Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Alzineda

f. Alzinar. Bosc d’alzines.

Olzinelles (Vallès Oriental)

Etnobotànica
Alzineró

m. Alzinera (alzina) petita.

Gavarra (Alt Urgell)

Etnobotànica
Amanollar

v. Abraçar un arbre per mesurar-ne la soca.

El Cogul (Garrigues)

Etnobotànica
Amela

f. Ametlla. Fruit de l'ameler (ametller) i especialment la seva llavor comestible.

Tortosa (Baix Ebre)
Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)

Etnobotànica
Amelerar

m. Ametllerar. Camp d’ametllers.

Arnes (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Ametla

f. Ametlla. Fruit de l’ametler (ametller) i especialment la seva llavor comestible.

Alfara de Carles (Baix Ebre
Cocentaina (Comtat)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Ametleral

f. Ametllerar. Camp d’ametlers (ametllers).

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat)
Xerta (Baix Ebre)

Etnobotànica
Ametlerar

m. Ametllerar. Camp d’ametlers (ametllers).

Arnes (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Ametlla

f. Fruit de l’ametller i especialment la seva llavor comestible.

Abella de la Conca (Pallars Jussà)
La Figuera (Priorat)
Paterna (Horta)
Peralta de la Sal (Llitera)
Rocallaura (Urgell)

Etnobotànica
Ametlleral

m. Ametllerar. Camp d’ametllers.

Peralta de la Sal (Llitera)

Etnobotànica
Ametllereda

f. Ametllerar. Camp d’ametllers.

Ametllereda del Mas Prat, de Regencós (Baix Empordà). Enaigats p 98

Etnobotànica
Ametlloneda

m. Ametllerar. Camp d’ametllers

Caulès (Selva)

Etnobotànica
Amidar

v. Determinar les mides d'una planta.

Valldarques (Alt Urgell)

Etnobotànica
Amora

f. Móra. Infructescència de l’esbarzer.

Mas de Barberans (Baix Ebre)
Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Amortit

adj. Vegetal que es mor.

Alfara de Carles (Baix Ebre)

Etnobotànica
Andar

Cadascun dels laterals que conformen el clos per a tenir-hi bestiar anomenat pleta.

Etnobotànica
Animal

Bèstia útil per al treball. És el cas de matxos i rucs.

Etnobotànica
Anou

f. Fruit de noguera.

Beseit (Matarranya)

Etnobotànica
Anou americana

f. Nou de noguera americana.

Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Anyada

f. Collita.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
. Les glans van a anyades

Etnobotànica
Anyenc

adj. Que té molts anys.

(Joan Pellicer)

Etnobotànica
Anyívol

adj. Planta que un any lleva molt i un altre no.

El Boixar (Baix Maestrat)
Mas de Barberans (Baix Ebre)
. Les glans van a anyades

Etnobotànica
Anyós

adj. Que té molts anys.

(Martí Domínguez, La sega p 155)

Etnobotànica
Apinat

adj. Poblat de pins.

Dòrria (Ripollès)

Etnobotànica
Apomat

adj. Arbre de capçada rodonenca, que sembla un pom.

Horta de Sant Joan (Terra Alta). És un roure apomadet

Etnobotànica
Apomellat

adj.. Fent pom, feix.

Iran (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Apradat

adj. Recobert de prat.

Sapeira (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Aragonesa

f. Classe d'oliva.

La Pobla de Benifassà (Baix Maestrat)

Etnobotànica
Aranyó

m. Fruit de l’arç negre.

Agullana (Alt Empordà)
La Baronia de Rialb (Noguera)
Besan (Pallars Sobirà)
Castellnou d’Oluges (Segarra)
Das (Cerdanya)
La Jonquera (Alt Empordà)
Olot (Garrotxa)
Talaixà (Garrotxa)
Viladrau (Osona)

Etnobotànica
Arboç

m. Fruit d'arbocer (arboç).

Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica