Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Acaule | Dit de la planta amb totes les fulles a la base i a on les úniques tiges són les que porten les flors |
Plantes vasculars |
Acícula | Acícula, fulla llarga i prima en forma d'agulla, com la dels pins i d’altres gimnospermes. |
Plantes vasculars |
Aclamidi, Aclamídies | Flors sense periant, o sigui flors que no tenen sèpals ni pètals. |
Plantes vasculars |
Acrescent | Dit de l’òrgan que continua creixent un cop acomplert el seu creixement normal. |
Plantes vasculars |
Actinomorf, actinomorfa | Dit de les flors que tenen tres plans de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o menys radialment. |
Plantes vasculars |
Aculèol | Petit aculi. |
Plantes vasculars |
Aculi, aculeat | Agulló o excrescència rígida i punxent formada només per teixits epidèrmics, com els dels rosers i els esbarzers (les veritables espines són tiges). |
Plantes vasculars |
Acumen | Punta molt marcada en què terminen fulles i altres òrgans. |
Plantes vasculars |
Acuminat | Punta molt marcada en què terminen algunes fulles i altres òrgans. |
Plantes vasculars |
Afil·le, afil·la | Sense fulles (o molt petites). | Plantes vasculars |
Agut, Aguda | Dit d’una fulla o d’altres òrgans que acaben en punxa, o sigui que els marges fan angle agut a l’àpex. |
Plantes vasculars |
Ala | Expansió membranosa planera que presenten alguns òrgans i algunes llavors, com les aletes que tenen els peixos. |
Plantes vasculars |
Ala (flor) | Cadascun dels dos pètals laterals de la flor de la família de les papilionàcies (corol·la papilionàcia perquè la flor s’assembla a una papallona) i també de la família de les poligalàcies. | Plantes vasculars |
Altern, Alterna | Dit de les fulles o altres òrgans esparsos que es disposen a banda i banda d'un eix (tija, raquis...) de manera que fan entre ells un angle de 180º aproximadament. (dit també espars). |
Plantes vasculars |
Alvèol | Petita concavitat en una superfície. | Plantes vasculars |
Ament | Inflorescència (o sigui grup de flors) densa, generalment penjant, formada per flors unisexuals; com les arracades dels avellaners i dels pollancres. |
Plantes vasculars |
Amfigastri | Fil·lidi, generalment petit, que forma una tercera filera a la cara ventral del caulidi de les hepàtiques folioses. |
Plantes vasculars |
Amplexicaule | Dit de les fulles i altres òrgans que abracen la tija per llur base. | Plantes vasculars |
Anastomitzat, Anastomitzada | Dit de la nervació foliar en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat. |
Plantes vasculars |
Androceu | Conjunt dels estams d’una flor. | Plantes vasculars |
Anell | Renglera de cèl·lules, sovint disposades fent com una cresta, que presenten els esporangis de moltes falgueres i que en provoca l'obertura per tal d'alliberar les espores. | Plantes vasculars |
Angustisepte, Angustisepta | Bipartit per un envà estret, és a dir, en el fruit tipus silícula, l’envà o septe és perpendicular als costats amples (oposat a latisepte). |
Plantes vasculars |
Antera | Part superior de l'estam, en forma de capet o capseta, on es produeix el pol·len. |
Plantes vasculars |
Antrors, Antrorsa | Dirigit cap a l'àpex de l'òrgan on és inserit. |
Plantes vasculars |
Anvers | Plantes vasculars | |
Àpex | Extrem superior d’un òrgan, de la fulla, de la tija, de la inflorescència... |
Plantes vasculars |
Apiculat, Apiculada | Que termina en un mucró o petita punta. |
Plantes vasculars |
Àpter | Que no té ales |
Plantes vasculars |
Aqueni | Fruit sec que conté una única llavor. |
Plantes vasculars |
Araneós | Cobert de llargs pèls i fins entrecreuats com teranyines. |
Plantes vasculars |