Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Baia

Fuit carnós sense pinyol, ja que la part interna del fruit, l’endocarpi, també és carnosa, com ara el raïm o la tomata; com tots els fruits carnosos és indehiscent.

Plantes vasculars
Balegar

m. Matoll de bàlecs.

Toses (Ripollès)

Etnobotànica
Ballarusca Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. Etnobotànica
Ballota

Dioscòrides menciona una planta, de nom ballóte, que hom identifica amb el malrubí negre (Ballota nigra). Es mot d'origen obscur. Algú el suposa derivat del grec balléin (evitar), per l'olor repulsiva de l'espècie susdita.

El gènere fou establert per Tournefort com Ballote -nom habitual d'aquesta planta, així com també Marrubium nigrum, entre els botànics de l'època-; però Linnè, en la revalidació, li canvià la grafia.

Etimològic
Ballota nigra

Del llatí niger, -gra, -grum (negre, fosc), pel to verd fosc de la planta.

Etimològic
Ballota nigra subsp. foetida

Del llatí foetidus, -a, -um (repugnant), per la seva mala olor .

Etimològic
Balsàmic

Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori

Etnobotànica
Balsaminaceae (Balsaminàcies)

De balsamíne, nom grec d'una cucurbitàcia.

Etimològic
Bamba

f. Fusta d’una planta que s’ha estovat i en tocar-la s’esmicola.

Vilabertran (Alt Empordà)

Etnobotànica
Barbarea

El nom d'aquest gènere apareix quasi simultàniament en Lobelius i Dodonaeus; Aquest últim explica que es diu així pel nom vulgar en alemany de la Barbarea
vulgaris
: “Sant Barberen Kraut” (herba de Santa Bàrbara).

Etimològic
Barbarea verna

Del llatí vernus, -a, -um (primaveral), derivat de ver, veris, (la primavera), perquè floreix a l'inici de la primavera.

Etimològic
Barbulat

Dit dels pèls que tenen apèndixs laterals curts.

Plantes vasculars
Barromar

v. Treure borrons.

Molló (Ripollès)

Etnobotànica
Bartsia

Gènere dedicat per Linné a Johann Bartsch (1709–1738), metge i botànic alemany, mort prematurament a la colònia holandesa de Surinam en 1738, on havia anat precisament a instàncies de Linnè.

El nom ha quedat fixat així en la nomenclatura, malgrat que la grafia correcta hauria estat Bartschia, d'acord amb el cognom de l'homenatjat, com reclamaven Rouy i altres.

Etimològic
Bartsia alpina

Perquè viu als Alps.

Etimològic
Basal

adj. Relatiu o pertanyent a la base.

Briòfits
Base

f. Part inferior d'un cos o d'un òrgan.

Briòfits
Basifix, Basifixa

Dit de les anteres inserides per llur base al filament de l’estam (oposat a dorsifix).
Dit del pèl unit per la base (oposat a medifix).

Plantes vasculars
Batall Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. Etnobotànica
Bec Punta més o menys ben delimitada, en què terminen alguns fruits. Plantes vasculars
Beçada

f. Bosc de beços.

Vilallonga de Ter (Ripollès)

Etnobotànica
Beçosa

f. Bosc de beços.

Vallmanya (Conflent)

Etnobotànica
Bedui

m. Fruit de l’arç blanc.

Talaixà (Garrotxa)

Etnobotànica
Beina

f. Base eixamplada d'un fil·lidi que envolta el caulidi.

Briòfits
Beina Base eixamplada d'algunes fulles, que envolta totalment o parcialment la tija. Plantes vasculars
Bèlit Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. Etnobotànica
Bellardia

Gènere dedicat a Carlo Antonio Lodovico Bellardi (1741-1826), botànic italià del Piemont.

Etimològic
Bellardia trixago

Segons Plini, Trixago és el nom llatí del Chamaedrys dels grecs; Fabio Colonna, en el segle XVII, designà així aquesta espècie: Trixago apula unicaulis. D'ací pervé l'específic linneà.

Etimològic
Bellis

Del llatí clàssic bellis, -idis (la margaridoia); es fa derivar de bellus, -a, um (formós, bonic).

Etimològic
Bellis annua

Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser planta anual.

Etimològic
Bellis perennis

Del llatí perennis, -e (durador, que dura sempre), per ser planta perenne.

Etimològic
Berberidaceae (Berberidàcies)

Del nom del gènere Berberis.

Etimològic
Berberis

Del llatí medieval berberis, i aquest, de barbarís, nom en àrab del coralet (Berberis vulgaris). Segons J.Cadevall, del grec bérberi (petxina petita), al·ludint a la forma còncava dels pètals.

Etimològic
Berberis aetnensis

De l'Etna, pel seu hàbitat.

Etimològic
Berberis vulgaris

Perquè és l'espècie més comuna.

Etimològic
Berruga

f. Protuberància, més o menys arrodonida, a la superfície d'un òrgan

Briòfits
Berrugós, berrugosa

adj. Que té berrugues.

Briòfits
Bessó

m. Arbre que ha posat diverses besses.

La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)
Romanyà de la Selva (Baix Empordà)
(Solsonès)

Etnobotànica
Bestiar Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. Etnobotànica
Bidens

Paraula composta del llatí bis (dues vegades) i dens, dentis (la dent), per les dues o més arestes amb que terminen els aquenis

Etimològic
Bidens cernua

Del llatí cernuus, -a -um (inclinat, capbaix, penjant), com nutans, per estar així els capítols.

Etimològic
Bidens frondosa

Del llatí frondosus, -a, um (frondós, amb moltes fulles), probablement per les bràctees folioses dels capítols.

Etimològic
Bidens subalternans

Adjectiu del llatí botànic compost del prefix sub- (una mica, quasi) i alternans, -antis (alternant), per la disposició de les fulles a la tija.

Etimològic
Bidens tripartita

Del llatí tripartitus, -a, -um (dividit en tres parts), pel caràcter general de les fulles superiors dividides en tres segments.

Etimològic
Bidentat, bidentada Que termina en dues dents Plantes vasculars
Biestratificat, biestratificada

adj. Compost de dues capes de cèl·lules.

Briòfits
Bífid

Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls fins a menys de la meitat de la seva longitud.

Plantes vasculars
Bigarrar

Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla.

Etnobotànica
Bilabiat, bilabiada Dit del calze o la corol·la que presenta dues parts en forma de llavis. Plantes vasculars
Bilateral

Dit de les flors que tenen només dos plans de simetria perpendiculars entre ells

Plantes vasculars
Binervat, binervada

adj. Que té dos nervis.

Briòfits
Bípar, bípara Dit del tipus de ramificació cimosa en què les branques laterals neixen per parells oposats. Plantes vasculars
Bipinnat, bipinnada

adj. Doblement pinnat.

Briòfits
Bipinnaticomposta Plantes vasculars
Biserrula

Del llatí bis (dues vegades, doble) i serrula, diminutiu de serra (la serra), pel llegum serrat pels dos marges.

Etimològic
Biserrula pelecinus

En grec, pélekys és una destral de dos talls, insistint en la idea etimològica de biserrula. El mot llatí pelecinos o pelecina significa una herba perjudicial als sembrats.

Etimològic
Blana

Dit de la fulla tova que es doblega fàcilment (oposat a coriàcia).

Plantes vasculars
Boca

f. Obertura de la càpsula.

Briòfits
Boina

f. Bola d’alga dels vidriers (posidònia) aplegada a la platja.

Cadaqués (Alt Empordà)

Etnobotànica
Boixeteres, les

f. Matoll de boixos

Topònim del terme de Pardines (Ripollès)

Etnobotànica
Bolló

m. Boll. Pellofa que cobreix el gra del cereal.

L’Albiol (Alt Camp)
Mont-ral (Alt Camp)

Etnobotànica
Bonjeania

Nom dedicat per Reichenbach al botànic J. L. Bonjean, apotecari de Chambéry, autor de la Flora de Savoia.

Etimològic
Bonjeania hirsuta

Del llatí hirsutus (pelut), perquè és una planta molt peluda.

Etimològic
Bonjeania recta

De rectus, -a, -um (dret), per la direcció del tronc.

Etimològic
Borago

De borago o borrago, -inis, nom en llatí medieval de la borratxa (Borago officinalis). Alguns autors, com ara Cadevall, pensen que el mot està relacionat amb l'àrab abu-aráq (pare de la suor, sudorífic) per les virtuts sudorífiques de la borratxa. Altres el fan derivar del llatí burra, -ae (borra, gerga), per l'indument de les fulles. Segons Benito Valdés, estaria relacionat amb el mot grecollatí corrago, -inis, que apareix amb variants tant al Pseudo-Dioscòrides com al Pseudo-Aupuleius i que es fa servir a Lucània (sud d'Itàlia).

Etimològic
Borago officinalis

Per haver-se emprat com a planta medicinal. Officinalis, -e és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals; derivat d'officina, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Etimològic
Bordissenc

adj. Que no és de bona mena. Una pomera bordissenca.

La Prenyanosa (Segarra)

Etnobotànica
Boscúria

f. Bosc espès i gran.

Olzinelles (Vallès Oriental)
Sadernes (Garrotxa)

Etnobotànica
Bosquetà

adj. Planta silvestre. Figueres bosquetanes.

El Port de la Selva (Alt Empordà)

Etnobotànica
Bràctea

Òrgan foliaci situat vora les flors, generalment de foma, mida, coloració, etc. diferents que les de les fulles normals. (en deriva bracteat i bracteïforme).
Fulla modificada, més petita que les normals, que creix entremig de les flors. A les compostes hom parla de bràctees involucrals per anomenar les bràctees externes del capítol, les que engloben i protegeixen el conjunt de flors; alguns gèneres de compostes també tenen petites bràctees entremig de les flors.
En algunes monocotiledònies, com a les famílies de les ciperàcies i de les gramínies, on les flors no tenen sèpals ni pètals, hom parla de bràctees per anomenar les peces que porten i protegeixen estams i carpels.

Plantes vasculars
Bractèola

Bràctea petita. Són presents a les inflorescències en umbel·la de les umbel·líferes, a les inflorescències de les labiades.

Plantes vasculars
Brancut

adj. Planta de moltes branques.

Vilada (Berguedà)
(Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Brassica

Del llatí brassica (la col). Segons J. Cadevall, ha estat molt discutida l'etimologia d'aquesta paraula. S'ha dit si ve del celta bresic, que significa "col". L'origen és incert; el màxim que es pot fer és assenyalar la forma grega bráske interpretada krámbe (la col).

Etimològic
Brassica asperifolia

En llatí, asper, aspera, asperum és aspre, desigual, que no és llis ni pla; i folium és fulla. Fulles de tacte aspre.

Etimològic
Brassica fruticulosa

Forma diminutiva del llatí fruticosus; de frutex (arbust).

Etimològic
Brassica laevigata

Del llatí laevigare (allisar, polir), pel tronc llis i glabre.

Etimològic
Brassica napus

El napus de Columel·la també és nap, i aquí, en aposició amb Brassica, és com si diguéssim nap i col.

Etimològic
Brassica nigra

Del llatí niger, nigra, nigrum (negre), pel color de les llavors: mostassa negra, que és la medicinal.

Etimològic
Brassica oleracea

Oleraceus, paraula que fa servir Plini, vol dir lleguminós; de olus, hortalissa, verdura, i també col.

Etimològic
Brassica rapa

Rapa, com rapum, significa nap en llatí.

Etimològic
Brassicaceae (Crucíferes)

Fa referència a un dels gèneres d'aquesta família, el gènere Brassica, al qual pertanyen algunes de les hortalisses més comunes i conreades des de l'antiguitat, com ara el nap, la col o la mostassa.

Cruciferae (crucíferes), del llatí crux, crucis (creu), per la corol·la típica amb quatre pètals en forma de creu, era el nom sistemàtic d'aquesta família fins no fa gaire. Tanmateix, l'ús d'aquest terme segueix sent molt comú i encara s'admet en la nomenclatura oficial. De fet, en el DIEC, el terme brassicàcies remet a crucíferes; I, al diccionari de la RAE, ni tan sols hi és.

 

Etimològic
Briòfit

Terme pendent de redacció.

Plantes vasculars
Broc Trosset de branquilló o branca petita. Etnobotànica
Brulla

f. Fruit de l’arç blanc.

Castellar de N’Hug (Berguedà)

Etnobotànica
Bryonia

Derivat del verb grec brýo (llucar i créixer en abundància), propi de la vegetació, bryonia és un mot grecollatí amb què Plini i Columel·la anomenaven plantes com la carbassina (Bryonia dioica) o el gatmaimó (Tamus communis).

Etimològic
Bryonia dioica

Del grec dioikéo (viure separadament), format pel prefix di (dos) i oikós (casa), per ser planta que té les flors masculines en un peu i les femenines en un altre.

Etimològic
Bufonia

Gènere anomenat així per Sauvages en memòria de Georges Louis Leclercq, comte de Buffon (1707-1788), naturalista i zoòleg francès.

Etimològic
Bufonia perennis

Del llatí perennis, -e, (perenne, durador), paraula composta de la preposició per i annus, -i (any), és a dir, que dura alguns anys. S'aplica a les plantes que duren més de dos anys.

Etimològic
Bufonia tenuifolia

Del llatí tenuis, -e (prim, delicat), per les seves fulles subfiliformes.

Etimològic
Bulb

Òrgan subterrani, popularment anomenat ceba o cabessa, que correspon a un tija especialitzada, curta i gruixuda, recoberta de fulles carnoses no fotosintètiques, amb rels a la part inferior i que anualment emet tiges aèries amb fulles verdes i flors.

Plantes vasculars
Bulbiforme

adj. D'aparença semblant a un bulb, en general plantes amb els caulidis molt curts i els fil·lidis molt junts i còncaus.

Briòfits
Bulbil

m. Propàgul axil·lar amb aspecte de petit bulb.

Briòfits
Bulbil
  • Òrgan de multiplicació vegetativa en forma de petita gemma o de petit bulb que neix sobre la part aèria de la planta, per comptes de les flors, format per una gemma envoltada de fulles gruixudes que contenen substàncies de reserva i que en caure dóna lloc a un nou individu.
  • Petit bulb que neix lateralment d’un altre bulbil.
Plantes vasculars
Bunias

Del llatí bunias, -adis, una espècie de nap comú (Brassica Napus). Segons Cadevall, del grec bounós (puig o turó), al·ludint als llocs elevats on, de preferència, es troba.

Etimològic
Bunias erucago

Nom compost del llatí eruca, -ae (ruca), l'Eruca vesicària, i el sufix llatí -ago, que indica semblança o relació; és a dir, semblant a una eruca.

Quan aquesta planta de l'antic gènere Erucago va ser reclassificada al nou gènere Bunias, se li va mantenir el nom en aposició com a epítet específic. 

Etimològic
Bupleurum

Paraula composta del grec boús, boós (el bou) i pleurón, óu (flanc, costat), es a dir, "costat de bou", per la nervadura de la fulla, segons es diu. En Plini, bupleuron, -i és el nom d'una planta espontània de les umbel·lìferes que, segons els autors, podria ser Bupleurum fruticosum, B. baldense, Anethum graveolens o Ammi majus.

Etimològic
Bupleurum baldense

L'adjectiu baldensis, -e és un neologisme del llatí botànic per referir-se al Mont Baldo (Itàlia), on és present aquesta planta.

Etimològic
Bupleurum praealtum

Del llatí praealtus, -a, -um (molt alt), per l'alçària de la planta, relativament gran.

Etimològic
Bupleurum ranunculoides

Perquè té alguna semblança, potser l'aspecte de les flors, amb les plantes del gènere Ranunculus. La terminació -oides (semblant a) és composta de la vocal d'unió -o- i el mot grec eidós (aspecte).

Etimològic
Bupleurum ranunculoides subsp. gramineum

Adjectiu llatí derivat de gramen, -inis (gram, gespa), per la semblança de les seves fulles, quant a forma i nervació, amb les de certes gramínies.

Etimològic
Bupleurum rigidum

Del llatí rigidus, -a, -um (dur, rígid), pel tronc i fulles que són així.

Etimològic
Buxus

Buxus, -i és el nom llatí del boix, en grec Pýxos, que hom fa derivar de pyknós (dens), perquè és de les poques fustes que no suren.

Etimològic
Buxus sempervirens

Adjectiu compost del llatí semper (sempre) i virens (que és verd), perquè tot l'any és verd.

Etimològic