Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Eixonar Fer caure les fulles d’una branca agafant-la amb la mà closa i resseguint-la cap a vall. Etnobotànica
Embosquir-se

v. Convertir-se en bosc.

Perejaume, Obreda p 53

Etnobotànica
Embraçar

v. Agafar amb els braços. Embraçar un arbre.

Arbúcies (Selva)

Etnobotànica
Empeltar

v. Fer empelts.

Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)

Etnobotànica
Enherbat

adj. Cobert d’herba.

Besalú (Garrotxa)

Etnobotànica
Enramat

adj. Conjunt de tiges amb fulles que s’arrapen a una roca, paret, etc. Heura enramada.

Margalef (Priorat)

Etnobotànica
Esbessar-se

v. Caure una o més besses d’un arbre.

El Brull (Osona)

Etnobotànica
Escarrassar

v. Caure de natural o fer caure les fulles d’una planta. El fred escarrassa els roures.

Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)

Etnobotànica
Escassar

v. Podar un arbre.

Jou (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Esclatar

v. Obrir-se una flor.

Castelldans (Garrigues)

Etnobotànica
Escuixat

m. Arbre que té alguna cuixa (bessa) trencada.

Montpolt (Solsonès)

Etnobotànica
Espiorc Tros de branca que es deixa a un arbre en esporgar-lo, o que queda quan d’aquella n’ha caigut una part important. Etnobotànica