color verd cendrós de la planta bastant duradora per efecte de la persistència dels pecíols.

Etimològic
Astragalus sesameus

Del llatí de sesamum i aquest del grec sésamon; per la forma del llegum, que recorda la del sèsam.

Etimològic
Astragalus stella

Del llatí stella (estel o estrella), pels llegums estesos i radiants.

Etimològic
Astragalus subbiflorus

Que poques vegades té dues flors. Dels prefixos llatins sub- (poc, no prou) i bi- (dos), i del substantiu flos, floris (flor).

Etimològic
Astragalus tragacantha

Del grec tragacantha, de trágos (el boc) i ákantha (espina), al·ludint-se als pecíols espinescents i fortament vulnerants.

Etimològic
Astragalus variabilis

Del llatí variabilis (variable), pel seu polimorfisme.

Etimològic
Atenuat, Atenuada

Que s’aprima cap a l’àpex.

Botànica
Aurícula

Apèndix foliaci, generalment petit, de forma més o menys semblant a una orella.

Botànica
Axil·la

Enforcadura d'una fulla (o d'un altre òrgan foliaci) amb la tija que la sosté (en deriva axil·lar).

Botànica
Axil·lar Botànica
Axonomorfa

Dit de les rels que tenen un eix principal clarament més desenvolupat que els laterals.

Botànica
Baia

Fuit carnós sense pinyol, ja que la part interna del fruit, l’endocarpi, també és carnosa, com ara el raïm o la tomata; com tots els fruits carnosos és indehiscent.

Botànica
Ballarusca Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. Etnobotànica
Balsàmic

Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori

Etnobotànica
Barbulat

Dit dels pèls que tenen apèndixs laterals curts.

Botànica
Basifix, Basifixa

Dit de les anteres inserides per llur base al filament de l’estam (oposat a dorsifix).
Dit del pèl unit per la base (oposat a medifix).

Botànica
Batall Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. Etnobotànica
Bec Punta més o menys ben delimitada, en què terminen alguns fruits. Botànica
Beina Base eixamplada d'algunes fulles, que envolta totalment o parcialment la tija. Botànica
Bèlit Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. Etnobotànica
Berberidaceae (Berberidàcies)

Del nom del gènere Berberis.

Etimològic
Berberis

Del grec bérberi (petxina petita), al·ludint a la forma còncava dels pètals. Altres autors la fan provenir de barbaris, el nom àrab de la planta.

Etimològic
Berberis aetnensis

De l'Etna, pel seu hàbitat.

Etimològic
Berberis vulgaris

Perquè és l'espècie més comuna.

Etimològic
Bestiar Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. Etnobotànica
Bidentat, bidentada Que termina en dues dents Botànica
Bífid

Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls fins a menys de la meitat de la seva longitud.

Botànica
Bigarrar

Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla.

Etnobotànica
Bilabiat, bilabiada Dit del calze o la corol·la que presenta dues parts en forma de llavis. Botànica
Bilateral

Dit de les flors que tenen només dos plans de simetria perpendiculars entre ells

Botànica
Bípar, bípara Dit del tipus de ramificació cimosa en què les branques laterals neixen per parells oposats. Botànica
Bipinnaticomposta Botànica
Biserrula

Del llatí bis (dues vegades, doble) i serrula, diminutiu de serra (la serra), pel llegum serrat pels dos marges.

Etimològic
Biserrula pelecinus

En grec, pélekys és una destral de dos talls, insistint en la idea etimològica de biserrula. El mot llatí pelecinos o pelecina significa una herba perjudicial als sembrats.

Etimològic
Blana

Dit de la fulla tova que es doblega fàcilment (oposat a coriàcia).

Botànica
Bonjeania

Nom dedicat per Reichenbach al botànic J. L. Bonjean, apotecari de Chambéry, autor de la Flora de Savoia.

Etimològic
Bonjeania hirsuta

Del llatí hirsutus (pelut), perquè és una planta molt peluda.

Etimològic
Bonjeania recta

De rectus, -a, -um (dret), per la direcció del tronc.

Etimològic
Bràctea

Òrgan foliaci situat vora les flors, generalment de foma, mida, coloració, etc. diferents que les de les fulles normals. (en deriva bracteat i bracteïforme).
Fulla modificada, més petita que les normals, que creix entremig de les flors. A les compostes hom parla de bràctees involucrals per anomenar les bràctees externes del capítol, les que engloben i protegeixen el conjunt de flors; alguns gèneres de compostes també tenen petites bràctees entremig de les flors.
En algunes monocotiledònies, com a les famílies de les ciperàcies i de les gramínies, on les flors no tenen sèpals ni pètals, hom parla de bràctees per anomenar les peces que porten i protegeixen estams i carpels.

Botànica
Bractèola

Bràctea petita. Són presents a les inflorescències en umbel·la de les umbel·líferes, a les inflorescències de les labiades.

Botànica
Brassica

Del llatí brassica (la col). Segons J. Cadevall, ha estat molt discutida l'etimologia d'aquesta paraula. S'ha dit si ve del celta bresic, que significa "col". L'origen és incert; el màxim que es pot fer és assenyalar la forma grega bráske interpretada krámbe (la col).

Etimològic
Brassica asperifolia

En llatí, asper, aspera, asperum és aspre, desigual, que no és llis ni pla; i folium és fulla. Fulles de tacte aspre.

Etimològic
Brassica fruticulosa

Forma diminutiva del llatí fruticosus; de frutex (arbust).

Etimològic
Brassica laevigata

Del llatí laevigare (allisar, polir), pel tronc llis i glabre.

Etimològic
Brassica napus

El napus de Columel·la també és nap, i aquí, en aposició amb Brassica, és com si diguéssim nap i col.

Etimològic
Brassica nigra

Del llatí niger, nigra, nigrum (negre), pel color de les llavors: mostassa negra, que és la medicinal.

Etimològic
Brassica oleracea

Oleraceus, paraula que fa servir Plini, vol dir lleguminós; de olus, hortalissa, verdura, i també col.

Etimològic
Brassica rapa

Rapa, com rapum, significa nap en llatí.

Etimològic
Brassicaceae (Crucíferes)

Fa referència a un dels gèneres d'aquesta família, el gènere Brassica, al qual pertanyen algunes de les hortalisses més comunes i conreades des de l'antiguitat, com ara el nap, la col o la mostassa.

Cruciferae (crucíferes), del llatí crux, crucis (creu), per la corol·la típica amb quatre pètals en forma de creu, era el nom sistemàtic d'aquesta família fins no fa gaire. Tanmateix, l'ús d'aquest terme segueix sent molt comú i encara s'admet en la nomenclatura oficial. De fet, en el DIEC, el terme brassicàcies remet a crucíferes; I, al diccionari de la RAE, ni tan sols hi és.

 

Etimològic
Briòfit

Terme pendent de redacció.

Botànica
Broc Trosset de branquilló o branca petita. Etnobotànica
Bulb

Òrgan subterrani, popularment anomenat ceba o cabessa, que correspon a un tija especialitzada, curta i gruixuda, recoberta de fulles carnoses no fotosintètiques, amb rels a la part inferior i que anualment emet tiges aèries amb fulles verdes i flors.

Botànica
Bulbil
  • Òrgan de multiplicació vegetativa en forma de petita gemma o de petit bulb que neix sobre la part aèria de la planta, per comptes de les flors, format per una gemma envoltada de fulles gruixudes que contenen substàncies de reserva i que en caure dóna lloc a un nou individu.
  • Petit bulb que neix lateralment d’un altre bulbil.
Botànica
Cakile

De l'àrab qaqoullà, paraula que usa Serapio.

Etimològic
Cakile maritima

Del llatí maritimus (del mar o pròxim al mar), perquè viu als arenals costaners.

Etimològic
Calicle

Conjunt de peces estèrils de la flor que se situen per sota del calze, sovint amb la mateixa forma i color, per la qual cosa semblen sèpals; tanmateix es tracta de bràctees o estípules, o sigui fulles modificades.

Botànica
Caltha

Del grec kalathós (copa); en llatí, caltha vol dir calèndula i viola groga, fent referència aquí a la forma i al color de la flor.

Etimològic
Caltha palustris

Del llatí palus (llacuna, estany), pel seu hàbitat.

Etimològic
Calze

Embolcall extern de la flor, format per sèpals, generalment verd i poc vistós.

Botànica
Cal·lus
  • Dit d’unes excrescències que presenten les flors d’algunes orquídies
  • En les espiguetes d'algunes gramínies, engruiximent de l'extrem superior dels articles del raquis, situat sota mateix de la flor.
Botànica
Campanulat, campanulada

Que té forma de campana.

Botànica
Canaliculat, canaliculada Proveït de canalicles (petits canals). Botànica
Capítol Botànica
Càpsula Fruit sec, provinent de la soldadura de diversos carpels, que a la maturitat s'obre deixant lliures les llavors. Botànica
Carena
  • A les flors papilionades de les famílies de les papilionàcies i de les poligalàcies, els dos pètals inferiors un xic soldats, ja que tenen la forma de la biga llarga que va d’un cap a l’altre de la teulada i serveix de llom per a sostenir les altres bigues, anomenada també carena o quilla.
  • Cantell més o menys sortint que presenta un òrgan foliaci doblegat sobre ell mateix.
Botànica
Cariopsi

Fruit o gra de les gramínies, sec i indehiscent, amb el pericarpi prim i soldat a la llavor.

Botànica
Carnós, carnosa Dit del fruit suculent o polpós. Botànica
Carpel

Cadascuna de les fulles modificades que constitueixen el gineceu de les angiospermes. D'una a una soldades entre elles es repleguen i es tanquen per formar un o més pistils.

Botànica
Carpòfor Prolongació del receptacle d’algunes flors que, a manera de peu, sosté el gineceu i, més tard, el fruit. Botànica
Caulescent

Planta amb tija aparent (en deriva caulinar, pertanyent o relatius a la tija).

Botànica
Caulidi

Eix principal, semblant a una tija, que conté els fil·lidis.

Botànica
Caulinar Pertanyent o relatiu a la tija. Botànica
Cavorcar Obrir a la soca d’un arbre (sovint s’obre de manera natural), una cavitat visible des de l’exterior i que es coneix com a cavorca. Quan la cavitat no es veu, es diu que la planta s’ha borat. Etnobotànica
Cecidi, agalla

Terme pendent de redacció.

Botànica
Ceratocephala

Del grec kéras -atos (banya) i kephalé (cap); pels aquenis bequeruts.

Etimològic
Ceratocephala falcata

Pels aquenis falciformes, remarcant el caràcter assenyalat en el gènere. Del llatí falcatus (en forma de falç).

Etimològic
Cespitós, cespitosa

Dit de les plantes que rebroten o fillolen abundosament i densament fent una gespa.

Botànica
Chelidonium

Nom grec d'aquesta planta, chelidónion, i de ficaria, que corresponen a Chelidonium majus (celidònia major) i a Ranunculus ficaria (celidònia menor). Segons Teofrast i Dioscòrides, perquè naixen quan arriben las orenetes, chelidón. Chelidónion és un diminutiu que significa oreneta petita.

Etimològic
Chelidonium majus

Majus, per la seva talla més gran, comparada amb la ficaria, anomenada la menor o petita, termes de comparació que es troben molt en les plantes.

Etimològic
Cili Pèls o apèndixs filiformes ± rígids que fan, en conjunt, una franja marginal a les fulles o a d'altres òrgans. Botànica
Cima

Inflorescència en la qual tots els eixos tenen un creixement limitat i terminen en una flor (fl); la creixença només pot ésser continuada per eixos fills laterals (e) que repeteixen el procés, i així successivament.

Botànica
Circell Botànica
Cladodi Botànica
Claviforme

En forma de clava (bastó que s'engruixeix de la base a l'àpex)

Botànica
Cleda Vegeu Andarà. També es dona el nom de cleda al clos constituït per andaràs. Etnobotànica
Cleistògam, Cleistògama

Dit de les flors que no arriben a obrir-se i es fecunden amb el pol·len propi (oposat a casmògam).

Botànica
Clematis

Del grec kléma i klematís (sarment). Del llatí Clematis -idis, prové clématis o clemàtide, nom de quatre plantes sarmentoses. Plini i Dioscòrides la descriuen com semblant a l’arínjol o sarsa (Smilax), que s'entortolliga: proximis locis illigans se sicut smilax […] serpentem per arbores.

Etimològic
Clematis erecta

Pel seu tronc dret.

Etimològic
Clematis flammula

Diminutiu llatí de flamma (bandereta), pel plomall del fruit.

Etimològic
Clematis recta

Pel seu tronc dret.

Etimològic
Clematis vitalva

De vitis alba que, segons Plini, significa Bryónia (carbassina), de tronc filamentós.

Etimològic
Coc

Cadascun dels carpels més o menys esfèrics, monos-perms, que constitueixen un fruit, generalment sec, i que se separen uns dels altres a la maturitat.

Botànica
Colutea

Del llatí colutea, una mena de llegum, segons Plini; i aquesta del grec koloitía o koloytéa, que deriven de koloýo (mutilar, desmembrar), perquè creien els antics que en trencar-li les branques es moria, com sofrint una castració. En Teofrast, és el nom, al menys, de dos arbres amb les llavors tancades dins d'una beina: Colutea arborescens i Cytisus aeolicus, i d'un salze: Salix Caprea.

Etimològic
Colutea arborescens

Participi present del verb llatí arborescere (fer-se arbre), per ser planta arbustiva o mata.

Etimològic
Compost, Composta Botànica
Comprimit, Comprimida Botànica
Concolor, Concolora

D'un sol color. Del mateix color. Oposat a discolor

Botànica
Concrescent

Dit dels òrgans que creixen soldats entre ells.

Botànica
Connat

Dit dels òrgans que han nascut junts i romanen més o menys soldats entre ells.

Botànica
Connectiu

Part mitjana i estèril de l'antera, que uneix entre elles les dues anteres.

Botànica
Connivent

Dit dels òrgans que es posen en contacte o quasi per llur àpex sense ésser, però soldats entre ells.

Botànica
Constret, constreta

Que presenta un estrenyiment.

Botànica
Contret

Que presenta una reducció de volum.

Botànica
Convolut, convoluda

Dit de les fulles que s'enrotllen longitudinal-ment en forma de tub.

Botànica
Coral·loide

Que té l’aparença d’un corall.

Botànica
Cordat, cordada Botànica
Coriaci, coriàcia Botànica
Corimbe

Inflorescència en què les flors o les branques se situen més o menys a un mateix nivell però llurs pedicels neixen de diferents altures del peduncle.

Botànica
Corol·la Botànica
Corona

-Conjunt d'apèndixs petaloides, sovint soldats fent coroneta, que presenten certes flors a la part interior del periant.

-Conjunt de les lígules perifèriques dels capítols d'aquelles compostes que presenten un disc central de flors tubuloses.

-Apèndix que presenten al capdamunt alguns fruits.

Botànica
Corydalis

Korydallís i korydálion són noms en grec antic de la fumària; s'al·ludeix aquí a la semblança de l'esperó amb el dit polze de la cogullada (una mena d'alosa), o sigui també la flor del Delphinium. Corydalis és el nom amb que s'anomenava en llatí la cogullada.

En Pseudo-Dioscòrides, sinònim de kapnós (fumaria).

Etimològic
Corydalis cava

Del llatí cavus (buit, cóncau). Pel seu rizoma tuberculós buit.

Etimològic
Corydalis enneaphylla

Del grec énnea (nou) i phýllon (fulla), per a Plini, Enneaphyllum era una herba de naturalesa càustica amb nou fulles, és a dir, que té fulles biternades.

Etimològic
Corydalis lutea

Del llatí luteus (groc), pel color de la flor.

Etimològic
Corydalis solida

Del llatí solidus (massís), com el seu rizoma.

Etimològic
Cos oleífer

Corpuscle esfèric o el·lipsoïdal que conté lípids, existents dins les cèl·lules de moltes hepàtiques. Pot ser translúcid o opac i és més o menys brillant.

Botànica
Cos oleífer granulós

Cos oleífer format per diverses vesícules aglomerades.

Botànica
Cos oleífer simple

Cos oleífer format per una sola vesícula.

Botànica
Costa

Sortint recte i estret que fa ressalt a la superfície d'un fruit, d'una tija...

Botànica
Cras, crassa Botànica
Crenat, crenada

Fulles o altres órgans els marges dels quals tenen dents poc sortints i arrodonides.

Crenulat-ada, que és finament crenat.

Botànica
Crenulat, Crenulada Botànica
Cucul·lat, cucul·lada

En forma de caputxeta.

Botànica
Cuneat, cuneada: cuneïforme

És a dir que té forma de tascó.

Botànica
Cúpula

Als arbres de la família de les fagàcies involucre llenyós que enclou o embolcalla els fruits (en deriva cupuliforme).

Botànica
Cuspidat, cuspidada

Que termina en punta.

Botànica
Decumbent

És oposat a erecte.

Botànica
Decurrent

Dit de les fulles sense pecíol, enganxades a la tija, el limbe de les quals s’estén cap avall, unit a la tija.

Botànica
Decussat, decussada

Dit de les fulles oposades en què cada parell es disposa en un pla longitudinal que fa angle recte amb els dels parells immediats, superior i inferior.

Botànica
Deflex, deflexa

Girat o corbat cap avall.

Botànica
Dehiscència

Acció d’obrir-se espontàniament (s’aplica als fruits que s’obren per deixar anar les granes).

Botànica
Delphinium

De delphínion, diminutiu de delphís (dofí), que és el nom grec de la planta, en Dioscòrides, per la semblança del sèpal superior amb aquest cetaci. Altres hi veuen el dit polze del peu de l'alosa.

Segons el Pseudo-Dioscòrides, perquè les seves fulles basals, feses i allargades, tenen forma de dofí.

Etimològic
Delphinium peregrinum

Fa referència a la seva extensa àrea de dispersió.

Etimològic
Delphinium pubescens

Pel seu tronc tomentós o pubescent, fent referència al borrissol que els creix als adolescents, en llatí pubescens.

Etimològic
Delphinium ajacis

Genitiu del nom propi grecollatí Ajax (literalment, "el que cura"), en memòria dels herois grecs.

Etimològic
Delphinium cardiopetalum

Fa referència a la forma de cor dels pètals laterals.

Etimològic
Delphinium elatum

Del llatí elatus (alt i dret), per la forma del tronc.

Etimològic
Delphinium staphisagria

Del grec staphís (raïm sec, pansa) i ágrios (silvestre); significa "pansa de muntanya", fent referència a la forma que presenten la inflorescència i les fulles, semblants al cep silvestre.

Etimològic
Delphinium verdunense

Fa referència a la localitat francesa de Verdun.

Etimològic
Deltoide

Fulla.

Botànica
Dentat, dentada Botànica
Denticulat, denticulada

Que té petites dents.

Botànica
Diadelf, diadelfa

Dit de la planta els estams de la qual s’agrupen en dos petits feixos (a les papilionàcies un feix amb un sol estam).

Botànica
Dialipètal, dialipètala

De pètals lliures (és oposat a gamopètal).

Botànica
Dialisèpal,dialisèpala

De sèpals lliures (és oposat a gamosèpal)

Botànica
Dicasi

Cima en què cada eix produeix dues branques oposades.

Botànica
Digitada

Fulla.

Botànica
Dioic

Dit de les plantes on hi ha individus que només fan flors masculines (amb estams que produeixen pol·len), i individus que només fan flors femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls), és a dir les plantes que tenen sexes separats; són doncs plantes amb flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

Botànica
Diploclamadi, diplocamadídia

Dit de la flor que consta de dues cobertes, el calze i la corol·la.

Botànica
Discolor, discolora

De dos colors o més. És oposat a concolor.

Botànica
Disperm

Que conté dues llavors.

Botànica
Distal

Dit de la part d'un òrgan més allunyada de la base.

Botànica
Dístic, dística

Dit de les fulles, de les ramificacions, etc. que es disposen en dos rengles longitudinals oposats.

Botànica
Divaricat, divaricada

Dit de les branques, o altres òrgans que divergeixen segons un angle molt obert.

Botànica
Dolichos

En Hipòcrates i Teofrast, dólichos, de l'adjectiu grec dolichós (llarg), és el nom d'una lleguminosa, al·ludint segurament a la llargària dels llegums.

Etimològic
Dolichos melanophthalmos

Del grec mélas, mélanos (negre) i ophthalmós (ull), per les seves llavors blanques, amb el llombrígol circuït de negre.

Etimològic
Dorsifix, dorsifixa

Fixat pel dors; dit especialment de les anteres que s'insereixen al filament per llur part dorsal.

Botànica
Dorycnium

Deriva del grec dóry (llança) i knáo (untar), perquè, segons Plini, amb el suc de la planta fregaven aquella arma per a emmetzinar-la; Se suposa que era l'estramoni (Datura Stramonium). Dioscòrides dóna aquest nom a una altra planta que podria ser una corretjola (Convolvulus Cneorum). Tanmateix, les plantes d'aquest gènere, que són inofensives, sembla que no tenen res a veure amb la dels antics.

El gènere va ser establert per Tournefort i revalidat per Linnè per a plantes que no tenen res a veure amb les anteriors. Però ja Lobelius, Clusius i Daléchamps incloíen entre els seus Dorycnium plantes a les quals avui anomenem així.

Etimològic
Dorycnium decumbens

Del llatí decumbere (inclinar-se, abocar-se), per les branques inclinades sota el seu pes..

Etimològic
Dorycnium pentaphyllum

Del grec pénta (cinc) i fíllon (fulla), pels tres folíols i les dues estípules semblants a ells, que figuren una fulla quinquefoliolada.

Etimològic
Dorycnium suffruticosum

Del llatí sub (per sota de) i frutex (arbust), perquè és un arbust petit.

Etimològic
Drupa

Fruit carnós amb pinyol, dins el qual hi ha la llavor, com ara la cirera o l’oliva.

Botànica
Eglandular

Que no té glàndules (oposat a glandulós).

Botànica
Eixonar Fer caure les fulles d’una branca agafant-la amb la mà closa i resseguint-la cap a vall. Etnobotànica
Emarginat, emarginada

Que presenta a l'àpex una osca o entrant poc profund.

Botànica
Embeinador

Qué té beina.

Botànica
Endocarpi

Part més interna d’un fruit carnós que sovint es correspon amb el pinyol.

Botànica
Enervi, enèrvia

Desproveït de nervis o sense nervis manifestos.

Botànica
Ensiforme

En forma d'espasa.

Botànica
Enter Botànica
Entrenús Botànica
Epicarpi Botànica
Epigin, epígina

Dit de la flor d’ovari ínfer.

Botànica
Erecte, erecta

Que creix recte (és oposat a decumbent).

Botànica
Eriçat, eriçada

Cobert de pèls rígids.

Botànica
Ericoide

Planta semblant a un bruc o a les fulles de bruc.

Botànica
Eriòpode

Planta que a la base té llargs pèls llanosos (aplicat al gèn. Hieracium).

Botànica
Eruca

Igual com erucago i erucastrum, del verb llatí urere (cremar), pel gust de les llavors. Altres tenen la paraula eruca que també vol dir "oruga", per "obscura". Segons St. Isidor de Sevilla, eruca seria una alteració d'urica, de uro. L'italià n'ha fet ruchetta, el francès roquette i l'anglès rocket.

Etimològic
Eruca sativa

Del llatí sativus (que se sembra), sens dubte involuntàriament, amb altres llavors.

Etimològic
Eruca vesicaria

Del llatí vesicarius, de vesica (bufeta), per la forma del calze fructífer.

Etimològic
Escabre, escabra

Que és molt raspós (en deriva escàbrid-a, el qual significa llegerament escabre).

Botànica
Escapus

Peduncle florífer més o menys llarg i sense fulles, sobretot que neix d'un bulb o rizoma.

Botànica
Escariós, escariosa

De consistència membranosa i més o menys translúcid.

Botànica
Esclerofil·la

Fulla sovint petita i endurida, pròpia de les plantes llenyoses mediterrànies.

Botànica
Escudet

Part terminal de les esquames d'una pinya, sovint boteruda o piramidal, l'única visible quan la pinya és tancada.

Botànica
Escutel·liforme

En forma de petit escut.

Botànica
Espàdix

Inflorescència de les aràcies en forma d'espiga gruixuda i més o menys carnosa que porta a la base flors generalment unisexuals i poc aparents. (en deriva espadiciforme).

Botànica
Espars

Dit de les fulles (i d'altres órgans) que neixen una a cada nus i es disposen més o menys helicoïdalment, de manera que cadascuna no se superposa exactament amb les immediates, superior i inferior.

Botànica
Espata

Bràctea que envolta l’espàdix.

Botànica
Espatulat, espatulada

Fulla que té forma d’espàtula.

Botànica
Esperó

Protuberància o bossa d’un sèpal o d’un pètal (tancada) que es prolonga cap endarrere del punt d’unió amb el pedicel floral, i que sol contenir el nèctar, fent així més difícil que l’insecte hi pugui arribar.

Botànica
Espiciforme

En forma d'espiga o que s’hi assembla.

Botànica
Espiga

Inflorescència formada de flors sèssils disposades al llarg d'un eix.

 

Inflorescència (un conjunt de flors) on les flors no tenen pedicel i es disposen al llarg d’un eix molt juntes unes de les altres, com ara les espigues de les gramínies.

 

Dit també de la part reproductora d'una planta amb aspecte d'espiga.

 

Botànica
Espigueta

Inflorescència (un conjunt de flors) de les gramínies que consta d’unes quantes flors (a vegades una de sola), dita també espícula; a la base d’una espigueta hi ha dues bràctees anomenades glumes. Diverses espiguetes solen créixer plegades i formen una inflorescència més complexa i grossa que s’anomena espiga.

Botànica
Espina

Apèndix rígid i molt punxent. (en botànica hom diferencia les espines pròpiament dites que es poden lignificar i portar fulles i flors, o sigui que de fet són tiges, dels agullons, les espines d’origen epidèrmic, menys rígides i que mai porta fulles ni flors, això si, també molt punxoses).

Botànica
Espiorc Tros de branca que es deixa a un arbre en esporgar-lo, o que queda quan d’aquella n’ha caigut una part important. Etnobotànica
Esporangi

A les falgueres l’òrgan productor d’espores.

Botànica
Esporocarp

En alguns pteridòfits aquàtics, receptacle que conté els esporangis.

Botànica
Esporofil·le

Fulla fèrtil que porta els esporangis.

Botànica
Esquama

Apèndix o òrgan més o menys rígid en forma d’escata de peix, com ara les esquames de la base foliar d’algunes falgueres (en deriva esquamiforme: fulla que té forma d’esquama).

 

A les gimnospermes dit de les bràctees fèrtils dels estròbils o pinyes.

Botànica
Esquizocarp

Fruit indehiscent (que no s’obre espontàniament), provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascuna una sola llavor.

Botànica
Estam

Òrgan masculí de la flor; consta d’un filament que al capdamunt porta l’antera on es produeix el pol·len.

Botànica
Estaminodi

Estam estèril, ordinàriament reduït i de vegades transformat en una esquama, un nectari, etc.

Botànica
Estel·lat, estel·lada Botànica
Estendard

Pètal superior i més gros de les flors de les famílies papilionàcies i poligalàcies.

Botànica
Estigma

Part apical del pistil (o carpel) de la flor que rep el gra de pol·len.

Botànica
Estil

Al pistil (o carpel) de la flor part prima per damunt de l’ovari i que sosté l’estigma.

Botànica
Estilopodi

A les flors de les umbel·líferes, base engruixida dels estils que es conserva sobre el fruit.

Botànica
Estipel·la

Apèndix, a manera de petita estípula, que apareix en algunes fulles compostes a la base de cada folíol o segment principal.

Botànica
Estípit

- Tija llarga i gruixuda, sense branques, terminada en una roseta de fulles; com és ara el tronc de les palmeres.

- Peu més o menys rígid (d'una glàndula, etc.)

Botànica
Estípula

Apèndix semblant a una petita fulla (a vegades una espina) que hi ha a banda i banda de la base d’una fulla, al seu punt d’inserció. (en deriva estipular i estipulat).

Botànica
Estoló

Tija llarga sense flors que creix horitzontalment i a ran de terra (ajaguda), que arrela als nusos i pot donar lloc a plantes fulles. (en deriva estolonífer)

Botànica
Estròbil

Conjunt de peces fèrtils (esporofil·les o carpels) que s’insereixen helicoïdalment o cíclicament al llarg d’un eix (en deriva estrobilaci i estrobiliforme).

Botànica
Exsert, exserta

Que sobresurt d'un òrgan; dit especialment dels estams que ultrapassen el periant, o dels pètals més llargs que els sèpals.

Botànica
Extravaginal

En algunes gramínies, dit dels brots que creixen per fora de la beina foliar, havent-la prèviament travessat (els rebrots extravaginals travessen per un costat la base de la beina inferior i porten a llur base una o més beines esquamoses, sense limbe, ovades o arrodonides) (és oposat a intravaginal).

Botànica
Extrors

Dit de les anteres situades al costat extern del filament, de manera que "miren cap enfora de la flor" (és oposat a intrors).

Botànica
Faba

Nom clàssic d'aquesta lleguminosa entre els romans.

Etimològic
Faba vulgaris

Del llatí vulgaris (comú, vulgar), per ser comuníssima i coneguda des de la més remota antiguitat.

Etimològic
Falçat

Veure: Falcat, falcada

Botànica
Falcat, falcada

Corbat a manera de falç. (en deriva falciforme).

Botànica
Família

Terme pendent de ser descrit.

Botànica
Fascicle

Conjunt de peces, òrgans, etc. que neixen agrupats fent un petit feix (en deriva fascicular, fasciculat).

Botànica
Fastigiat, fastigiada

Amb les ramificacions acostades a l'eix principal (per ex., l'arbre que fa branques dretes i atansades al tronc, de manera que la capçada té forma llarga i estreta).

Botànica
Ficaria

Del llatí ficus (figuera, figa), per les seves arrels tuberoses semblants a figuetes.

Etimològic
Ficaria ranunculoides

Del grec eídos (forma) i ranuncle, per la semblança amb un ranuncle. Veure Anemone ranunculoides.

Etimològic
Filament

Part inferior de l’estam d’una flor que sosté l’antera.

Botànica
Fil·lidi

En les molses, òrgan laminar del gametòfit inserit al caulidi, semblant a una fulla.

Botànica
Fimbriat, fimbriada

Proveït d’una franja de fímbries (lacínies o segments molt estrets).

Botànica
Fistonat, fistonada

Que és crenat.

Botànica
Fistulós, fistulosa

Dit de les tiges que són buides per dins.

Botànica
Flabel·lat, flabel·lada

Que té forma de ventall obert.

Botànica
Flamenc El ple de la lluna. Etnobotànica
Flexuós, flexuosa

Que fa ziga-zagues o que presenta curvatures en diversos sentits.

Botànica
Flocós, flocosa

Cobert de pèls curts i embullats a manera de flocs.

Botànica
Florífer, florífera

Dit de les tiges que porten flors.

Botànica
Foliaci, foliàcia

Que té l’aspecte o la natura de les fulles.

Botànica
Foliar Botànica
Folíol

En una fulla composta cadascuna de les divisions independents. A les fulles veritables hi observareu que tenen el pedicel engruixit (el pecíol), i que entre el pedicel i la tija hi ha una gemma que correspon al nou brot que sortirà; els folíols en canvi no ho tenen pas.

Botànica
Foliós, foliosa Botànica
Fol·licle

Fruit sec i amb diverses llavors, provinent d'un sol carpel, que a la maturitat s'obre per la sutura ventral.

Botànica
Foveolat, foveolada

Que presenta fòvees (petites depressions o fossetes).

Botànica
Fronda

-Fulla de les falgueres.
-Cos vegetatiu, verd i més o menys foliaci, de les llenties d'aigua (gèn. Lemna).

Botànica
Fumaria

Del nom de la planta en llatí, fumaria, de fumus (fum), per haver-la considerada com un vapor o fum a causa de la seva fesomia i del color blau glaucescent. El nom que té en grec la planta, kapnós, també significa fum.

Etimològic
Fumaria micrantha

Del grec mikrá (petita) i ánthos (flor), per les flors petites.

Etimològic
Fumaria calcarata

Del llatí calcar (esperó), perquè el té molt llarg.

Etimològic
Fumaria capreolata

Pels pecíols que es cargolen com circells, en llatí capreoli, com cirrosa, de cirrus (rínxol).

Etimològic
Fumaria densiflora

Per la disposició compacta de les flors.

Etimològic
Fumaria major

Per la major grandària relativa de les corol·les.

Etimològic
Fumaria muralis

Pel seu hàbitat predilecte, és a dir, les parets o murs, en llatí, muri.

Etimològic
Fumaria officinalis

Linné la considerava l'espècie medicinal per excel·lència. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals. Per això Linné el va fer servir per anomenar algunes d'aquestes plantes.

Etimològic
Fumaria parviflora

Del llatí parvus (petit) i flos, floris, per les flors ben petites.

Etimològic
Fumaria vaillantii

Dedicada a S. Vaillant, botànic francès.

Etimològic
Fust Tronc llarguet d’arbre tallat. Etnobotànica
Galega

Del llatí medieval galega, aplicat a aquest gènere de lleguminoses. Alguns autors el fan derivar del grec gála, gálaktos (llet) i aix, aigós (cabra), per ser planta farratgera, suposadament galactògena, és a dir, que fa augmentar la secreció làctia del bestiar que la menja.

Etimològic
Galega officinalis

Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals. Linné el va fer servir per anomenar algunes d'aquestes plantes.

Etimològic
Gamopètal, gamopetala

De pètals soldats (és oposat a dialipètal).

Botànica
Gamosèpal, gamosepala

De sèpals soldats (és oposat a dialisèpal).

Botànica
Garidella

Dedicada per Tournefort a Pierre Garidel, metge i botànic d'Aix, a la Provença.

Etimològic
Garidella nigellastrum

Per la seva afinitat amb Nigella, com si diguéssim falsa Nigella o aranya. El sufix llatí -astrum té un sentit despectiu. Com de olea (olivera) deriva oleastrum, o bé oleaster, que és l'ollastre o olivera borda.

Etimològic
Gema

Veure: Gemma

Botànica
Geminat, geminada

Disposats en parell.

Botànica
Gemma

Òrgan petit i arrodonit que origina un nou brot (una nova tija), o una flor; les gemmes sovint són protegides per esquames i així no sofreixen danys als períodes desfavorables hivernals o estivals.

Botànica
Gènere

Terme pendent de ser descrit

Botànica
Geniculat, geniculada

Corba o geniculat com si tingués un genoll.

Botànica
Genistoide

Que s’assembla a una ginesta.

Botànica
Gibós, gibosa

Que presenta un gep.

Botànica
Gimnopode

Dit de la planta (sobretot del gèn. Hieracium) que no presenta pilositat a la base de la tija. (és oposat a eriòpode).

Botànica
Ginòfor

Sinònim de carpòfor.

Botànica
Glabre

Que no té pèls; en deriva glabrescent, o sigui gairebé glabre (és oposat a pilós).

Botànica
Glàndula

Cèl·lules que poden tenir les fulles, el sèpals, els pètals..., que produeixen líquids i que són excretats cap a l’exterior cèl·lula. (en deriva glandulós-a).

 

Cèl·lula o conjunt de cèl·lules que acumula o expel·leix productes de secreció (en deriva glandulós-a).

Botànica
Glauc, glauca

De color verd blavenc (en deriva glaucescent, tirant a glauc).

Botànica
Glaucium

Glaúkion és el nom que tenia en grec el Glaucium corniculatum. De glaukós, al·ludint al color glauc o verd blanquinós de la planta.

Etimològic
Glaucium corniculatum

Del llatí corniculum, diminutiu de cornu (banya), per la forma de la càpsula.

Etimològic
Glaucium flavum

Del llatí flavus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat.

Etimològic
Glaucium luteum

Del llatí luteus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat.

Etimològic
Glomèrul

Inflorescència, o sigui grup de flors, que creixen molt juntes, fent un conjunt globós.

Botànica
Gluma

-Cadascuna de les dues (rarament una) peces bracteïformes que hi ha a la base de les espiguetes de les gramínies.

-Peça bracteïforme que es troba a la base de cadascuna de les flors del gèn. Carex i d’altres ciperàcies.

Botànica
Glumel·la

Cadascuna de les dues peces (rarament una) que embolcallen la flor de les gramínies.

Botànica
Glyzyrrhiza

Glycyrrhiza és el nom grecollatí amb què anomena Plini aquesta planta. Del grec glykýs (dolç) i rhiza (arrel), per tenir el rizoma dolç.

Etimològic
Glyzyrrhiza glabra

Del llatí glaber, -bra, -brum (calb), per ser així el tronc, això és, sense pèls.

Etimològic
Gorja Botànica
Grana

La llavor.

Botànica
Hastat, hastada

En forma d’alabarda.

Botànica
Helleborus

D'helléboros, que és el nom en grec d'aquesta planta; en llatí, Helleborus.

Etimològic
Helleborus foetidus

Del llatí foetidus (pudent). Per la seva mala olor; planta pudent.

Etimològic
Helleborus viridis

En llatí, viridis significa verd; fa al·lusió al color de les flors, particularment dels sèpals.

Etimològic
Hepatica

Del grec hepatikós (referent al fetge), per la semblança que tenen amb aquesta entranya els tres lòbuls de les fulles i per l'ús medicinal antic.

Etimològic
Hepatica triloba

Pels tres lòbuls de la fulla. Compost amb el prefix grec tri (tres) i lobós (lòbul)

Etimològic
Heteroclamidi, heteroclamidia

Flor que té periant doble, sèpals i pètals i de forma i mida diferents. (es oposat a homoclamidi).

Botànica
Heteropori, heteroporia

Que produeix dues menes d'espores, les micròspores i les megàspores (és oposat a isospori).

Botànica
Heterostílic, Heterostílica

Dit de les plantes (i de les flors) que tenen estils de longitud diversa segons els individus. Ho tenen les plantes del gèn. Lythrum. (és oposat a homostílic, i és un mecanisme per evitar l’autofecundació).

 

 

 

 

Imatge: Revista Mètode (Universitat de València)

Imatge 2: Llibre Botànica, 2ª J. Izco (coord.), MsGraw-Hill. Interamericana, 2004

Botànica
Heteròtrof

Que es nodreix exclusivament de substàncies orgàniques (no ho confongueu amb paràsit).

Botànica
Hílum

Marca arrodonida o oblonga que presenten moltes llavors, deixada pel peu o funicle (l’òrgan que unia l’òvul a la paret de l’ovari).

Botànica
Hipant

Tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.

Botànica
Hipogin, hipògina

Dit de la flor d’ovari súper.

Botànica
Hirsut, hirsuta

Que és cobert de pèls més o menys llargs.

Botànica
Híspid, híspida

Cobert de pèls rígids i molt aspres, quasi punxents.

Botànica
Homoclamidi, homoclamidia

Dit del periant (i, per extensió, de la flor) que té totes les peces iguals.

Botànica
Homostílic, homostílica

Dit de les plantes i de les flors que fan els estils de longitud equivalent a tots els individus (és oposat a heterostílic).

Botànica
Hypecoum

Hypékoon és el nom grec de l'espècie procumbens. Format d'hypékoos (súbdit, dominat, obedient); segons Cadevall, pel seu tronc ajagut, procumbent; segons altres, per ser planta narcòtica que fa submisa la voluntat.

També s'havia fet derivar d'hypechéo (ressonar), pel soroll, diuen, de les llavors dintre la càpsula. Cadevall descarta aquesta teoria tant des del punt de vista etimològic com des del botànic.

Etimològic
Hypecoum aequilobium

Per la igualtat dels 3 lòbuls dels 2 pètals exteriors.

Etimològic
Hypecoum grandiflorum

Per les flors, relativament grans.

Etimològic
Hypecoum pendulum

Per la càpsula que penja o pèndula.

Etimològic
Hypecoum procumbens

Del verb llatí procumbo (prostrar-se, estendre's al terra) pel seu tronc ajagut.

Etimològic
Imparipinnat, imparipinnada

Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que en té un nombre senar, és a dir que termina en un sol folíol (les fulles paripinnades, en canvi, tenen un parell de folíols terminals). (és oposat a paripinnat).

Botànica
Incís, incisa

Fes, dividit poc profundament.

Botànica
Inclús, inclusa

Dit dels estams i dels estils que no sobresurten del periant o del fruit que no sobrepassa el calze (és oposat a exsert).

Botànica
Indehiscent

Que no s’obre espontàniament (és oposat a dehiscent).

Botànica
Indusi

Membrana que protegeix els esporangis en algunes falgueres.

Botànica
Ínfer

Dit de l'ovari soldat amb el tàlem, que té forma de copa, de manera que queda per dessota dels estams i, el periant (és oposat a ovari súper).

Botànica
Inflorescència

Conjunt de flors que se solen trobar més o menys agrupades en una tija.

Botànica
Infundibuliforme

Que té forma d’embut.

Botànica
Innovació

Brot d’una planta, sobretot quan neix de la base (aplicat a les gramínies).

Botànica
Intravaginal

En alguns gramínies, dit dels brots que s'originen i creixen per dins de les beines foliars; els rebrots intravaginals es desenvolupen dins la beina inferior i porten a llur base beines esquamoses estretament lanceolades (és oposat a extravaginal).

Botànica
Intrincat, intrincada

-Embullat.

-Amb branques nombroses i tan entrellaçades que resulta difícil destriar-les.

Botànica
Involucel

Involucre secundari d’una inflorescència parcial, especialment el d'una umbèl·lula.

Petit involucre.

Botànica
Involucre

Conjunt de bràctees (fulles modificades i petites) que envolten les flors i les poden protegir abans d’obrir-se, tal com passa a les famílies de les umbel·líferes i a les de les compost.

Botànica
Involut, Involuta

Amb els marges enrotllats vers la cara superior.

Involut, involuta

Amb els marges enrotllats vers la cara superior.

Botànica
Isopyrum

Del grec ísos (igual) i pyrós) (blat), per la semblança dels fol·licles amb els grans del blat. Dioscòrides designa amb aquest nom, isópyron, una fumariàcia.

Etimològic
Isopyrum thalictroides

Per la semblança de les fulles amb les del Thalictrum.

Etimològic
Isospori, isospòria

Que fa totes les espores iguals (és oposat a heterospori).

Botànica
Junciforme Botànica
Label

Pètal inferior de la flor de les orquídies, que té una forma i un color peculiar per a cada espècie.

Botànica
Lacerat, lacerada

Dividit profundament i irregularment.

Botànica
Lacínia

Cadascun dels segments estrets en que són dividides algunes fulles i altres òrgans laminars (en deriva laciniat).

Botànica
Lanceolat, lanceolada

Que té forma de ferro de llança.

Botànica
Lanuginós, lanuginosa

Cobert d’un pèl fi semblant a la llana.

Botànica
Làtex

Suc lletós, blanc o groguenc, que flueix quan es fa una ferida o es trenca un tros d’algunes plantes.

Botànica
Lathyrus

Del grecollatí lathyros, nom donat per Teofrast a una lleguminosa, probablement Lathyrus sativus.

Etimològic
Lathyrus barcinonensis

De Barcelona, pel seu lloc d'habitació. Adjectiu gentilici format del nom llatí, Barcino, d'aquesta ciutat.

Etimològic
Latisepte, latisepta

Bipartit per un envà (septe) ample; dit principalment de les silícules (un tipus de fruit sec) comprimides en què el septe longitudinal és paral·lel als costats amples (amb l'envà disposat en el pla de màxima amplada). (és oposat a angustisepte)

Botànica
Lax, laxa

En deriva laxament, i és oposat a dens.

Botànica
Lígula

Apèndix membranós que presenten a la base les fulles de la família de les gramínies, just en el punt d’inserció amb la tija.

 

Apèndix membranós que porten vers llur base les fulles de les selaginel·les i dels isòets. 

 

Corol·la en forma de llengüeta d’algunes flors de les compostes de la família de les compostes (en una margarida, per exemple, són les flors externes).

Botànica
Limbe

Part ampla d’una fulla, a la base de la qual hi ha el pecíol estret que la uneix a la tija (les fulles que no tenen pecíol s’anomenen sèssils).

Botànica
Linear

Fulla, folíol, estípula, sèpal..., llarga i estreta, amb els marges paral·lels.

Botànica
Lirat, lirada

Dit de la fulla dividida que té el pecíol terminal més gran que els altres.

Botànica
Llampat Tocat de llamp. Etnobotànica
Llanós, llanosa Botànica
Llavi

Cadascuna de les parts ben diferenciades d'un calze o d'una corol·la comparables als llavis d'una boca. (en deriva labiat, bilabiat).

Botànica
Llegum

Fruit sec, provinent d’un sol carpel, que a la maturitat s’obra pels 2 costats i queda escindit en dues valves.

Botànica
Lliure

Dit de les peces florals no soldades entre elles ni amb les contigües, de manera que quan n’estirem una les veïnes no segueixen.

Botànica
Llor

Rameta de llorer. També és sinònim de llorer.

Etnobotànica
Llorer

Arbre perennifoli de la família de les lauràcies (Laurus nobilis).

Etnobotànica
Lobat, lobada

Veure: Lobulat, lobulada

Botànica
Lobulat, lobulada

Que presenta lòbuls, és a dir porció més o menys sortint, generalment arrodonida, d'un òrgan, com ara una fulla, la corol·la d’una flor, etc.).

Botànica
Lòcul

Cadascuna de les cavitats de què consta l’ovari o un fruit.

Botànica
Loment

Fruit sec indehiscent (que no s’obre per deixar les granes) que a la maturitat es descompon en porcions on cadascuna conté una sola llavor.

Botànica
Lotus

De lotós, nom donat pels grecs a diverses plantes, particularment lleguminoses farratgeres.

Etimològic
Lotus angustíssimus

Superlatiu d'angustus; pels seus llegums molt prims.

Etimològic
Lotus corniculatus

Del llatí corniculum, diminutiu de cornu (banya) per la forma particular de la carena de la flor, i tal vegada del llegum.

Etimològic
Lotus decumbens

Del llatí decumbere (caure) per gravetat, es a dir, que s'ajeu de manera passiva.

Etimològic
Lotus edulis

Del llatí edulis (comestible), perquè les llavors poden menjar-se.

Etimològic
Lotus hirsutus

Del llatí hirsutus (pelut), perquè és una planta molt peluda.

Etimològic
Lotus hispidus

Del llatí hispidus (eriçat), per ser planta piloso-híspida, es a dir, de pels rígids.

Etimològic
Lotus ornithopodioides

Del grec órnis, órnithos (ocell) i podión (peuet) diminutiu de poús (peu); la terminació -oídes (semblant a) és composta de la vocal d'unió -o- i el mot grec eídos (aspecte), per la semblança dels llegums fasciculats amb els peus d'un ocell.

Etimològic
Lotus rectus

De rectus, -a, -um (dret), per la direcció del tronc.

Etimològic
Lotus tenuifolius

Del llatí tenuis (prim) i folium (fulla), pels folíols quasi linears.

Etimològic
Lotus tenuis

Del llatí tenuis (prim), per la forma del tronc.

Etimològic
Lotus uliginosus

Del llatí uliginosus (humit, pantanós), pel seu lloc d'habitació.

Etimològic
Marcescent

Dit de les fulles i altres òrgans que en arribar l’època desfavorable (sovint l’hivern) s’assequen però no es desprenen de la planta fins al cap de molt de temps.

Botànica
Meconopsis

Del grec mékon (cascall) i ópsis (aspecte), per la semblança d'aquesta planta amb un cascall.

Etimològic
Meconopsis cambrica

Cambricus, del País de Gal·les (Càmbria és l'antic nom de Gal·les).

Etimològic
Medial

Situat a la part mitjana.

Botànica
Medifix, medifixa

Dit dels pèls (o d’altres òrgans) inserits o fixats per la seva zona mitjana.

Botànica
Megàspora

Als pteridòfits del gènere Isoetes, els isoets, l’espora femenina, la qual sol sol ésser més grossa que la micròspora; són, doncs, vegetals heterosporis.

Botànica
Mericarp

A les famílies de les boraginàcies i a la de les labiades, cadascun dels fragments en que es descompon espontàniament un fruit.

Floreta diu en els fruits que es trenquen fragment en què es descompon espontàniament un fruit.

Botànica
Mesocarpi

Part mitjana dels fruits carnosos, situada entre l’epicarpi i l’endocarpi, que sovint es correspon a la part més sucosa i comestible.

Botànica
Metziner Que emmetzina. Etnobotànica
Micròspora

Als pteridòfits del gèn. Isoetes, els isoets, l’espora masculina, la qual sol ésser més petita que la megàspora; són, doncs, vegetals heterosporis.

Botànica
Monadelf, monadelfa

Dit de la planta (o la flor) que té els estams soldats entre ells en un sol feix (planta d’estams monadelfs; ho tenen alguns gèneres de la fam. de les papilionàcies) (és oposat a diadelf).

Botànica
Monocàrpic, monocàrpica

Dit de les plantes que floreixen i lleven fruit una sola vegada i mor després de fruitar, com l’atzavara (Agave americana).

Botànica
Monocasi

Tipus d’inflorescència (conjunt de flors) anomenada cima en què cada eix produeix una sola branca amb flors (és oposat a dicasi i ho presenten plantes de la fam. de les cariofil·làcies).

Botànica
Monocèfal, monocèfala

Dit de les plantes que fan una tija florífera amb un sol capítol.

Botànica
Monoclamidi

Dit del periant (i de la flor) que consta d’una sola coberta on no hi ha sèpals i pètals (vegeu aclamidi, heteroclamidi i homoclamidi).

Botànica
Monoic, monoica

Dit de la planta que en un mateix individu fa flors només masculines (amb estams que produeixen pol·len) i flors només femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls); en aquest cas es diu que la planta fa flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

Botànica
Monosperm

Dit dels fruits que contenen una sola llavor.

Botànica
Moscar Moscar el bestiar, protegir-se en un lloc ombrat. Etnobotànica
Mostera Suc de raïm no fermentat. Etnobotànica
Mostrejar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Mucílag

Substància gelatinosa de composició química semblant a les gomes, que tenen algunes plantes.

Botànica
Mucronat, mucronada

Terminat en un mucró o petita punta molt distinta.

Botànica
Multiflor, multiflora

Dit de la planta que porta nombroses flors (és oposat a pauciflor, que porta poques flors).

Botànica
Muricat, muricada

Dit de l’òrgan que és cobert de prominències en forma de puntes.

Botànica
Musicar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Mútic, mútica

Que no té aresta o mucró terminal (oposat a aristat).

Botànica
Napiforme

Que té forma de nap, és a dir, allargat i engruixit.

Botànica
Nectari

Òrgan que produeix nèctar.

Botànica
Nervació

Conjunt i disposició dels nervis d'una fulla o d’un altre òrgan.

Botànica
Nervadura

Veure: Nervació

Botànica
Nervat, nervada

Que té nervis evidents.

Botànica
Nervi

Cadascun dels feixos de teixits conductors que hi ha a les fulles o en d'altres òrgans, i que sovint són ben visibles en forma de venes o de línies engruixides.

Botànica
Nigella

Diminutiu de niger (negre); es a dir, negrós, pel color de les llavors.

Etimològic
Nigella damascena

Nom geogràfic: de Damasc.

Etimològic
Nigella gallica

Del llatí gallicus, o sigui de França.

Etimològic
Nitròfil, nitròfila

Que creix en ambients alterats i rics en substàncies nitrogenades.

Botànica
Núcula

Fruit sec amb una sola llavor, de coberta consistent o endurida i que no s’obre.

Botànica
Nus

Cadascun dels punts o dels nivells de la tija, sovint engruixits, on s'insereixen les fulles.

Botànica
Nutant

Que penja.

Botànica
Nymphaea

Del grec nímfe (nimfa), en comparació amb les nàiades, perquè viu en aigües quietes. Potser de nymphaía, el nom en grec del nenúfar. Segons Dioscòrides, sembla que li van dir així perquè, com a les nimfes, li agraden els llocs aquosos.

Etimològic
Nymphaea alba

Del llatí albus (blanc), pel color de les flors.

Etimològic
Nymphaeaceae (Nimfeàcies)

Del nom del gènere Nymphaea.

Etimològic
Obcordat, obcordada

Que té la forma d’un cor sostingut per la part de sota.

Botànica
Oblanceolat, oblanceolada

Que té la forma d’una punta de llança invertida.

Botànica
Oblong, oblonga

De forma allargada.

Botànica
Obovat, obovada

De forma ovada invertida, amb la part més estreta a baix.

Botànica
Obtús, obtusa

Que té l’extrem arrodonit, no punxegut; que té els marges fent un angle obtús, no agut.

Botànica
Oligocèfal, oligocèfala

Que porta pocs capítols (oposat a policèfal -a, que porta molts capítols).

Botànica
Oposat, oposada

Dit de les fulles i altres òrgans situats en posició enfrontada, dos a cada nus.

Botànica
Orbicular

De contorn circular.

Botànica
Ordre

Terme pendent de ser descrit

Botànica
Orelleta

Apèndix foliaci en forma d’orella, de lòbul.

Botànica
Ovari

Part basal i sovint la més grossa del pistil, la qual conté els primordis seminals. Ovari súper: la resta de peces florals (sèpals, pètals...) neixen per sota de l’ovari Ovari ínfer: la resta de peces florals neixen per sobre de l’ovari.

Botànica
Ovat, ovada

De contorn en forma d’ou.

Botànica
Ovoide

En forma d'ou.

Botànica
Oxitropis lazica

Nom geogràfic de la regió on habita. Segons J. Cadevall, regió de la Croacia-Austria-Hungría. Segons Plini, era el territori del lazis, un poble de la Còlquide, a la vora del Mar Negre, a la regió del Càucas.

Etimològic
Oxitropis uralensis

Neologisme llatí format amb el sufix -ensis (que procedeix de o habita en) per la seva habitació als monts Urals.

Etimològic