Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Label

Pètal inferior de la flor de les orquídies, que té una forma i un color peculiar per a cada espècie.

Plantes vasculars
Lacerat, lacerada

Dividit profundament i irregularment.

Plantes vasculars
Lachyrus cicera

De cicera, -ae, nom que Columel·la aplica a un llegum que considera semblant al Cicer o cigró.

Etimològic
Lacínia

Cadascun dels segments estrets en que són dividides algunes fulles i altres òrgans laminars (en deriva laciniat).

Plantes vasculars
Lactuca

Del llatí lac, lactis (la llet), pel làtex que produeix i que surt quan es trenca alguna de les seves parts.

Aquest gènere fou publicat per Carl Linnè en 1753.

Etimològic
Lactuca serriola

Potser una corrupció de seriola, diminutiu del llatí series, -ei (fila de dents, en Plini) i un nom antic de la xicòria, per associació amb serrula, diminutiu de serra, -ae (la serra), fent al·lusió als marges de les fulles amb petits dens de serra. Sinònim de serrulata.

Etimològic
Lamium

Lamium, en Plini, és l'ortiga morta (Lamium sp.). D'etimologia incerta, podria derivar del llatí lama, -ae (fangar), per ser planta de llocs humits. Altres autors fan derivar el nom del grec lámos (la gorja), per la forma de la corol·la. Tournefort considera fantasiosa la idea que el relaciona amb un diabló, de nom Lamia, que espanta els infants i la cara del qual s'assembla a la flor del Lamium; En llatí, lamia, -ae (bruixa, fetillera).

Etimològic
Lamium amplexicaule

Amplexicaulis, -e, adjectiu del llatí botànic format del llatí amplexere (abraçar) i caulis, -is (tija, tronc), perquè les fulles, en aquest cas les superiors, sèssils, abracen la tija. Adjectiu incorporat  com a neologisme al vocabulari científic.

Etimològic
Lamium flexuosum

Del llatí flexuosus, -a, -um (sinuós, retort), per les tiges flexuoses; adjectiu adoptat com a neologisme en la llengua comuna.

Etimològic
Lamium hybridum

Del llatí hybrida, -ae, nom aplicat per Plini als animals engendrats entre races domèstiques i salvatges. En aquest cas, per creure'l híbrid del L. purpureum i del L. amplexicaule.

Etimològic
Lamium maculatum

Del llatí maculatus, -a, -um (tacat), per les fulles freqüentment tacades de blanc.

Etimològic
Lamium purpureum

Del llatí purpureus, -a, -um (de color de porpra), per les flors purpúries de la planta.

Etimològic
Lanceolat, lanceolada

Que té forma de ferro de llança.

Plantes vasculars
Lanuginós, lanuginosa

Cobert d’un pèl fi semblant a la llana.

Plantes vasculars
Lapsana

Del grec lampsáne, que en Dioscòrides i Plini era el nom d'una planta silvestre mengívola i medicinal. Hom la relaciona amb el grec lapázo (buidar, estovar), per les suposades propietats emol·lients.

El gènere va ser publicat per Linnè en 1753.

Etimològic
Lapsana communis

Del llatí communis, -e (comú, vulgar), per ser una plant freqüent.

Etimològic
Làtex

Suc lletós, blanc o groguenc, que flueix quan es fa una ferida o es trenca un tros d’algunes plantes.

Plantes vasculars
Lathirus ochrus

Del grec ochrós (groguenc), a causa del color del llegum a la maturitat.

Etimològic
Lathyrus

Del grecollatí lathyros, nom donat per Teofrast a una lleguminosa, probablement Lathyrus sativus.

Etimològic
Lathyrus albus

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color més o menys blanc groguenc de les flors.

Etimològic
Lathyrus angulatus

Del llatí angulatus, -a, -um (que té angles), per la forma de la tija.

Etimològic
Lathyrus annuus

Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser espècie de duració anual.

Etimològic
Lathyrus aphaca

Aphaca és el nom grecollatí d'una lleguminosa en Teofrast i Plini.

Etimològic
Lathyrus articulatus

Del llatí articulatus, -a, -um, derivat de arculus, -i (artell, articulació), pel seu llegum molt bonyegut com format per la unió de diversos segments.

Lathyrus asphodeloides

Mot compost del nom grecollatí d'una planta en Plini, asphodelus (la porrassa) i el sufix grec -oídes (semblant a), per alguna semblança, probablement el color de les flors.

Etimològic
Lathyrus barcinonensis

De Barcelona, pel seu lloc d'habitació. Adjectiu gentilici format del nom llatí, Barcino, d'aquesta ciutat.

Etimològic
Lathyrus canescens

Participi present del verb canescere (emblanquir-se), pel color glaucescent dels folíols.

Etimològic
Lathyrus ciliatus

Del llatí cilium, -ii (pestanya), per les estípules generalment ciliades.

Etimològic
Lathyrus cirrosus

Ho fan derivar del llatí cirrus, -i (rínxol, bucle), pel circell molt ramificat.

Etimològic
Lathyrus clymenum

Del llatí clymenum i clymenus, en grec klýmenon, nom d'una planta que mencionen Teofrast, Dioscorides i Plini, que seria la calèndula o calta.

Lathyrus hirsutus

Del llatí hirsutus, -a, -um (erissat), pels pèls tuberculosos que cobreixen el llegum.

Etimològic
Lathyrus latifolius

Del llatí latifolius, -a, -um (que té les fulles amples), adjectiu compost de latum (ample) i folium, -ii (fulla),  és a dir, de fulles amples, per ser-ho ordinàriament els seus folíols.

Etimològic
Lathyrus linnaei

Dedicada a Linnè.

Etimològic
Lathyrus luteus

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de la flor.

Etimològic
Lathyrus macrorrhizus

Adjectiu compost del grec makrós (llarg) i, rhíza (arrel), per la forma del rizoma.

Etimològic
Lathyrus niger

Del llatí niger (negre), per ser negre el llegum a la maturitat i tornar-se negra tota la planta per la dessecació.

Etimològic
Lathyrus nissolia

En memòria de Guillaume Nissole (1647-1734), metge i botànic de Montpeller, al Llenguadoc.

Etimològic
Lathyrus pratensis

De l'adjectiu llatí pratensis, -e, derivat de pratum, -i (prat o prada), per la seva ordinària estació.

Etimològic
Lathyrus sativus

Del llatí sativus, -a, -um (que se sembra), per cultivar-se l'espècie.

Etimològic
Lathyrus saxatilis

Del llatí saxatilis, -e (que viu entre roques), derivat de saxum, -i (roca), per la seva estació, en terrenys pedregosos o àrids.

Etimològic
Lathyrus setifolius

Del llatí seta, -ae (cerra) i folium, -ii (fulla), pels folíols llargament linear-alenats.

Etimològic
Lathyrus sphaericus

Del grecollatí sphaericus (esfèric, rodó), per la forma globulosa de les llavors.

Etimològic
Lathyrus sylvestris

Del llatí sylvestris, -e (salvatge, que no es cultiva) derivat de sylva, -ae (el bosc) Per la seva estació.

Etimològic
Lathyrus tingitanus

Del llatí tingitanus, -a, -um (propi de Tànger), perquè aquesta espècie hi viu.

Etimològic
Lathyrus tuberosus

Del llatí tuberosus, -a, -um (ple de tumors), derivat de tuber, -eris (inflor, tumor), aplicat impròpiament aquí als bonys tuberculoides del rizoma.

Etimològic
Lathyrus vernus

De l'adjectiu llatí vernus, -a, -um (primaveral), per la seva florescència em primavera.

Etimològic
Latisepte, latisepta

Bipartit per un envà (septe) ample; dit principalment de les silícules (un tipus de fruit sec) comprimides en què el septe longitudinal és paral·lel als costats amples (amb l'envà disposat en el pla de màxima amplada). (és oposat a angustisepte)

Plantes vasculars
Laurus

De laurus, nom llatí del llorer. En l'antiguitat era símbol de la victòria i celebraven els herois i els triomfadors amb corones de llorer, raó per la qual se'l relaciona amb laus, laudis (lloança). Altres el fan derivar del celta lauer (sempre verd).

El gènere fou publicat per Linnè en 1753.

 

Etimològic
Laurus nobilis

Del llatí nobilis, -e (famós, cèlebre), per la seva excel·lència i fama comparat amb els seus congèneres.

Etimològic
Lavandula

Prové del llati lavandaria -ae (safareig), derivat de lavare (lavar). En llatí medieval, lavandula era el nom que rebien les plantes -principalment les d'aquest gènere- que servien per a perfumar l'aigua del bany o de la bugada, o per a fabricar perfums.

Etimològic
Lavandula stoechas

En Plini, nom d'una herba olorosa, probablement Lavandula sp. Prové del nom stoichádes amb què el geògraf grec Strabó anomenà l'arxipèlag d'Hyères, a la costa de Provença, on sembla que creixia abundantment aquesta planta. El mot deriva d'stoichás (arrenglerat), fent referència a la disposició d'aquestes illes.

Etimològic
Lavatera

Gènere dedicat per Tournefort als germans Lavater, naturalistes i metges de Zurich.

Etimològic
Lavatera arborea

Del llatí arboreus, -a, -um (que pertany als arbres), derivat de arbor, -oris (arbre), per la seva alçària.

Etimològic
Lavatera cretica

Del llatí creticus, -a, -um (de Creta, pertanyent a la illa de Càndia o Creta, al Mediterrani).

Etimològic
Lavatera maritima

Del llatí maritimus, -a, -um (de prop del mar) per la seva habitació.

Etimològic
Lavatera olbia

D'Olbia, nom d'una antiga colònia grega al municipi d'Hyères, a Provença, on habita. Segons Cadevall, que pren Linnè com a font, és el nom d'una de les illes d'Hyères, si bé, cap d'elles porta actualment aquest nom.

Etimològic
Lavatera trimestris

Del llatí trimestris, -e, aplicat a les plantes de fruits que maduren als tres mesos.

Etimològic
Lax, laxa

En deriva laxament, i és oposat a dens.

Plantes vasculars
Lens

Del llatí lens, lentis, nom de la llentia en Plini, encara que també servia per anomenar altres plantes de fulles petites que recorden les llenties, com ara la llentia d'aigua (Lemna minor, lemnàcies).

Etimològic
Lens esculenta

Del llatí esculentus, -a, -um (comestible), derivat de esca, -ae (menjar), per ser mengívola.

Etimològic
Lens nigricans

Del llatí nigricans, -antis (que negreja) derivat de niger, nigra, nigrum (negre), pel color de les llavors que són tacades de bru negrós.

Etimològic
Leontodon

Mot compost del grec léon, léontos (lleó) i odón, odóntos (dent), per les fulles runcinades que s'han comparat amb les dents d'un lleó.

Gènere publicat per Linnè en 1753.

Etimològic
Leontodon hispidus

Del llatí hispidus, -a, -um (aspre, pelut), per estar coberta de pels més o menys eriçats.

Etimològic
Leontodon pyrenaicus

Del llatí Pirenaicus, -a, -um (del Pirineu); el seu lloc principal d'habitació.

Etimològic
Leontodon taraxacoides

Adjectiu del llatí botànic format de Taraxacum i el sufix grec -oídes (semblant a), per tenir una certa semblança amb alguna espècie del gènere Taraxacum.

Etimològic
Leontodon taraxacoides subsp. hispidus

Del llatí hispidus, -a, -um (aspre, pelut), per estar coberta de pels més o menys eriçats.

Etimològic
Lepidium

Nom grecollatí d'una planta, en Plini, que sembla ser una mena de creixen silvestre (Lepidium latifolium). Estaria format amb la paraula grega lepídion, diminutiu de lepís, -ídos (esquama), entenent que fa al·lusió a la forma de les silícules d'aquestes plantes.

El gènere fou publicat per Linnè en 1753.

Etimològic
Lepidium campestre

Del llatí campestris, -e (del camp), perquè viu en camp obert.

Etimològic
Lepidium draba

Nom del gènere Draba, aquí en aposició. Segons Cadevall, segurament Linnè l'anomenà així per recordar el seu sabor acre, com el que tenen certes plantes d'aquell gènere.

Etimològic
Lígula

Apèndix membranós que presenten a la base les fulles de la família de les gramínies, just en el punt d’inserció amb la tija.

 

Apèndix membranós que porten vers llur base les fulles de les selaginel·les i dels isòets. 

 

Corol·la en forma de llengüeta d’algunes flors de les compostes de la família de les compostes (en una margarida, per exemple, són les flors externes).

Plantes vasculars
Ligustrum

Ligustrum, -i és el nom llatí de l'olivereta (Ligustrum vulgare). Cadevall el fa derivar del llatí ligare (lligar) perquè de les branques flexibles es podrien fer lligams.

El gènere Ligustrum (Oleaceae) fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754).

Etimològic
Ligustrum vulgare

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser una planta freqüent a Europa.

Etimològic
Lilium

Del llatí lílium; entre els antics, sembla que era nom de diferents monocotiledònies de flors vistoses, relacionat amb el grec leírion, nom que Teofrast aplica a plantes probablement del gènere Narcissus i potser també a l'assutzena i al lliri de mar. Al seu torn, Dioscòrides el fa servir com a nom alternatiu del krínon, que seria el lliri blanc o assutzena.

El gènere fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754).

Etimològic
Lilium martagon

Nom del llatí medieval amb què es coneixia una mena de lliri. Es el martagon de Mattioli, que després van fer servir en sentit genèric altres botànics prelinneans. Els alquimistes, potser pel color rogenc de les flors, el relacionaren amb el planeta Mart.

Etimològic
Lilium pyrenaicum

Del llatí pirenaicus, -a, -um (dels Pirineus), perquè és planta pròpia dels Pirineus.

Etimològic
Limbe

Part ampla d’una fulla, a la base de la qual hi ha el pecíol estret que la uneix a la tija (les fulles que no tenen pecíol s’anomenen sèssils).

Plantes vasculars
Linaceae (Linàcies)

Família que pren nom del gènere principal, Linum.

Etimològic
Linaria

Nom del llatí medieval aplicat a diferents plantes; segons C. Bauhin, per la semblança de les fulles amb les del lli (Linum usitatissimum). En llatí clàssic, linaria, -ae era el taller on es treballava el lli (linum, -i).

El gènere fou publicat per Philip Miller en 1754.

Etimològic
Linaria arvensis

Del llatí botànic arvensis, -e, derivat del llatí arvum, -i (camp cultivat), per fer-se als conreus. El mot propi del llatí clàssic és arvalis, -e.

Etimològic
Linaria arvensis subsp. simplex

Del llatí simplex, -icis (simple, senzill), per la tija, generalment no ramificada.

Etimològic
Linaria supina

Del llatí supinus, -a, -um (supí, ajagut d'esquena), per tenir les rames ajagudes.

Etimològic
Linear

Fulla, folíol, estípula, sèpal..., llarga i estreta, amb els marges paral·lels.

Plantes vasculars
Linum

Hom fa derivar del cèltic llin, que significa llí; d'on el grecollatí linum. El gènere va ser establert per Tournefort i validat per Linnè.

Etimològic
Linum alpinum

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps), per la seva habitació a la regió alpina.

Etimològic
Linum angustifolium

Format del llatí angustus (estret) i folium, (la fulla), per les seves fulles estretes.

Etimològic
Linum campanulatum

Del llatí medieval campana, -ae, que té entre nosaltres el mateix significat, per la forma acampanada de la corol·la.

Etimològic
Linum catharticum

Del grecollatí kathartikós (que purifica o purga), perquè en un altre temps s'havia emprat com a purgant.

Etimològic
Linum gallicum

Del llatí gallicus, -a, -um (de França), probablement per la primera habitació on fou estudiat.

Etimològic
Linum maritimum

Del llatí maritimus, -a, -um (de la vora del mar), per la seva preferent habitació.

Etimològic
Linum narbonense

De Narbona, ciutat ben coneguda del Llenguadoc; sens dubte, per haver-lo trobat allí.

Etimològic
linum pyrenaicum

Per la regió, les muntanyes pirinenques, on degué trobar-la Pourret.

Etimològic
Linum salsoloides

Del gènere Salsola i la terminació grega -oídes que indica semblança, per la que té amb alguna Salsola, especialment la S. vermiculata.

Etimològic
Linum strictum

Del llatí strictus, -a, -um (dret), per la direcció de les seves tiges.

Etimològic
Linum suffruticosum

Format del llatí sub (quasi, una mica) i l'adjectiu fruticosus, -a, -um (arbustiu), de frutex, -icis, (arbust), es a dir, quasi un arbust, per l'alçària, i les tiges quasi llenyoses.

Etimològic
Linum tenuifolium

Del llatí tenuis, -e, (prim, gràcil) i folium, -ii (la fulla), per les fulles menudetes i poc consistents.

Etimològic
Linum usitatissimum

Superlatiu llatí d'usitatus (comú), per ser freqüent, cultivat i subespontani.

Etimològic
Linum usitatissimum subsp. angustifolium

Del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), per tenir les fulles aparentment més estretes que les d'altres espècies.

Etimològic
Linum viscosum

Del llatí viscosus, -a, -um (enganxós), derivat de viscus, -i (el vesc), per les glàndules de les fulles i bràctees que fan la planta agafallosa al tacte.

Etimològic
Lirat, lirada

Dit de la fulla dividida que té el segment terminal més gran que els altres.

Plantes vasculars
Lithospermum

Nom grecollatí amb què Dioscòrides i Plini anomenaven una planta de llavors pètries que els autors posteriors han suposat que era l'herba pedrera (Lithospermum officinale). Nom compost del grec lithós (pedra) i spérma (sement), per tenir la closca del fruit molt dura, com de porcellana.

El gènere Lithospermum (Boraginaceae) fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754)

Etimològic
Lithospermum arvense

Del llatí botànic arvensis, -e, derivat del llatí arvum, -i (camp cultivat), per fer-se als conreus. L'adjectiu propi del llatí clàssic és arvalis, -e.

Etimològic
Lithospermum fruticosum

Del llatí fruticosus, -a, -um (com un arbust), derivat de frutex, -icis (arbust), per ser una mata llenyosa.

Etimològic
Lithospermum officinale

Per haver estat emprada en medicina. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals, fent referència a l'officina, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Etimològic
Lithospermum purpurocaeruleum

Adjectiu del llatí botànic compost del llatí purpura, -ae (el color púrpura)  i caeruleum, -i (color blau cel), per les flors, de primer purpúries i, en passar-se, blaves.

Etimològic
Llambrisca

f. Fruit de la mata.

Vallirana (Baix Llobregat)

Etnobotànica
Llampat Tocat de llamp. Etnobotànica
Llampegat

adj. Arbre afectat per un llamp.

El Brull (Osona)

Etnobotànica
Llanós, llanosa Plantes vasculars
Llavi

Cadascuna de les parts ben diferenciades d'un calze o d'una corol·la comparables als llavis d'una boca. (en deriva labiat, bilabiat).

Plantes vasculars
Lledó

m. Fruit del lledoner.

La Riera de Gaià (Tarragonès)

Etnobotànica
Llegum

Fruit sec, provinent d’un sol carpel, que a la maturitat s’obra pels 2 costats i queda escindit en dues valves.

Plantes vasculars
Llentilla

f. Llavor de la llentia.

Arnes (Terra Alta)

Etnobotànica
Llenya

f. Fusta.

Santa Maria del Camí (Mallorca)

Etnobotànica
Llima

f. Llimona.

Prat de Comte (Terra Alta)

Etnobotànica
Llipota

f. Fruit de l’arboç (llipoter).

Agullana (Alt Empordà)

Etnobotànica
Llipotereda

f. Bosquet de llipoters.

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Lliró

m. Fruit del lledoner.

Rajadell (Bages)

Etnobotànica
Llistat

m. Arbre que puja dret, ben format i net de branques.

(Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Lliure

Dit de les peces florals no soldades entre elles ni amb les contigües, de manera que quan n’estirem una les veïnes no segueixen.

Plantes vasculars
Llor

Rameta de llorer. També és sinònim de llorer.

Etnobotànica
Llorer

Arbre perennifoli de la família de les lauràcies (Laurus nobilis).

Etnobotànica
Llucar

v. Una planta, treure llucs.

Gramuntell (Pallars Jussà)

Etnobotànica
Lobat, lobada

Veure: Lobulat, lobulada

Plantes vasculars
Lòbul dorsal

Lòbul (m.) dorsal (adj.). Divisó del fil·lidi o del tal·lus que queda exposada a la part dorsal (en contacte amb l'aire).

Briòfits
Lòbul ventral

Lòbul (m.) ventral (adj.). Divisó del fil·lidi o del tal·lus que queda exposada a la part ventral (en contacte amb el substrat). En alguns gèneres d'hepàtiques fol·lioses, aquest fil·lidi es pot haver plegat sobre si mateix, formant una estructura d'emmagatzematge d'aigua.

Briòfits
Lobulat, lobulada

Que presenta lòbuls, és a dir porció més o menys sortint, generalment arrodonida, d'un òrgan, com ara una fulla, la corol·la d’una flor, etc.).

Plantes vasculars
Lòcul

Cadascuna de les cavitats de què consta l’ovari o un fruit.

Plantes vasculars
Loment

Fruit sec indehiscent (que no s’obre per deixar les granes) que a la maturitat es descompon en porcions on cadascuna conté una sola llavor.

Plantes vasculars
Lonicera

Gènere dedicat per Linné al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis historiae opus novum..., (1551) i Kreutterbuch..., (1557). El nom del gènere està format amb el cognom llatinitzat, Lonicer.

Etimològic
Lonicera etrusca

Del llatí etruscus, -a, -um, que vol dir de la Toscana o Etrúria, una regió d'Itàlia, perquè la planta s'hi fa.

Etimològic
Lonicera implexa

Del llatí implexus, -a, -um (envolicat, envoltat), perquè s'entortolliga i s'enfila a allò que té a prop.

Etimològic
Lonicera japonica

Adjectiu del llatí botànic que vol dir del Japó, perquè, essent una espècie de l'Extrem Orient, hom li va suposar aquest origen.

Etimològic
Lonicera periclymenum

Del grecollatí periclymenos, -i, en Dioscòrides i Plini nom d'un lligabosc, probablement Lonicera etrusca. Se'n desconeix l'origen del nom, però alguns el relacionen amb el grec periclýzo (banyar al voltant), perquè, en algunes espècies, les fulles soldades en torn a la tija recullen l'aigua formant un bassiol.

Etimològic
Lonicera xylosteum

Aquest epítet és el nom, aquí en aposició, d'un antic gènere Xylosteum. Nom del llatí botànic compost del grec xýlon, -ou (fusta) i ostéon, -ou (os), fent-ne referència a les tiges fistuloses; o, segons Cadevall, a les llavors dures com ossos.

Etimològic
Lotus

Del llatí lotus, -i i aquest de lotós, -ou, nom donat pels grecs a diverses plantes, particularment lleguminoses farratgeres, dels gèneres Lotus, Melilotus i Trifolium; però també a alguna planta aquàtica, com Nymphaea lotus i a alguns arbres i arbusts com ara Celtis australis i Zizyphus lotus.

En Linné, el gènere gramatical de Lotus fou predominantment femení. Tanmateix, avui és masculí seguint la normativa del Codi Internacional de Nomenclatura per a algues, fongs i plantes (ICN, sigles en anglès).

Etimològic
Lotus angustissimus

Superlatiu del llatí angustus, -a, -um (estret), pels seus llegums molt prims.

Etimològic
Lotus corniculatus

Del llatí corniculum, diminutiu de cornu (banya), per la forma particular de la carena de la flor, i, tal vegada, del llegum.

Etimològic
Lotus decumbens

Del llatí decumbere (caure) per gravetat, es a dir, que s'ajeu de manera passiva.

Etimològic
Lotus edulis

Del llatí edulis (comestible), perquè les llavors poden menjar-se.

Etimològic
Lotus hirsutus

Del llatí hirsutus (pelut), perquè és una planta molt peluda.

Etimològic
Lotus hispidus

Del llatí hispidus (eriçat), per ser planta piloso-híspida, es a dir, de pels rígids.

Etimològic
Lotus ornithopodioides

Del grec órnis, órnithos (ocell) i podión (peuet) diminutiu de poús (peu); la terminació -oídes (semblant a) és composta de la vocal d'unió -o- i el mot grec eídos (aspecte), per la semblança dels llegums fasciculats amb els peus d'un ocell.

Etimològic
Lotus pedunculatus

Adjectiu del llatí botànic construït amb el diminutiu pedunculus, de pes, pedis (el peu) i el sufix -atus (que en té), al·ludint al llarg peduncle de la inflorescència.

Etimològic
Lotus rectus

De rectus, -a, -um (dret), per la direcció del tronc.

Etimològic
Lotus tenuifolius

Del llatí tenuis (prim) i folium (fulla), pels folíols quasi linears.

Etimològic
Lotus tenuis

Del llatí tenuis (prim), per la forma del tronc.

Etimològic
Lotus uliginosus

Del llatí uliginosus (humit, pantanós), pel seu lloc d'habitació.

Etimològic
Ludwigia

Gènere dedicat a Christian Gottlieb Ludwig (1709-1773), botànic de Brieg, Silesia, contemporani de Linnè, professor a Leipzig i autor de les Institutiones regni vegetabilis 1742 i 1767.

Etimològic
Ludwigia apetala

Paraula del llatí botànic que vol dir 'sense pètals', per l'avortament normal de la corol·la.

Etimològic
Lunaria

Del llatí lunaris, -e (llunar, de la Lluna); En llatí tardà, lunaria era nom de diferents plantes que, per la forma de les fulles, dels fruits o per la lluïssor nocturna, recordaven la Lluna. En aquest cas, fa al·lusió a la forma rodona i a la brillantor nacrada de les silícules.

Etimològic
Lunaria annua

Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser una espècie de cicle anual.

Etimològic
Lupinus

Del llatí lupinus, -i (el tramús o llobí), segons Virgili, a causa del fruit amargant, fent-lo derivar del grec lypé (disgust, molèstia). Hi ha qui ho deriva de lupus, i (el llop), per les fulles peludes, o perquè deixa el terreny empobrit, com si hagués devorat els seus elements nutritius; o també, al·ludint al primer comentari, per l'amargor dels seus fruits, propis de llops.

Etimològic
Lupinus albus

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color de les flors.

Etimològic
Lupinus angustifolius

Adjectiu compost del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), per la forma dels folíols.

Etimològic
Luzula

De l'italià lucciola (cuca de llum), d'arrel llatina lux, lucis (llum). Cesalpino (1583) va transcriure al llatí, Herba luciola, el nom vulgar italià d'aquestes plantes, erba lucciola. Més tard, J. Bauhin, com altres botànics de l'època, les anomena Gramen luzulae i explica com el borrissol de les fulles recull la rosada de tal manera que brilla a la llum de la lluna, i, un cop esvaïda aquella, els que la busquen ja no la troben.

El gènere fou establert per de Candolle en 1805 prenent el nom d'aquell precedent.

Etimològic
Luzula forsteri

J. M. Smith, en Flora Britannica (1801), dedicà aquesta espècie, amb el nom de Juncus Forsteri, al seu descobridor,  el banquer i naturalista anglès Edward Forster (1765-1849).

Etimològic
Lychnis

Del grecollatí lychnis, nom de diferents plantes, en especial la coronària, Lychnis coronaria; deriva del grec lýchnos (llàntia), per haver-se emprat com a ble les seves fulles cotonoses. Segons altres autors, per la forma del calze o de la càpsula.

Etimològic
Lychnis alpina

Pel seu lloc d'habitació, l'alta muntanya.

Etimològic
Lychnis coronaria

Del llatí coronarius, -a, -um (que serveix per a fer corones), al·ludint a l'ús que en altres èpoques se'n feia.

Etimològic
Lychnis dioica

Del grec di (dos) i oikós (casa) perquè les flors masculines i les femenines naixen en plantes diferents.

Etimològic
Lychnis diurna

Del llatí diurnus, -a, -um (diurn, de dia), perquè obre les flors només de dia.

Etimològic
Lychnis flos-cuculi

Del llatí flos, floris (la flor) i cuculus, -i (el cucut), per haver-se cregut que aquest ocell escopia al peu d'aquesta planta; la suposada saliva, però, és una simple extravasació de la saba produïda per les picadures d'uns insectes hemípters del gènere Aphrophora.

Etimològic
Lychnis githago

En llatí, gith era el nom de les llavors negres i aromàtiques de la Nigella, d'ús culinari entre els romans, a les quals se semblen molt les d'aquesta espècie.

Etimològic
Lychnis macrocarpa

Del grec makrós (gran) i karpós (fruit), per la càpsula grossa. Del grec di (dos) i oikós (casa), perquè les flors masculines i les femenines naixen en plantes diferents.

Etimològic
Lychnis pyrenaica

Per la seva habitació, a la serralada pirinenca.

Etimològic
Lychnis segetum

Del llatí seges, segetis (camps sembrats), per la seva ordinària estació.

Etimològic
Lycopodiaceae (Licopodiàcies)

Del gènere Lycopodium.

Etimològic
Lycopodium

Del grec lýcos (llop) i pódion (peuet) diminutiu de poús, podós (peu); lycopodium (peuet de llop) era el nom prelinneà d'una d'aquestes plantes, dites també pes ursi o ursinus (peu d'ós), pes leoninus (peu de lleó), etc., per les tiges atapeïdes de fulles fines com pèls. Segons Dodonaeus, del nom popular d'aquestes plantes a Bèlgica, perquè l'extrem de les branques s'assembla al peu d’un llop.

Etimològic
Lycopsis

Lycopsis, -idis és el nom grecollatí d'una planta compost del grec lýcos, -ou (el lobo) i, segons alguns, ópsis (aspecte, aparença externa), per ser planta molt vellosa; segons uns altres, el segon component seria el verb hápto, en futur hápso (collar, atacar), es a dir, 'que ataca al llop', malgrat no ser planta verinosa. Segons Dioscòrides i Plini, era una planta tota ella asprosa, de fulles semblants a les de l'enciam, però més llargues i grosses, i de tija llarga i erecta amb moltes ramificacions, amb flors petites de color porpra, que s'ha suposat que era una llengua de bou (Echium italicum).

El nom genèric Lycopsis fou establert per Linnè (1737), sense donar-ne cap raó, en substitució d'Echioides de Tournefort (1703) i Rivinus en Ruppius (1718).

Etimològic
Lycopsis arvensis

Terme del neollatí botànic derivat d'arvum, -i (el camp conreat), perquè sol fer-se en aquests indrets.

Etimològic
Lythraceae (Litràcies)

De Lythrum, nom d'un dels gèneres d'aquesta família.

Etimològic
Lythrum

Del grec lýthros, -ou (sang vessada), al·ludint, potser, al color purpuri de les flors. En el Pseudo-Dioscòrides és nom alternatiu de lysimácheios o lysimáchios, que, en Dioscòrides, sembla que seria Lysimachia vulgaris i també Lythrum salicaria; i, en Plini, només aquesta, però amb el nom de lysimachia.

Linnè, en Philosophia Botanica, diu que canvia el gènere Salicaria de Tournefort per Lythrum, i que pren el nom del “lýthron” de Dioscórides –mot que, com a nom de planta, no apareix al susdit autor ni tampoc en el Pseudo-Dioscòrides–; i, finalment, el relaciona amb el llatí cruor, -oris (crúor, sang que brolla d'una ferida).

Etimològic
Lythrum flexuosum

Del llatí flexuosus, -a, -um (sinuós, tortuós), perquè les tiges adopten aquesta disposició.

Etimològic
Lythrum graefferi

Dedicada a John Graeffer (1746-1809), botànic alemany, autor d'un catàleg descriptiu de més de 1.100 plantes.

Etimològic
Lythrum hyssopifolium

Adjectiu compost d'Hyssopus, nom d'una labiada, l'hisop, i folium, -ii (fulla), per la semblança de les fulles.

Etimològic
Lythrum salicaria

Salicaria es un nom del llatí botànic, aquí en aposició, compost de salix, salicis (el salze) i el sufix -árius, -a, -um (que té relació amb); probablement per la seva estació, com la dels salzes.

Etimològic
Lythrum thymifolium

Adjectiu compost de Thymus (la farigola o timó) i folium, -ii (fulla), per la semblança de les fulles.

Etimològic