Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Eixonar | Fer caure les fulles d’una branca agafant-la amb la mà closa i resseguint-la cap a vall. | Etnobotànica |
Embosquir-se | v. Convertir-se en bosc. Perejaume, Obreda p 53 |
Etnobotànica |
Embraçar | v. Agafar amb els braços. Embraçar un arbre. Arbúcies (Selva) |
Etnobotànica |
Empeltar | v. Fer empelts. Vilafranca del Sit (Alt Maestrat) |
Etnobotànica |
Enherbat | adj. Cobert d’herba. Besalú (Garrotxa) |
Etnobotànica |
Enramat | adj. Conjunt de tiges amb fulles que s’arrapen a una roca, paret, etc. Heura enramada. Margalef (Priorat) |
Etnobotànica |
Esbessar-se | v. Caure una o més besses d’un arbre. El Brull (Osona) |
Etnobotànica |
Escarrassar | v. Caure de natural o fer caure les fulles d’una planta. El fred escarrassa els roures. Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
Escassar | v. Podar un arbre. Jou (Pallars Sobirà) |
Etnobotànica |
Esclatar | v. Obrir-se una flor. Castelldans (Garrigues) |
Etnobotànica |
Escuixat | m. Arbre que té alguna cuixa (bessa) trencada. Montpolt (Solsonès) |
Etnobotànica |
Espiorc | Tros de branca que es deixa a un arbre en esporgar-lo, o que queda quan d’aquella n’ha caigut una part important. | Etnobotànica |