Glossari de plantes vasculars

Que no té glàndules (oposat a glandulós).

Que presenta a l'àpex una osca o entrant poc profund.

Qué té beina.

Part més interna d’un fruit carnós que sovint es correspon amb el pinyol.

Desproveït de nervis o sense nervis manifestos.

En forma d'espasa.

Dit de la flor d’ovari ínfer.

Que creix recte (és oposat a decumbent).

Cobert de pèls rígids.

Planta semblant a un bruc o a les fulles de bruc.

Planta que a la base té llargs pèls llanosos (aplicat al gèn. Hieracium).

Que és molt raspós (en deriva escàbrid-a, el qual significa llegerament escabre).

Peduncle florífer més o menys llarg i sense fulles, sobretot que neix d'un bulb o rizoma.

De consistència membranosa i més o menys translúcid.

Fulla sovint petita i endurida, pròpia de les plantes llenyoses mediterrànies.

Part terminal de les esquames d'una pinya, sovint boteruda o piramidal, l'única visible quan la pinya és tancada.

En forma de petit escut.

Inflorescència de les aràcies en forma d'espiga gruixuda i més o menys carnosa que porta a la base flors generalment unisexuals i poc aparents. (en deriva espadiciforme).

Dit de les fulles (i d'altres órgans) que neixen una a cada nus i es disposen més o menys helicoïdalment, de manera que cadascuna no se superposa exactament amb les immediates, superior i inferior.

Bràctea que envolta l’espàdix.

Fulla que té forma d’espàtula.

Protuberància o bossa d’un sèpal o d’un pètal (tancada) que es prolonga cap endarrere del punt d’unió amb el pedicel floral, i que sol contenir el nèctar, fent així més difícil que l’insecte hi pugui arribar.

En forma d'espiga o que s’hi assembla.

Inflorescència formada de flors sèssils disposades al llarg d'un eix.

Inflorescència (un conjunt de flors) on les flors no tenen pedicel i es disposen al llarg d’un eix molt juntes unes de les altres, com ara les espigues de les gramínies.

Dit també de la part reproductora d'una planta amb aspecte d'espiga.

Inflorescència (un conjunt de flors) de les gramínies que consta d’unes quantes flors (a vegades una de sola), dita també espícula; a la base d’una espigueta hi ha dues bràctees anomenades glumes. Diverses espiguetes solen créixer plegades i formen una inflorescència més complexa i grossa que s’anomena espiga.

Apèndix rígid i molt punxent. (en botànica hom diferencia les espines pròpiament dites que es poden lignificar i portar fulles i flors, o sigui que de fet són tiges, dels agullons, les espines d’origen epidèrmic, menys rígides i que mai porta fulles ni flors, això si, també molt punxoses).

A les falgueres l’òrgan productor d’espores.