Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Madoixa

f. Fruit de la maduixera.

La Nou de Berguedà (Berguedà)
Planoles (Ripollès)
Vilanova de Sau (Osona)

Etnobotànica
Madoixam

m. Moltes maduixes (madoixes).

Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Mala herba

f. Herba que no és útil al pagès.

(Menorca)

Etnobotànica
Malachium

En grec, maláke és la malva i malakós vol dir tou; probablement per l'escassa consistència de la planta.

Etimològic
Malachium aquaticum

Del llatí aquaticus -a, -um (de l'aigua), per la seva estació a prop de les aigües.

Etimològic
Malcolmia

El botànic anglès W. T. Aiton creà en 1812 el nom Malcolmia en honor a William Malcolm, director dels hivernacles de Kensington Gardens (Anglaterra) fins a la seva mort en 1798; o, potser, al seu nebot, William Malcolm (1769?-1835), que l'hi va succeir.

Etimològic
Malcolmia africana

Del llatí Africanus, -a, -um (natural de d'Àfrica), per la seva l'habitació.

Etimològic
Malcolmia binervis

Per analogia amb el clàssic innervis, -e (sense valor, efeminat) es forma aquest epítet del llatí botànic, compost del prefix bi- (dos) i nervus, -i (nervi, corda d'un instrument), al·ludint a les dues franges longitudinals, translúcides, de l'envà de la síliqua que comprenen una altra d'opaca, corresponent a dos nervis contigus.

Etimològic
Malcolmia littorea

Del llatí littoreus, -a, -eum (de la ribera o de la vora del mar), adjectiu derivat de littus, -oris (el litoral), per la seva habitació.

Etimològic
Malcolmia maritima

Del llatí maritimus, -a, -um (del mar i les seves rodalies), derivat de mare, -is (el mar), pel seu lloc d'habitació.

Etimològic
Malcolmia parviflora

Neologisme del llatí botànic que vol dir de flors petites, compost de parvus,-a, -um (petit) i flos, floris (la flor) i amb el segon terme adjectivat de forma anàloga a altres epítets, com ara multiflorus, -a, -um o pauciflorus, -a, -um. És sinònim del seu corresponent micranthus, -a -um, derivat del grec.

Etimològic
Malope

Nom donat pels grecs a la malva arbòria o Lavatera, segons afirma Loudon. En llatí, Plini anomena malope a la malva comuna (Malva sylvestris).

Etimològic
Malope malacoides

Del grec malakós (tou) i el sufix oídes (forma), per la seva consistència blana.

Etimològic
Malva

Nom llatí de la planta, en grec maláche, derivat de malakós (tou), al·ludint a les seves propietats emol·lients. En llatí designava diferents tipus de malves (Malva sp.), principalment la malva comuna (M. sylvestris), però també el malví (Althaea officinalis) i la malva arbòria (Lavatera arborea).

Etimològic
Malva alcea

Del llatí alcea (malví silvestre), per la semblança.

Etimològic
Malva althaeoides

Format de althaea, nom del malví en llatí i el sufix grec -oídes (semblant a), per la semblança.

Etimològic
Malva moschata

Format del grec móschos (olor del mesc), en llatí muscum, -i, fent referència a una certa olor amargant.

Etimològic
Malva nicaeensis

De Nicaea, nom llatí de Niça, ciutat del sud de França i el sufix -ensis, que indica lloc d'origen, o hàbitat.

Etimològic
Malva parviflora

Del llatí parvus (petit) i flos, floris (flor), per les flors petites.

Etimològic
Malva rotundifolia

Del llatí rotundus, -a, -um (rodó) i folium, -ii (fulla), de fulla rodona.

Etimològic
Malva sylvestris

Del llatí sylvestris, -e (del bosc), es a dir, no cultivat.

Etimològic
Malva trifida

Del llatí trifidus, -a, -um (dividit en tres), per la forma de les fulles.

Etimològic
Malvaceae (Malvàcies)

Del principal gènere que conté la família: Malva.

Etimològic
Mangrana

f. Magrana. Fruit del magraner (mangraner).

La Serra d’Almos (Ribera d’Ebre)

Etnobotànica
Marcescent

Dit de les fulles i altres òrgans que en arribar l’època desfavorable (sovint l’hivern) s’assequen però no es desprenen de la planta fins al cap de molt de temps.

Plantes vasculars
Maresia

Gènere dedicat al metge i botànic francès Paul Marès (1826-1900), estudiós, entre altres, de la flora balear.

Etimològic
Maresia nana

Del llatí nanus, -i (el nan), aquí adjectivat, per l'escassa alçària de la planta. Altres sinònims són pumilus, -a -um i la forma adjectivada pygmaeus, -a, -um, derivada del clàssic pygmaei, -orum (els pigmeus).

Etimològic
Marge

m. Vora d'un fil·lidi o d'un tal·lus format per una o més capes de cèl·lules. Aquestes poden ser de morfologia diferent a la resta de cèl·lules de l'òrgan. El marge pot estar cargolat sobre si mateix.

Briòfits
Mata

f. Bosc, especialment quan és espès i gran.

Hortoneda (Pallars Jussà)

Etnobotànica
Matafonda

f. Sotabosc més aviat baix.

Margalef (Priorat)

Etnobotànica
Matricaria

Del llatí matrix, -icis (l'úter, la matriu), per les propietats medicinals que se li atribuïen, per al tractament de les afeccions i les malalties ginecològiques.

El gènere fou publicat per Carl Linné en 1753.

Etimològic
Matricaria discoidea

Del grecollatí discoideus, -a, -um (en forma de disc), és a dir, sense raigs, perquè els capítols no tenen lígules radiants.

Etimològic
Matricaria recutita

Del llatí recutitus, -a, -um (circumcís), al·ludint, probablement, a les lígules retrorses.

Etimològic
Matthiola

Gènere dedicat a P. A. Matthiolus (1501-1577) metge i botànic italià, cèlebre traductor i comentador de la Materia Medica de Dioscòrides.

Etimològic
Matthiola incana

Del llatí incanus, -a, -um (canós). Columel·la anomenava incanae herbae a les plantes cobertes d'un borrissol blanc.

Etimològic
Matthiola sinuata

Del llatí sinuatus, -a, -um (plegat en forma de si, ple de sins), pels marges sinuosos de les fulles; sinònim de sinuosus, -a, -um.

Etimològic
Matthiola tristis

Del llatí tristis, -e (trist, malenconiós), perquè només fan olor cap al vespre, com algunes especies de Hesperis, Pelargonium, etc.)

Etimològic
Meconopsis

Del grec mékon (cascall) i ópsis (aspecte), per la semblança d'aquesta planta amb un cascall.

Etimològic
Meconopsis cambrica

Cambricus, del País de Gal·les (Càmbria és l'antic nom de Gal·les).

Etimològic
Medial

Situat a la part mitjana.

Plantes vasculars
Medicago

Del nom que Dioscòrides i Plini donaven a l'alfals, herba medica, per haver estat introduït des de la Mèdia (actual Iran), i el sufix -ago que indica relació o semblança.

Medicago va ser establert com a gènere de les lleguminoses per Tournefort i revalidat per Linnè, que hi inclogué, a més, les Medica de Tournefort i d'altres prelinneans.

Etimològic
Medicago arabica

Del llatí arabicus, -a,-um (de l'Aràbia), per la seva habitació.

Etimològic
Medicago arborea

Del llatí arboreus, -a, -um (semblant a un arbre) derivat de arbor, -oris (arbre), pel seu port arbustiu.

Etimològic
Medicago ciliaris

Del llatí ciliaris, -e, derivat de cilium, -ii (cella), per les espines llargues i febles del seu llegum.

Etimològic
Medicago depressa

Del llatí depressus, -a, -um, participi passat del verb deprimere (aixafar), pel seu llegum aplanat i subdiscoidal.

Etimològic
Medicago disciformis

Adjectiu format del llatí discus, -i (disc, plat) i el sufix -formis (en forma de), per la forma que té el llegum.

Etimològic
Medicago falcata

Del llatí falcatus, -a, -um (en forma de falç) derivat de falx, falcis (la falç), pel seu llegum falciforme.

Etimològic
Medicago gerardi

Dedicada al botànic anglès J. Gerard (1545–1612).

Etimològic
Medicago hispida

Del llatí hispidus, -a, -um (aspre, pelut), perquè algunes vegades la planta ho és més o menys.

Etimològic
Medicago lappacea

Del llatí lappaceus, -a, -um, derivat de lappa, -ae, nom d'una planta en Plini, probablement Arctium lappa, per la semblança de les espines del llegum amb les del periclini d'aquella planta de la família Asteraceae (compostes).

Etimològic
Medicago liocarpa

Adjectiu compost del grec leíos, -a, -on (llis o glabre) i karpós, -ou (fruit), pel seu llegum glabre.

Etimològic
Medicago littoralis

Adjectiu llatí derivat de littus, -oris (el litoral, la vora de la mar), per la seva estació.

Etimològic
Medicago lupulina

Del llatí tardà lupulus (el llúpol), potser per la feblesa i flexibilitat dels seus troncs, que recorda aquesta planta.

Etimològic
Medicago maculata

Del llatí maculatus, -a, -um, adjectiu derivat de macula, -ae (taca), per les que generalment tenen els seus folíols.

Etimològic
Medicago marina

Del llatí marinus, -a, -um (del mar), per la seva estació, al litoral marí.

Etimològic
Medicago minima

Del llatí minimus, -a, -um, superlatiu irregular de parvus, -a, -um (petit), que té per comparatiu minor, -oris, per raó del seu llegum molt petit.

Etimològic
Medicago muricata

Del llatí muricatus, -a, -um, derivat de murex, muricis (cargol marí espinós i també obriülls), per les espines del llegum.

Etimològic
Medicago orbicularis

Del llatí orbiculus, -i diminutiu de orbis, -is (cercle), per la forma del llegum.

Etimològic
Medicago polycarpa

Del grec polýs (molt) i karpós, ou (fruit), pel nombre de llegums que porten els peduncles.

Etimològic
Medicago polymorpha

Adjectiu del llatí botànic format amb els mots grecs polýs (molts) i morphé (forma, aspecte), per l'aspecte variable de la planta. Sinònim de variabilis, d'arrel llatina.

Etimològic
Medicago praecox

Del llatí praecox, -ocis (prematur), per ser planta primerenca.

Etimològic
Medicago rigidula

Forma diminutiva del llatí rigidus, -a, -um (rígid, inflexible), per les espines còniques del fruit.

Etimològic
Medicago sativa

Del llatí sativus, -a, -um (satiu, que es conrea), per ser espècie cultivada.

Etimològic
Medicago scutellata

Del llatí scutella, -ae (escudella) forma diminutiva de scutum, -i (escut), per la forma del llegum.

Etimològic
Medicago suffruticosa

Adjectiu llatí compost del prefix sub- (una mica, quasi) i frutex, -icis (arbust), pel seu rizoma llenyós.

Etimològic
Medicago tentaculata

Del llatí científic tentaculum, -i (tentacle), per la forma de les espines del llegum.

Etimològic
Medicago tribuloides

Adjectiu format de Tribulus, nom d'una zigofil·làcia i el sufix grec -oídes (en forma de), a causa de certa semblança de les fortes espines del seu llegum amb el fruit d'aquella planta.

Etimològic
Medicago truncatula

Forma diminutiva del llatí truncatus, -a, -um (truncat), pel llegum cilíndric.

Etimològic
Medicago tuberculata

Del llatí tuberculum, -i (tubercle), diminutiu de tuber, -eris (inflor, tumor), pels que presenta el llegum.

Etimològic
Medicago turbinata

Del llatí turbinatus, -a, -um (cònic), derivat de turbo, -inis (baldufa, fus, remolí), per la forma del fruit.

Etimològic
Medifix, medifixa

Dit dels pèls (o d’altres òrgans) inserits o fixats per la seva zona mitjana.

Plantes vasculars
Megàspora

Als pteridòfits del gènere Isoetes, els isoets, l’espora femenina, la qual sol sol ésser més grossa que la micròspora; són, doncs, vegetals heterosporis.

Plantes vasculars
Melampyrum

Del grec mélan (negre) i pyrós (blat), que és com si diguéssim blat negre; Els antics, veient les sements del Melampyrum arvense, que es fa en els sembrats, semblants a la grana del blat, però de color negre, creien en una mutació del Triticum per corrupció del fruit. En Teofrast, nom d'una mena de zitzània innòcua, i en Dioscòrides, nom alternatiu del mýagron; En ambdós autors, les plantes a què es refereixen podrien ser dels gèneres Neslia o Myagrum (Cruciferae).

Etimològic
Melampyrum pratense

Del llatí pratensis, -e (propi dels prats), perquè viu preferentment als prats.

Etimològic
Melandrium

Nom greco-llatí amb què Plini designava l'aranya, Nigella sp.; modernament aplicat a un grup de plantes de flors més o menys rosades, que té per tipus el M. silvestre, el 'compagnon rouge' dels francesos. Gènere actualment reclassificat en un altre tàxon (Silene) de la mateixa família.

Etimològic
Melandrium macrocarpum

Del grec makrós (gran) i karpós (fruit), per la càpsula grossa.

Etimològic
Melandrium silvestre

Forma neutra el llatí silvestris, -e (del bosc), per la seva estació.

Etimològic
Melica

Nom aplicat per Andrea Cesalpino a una mena de melca o sorgo de saba dolça. Probablement del grec melicós (dolç), derivat de méli (la mel).

El gènere fou publicat per Linné en 1753.

Etimològic
Melica ciliata

Del llatí ciliatus, -a, -um (que té celles), per la glumel·la inferior guarnida de cilis.

Etimològic
Melica ciliata subsp. magnolii

En honor al metge i botànic francès Pierre Magnol (Montpeller, 1638-1715). 

Etimològic
Melilotus

Del grec melílotos, -ou, format de méli, -itos (mel) i lotós, ou (lotus), per la seva olor de mel. En Teofrast un trèbol d'olor plaent; potser un Melilotus u una Trigonella. Segons Plini, les seves flors seques conserven durant molt temps una olor agradable.

En Linnè i en la major part de botànics, el gènere gramatical de Melilotus ha estat femení; però, per mandat de l'ICN, adduint arguments filològics, avui es fa masculí.

Etimològic
Melilotus albus

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color de les flors.

Etimològic
Melilotus altissimus

Superlatiu llatí de altus, -a, -um (alt), per la seva grandària.

Etimològic
Melilotus arvensis

Del llatí arvensis, -e (dels camps de conreu) per créixer entre els camps, la seva habitual estació.

Etimològic
Melilotus elegans

Del llatí elegans, -antis (elegant, bonic), per l'aspecte que donen a la planta els seus raïms florits.

Etimològic
Melilotus indicus

Del llatí Indicus, -a, -um (de la Índia), un dels seus llocs d'habitació.

Etimològic
Melilotus macrorrhizus

Adjectiu compost del grec mackrós (gran) i rhíza (arrel), per l'arrel gruixuda.

Etimològic
Melilotus messanensis

Del llatí Messanensis, -e, que vol dir 'de Messana', nom en llatí de l'actual ciutat de Messina a l'illa de Sicília, que és el primer lloc on fou trobada.

Etimològic
Melilotus neapolitanus

Neapolitanus, -a, -um vol dir 'de Neapolis', nom en llati de l'actual Nàpols, per ser una de les regions on es troba.

Etimològic
Melilotus officinalis

Per haver-se emprat en la medicina. Officinalis, -e és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals; derivat de l'officina, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Etimològic
Melilotus parviflorus

Adjectiu compost del llatí parvus, -a, -um (petit) i flos, floris (flor), es a dir, de flors petites.

Etimològic
Melilotus sulcatus

Del llatí sulcatus, -a, -um, (solcat), derivat de sulcus, -i (solc), pels que deixen entre sí les costelles, en arcs concèntrics, de les cares del llegum.

Etimològic
Melissa

Del grec mélissa, -es (l'abella), derivat de méli, -itos (la mel). Nom del llatí medieval amb que es coneixia la tarongina i altres labiades mel·líferes: Segons Tournefort, en Éléments de botanique, perquè a les abelles els agrada molt i hi recullen la matèria de què es creu que fan la mel. En la mitologia clàssica, Melissa era el nom d'una nimfa que hauria inventat l'art de l'apicultura.

Tournefort establí el gènere en 1694 i fou validat per Linné en 1753.

Etimològic
Melissa officinalis

Pels seus usos i virtuts medicinals. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals, fent referència a l'officina, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Etimològic
Meló blanc

m. Meló. Fruit de la melonera.

Xerta (Baix Ebre)

Etnobotànica
Meló de moro

m. Síndria. Fruit de la sindriera

Xerta (Baix Ebre)

Etnobotànica
Mentha

Del grec míntha o mínthe que Plini transcriu al llatí com mentha, nom de diferents mentes (Mentha sp.). Linné, en Philosophia botanica (1751), la relaciona amb la nimfa Minthe, amada per Hades, a qui Persèfone, esposa d'aquest déu, transformà en aquesta planta, per la gelosia.

Etimològic
Mentha aquatica

Del llatí aquaticus, -a, -um (aquàtic, que viu a l'aigua), per viure a llocs humits i vores d'aigua.

Etimològic
Mentha arvensis

Del neollatí botànic arvensis, -e, derivat del llatí arvum, -i (camp cultivat), per fer-se als conreus. El mot propi del llatí clàssic és arvalis, -e.

Etimològic
Mentha longifolia

Del llatí longus, -a, -um (llarg) i folium, -ii (fulla), per les seves fulles relativament llargues, lanceolades.

Etimològic
Mentha pulegium

És el nom llatí d'aquesta planta que C Bauhin anomenà Pulegium latifolium. Hom fa derivar del llatí pulex, -icis (la puça), perquè s'emprava la planta, d'olor molt forta, per a evitar les puces.

Etimològic
Mentha suaveolens

De l'adjectiu llatí suaveolens, -tis (d'olor suau), per ser agradable d'olorar. Mot compost de suavis, -e (suau) i olens, -tis (que fa olor).

Etimològic
Mercurialis

Nom llatí amb que es coneixien aquestes plantes en l'Antiguitat, principalment Mercurialis annua. Plini fa una curiosa interpretació d'aquesta planta dioica, anomenant mercurialis mascula (mascle) al peu femení, per la semblança entre els fruits i els testicles; i, paradoxalment, mercurialis femina (famella), al peu masculí. També explica que es diu mercurialis perquè fou el deu Mercuri qui la descobrí i després en va comunicar les virtuts als homes.

Etimològic
Mercurialis annua

Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser una planta anual.

Etimològic
Mericarp

A les famílies de les boraginàcies i a la de les labiades, cadascun dels fragments en que es descompon espontàniament un fruit.

Floreta diu en els fruits que es trenquen fragment en què es descompon espontàniament un fruit.

Plantes vasculars
Mesocarpi

Part mitjana dels fruits carnosos, situada entre l’epicarpi i l’endocarpi, que sovint es correspon a la part més sucosa i comestible.

Plantes vasculars
Mespilus

Del llatí Mespilus, -i, i aquest del grec mespíle o méspilon (Teofrast), nom del nespler o nesprer i també d'algunes espècies del gènere Crataegus. No s'ha de confondre la planta d'aquest gènere amb l'originària d'Àsia oriental que es cultiva avui (Eriobotrya japonica).

Etimològic
Mespilus amelanchier

Amélanchier és la paraula francesa adaptada del nom provençal de la planta: amelanquier.

Etimològic
Mespilus germanica

De l'adjectiu gentilici llatí germanicus, -a, -um (de Germània o Alemanya), Per la seva suposada regió d'origen. De fet, l'espècie procedeix del Mediterrani central i oriental, des d'on els romans la van portar a Germània, entre altres llocs.

Etimològic
Metziner Que emmetzina. Etnobotànica
Micròspora

Als pteridòfits del gèn. Isoetes, els isoets, l’espora masculina, la qual sol ésser més petita que la megàspora; són, doncs, vegetals heterosporis.

Plantes vasculars
Minuartia

Nom dedicat a l'apotecari i botànic català Joan Minuart i Parets (1693-1768), amic i corresponsal de Linné i fundador, amb Josep Quer, del Real Jardín Botánico de Madrid (1755).

Etimològic
Minuartia recurva

Del llatí recurvus, -a, -um (retorçat, sinuós), per la forma corbada de la major part de les fulles.

Etimològic
Minuartia verna

Del llatí vernus, -a, -um (primaveral), per l'època de la florescència.

Etimològic
Mirabilis

Del llatí mirabilis, -e (admirable, meravellós). Clusius anomenà aquesta planta Admirabilis peruana pel nom que llavors rebia a Espanya: Maravilla del Perú, segons ell, degut a l'admirable colorit de les flors.

Etimològic
Mirabilis jalapa

Aquest nom fa referència a la ciutat mexicana de Jalapa, lloc originari d'una planta, Ipomoea purga, amb una arrel semblant a la de la Flor de nit, de la qual s'obtenia un fort purgant, anomenat jalapa. Per haver-se pensat que l'arrel de Mirabilis també en produïa.

Etimològic
Moehringia

Gènere dedicat per Linné a Paul H. G. Möhring (1710-1792), botànic, ornitòleg i metge alemany, autor d'Hortus Proprius, 1736.

Etimològic
Moehringia muscosa

Del llatí muscosus (cobert de molsa), derivat de muscus (la molsa), significant aquí la semblança.

Etimològic
Moehringia pentandra

Del numeral grec pénte (cinc) i anér, andrós (barò, home), al·ludint-se aquí a la part masculina, els cinc estams, de les flors.

Etimològic
Moehringia polygonoides

Format amb el nom del gènere Polygonum i el sufix grec oídes, que significa semblança, es a dir, semblant a un Polygonum.

Etimològic
Moehringia trinervia

Format del llatí tri (tres) i nervus, -i (el nervi), al·ludint als tres nervis dels sèpals.

Etimològic
Moenchia

Gènere dedicat a Conrad Moench, químic, farmacèutic i botànic alemany, autor de la "Flora de Marburg", 1794.

Etimològic
Moenchia erecta

Del llatí erectus, -a -um (dret) per la direcció de les tiges.

Etimològic
Monadelf, monadelfa

Dit de la planta (o la flor) que té els estams soldats entre ells en un sol feix (planta d’estams monadelfs; ho tenen alguns gèneres de la fam. de les papilionàcies) (és oposat a diadelf).

Plantes vasculars
Moneses

Del grec mónos (sol, úmic) i ése (seràs, estaràs), del verb eimí, al·ludint a que la planta només produeix una flor, solitària, cada primavera.

Etimològic
Moneses grandiflora

Del llatí grandis, -e (gran) i flos, floris (la flor), perquè fa una flor grossa, solitària.

Etimològic
Moniaco

m. Moniato. Arrel tuberosa de la moniatera.

Es Mercadal (Menorca)

Etnobotànica
Monocàrpic, monocàrpica

Dit de les plantes que floreixen i lleven fruit una sola vegada i mor després de fruitar, com l’atzavara (Agave americana).

Plantes vasculars
Monocasi

Tipus d’inflorescència (conjunt de flors) anomenada cima en què cada eix produeix una sola branca amb flors (és oposat a dicasi i ho presenten plantes de la fam. de les cariofil·làcies).

Plantes vasculars
Monocèfal, monocèfala

Dit de les plantes que fan una tija florífera amb un sol capítol.

Plantes vasculars
Monoclamidi

Dit del periant (i de la flor) que consta d’una sola coberta on no hi ha sèpals i pètals (vegeu aclamidi, heteroclamidi i homoclamidi).

Plantes vasculars
Monoic, monoica

Dit de la planta que en un mateix individu fa flors només masculines (amb estams que produeixen pol·len) i flors només femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls); en aquest cas es diu que la planta fa flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

Plantes vasculars
Monosperm

Dit dels fruits que contenen una sola llavor.

Plantes vasculars
Monotropa

Del grec mónos (sol, únic) i trópos (direcció) del verb trépo (dirigir), perquè les flors miren totes cap al mateix costat.

Etimològic
Monotropa hypopitys

Del grec hýpo (dessota) i pítys (el pi), pel lloc on s'acostuma a trobar.

Etimològic
Monotropaceae (Monotropàcies)

Del gènere Monotropa, un dels que conté la família.

Família d'un anterior sistema Cronquist de classificació de les plantes, de vegades associada a Pyrolaceae. A l'actual sistema APG, els gèneres d'aquesta família s'inclouen com a una subfamília de la família Ericaceae.

Etimològic
Montia

Gènere dedicat a Giuseppe Monti (1682-1760), naturalista i botànic italià, de Bolonya.

Etimològic
Montia minor

Del llatí minor -oris (més petit), per la seva alçària, relativament petita.

Etimològic
Montia rivularis

Adjectiu format del llatí rivulus, -i (riuet) i el sufix -aris (propi de), per la seva estació.

Etimològic
Moricandia

Gènere dedicat per de Candolle al botànic suís Moïse Étienne Moricand (1779-1854).

Etimològic
Moricandia arvensis

Del llatí botànic arvensis, -e, derivat del llatí arvum, -i (camp cultivat), per fer-se als conreus. El mot propi del llatí clàssic és arvalis, -e.

Etimològic
Moscar Moscar el bestiar, protegir-se en un lloc ombrat. Etnobotànica
Mostera Suc de raïm no fermentat. Etnobotànica
Mostrejar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Mota

f. Conjunt petit de plantes. Una mota de junça.

Mas de Barberans (Baix Ebre)

Etnobotànica
Mucílag

Substància gelatinosa de composició química semblant a les gomes, que tenen algunes plantes.

Plantes vasculars
Mucronat, mucronada

Terminat en un mucró o petita punta molt distinta.

Plantes vasculars
Multiflor, multiflora

Dit de la planta que porta nombroses flors (és oposat a pauciflor, que porta poques flors).

Plantes vasculars
Muricat, muricada

Dit de l’òrgan que és cobert de prominències en forma de puntes.

Plantes vasculars
Muscari

Nom del llatí botànic aplicat per Clusius, ja en 1576, a una planta d'aquest gènere, d'origen oriental i suau fragància. El nom prové del persa mushk i aquest del sànscrit mushka (testícle), d'on passà al grec com móschos, -ou (cabra o bou mesquer) i al llatí muscum, -i (el mesc), substància d'olor intensa usada per a fer perfums, segregada per una glàndula d'aquells animals. La planta fou introduïda a Europa des de Turquia a través de Constantinoble, on es coneixia com muscari, muscurimi o muschorimi, és a dir, mesc dels romans. Tanmateix, Clusius comenta que, quan va tenir la primera notícia d'aquesta planta, va ser sota el nom de tibcadi.

Aquest gènere fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Ph. Miller (1754).

Etimològic
Muscari comosum

Del llatí comosus, -a, -um (que té plomall o crinera), derivat de coma, -ae (cabellera), al·ludint a les flors estèrils de la punta de la inflorescència, de llargs pedicels drets, a guisa de tupè.

Etimològic
Muscari neglectum

Del llatí neglectus, -a, -um (negligit, descuidat), perquè els botànics, havent-lo confós amb M. racemosum, el passaren per alt.

Etimològic
Musicar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Mútic, mútica

Que no té aresta o mucró terminal (oposat a aristat).

Plantes vasculars
Myagrum

Del grecollatí mýagros, amb que Dioscòrides i Plini anomenaven una planta semblant a la roja (Rubia tinctorum). Segons alguns autors, seria la Camelina sativa; per a altres sería Neslia paniculata, totes dues crucíferes. Segons Linné (Philosophia botanica), Myagrum és un mot compost, de dos termes grecs myía (mosca) i agreúo (caçar), és a dir, caçamosques, i s'havia donat a una planta (Asclepias) que posseïa aquesta propietat, que no té la planta actual.

Etimològic
Myagrum perfoliatum

Del llatí perfoliatus, -a, -um (de moltes fulles); els botànics, però, designen així les fulles de limbe travessat pel tronc; nom impròpiament aplicat aquí a les fulles amplexicaules.

Etimològic
Myosotis

Nom que Dioscòrides i Plini feien servir per a anomenar plantes d'aquest gènere i d'altres, i també com a sinònim d'altres de nom Alsine. És un mot compost del grec mys, myós (ratolí) i oús, otós (orella), segons Dillenius, per l'aspecte de les fulles.

El gènere Myosotis (Boraginaceae) fou establert per Dillenius (1719) i validat en Linné (1753, 1754).

Etimològic
Myosotis alpestris

Epítet del llatí botànic, alpestris, -e (dels Alps o de les altes muntanyes), perquè hi viu.

Etimològic
Myosotis arvensis

Del llatí botànic arvensis, -e, derivat del llatí arvum, -i (camp cultivat), per fer-se als conreus. El mot propi del llatí clàssic és arvalis, -e.

Etimològic
Myosotis ramosissima

Superlatiu llatí de l'adjectiu ramosus, -a, -um (de branques abundants), pel seu tronc molt ramificat.

Etimològic
Myricaria

Del grec myríke, nom que designava tant el tamariu (tamarix sp.) com diferents brucs (Erica sp.) i el sufix -aria, que indica semblança o parentiu, per la semblança amb aquestes plantes. En llatí també es feia servir com a nom alternatiu de tamarix: Virgili li deia myrica, i Plini, myrice.

Etimològic
Myricaria germànica

Del llatí germanicus, -a, -um (de Germània o Alemanya), per la seva habitació.

Etimològic
Myriophyllum

Nom compost del grec myríos (nombrós, innombrable) i phýllon (fulla), per les nombroses lacínies que presenten les fulles. Myriophyllon (equivalent a millefolium) era el nom grecollatí que rebien diferents plantes amb fulles molt dividides. En Dioscòrides i Plini és el nom d'una planta aquàtica, probablement Myriophyllum spicatum; però, en Oribasio, és el d'una milfulles (Aquilea sp. pl.).

Etimològic
Myriophyllum alterniflorum

Adjectiu dels llatí botànic compost d'alternus, -a, -um (alternatiu, un després de l'altre) i flos, floris (flor), per la disposició alternada de les flors. L'adjectiu oposat seria oppositiflorum.

Etimològic
Myriophyllum spicatum

Adjectiu format amb el participi passat, spicatus, -a, -um, del verb llatí spicare (disposar en forma d'espiga), per la forma de la inflorescència, que és llarga, prima i nua.

Etimològic
Myriophyllum verticillatum

Derivat del llatí clàssic verticillum, -i (vèrtebra), relacionat amb vertex, verticis (vèrtex); aquest adjectiu del llatí botànic significa disposat radialment entorn a un nus de la tija; per la disposició verticil·lada de les fulles, com anells.

Etimològic
Myrtaceae (Mirtàcies)

De Myrtus, un dels gèneres de la família.

Etimològic
Myrtus

Nom grecollatí de la murtra, però també del galzeran (Ruscus aculeatus), a què Plini anomenava myrtus silvestris.

Etimològic
Myrtus communis

Del llatí communis, -e (vulgar, comú), per ser molt freqüent o l'espècie més coneguda.

Etimològic