Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Hàbitat

m. Conjunt de condicions ambientals (sòl, microclima, factors físics, químics i biòtics...) en què creix el briòfit.

Briòfits
Halimium

Del grecollatí halimon, un arbust propi de les costes mediterrànies (Atriplex alimus). Dunal va donar aquest nom al gènere segurament perquè una de les espècies més característiques, Halimium halimifolium, té les fulles semblants a les del halimon.

Etimològic
Halimium lepidotum

Del grec lepidotós (cobert d'escates), per les esquames grogues que recobreixen els sèpals.

Etimològic
Halimium umbellatum

Format del llatí umbella, diminutiu d'umbra (ombra), per la seva inflorescència semblant a un para-sol o ombrel·la.

Etimològic
Haplophyllum

Nom del llatí botànic format dels mots grecs haplóos (simple, senzill) i phýllon (fulla), fent referència a la forma dominant, simple, de les fulles.

Gènere de las rutàcies creat per A. H. L. de Jussieu (1825).

Etimològic
Haplophyllum hispanicum

Del llatí hispanicus, -a, -um (espanyol), és a dir, espècie d'Espanya.

Etimològic
Haplophyllum pubescens

Del llatí pubescens, participi present del verb pubescere (cobrir-se de borrissol), pel curt toment de la planta.

Etimològic
Hastat, hastada

En forma d’alabarda.

Plantes vasculars
Hedypnois

En Plini, hedypnois és una espècie de xicòria silvestre que no té res a veure amb el gènere actual. Sobre l'etimologia del mot, no hi ha un criteri clar: Dalechamps, comentador de Plini, el fa derivar del grec edýs (dolç) i pnéo (respirar, fer olor), per la olor agradable que comunica a les viandes; altres autors el fan derivar del grec edýs (dolç) í hýpnos (son), fent al·lusió al somni diürn de les flors.

Etimològic
Hedypnois rhagadioloides

Per alguna semblança amb les plantes del gènere Rhagadiolus.

Etimològic
Hedysarum

Del grec hedýsaron -ou; en Dioscòrides, nom d'una herba, dita també en grec pelekínos, que viu als camps de blat i ordi, de fulles semblants a les del cigró (Cicer arietinum) i de llavors vermelloses que recorden una destral (pelekínos, -ou en grec, i en llatí securis, -is) i que els autors suposen que era Securigera securidaca. El nom es fa derivar del grec edýs (agradable, suau, perfumat), al·ludint a l'olor o a les qualitats farratgeres, i sáron (escombra). Gènere establert per Rivinus i revalidat per Linnè per a plantes que no hi tenen res a veure; si bé, ja Lobelius i J. Bauhin incloïen entre els seus Hedysarum plantes que avui anomenem així.

Etimològic
Hedysarum humile

Del llatí humilis, -e (baix, humil), conforme a l'expressió linneana: "hedysarum... caulibus depressis", es a dir, hedysarum... amb les tiges ajagudes.

Etimològic
Hedysarum obscurum

Del llatí obscurus, -a ,-um (fosc), al·ludint, tal vegada, al color violat de les flors, o al negre de les llavors.

Etimològic
Hedysarum spinosissimum

Superlatiu del llatí spinosus, al·ludint als abundants agullons en forma d'espina que cobreixen el llegum.

Etimològic
Helianthemum

Paraula grecollatina composta d'hélios (sol) i ánthemon (flor), perquè les flors només s'obren quan fa sol; formada com chrysanthemum (herba d'or), de Plini. Segons Ambrosini (1666), es diu Helianthemum perquè dirigeix les seves flors cap al sol.

Etimològic
Helianthemum angustipetalum

Del llatí angustus (estret), pels pètals oblongs.

Etimològic
Helianthemum apenninum

Del llatí apenninus, -i (els monts Apenins), perquè la planta hi habita.

Etimològic
Helianthemum guttatum

Del llatí guttatus (pintat o tacat) per les taques negres que porten els pètals, a la base.

Etimològic
Helianthemum hirtum

Del llatí hirtus, sinònim de hirsutus (erissat), pel toment que cobreix la planta.

Etimològic
Helianthemum lavandulifolium

Del llatí lavandula (l'espígol o barballó) i folium (fulla), per la semblança de les fulles.

Etimològic
Helianthemum ledifolium

Del grecollatí ledum o ladum (l'estepa negra) i folium, forma adjectiva neutra de folius (fulla), per la semblança de les fulles.

Etimològic
Helianthemum marifolium

Del grecollatí maron o marum, nom que especifica un Teucrium, i folium, per la semblança de les fulles.

Etimològic
Helianthemum montanum

Del llatí montanus, de mons, montis (muntanya), per la seva preferent estació.

Etimològic
Helianthemum niloticum

Del llatí niloticus (del riu Nil), per estendre's fins a aquella regió africana.

Etimològic
Helianthemum nummularium

Del llatí nummulus, diminutiu de nummus, -i (moneda), és a dir, moneda petita, i el sufix -arius, -a, -um (que té relació), per tenir les fulles petites i més o menys arrodonides.

Etimològic
Helianthemum poliifolium

Del grec pólion, llatinisat polium, nom donat al Teucrium polium, i folium (fulla) per la semblança de les fulles.

Etimològic
Helianthemum pulverulentum

Del llatí pulverulentus (ple de pols), adjectiu derivat de pulvis, -eris (pols), pel toment dels sèpals, semblant a una capa de pols.

Etimològic
Helianthemum salicifolium

Del llatí salix, salicis (el salze) i folium, forma adjectiva neutra de folius, per la semblança de les fulles.

Etimològic
Helianthemum squamatum

Del llatí; squama (esquama o escata) per l'indument que recobreix la planta.

Etimològic
Helianthemum tuberarium

Del llatí, tuber, -eris, (l'atzeroler), probablement per la semblança de les seves flors i fulles amb les d'aquesta rosàcia.

Etimològic
Helianthemum umbellatum

Format del llatí umbella, diminutiu d'umbra (ombra), per la seva inflorescència semblant a un para-sol o ombrel·la.

Etimològic
Helianthemum virgatum

Del llatí virgatus i aquest de virga (vara, branca prima), aquí en el sentit de 'formant branquetes'.

Etimològic
Helianthemum vulgare

Del llatí vulgaris (comú), per ser abundant.

Etimològic
Helianthemun halimifolium

Per la semblança de les seves fulles amb les del blet de mar (Atriplex halimus).

Etimològic
Helianthemun macrocarpum

Del grec makrós (gros) i karpós (fruit), per la major magnitud de les càpsules del fruit.

Etimològic
Helianthus

Nom compost del grec hélios (sol) i ánthos (flor), perquè les flors van girant en la direcció del sol.

El gènere Helianthus fou establert per Linnè en 1753.

Etimològic
Helianthus tuberosus

De l'adjectiu llatí tuberosus, -a, -um, derivat de tuber, eris (tumor, inflamació), fent referència a les arrels gruixudes, tuberoses.

Etimològic
Heliotropium

Del grec hélios (sol) i tropéo (moure, girar), al·ludint als moviments de la planta d'acord amb els del sol. Nom emprat per Dioscòrides i Plini per a plantes d'aquest gènere i d'altres que orientaven les fulles acompanyant el moviment del sol.

El gènere Heliotropium (Boraginaceae) fou establert por Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754).

Etimològic
Heliotropium europaeum

Del llatí europaeus, -a, -um (de Europa), per ésser una especie originària d'Europa, contràriament a la majoria de plantes del gènere, que són de regions tropicals.

Etimològic
Helleborus

Del grec helléboros (helleborus, en llatí), nom d'aquestes plantes des de l'antiguitat grecollatina.

Etimològic
Helleborus foetidus

Del llatí foetidus (pudent). Per la seva mala olor; planta pudent.

Etimològic
Helleborus viridis

En llatí, viridis significa verd; fa al·lusió al color de les flors, particularment dels sèpals.

Etimològic
Helleborus viridis subsp. occidentalis

Del llatí occidentalis, -e (occidental), per ser una planta pròpia de l'oest d'Europa.

Etimològic
Hepatica

Del grec hepatikós (referent al fetge), per la semblança que tenen amb aquesta entranya els tres lòbuls de les fulles i per l'ús medicinal antic.

Etimològic
Hepatica triloba

Pels tres lòbuls de la fulla. Compost amb el prefix grec tri- (tres) i lobós (lòbul)

Etimològic
Heracleum

Heracleon, juntament amb siser i leontice, son noms de la xirivia en Plini. En l'antiguitat aquest nom s'aplicava a diferents plantes que suposadament servien per guarir l'epilèpsia, perquè la força n'era comparable a la d'Heracles o Hèrcules, o perquè suposadament van ser "descobertes" per aquest heroi, o, segons altres autors, pel port robust d'algunes d'aquestes plantes. Entre elles hi era la panaces heracleon o simplement heracleon, d'on deriva el mot 'panacea', remei per a tots els mals.

El gènere va ser establert per Linnè en 1753.

Etimològic
Heracleum sphondylium

Nom de l'acant, en Plini. El mot deriva del grec sphondýlios (vèrtebra), però no s'hi veu cap relació.

Etimològic
Heracleum sphondylium subsp. pyrenaicum

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè hi habita.

Etimològic
Herba medicinosa

f. Planta de remei.

Víctor Català, Solitud p 254

Etnobotànica
Herbes

f. Especialment dit de les plantes remeieres.

Vall del Mig (Alt Urgell)

Etnobotànica
Herbes de remei

f. Plantes remeieres.

Sornàs (Andorra)

Etnobotànica
Herniaria

Mot, sens dubte, d'arrel llatina, d'hernia, -ae (hèrnia). Tanmateix, segons Cordus, el gènere es va formar directament d'herniaire, nom amb què es coneixia a França el trencapedra (Herniaria sp.), per les suposades propietats medicinals per a guarir les hèrnies.

Etimològic
Herniaria glabra

Del llatí glaber, -bra, -brum (calb, pelat), per no ser planta peluda.

Etimològic
Heteroclamidi, heteroclamidia

Flor que té periant doble, sèpals i pètals i de forma i mida diferents. (es oposat a homoclamidi).

Plantes vasculars
Heteropori, heteroporia

Que produeix dues menes d'espores, les micròspores i les megàspores (és oposat a isospori).

Plantes vasculars
Heterostílic, Heterostílica

Dit de les plantes (i de les flors) que tenen estils de longitud diversa segons els individus. Ho tenen les plantes del gèn. Lythrum. (és oposat a homostílic, i és un mecanisme per evitar l’autofecundació).

 

 

 

 

Imatge: Revista Mètode (Universitat de València)

Imatge 2: Llibre Botànica, 2ª J. Izco (coord.), MsGraw-Hill. Interamericana, 2004

Plantes vasculars
Heteròtrof

Que es nodreix exclusivament de substàncies orgàniques (no ho confongueu amb paràsit).

Plantes vasculars
Hibiscus

De la forma grega ibískos de Dioscòrides, equivalent al llatí hibiscus, el malví (Althaea officinalis).

Etimològic
Hibiscus trionum

Del llatí Triones, -um (l'Ossa Major), relacionant probablement, amb la presència d'aquesta constel·lació, la floració matinal d'aquesta planta de flors efímeres.

Etimològic
Hílum

Marca arrodonida o oblonga que presenten moltes llavors, deixada pel peu o funicle (l’òrgan que unia l’òvul a la paret de l’ovari).

Plantes vasculars
Hipant

Tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.

Plantes vasculars
Hipogin, hipògina

Dit de la flor d’ovari súper.

Plantes vasculars
Hippocastanaceae (Hipocastanàcies)

Aquesta família pren el nom de l'adjectiu específic del castanyer d'Índia (Aesculus hippocastanum), que, fins a Linnè, era el nom del gènere.

Etimològic
Hippocrepis

Del grec híppos, -ou (cavall) i krepís, -ídos (calçat), per la forma dels artells o escotadures del llegum que recorden una ferradura.

El nom va ser establert per Linnè basant-se en el Ferrum equinum dels prelinneans, del llatí ferrum, -i (ferro) i equinus, -a, -um (del caball), és a dir, ferradura.

Etimològic
Hippocrepis ciliata

Adjectiu llatí derivat de cilium, -ii (pestanya), per les que presenten els artells del llegum.

Etimològic
Hippocrepis comosa

Del llatí comosus, -a, -um (que forma cabellera), per les nombroses flors penjants de la inflorescència, que adornen la planta i formen un plomall.

Etimològic
Hippocrepis comosa subsp. scorpioides

Epítet del llatí botànic format del grec skorpíos, -ou (escorpí) i el sufix -oídes (en forma de), per la forma arquejada del llegum, com la cua d'aquell aràcnid.

Etimològic
Hippocrepis glauca

Del llatí glaucus, -a, -um (verd blavenc), pel color dels folíols, particularment al revers.

Etimològic
Hippocrepis multisiliquosa

Adjectiu del llatí botànic compost de multus, -a, -um (molt, moltes) i siliqua, -ae (beina d'un fruit, aquí llegum) amb el sufix -osus, -a, -um (format per), per les infrutescències amb dos llegums o més.

Etimològic
Hippocrepis unisiliquosa

Adjectiu del llatí botànic compost d'unus, a, -um (un) i siliqua, -ae (beina d'un fruit, aquí llegum) amb el sufix -osus, -a, -um (format per), per ser el llegums generalment solitaris.

Etimològic
Hippuridaceae (Hipuridàcies)

Pren el nom d'Hippuris, únic gènere de la família

Etimològic
Hippuris

Nom compost del grec híppos, -ou (cavall) i ourá, -ás (cua), per la semblança dels troncs fullosos amb la cua d'un cavall; Hippuris és el nom grecollatí de diferents plantes de fulles filiformes disposades en verticils, principalment les cues de cavall (Equisetum sp. pl.).

Linnè donà el nom genèric Hippuris a aquesta planta, semblant certament als equisets, que C. Bauhin havia anomenat Equisetum palustre brevioribus foliis polispermon.

Etimològic
Hippuris vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser espècie molt comuna.

Etimològic
Hirschfeldia

Dedicada per C. Moench en 1794 a C. L. Hirschfeld (1742-1792), professor universitari alemany, teòric de la jardineria i el paisatgisme, autor de l'obra Theorie der Gartenkunst (Teoria de la jardineria) que adquirí gran notorietat en els cercles acadèmics i artístics de l'època.

Etimològic
Hirschfeldia incana

Del llatí incanus, -a, -um (canós), perquè està coberta d'un toment blanc aplicat.

Etimològic
Hirsut, hirsuta

Que és cobert de pèls més o menys llargs.

Plantes vasculars
Híspid, híspida

Cobert de pèls rígids i molt aspres, quasi punxents.

Plantes vasculars
Holosteum

Del grec hólos (total, tot) i ostéon (os); segons Plini, va rebre el nom per antífrasi, per la manca de consistència de la planta, referint-se a la duresa dels ossos; Però podria entendre's en sentit propi, al·ludint a la manca de consistència de l'esquelet sense músculs ni tendons. En Dioscòrides, és el nom d'una planta que per a molts seria el plantatge.

El gènere, Holosteum fou publicat per Linné en 1753.

Etimològic
Holosteum umbellatum

Del llatí umbella (parasol), diminutiu d'umbra, -ae (ombra), al·ludint a la seva aparent inflorescència.

Etimològic
Homoclamidi, homoclamidia

Dit del periant (i, per extensió, de la flor) que té totes les peces iguals.

Plantes vasculars
Homostílic, homostílica

Dit de les plantes i de les flors que fan els estils de longitud equivalent a tots els individus (és oposat a heterostílic).

Plantes vasculars
Humit, aspecte

adj. Aspecte hidratat del gametòfit que en aquest estat presenta el fil·lidis estesos.

Briòfits
Humulus

Derivat d'humlo, paraula del llatí medieval per anomenar el llúpol, segons uns autors d'origen escandinau (humal), o eslau (chmely), segons altres. Una altra teoria el fa derivar del baix alemany humela (flor del llúpol).

El gènere va ser publicat per Linnè en 1753.

Etimològic
Humulus lupulus

De l'italià luppolo, evolució del llatí lupulus (llobató), que hom ha identificat amb el lupus salictarius (llúpol) de Plini, com una mena de llop de les salzeredes, perquè creix en llocs frescs, s'enfila als arbres i els sufoca.

Etimològic
Hypecoum

Hypékoon és el nom grec de l'espècie procumbens. Format d'hypékoos (súbdit, dominat, obedient); segons Cadevall, pel seu tronc ajagut, procumbent; segons altres, per ser planta narcòtica que fa submisa la voluntat.

També s'havia fet derivar d'hypechéo (ressonar), pel soroll, diuen, de les llavors dintre la càpsula. Cadevall descarta aquesta teoria tant des del punt de vista etimològic com des del botànic.

Etimològic
Hypecoum aequilobium

Per la igualtat dels 3 lòbuls dels 2 pètals exteriors.

Etimològic
Hypecoum grandiflorum

Per les flors, relativament grans.

Etimològic
Hypecoum pendulum

Per la càpsula que penja o pèndula.

Etimològic
Hypecoum procumbens

Del verb llatí procumbo (prostrar-se, estendre's al terra) pel seu tronc ajagut.

Etimològic
Hypericaceae (Hipericàcies)

Fa referència al principal gènere, Hypèricum. Família del sistema De Candolle, originalment dita Hypericineae i que incloïa els gèneres Hypericum i Androsaemum. El tàxon fou inclòs després com a subfamília de les clusiàcies (Clusiaceae) o gutíferes (Gutiferae o Guttiferaceae).

Etimològic
Hypericum

Del nom grecollatí de la planta, hypericon, -i. La procedència del nom és dubtosa. Segons Linnè, prové del grec hypér (sobre) i eikón, -ónos (imatge), és a dir, que està per sobre de tot el que és imaginable, per sa gran anomenada com a planta medicinal. Cadevall, però, el fa derivar del grec hypó (dessota) i eríke (bruc), per l'estació d'algunes espècies.

Etimològic
Hypericum acutum

Del llatí acutus, -a, -um (agut), pels sèpals acuminats.

Etimològic
Hypericum androsaemum

Nom de gènere, aquí conservat com a epítet específic, on temps enrere es classificaven algunes plantes del gènere Hypericum.

Etimològic
Hypericum androsaemum

Del grecollatí androsaemon, nom que els antics donaven a aquesta planta, compost del grec anér, andrós (l'home) i aíma (sang), perquè el fruit tendre aixafat amb els dits dóna un color de sang.

Etimològic
Hypericum crispum

Del llatí crispus, -a, -um (ondat, arrissat), al·ludint al marge ondulat de les fulles.

Etimològic
Hypericum fimbriatum

Del llatí fimbriatus, de fímbria (la franja), fent referència als serrellets que voregen els sèpals.

Etimològic
Hypericum hircinum

De l'adjectiu llatí hircinus, derivat de hircus (el boc), per la olor especial.

Etimològic
Hypericum hirsutum

Del llatí hirsutus, -a, um (erissat), pels llargs pèls que cobreixen el tronc.

Etimològic
Hypericum humifusum

Adjectiu compost del llatí humus, (el terra) i fusus, participi passat del verb fundere (vessar), aquí en el sentit d'estendre pel terra, per les branques ajagudes.

Etimològic
Hypericum hyssopifolium

Del llatí hyssopum o hyssopus, -i (l'hisop) i folium (fulla), per la forma i semblança de les fulles.

Etimològic
Hypericum maculatum

Del llatí maculatus, -a, -um (tacat), adjectiu derivat de macula, -ae (taca), per les glàndules negres sobre tota la planta, evidents sobre tot als pètals.

Etimològic
Hypericum montanum

Del llatí montanus, de mons, montis (la muntanya), per la seva estació.

Etimològic
Hypericum nummularium

Del llatí nummulus (moneda petita), per la forma de les fulles.

Etimològic
Hypericum perforatum

Del llatí perforare (foradar) al·ludint a la munió de punts translúcids de les fulles.

Etimològic
Hypericum pulchrum

Del llatí pulcher, pulchra, pulchrum (bonic), pel seu aspecte.

Etimològic
Hypericum quadrangulum

Del llatí quadrangulus (de quatre angles), al·ludint als quatre angles, poc prominents, dels troncs.

Etimològic
Hypericum richeri

Dedicat a Pierre Richer de Belleval, creador del Jardí Botànic de Montpeller.

Etimològic
Hypericum tetrapterum

Adjectiu compost del grec tétra (quatre) i pterón (ala), pels 4 angles alats del tronc.

Etimològic
Hypericum tomentosum

Adjectiu format del llatí tomentum (borra), pel toment que la cobreix.

Etimològic
Hypochaeris

Del grec hýpo (sota, la part de baix) i choíros (garrí), o bé cháiro o chairéo (gaudir, fruir), perquè diuen que els porcs furguen alegres per menjar-se l'arrel amb fruïció.

Durant molt de temps hi ha hagut vacil·lacions amb aquest nom, i en persisteixen les referents a l'etimologia, ja que Linnè va publicar aquest gènere (1753) com Hypochoeris, nom usat per Teofrast i Plini per a alguna planta d'aquest gènere o similar. Tanmateix, en una obra posterior, la va publicar com Hypochaeris, sense cap aclariment.

Etimològic
Hypochaeris glabra

Del llatí glaber, -bra, brum (calb, pelat), per tenir les tiges sense pels.

Etimològic
Hypochaeris radicata

Del llatí radicatus, -a, -um (arrelat), per tenir el rizoma radicant o axonomorf.

Etimològic