Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Abadosa

f. Bosc de beços.

Atles del comptat de Besalú p.42

Etnobotànica
Abalit

m. Vegetal fet malbé, sovint per podriment.

Lliurona (Alt Empordà)

Etnobotànica
Abellota

f. Fruit de les carrasques. Fruit d'una planta del gènere Quercus.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Gia (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Abortiu

Que pot interrompre el desenvolupament del fetus durant l'embaràs.

Etnobotànica
Acanyat

adj. Vegetal que viu escanyat, habitualment per altres plantes.

Pla de l'Estany

Etnobotànica
Acimalar

v. Tallar, esqueixar-se el cimal d'una planta.

Pla de l'Estany

Etnobotànica
Aclevat

m. Terreny recobert de gleva, desproveït de pedra.

Iran (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Adormit

adj. Trobar-se en estat de letàrgia, repòs.

Castellfort (Ports)
Mas de Barberans (Baix Ebre).
A l’hivern els arbres estan adormits.

Etnobotànica
Aforcallat

adj. Arbre o arbust de dues besses.

Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)

Etnobotànica
Aglà

m. o f. Gla. Fruit d’una planta del gènere Quercus. Fruit del roure.

Agullana(Alt Empordà)
Alpens (Lluçanès)
El Brull (Osona)
Cantallops (Alt Empordà)
Castellar de la Ribera (Solsonès)
Conesa (Conca de Barberà)
Fonollosa (Bages)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Margalef (Priorat)
Montpol (Solsonès)
Navès (Solsonès)
Pinós (Solsonès)
La Portella (Berguedà)
Els Prats de Rei (Anoia)
Rajadell (Bages)
Rocafort de Vallbona (Urgell)
Rubinat (Segarra)
Sant Martí de la Baronia de Rialb (Noguera)
Taradell (Osona)
La Valldan (Solsonès)

Etnobotànica
Aglevat

m. Terreny recobert de gleva, desproveït de pedra.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Agostenc

adj. Classe de préssec.

Millena (Comptat)

Etnobotànica
Aigua d'orella d'os

f. Remi preparat amb la planta d'aqeust nom.

Lliurona (Alt Empordà). Aiga d'oreia d'os.

Etnobotànica
Aixal

m. Aixal. Terreny amb poca vegetació, sec, rocallós.

Sentís (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Aixart

Sembla que el significat d’aquest mot, a l’Empordà, presenta una certa controvèrsia. Segons Papers del Montgrí 2008 (núm. 19, p. 75-76), «el diccionari Alcover-Moll comenta que aquest mot és només usat a la zona de l’Empordà i ens remet a l’obra de Víctor Català (Solitud) per al seu coneixement. Defineix el mot com la part d’un corral sense sostre i que és on surt el bestiar quan fa calor o en estar cansat de trobar-se reclòs. Ens ha semblat, però, que el terme pot estar més relacionat amb el mot eixermar, que significa netejar d’esbarzers, de mates, un camp, un marge, un camí, etc., és a dir, artigar-lo. Es diu que un terreny artigat és un terreny eixermat. A més, l’eixermataire és l’equivalent de l’artigaire. L’ús del mot aixart, tan present a la parla oral dels més grans, podria correspondre, doncs, a la intensa activitat agrícola de la muntanya».

En canvi, segons Toponímia del terme municipal de Torroella de Montgrí (Torroella de Montgrí, l’Estartit i les illes Medes, Sobrestany i la Bolleria) (Moisés Selfa i Sastre, 2009), un aixart és «un marge que separa dues feixes de terra».

A la publicació Podall de 2015 (p. 236), l'estudiós Manel Martínez i Garcia escriu, referint-se als elements de les vinyes de la Conca de Barberà, en la línia del que esmenta Moisès Selfa. Diu: «Els aixarts o marges a dues cares són un altre tipus de marge o, més ben dit, dos marges separats al mig dels quals s'anava omplint de petites pedres que sortien en llaurar el terreny. Els aixarts els podem trobar al mig d'un tros, en una vora, com a marge divisori entre dues finques o entre un camí i el tros. Aquestes construccions són abundants en indrets pedregosos, on cada cop que es passava l'arada sortien grans quantitats de pedres petites. Poden arribar a tenir dimensions considerables amb més de tres metres d'amplada i diversos metres de llargada».

Etnobotànica
Albeca

f. Capa blanquinosa i tendra dels troncs llenyosos.

Viladrau (Osona). Obeca

Etnobotànica
Albereda

f. Bosc d’àlbers.

Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)
L'Albereda, a l'E de Medinyà (Gironès). Mapa comarcal Gironès-20

Etnobotànica
Albergínia

f. Fruit de l’alberginiera.

Vilallonga del Camp (Tarragonès)

Etnobotànica
Albocó

m. Classe de figa.

Corona (Eivissa)
Formentera

Etnobotànica
Albre

m. Arbre.

Culla (Maestrat)
La Jonquera(Alt Empordà)

Etnobotànica
Albrecoc

m. Albercoc.

Bellmunt de Mesquí (Matarranya)

Etnobotànica
Alguer

m. Comunitat d'algues.

Cadaqués (Alt Empordà). Auguer.
El Port de la Selva (Alt Empordà)
Platja de l'Alguer o L'Alguer, de les foranies de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)
L'Alguer
és una serreta propera a Llançà i que mor al mar (Llançà, Alt Empordà).

Etnobotànica
Alzina

f. Gla d'alzina. Quercus ilex ssp.ballota (alzinera).

Adraén (Alt Urgell). Alzina petita
Estimariu (Alt Urgell)
Gavarra(Alt Urgell)
Montant de Tost (Alt Urgell)
Ossera (Alt Urgell)
Paracolls (Noguera)
La Valldan (Solsonès)
Valldarques (Alt Urgell)
Vilanova de Maià (Noguera)

Etnobotànica
Alzina de matada

f. Alzina nascuda del rebrot d'una soca.

Cànoves (Vallès Oriental)

Etnobotànica
Alzina de peu

f. Alzina nascuda d'una gla.

Bescanó (Gironès)
Briolf (Pla de l'Estany).
Aulina de peu
Cànoves (Vallès Oriental)
Orfes (Pla de l'Estany)
Sant Climent de Peralta (Baix Empordà)

Etnobotànica
Alzina de rebroll

f. Alzina nascuda de rebroll.

Sant Climent de Peralta (Baix Empordà)

Etnobotànica
Alzina de rebrot

f. Alzina de rebroll. Alzina nascuda d'un rebrot.

Briolf (Pla de l'Estany). Aulina de rebrot.

Etnobotànica
Alzina de tallada

f. Alzina nascuda del rebroll d'una alzina que s'ha tallat.

Vilada (Berguedà))

Etnobotànica
Alzinall

m. Alzina petita.

Corts (Pla de l'Estany). Alzinai
La Jonquera (Alt Empordà)
Lliurona (Alt Empordà)

Etnobotànica
Alzinar

m. Bosc d'alzines.

La Jonquera (Alt Empordà)
Prades Baix Camp)

Etnobotànica