Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Abortiu | Que pot interrompre el desenvolupament del fetus durant l'embaràs. |
Etnobotànica |
Aixart | Sembla que el significat d’aquest mot, a l’Empordà, presenta una certa controvèrsia. Segons Papers del Montgrí 2008 (núm. 19, p. 75-76), «el diccionari Alcover-Moll comenta que aquest mot és només usat a la zona de l’Empordà i ens remet a l’obra de Víctor Català (Solitud) per al seu coneixement. Defineix el mot com la part d’un corral sense sostre i que és on surt el bestiar quan fa calor o en estar cansat de trobar-se reclòs. Ens ha semblat, però, que el terme pot estar més relacionat amb el mot eixermar, que significa netejar d’esbarzers, de mates, un camp, un marge, un camí, etc., és a dir, artigar-lo. Es diu que un terreny artigat és un terreny eixermat. A més, l’eixermataire és l’equivalent de l’artigaire. L’ús del mot aixart, tan present a la parla oral dels més grans, podria correspondre, doncs, a la intensa activitat agrícola de la muntanya». En canvi, segons Toponímia del terme municipal de Torroella de Montgrí (Torroella de Montgrí, l’Estartit i les illes Medes, Sobrestany i la Bolleria) (Moisés Selfa i Sastre, 2009), un aixart és «un marge que separa dues feixes de terra». A la publicació Podall de 2015 (p. 236), l'estudiós Manel Martínez i Garcia escriu, referint-se als elements de les vinyes de la Conca de Barberà, en la línia del que esmenta Moisès Selfa. Diu: «Els aixarts o marges a dues cares són un altre tipus de marge o, més ben dit, dos marges separats al mig dels quals s'anava omplint de petites pedres que sortien en llaurar el terreny. Els aixarts els podem trobar al mig d'un tros, en una vora, com a marge divisori entre dues finques o entre un camí i el tros. Aquestes construccions són abundants en indrets pedregosos, on cada cop que es passava l'arada sortien grans quantitats de pedres petites. Poden arribar a tenir dimensions considerables amb més de tres metres d'amplada i diversos metres de llargada». |
Etnobotànica |
Andar | Cadascun dels laterals que conformen el clos per a tenir-hi bestiar anomenat pleta. |
Etnobotànica |
Animal | Bèstia útil per al treball. És el cas de matxos i rucs. |
Etnobotànica |
Artigar | Preparar (un tros de terra inculta) per a conrear-la, especialment traient-ne les plantes. |
Etnobotànica |
Artigatge | Acció d’artigar; l’efecte. | Etnobotànica |
Ballarusca | Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. | Etnobotànica |
Balsàmic | Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori |
Etnobotànica |
Batall | Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. | Etnobotànica |
Bèlit | Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. | Etnobotànica |
Bestiar | Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. | Etnobotànica |
Bigarrar | Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla. |
Etnobotànica |
Broc | Trosset de branquilló o branca petita. | Etnobotànica |
Cavorcar | Obrir a la soca d’un arbre (sovint s’obre de manera natural), una cavitat visible des de l’exterior i que es coneix com a cavorca. Quan la cavitat no es veu, es diu que la planta s’ha borat. | Etnobotànica |
Cleda | Vegeu Andarà. També es dona el nom de cleda al clos constituït per andaràs. | Etnobotànica |
Eixonar | Fer caure les fulles d’una branca agafant-la amb la mà closa i resseguint-la cap a vall. | Etnobotànica |
Espiorc | Tros de branca que es deixa a un arbre en esporgar-lo, o que queda quan d’aquella n’ha caigut una part important. | Etnobotànica |
Flamenc | El ple de la lluna. | Etnobotànica |
Fust | Tronc llarguet d’arbre tallat. | Etnobotànica |
Llampat | Tocat de llamp. | Etnobotànica |
Llor | Rameta de llorer. També és sinònim de llorer. |
Etnobotànica |
Llorer | Arbre perennifoli de la família de les lauràcies (Laurus nobilis). |
Etnobotànica |
Metziner | Que emmetzina. | Etnobotànica |
Moscar | Moscar el bestiar, protegir-se en un lloc ombrat. | Etnobotànica |
Mostera | Suc de raïm no fermentat. | Etnobotànica |
Mostrejar | Vegeu Bigarrar. |
Etnobotànica |
Musicar | Vegeu Bigarrar. |
Etnobotànica |
Picar | Abatre els arbres amb la destral. | Etnobotànica |
Pitxer | Gerro, especialment per a posar-hi flors. | Etnobotànica |
Ramada | Conjunt molt nombrós d’ovelles. |
Etnobotànica |