ASSOCIACIÓ FLORA CATALANA. Botànica i etnobotànica de la nostra terra.
Glossari d'etnobotànica
| Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
|---|---|---|
| Balcar | m. Comunitat de balques (bogues). Rierar del Balcar, cap a Albons (Baix Empordà. Enaigats pàg, 332 |
Etnobotànica |
| Balcaret | m. Diminitiu de balcar. Rec del Balcaret, cap a Pals (Baix Empordà). Enaigats pàg. 104 |
Etnobotànica |
| Balegar | m. Comunitat de bàlecs. Toses (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Ballarusca | Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. | Etnobotànica |
| Balsàmic | Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori |
Etnobotànica |
| Bamba | f. Fusta d’una planta que s’ha estovat i en tocar-la s’esmicola. Vilabertran (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Barromar | v. Treure borrons. Molló (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Batall | Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. | Etnobotànica |
| Beçada | f. Bosc de beços. Vilallonga de Ter (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Beceda | f. Bosc de beços. Beceda d'en Cotet, de Vilallonga de Ter (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Beçosa | f. Bosc de beços. Vallmanya (Conflent). La Beçosa |
Etnobotànica |
| Bedui | m. Fruit d’arç blanc. Talaixà (Garrotxa) |
Etnobotànica |
| Bèlit | Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. | Etnobotànica |
| Bellota | f. Gla de garric. Cardell (Baix Cinca) |
Etnobotànica |
| Bessa | f. Soca que neix de la rabassa d'un arbre o branca gruixuda que neix de l'enforcadura. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Bessó | m. Arbre que ha posat diverses besses. Aiguaviva (Alt Penedès) |
Etnobotànica |
| Bestiar | Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. | Etnobotànica |
| Bigarrar | Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla. |
Etnobotànica |
| Blanca | f. Classe de figa. Cocentaina (Comtat) |
Etnobotànica |
| Blanca-poma | f. Classe de figa. Formentera |
Etnobotànica |
| Boina | f. Bola d’alga dels vidriers (posidònia) aplegada a la platja. Cadaqués (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Boixeteres, les | f. Matoll de boixos Topònim del terme de Pardines (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Bolló | m. Boll. Pellofa que cobreix el gra del cereal. L’Albiol (Alt Camp) |
Etnobotànica |
| Bordissenc | adj. Que no és de bona mena. Una pomera bordissenca. La Prenyanosa (Segarra) |
Etnobotànica |
| Boscúria | f. Bosc espès i gran. Olzinelles (Vallès Oriental) |
Etnobotànica |
| Bosquetà | adj. Planta silvestre. Figueres bosquetanes. El Port de la Selva (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Brancut | adj. Planta de moltes branques. Vilada (Berguedà) |
Etnobotànica |
| Broc | Trosset de branquilló o branca petita. | Etnobotànica |
| Brulla | f. Fruit de l’arç blanc. Castellar de N’Hug (Berguedà) |
Etnobotànica |
Top