Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Tàlem

Part superior del peduncle d’una flor.

Plantes vasculars
Tall transversal

Tall (m.) transversal (adj.). Secció del caulidi perpendicular a la direcció de creixement.

Briòfits
Tal·lus

m. Estructura vegetativa del briòfit.

Briòfits
Tamaricaceae (Tamaricàcies)

De Tamarix, -icis, nom llatí del principal gènere de la família.

Etimològic
Tamarix

Nom del tamariu (Tamarix sp.) en Col·lumela; un dels noms que va rebre en l'Antiguitat. Plini, l'anomenava tamarice; Scriboni, tamaricum; i Pal·ladi, tamariscus. Sembla que la paraula té origen semític o nord-africà.

Etimològic
Tamarix africana

Per la seva habitació, al nord d'Àfrica.

Etimològic
Tamarix gallica

Del llatí gallicus, -a, -um (de la Gàl·lia o de França), per la seva habitació o pàtria.

Etimològic
Tamus

Del llatí tamnus, -i, nom que dona Plini a una liana de baies vermelles, que s'ha relacionat amb Tamus communis. Linné, a Genera plantarum (1737), alterà el nom genèric Tamnus, de Tournefort,  fent-lo Tamus, sense cap explicació.

Etimològic
Tamus communis

Del llatí communis, -e (comú, freqüent), perquè és comuna al sud d'Europa.

Etimològic
Tanacetum

Nom del llatí medieval que apareix per primer cop a l'obra Physica d'Hildegarda de Bingen (1098-1179). Prové, a través de successives deformacions -com ara tanazita-, del grec athanasía (immortalitat). La planta era coneguda també amb el nom d'herba immortalis, pot ser per la persistència de les flors i també, segons sembla, per la presumpta utilitat per a la conservació dels cadàvers.

Tournefort proposà el nom del gènere Tenacetum amb T. vulgare (1694, 1700) i Linnè el validà (1753, 1754).

Etimològic
Tanacetum cinerariifolium

Epítet del llatí botànic que fa referència a la semblança de las fulles amb les d'una planta del gènere Cinerària (compostes), ja obsolet.

Etimològic
Tany

m. Brot que surt a la soca d’un arbre.

La Cellera (Selva)

Etnobotànica
Tanyar

v. Posar tanys.

Arbúcies (Selva)
Espinelves (Osona)
Riells (Vallès Oriental)
Solius (Baix Empordà)

Etnobotànica
Teca

A les anteres dels estams (on s’hi formen els grans de pol·len), cadascuna de les dues meitats en que es divideixen.

Plantes vasculars
Teesdalia

Gènere dedicat al botànic anglès Robert Teesdale (c.1740-1804).

Etimològic
Teesdalia coronopifolia

Epítet del llatí botànic, compost pel nom del gènere Coronopus i folium, -ii (la fulla), per la semblança de les fulles amb les d'alguna planta d'aquest gènere.

Etimològic
Teesdalia nudicaulis

Epítet del llatí botànic compost de nudus, -a, -um (nu, despullat) i caulis, -is (el tronc, la tija); pels seus troncs nus o gairebé sense fulles.

Etimològic
Teixit Conductor

Teixit vegetal especialitzat que presenten les plantes vasculars o cormòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes, amb la missió de conduir aigua i substàncies a totes les parts de la planta; és format per cèl·lules allargades (traqueides, i vasos o tràquees) que es disposen en feixos formant llargs cordons. (vegeu també vascular).

Plantes vasculars
Tèpal

Cadascuna de les peces d’un periant quan és indiferenciat, és a dir quan els sèpals i els pètals tenen la mateixa mida i el mateix color, com ara els diferents tipus de lliris de la fam. de les liliàcies.

Plantes vasculars
Tetragonolobus

Del grec tetrágonos (quadrangular) i lobós (llegum); per la forma del fruit.

Etimològic
Tetragonolobus purpureus

Del llatí purpureus (color de porpra), pel color que mostren les seves flors.

Etimològic
Tetragonolobus siliquosus

Del llatí siliqua, la garrofa; per la forma del llegum.

Etimològic
Tetràmer, teràmera

Dit de la flor que té 4 peces per verticils: 4 pètals, 4 sèpals...

Plantes vasculars
Teucrium

Entre els antics grecs i romans, rebien aquest nom diferents labiades d'aquest gènere, però també la dauradella (Ceterach officinarum). Teucrium es un epònim de Teucre, heroi de la mitologia grega, perquè, segons Plini, és qui va descobrir les virtuts d'aquesta planta.

Etimològic
Teucrium botrys

Del grec bótrys (raïm), per les inflorescències racemiformes. Nom emprat ja per Dioscòrides. És el Botrys chamaedryoides de C. Bauhin, que aquí ha passat a nom específic en aposició.

Etimològic
Teucrium pyrenaicum

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè viu en aquestes muntanyes.

Etimològic
Teucrium pyrenaicum subsp. guarense

Epítet del llatí botànic, guarensis, -e (de la serra de Guara), per haver-se trobat en aquestes contrades.

Etimològic
Teucrium scorodonia

Del grec scórodon (l'all), per la olor que fa. Rep aquest nom específic, en aposició, de la Scorodonia vulgaris, de J. Hill, en ser reclassificada.

Etimològic
Thalictrum

Del grec thálictron, nom de planta (en  Dioscórides, quizá Thalictrum minus). Probablement de thallo, que vol dir reverdir, al·ludint al verd brillant dels seus plançons.

Etimològic
Thalictrum alpinum

Per la zona (alpina) o regió (els Alps) on habita.

Etimològic
Thalictrum flavum

Del llatí flavus (groc), pel color de les flors.

Etimològic
Thalictrum angustifolium

Del llatí angustus (estret) i folium (fulla), per la forma estreta de les fulles.

Etimològic
Thalictrum aquilegiifolium

De fulles d’Aquilegia.

Etimològic
Thalictrum foetidum

Del llatí foetidus (pudent), fa referència a la seva pudor.

Etimològic
Thalictrum mediterraneum

Per la regió on habita.

Etimològic
Thalictrum minus

En llatí, forma neutra del comparatiu minor (més petit), en contraposició a Th. majus, dels Alps.

Etimològic
Thalictrum saxatile

Del llatí saxum (roca), pel substrat on habita.

Etimològic
Thalictrum tuberosum

Del llatí tuber -eris (engruiximent), per la forma de l'arrel.

Etimològic
Thapsia

Nom grecollatí d'una canyaferla (Thapsia sp.). Perquè, segons expliquen tant Dioscòrides com Plini, es creia que la planta havia estat trobada per primer cop a l'illa de Thapsos (avui península de Magnisi), prop de Siracusa (Sicília).

Etimològic
Thapsia villosa

Del llatí villosus, -a, -um (cabellut), derivat de villus, -i (floc de cabell), perquè és una planta peluda.

Etimològic
Thesium

En Teofrast i Plini és una planta d'arrel bulbosa i amarga, semblant al lli. Se suposa que es tracta d'un epònim en honor de Teseu, l'heroi mitològic que coronà de flors Ariadna. Linné va prendre el nom per a aquest gènere directament de Plini, i en Hortus Cliffortianus comenta que fa riure que no hi hagi dos botànics que s'avinguin en denominar aquesta planta. El propi Clusius designa una d'aquestes espècies amb el nom Anonymus lini folio, es a dir, planta sense nom amb fulles de lli.

Etimològic
Thesium humifusum

Adjectiu del llatí botànic, compost d'humus, -i (el sòl, la terra) i fusus, -a, -um (vessat, estès), per les tiges decumbents.

Etimològic
Thlaspi

En Dioscòrides i Plini, és el nom d'una altra planta que podria ser el sarronet de pastor (Capsella bursa-pastoris). En la traducció de Laguna, diu Dioscòrides que la planta té una llavor petita en forma de plat, com aixafada, d'on li ve el nom. Del grec thláo (aixafar), al·ludint a la silícula comprimida o d'envà aixafat.

Etimològic
Thlaspi perfoliatum

Epítet del llatí botànic que significa que la tija travessa la fulla, de per (a través de) i folium (la fulla); en aquest cas, al·ludeix impròpiament a les fulles caulinars, sèssils i auriculades, que envolten totalment la tija, però no perfoliades.

Etimològic
Thymus

Del grec thýmon, nom emprat per Dioscòrides -en Plini, Thymum- per a diferents plantes aromàtiques, com ara la farigola (Thymus vulgaris); probablement relacionat amb el grec thymiáo (perfumar) o, segons Cadevall, amb l'egipci tham, nom d'una herba aromàtica.

Etimològic
Thymus serpyllum

El mot grec érpyllos fou ja emprat per Dioscòrides per a designar una mena de serpoll o farigola, i els autors llatins el traduïren per serpillum; deriva d'érpo (arrossegar-se), per les tiges decumbents i radicants d'aquesta planta.

Etimològic
Thymus serpyllum subsp. chamaedrys

Mot grecollatí per a anomenar plantes del gènere Teucrium, format del grec chamai (per terra, nan) i drys (alzina), és a dir, com una alzineta, referint-se a la forma de les fulles. Tanmateix, hom diu que aquesta planta porta el nom de Chamaedrys perquè té les tiges amb dues línies de pèls de llarg a llarg, com la Verònica chamaedrys.

Etimològic
Thymus vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ser planta vulgar al sud d'Europa.

Etimològic
Tilia

Nom llatí antic d'aquesta planta, en Plini; correspon al grec philýra, de Teophrast.

Etimològic
Tilia grandifolia

Del llatí grandis, -e (gran) i folium, -ii (la fulla), de fulles grans.

Etimològic
Tilia intermedia

Del llatí intermedius -a, -um (intermedi), per la magnitud de les flors, compresa entre T. platyphyllos i T. ulmifolia.

Etimològic
Tilia microphylla

Adjectiu format del grec mikrós (petit) i phýllon (fulla), que significa de fulles petites.

Etimològic
Tilia parvifolia

Adjectiu format del llatí parvus, -a, -um (petit) i folium, -ii(fulla), que significa de fulles petites.

Etimològic
Tilia pauciflora

Format del llatí paucus, -a, -um (poc) i flos, floris (flor), d'escasses flors.

Etimològic
Tilia platyphyllos

Del grec platyphýllos (de fulles amples).

Etimològic
Tilia sylvestris

De l'adjectiu llatí sylvestris, -e (del bosc), per la seva estació.

Etimològic
Tilia ulmifolia

Del llatí ulmus, -i (om) i follium, -ii (la fulla), per la semblança amb les fulles d'om.

Etimològic
Tilia vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser mol freqüent.

Etimològic
Tiliaceae (Tiliàcies)

De Tilia, únic gènere de la família autòcton d'Europa.

Etimològic
Til·la

f. Conjunt de flors i bràctees de tell.

Ossera (Alt Urgell)

Etnobotànica
Tomaca

f. Tomàquet. Fruit de la tomaquera.

Ebo (Marina Alta)
Fonollosa (Bages)
Prat de Comte (Terra Alta)
Toses (Ripollès)
Xerta (Baix Ebre)

Etnobotànica
Tomàtic

m. Tomàquet. Fruit de la tomaquera.

Rubinat (Segarra)

Etnobotànica
Toment

Dit de la pilositat curta i densa, que fa una borra fina (en deriva tomentós).

Plantes vasculars
Torilis

Nom genèric creat de forma arbitrària per Michel Adanson en Familles naturelles des plantes (1763); probablement una contracció de Tordylium i Caucalis, gèneres que apareixen juntament amb Torilis en aquesta obra.

Etimològic
Torilis arvensis

Adjectiu del llatí botànic derivat d'arvum, -i (camp de conreu), perquè és propi dels camps cultivats.

Etimològic
Torilis arvensis subsp. neglecta

Del llatí neglectus, -a, -um (menystingut o negligit).

Etimològic
Torulós, torulosa

Que presenta protuberàncies seriades, com un collaret o rosari.

Plantes vasculars
Tragopogon

En Plini, nom d'una planta d'aquest gènere, probablement la barba cabruna (Tragopogon porrifolius). Del grec trágos (boc) i pógon (barba), fent al·lusió al plomall dels aquenis quan el capítol és tancat, que sembla una barba de boc.

Etimològic
Tragopogon porrifolius

Epítet del llatí botànic format de Porrus i fo lium, -ii (fulla), és a dir, de fulles com les del Porrus (un gènere de plantes obsolet, avui dins el gènere Allium).

Etimològic
Tragopogon porrifolius subsp. australis

Del llatí australis, -e (del sud), pel lloc d'habitació, al sud d'Europa. Sinònim de meridionalis, -e.

Etimològic
Trapa

Paraula probablement d'origen germànic que significa trampa de caçador. Segons Cadevall, es considera com una abreviació de calcitrapa, nom medieval d'una arma de guerra petita i amb punxes dissenyada per a clavar-se a les potes dels cavalls o als peus dels soldats, sinònim del clàssic murex, muricis (obriülls o abriülls ), al·ludint a la forma del fruit.

Linnè canvià per Trapa el gènere Tribuloides de Tournefort, format de tribulus, -i (de tres puntes), un altre nom, en llatí clàssic, de l'arma abans esmentada, però també d'algunes plantes com ara l'abriülls, Tribulus terrestris, en Dioscòrides tríbolos chersaíos (de terra ferma), i Trapa natans, en Dioscòrides tríbolos énydros (que viu a l'aigua), en ambdós casos per la forma dels fruits.

Etimològic
Trapa natans

Del verb llatí natare (nedar), perquè la planta sura a l'aigua.

Etimològic
Trapaceae (Trapàcies)

De Trapa, nom del únic gènere de la família.

Etimològic
Trencadell

adj. Trencadís. Un arbre trencadell.

Cassà de la Selva (Gironès)

Etnobotànica
Tribulus

Del llatí tribulus, -i (obriülls), per la semblança del fruit espinós amb aquesta arma antiga. La paraula prové de l'adjectiu grec tríbolos (de tres puntes) compost de treís, tría (tres) i bállo (llançar, tirar a terra) En llatí, aquesta paraula designava diferents plantes amb espines o amb tres folíols, però també una arma defensiva (tribulus ferreus): uns objectes de ferro de quatre punxes, que s’estenen pel terra i s’hi sostenen amb tres d’elles, mentre la quarta apunta cap amunt per a lesionar l’enemic.

El gènere Tribulus  fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754).

Etimològic
Tribulus terrestris

Del llatí terrestris, -e (terrestre) en oposició a l'aquàtic o castanya d'aigua (tribulus aquaticus).

Etimològic
Tricoc, tricoca

Que té tres cocs; es diu dels fruits secs que a la maturitat se separa en peces, cadascuna amb una sola grana.

Plantes vasculars
Trifoliolat, trifoliolada

Fulla composta (dividida) que té 3 folíols, com ara la dels trèvols.

Plantes vasculars
Trifolium

Del llatí trifolium, ii (trèvol), mot format pel prefix tri- (tres) i folium, ii (fulla), corresponent al grec tríphyllon, pels tres folíols de les fulles. A més de Trifolium sp., els antics donaven aquest nom a no poques lleguminoses d'altres gèneres amb fulles trifoliades o amb tres segments, com ara Melilotus sp., Medicago sp. o Bituminaria bituminosa.

Etimològic
Trifolium agrarium

L'adjectiu agrarium, ve d'ager, agri (terreny de cultiu), pel lloc on habita.

Etimològic
Trifolium alpinum

Dels Alps, pel seu estatge d'alta muntanya.

Etimològic
Trifolium angustifolium

Del llatí angustus (estret) i folium -aquí adjectivat- (fulla), pels folíols linears.

Etimològic
Trifolium arvense

Del llatí Arvensis (del camp de conreu), pel seu estatge.

Etimològic
Trifolium aureum

Del llatí aureus (d'or), pel color groc daurat que tenen les flors al principi.

Etimològic
Trifolium badium

Del llatí badius (bai), per la coloració bruna, morena, que presenten les flors al final.

Etimològic
Trifolium bocconei

Dedicat a Paolo Boccone, autor de Icones et descriptiones rariorum plantarum Siciliae, Melitae et Italiae.

Etimològic
Trifolium caespitosum

Del llatí caespes, caespitis (gespa), perquè forma conjunts densos que recorden la gespa.

Etimològic
Trifolium campestre

De campus (camp), pel lloc on habita.

Etimològic
Trifolium cernuum

Del llatí cernuus (capbaix), per les flors reflexes al final.

Etimològic
Trifolium cherleri

Dedicat a J. H. Cherler, metge suís de Montbéliard, parent i col·laborador de J. Bauhin.

Etimològic
Trifolium collinum

Del llatí collis, (costeta o turonet), per l'estatge de la planta.

Etimològic
Trifolium diffusum

Del llatí diffusus (escampat), pels troncs freqüentment estesos en totes direccions.

Etimològic
Trifolium dubium

Del llatí dubius, -a, -um (dubtós, incert), fent referència a la dificultat d’identificació.

Etimològic
Trifolium elegans

Del llatí elegans (elegant, formós), pel port de la planta.

Etimològic
Trifolium filiforme

Del llatí filum (fil), que té forma de fil, per la primor dels peduncles, com fils;

Etimològic
Trifolium fragiferum

Del llatí fraga (maduixes) i ferre (portar), que porta maduixes, per la forma de la infructescència, comparable amb aquella fruita.

Etimològic
Trifolium gemellum

Del llatí gemellus (bessó), pels capítols freqüentment geminats.

Etimològic
Trifolium glabellum

Del llatí glaber (calb, pelat) i el sufix diminutiu -ellus, pel calze fructífer glabrescent.

Etimològic
Trifolium glareosum

Del llatí glareosus, de glarea (grava), pel seu estatge al pedruscall de l'alta muntanya.

Etimològic
Trifolium glomeratum

Glomeratum (apinyat), del llatí glomus, glomeris (cabdell), per la inflorescència en capítols petits, densos i globulosos.

Etimològic
Trifolium hirtum

Del llatí hirtus (pelut), pels pèls rossos, blans i oberts que cobreixen el tronc.

Etimològic
Trifolium hispidum

Del llatí híspidus (pelut), pels pèls rossos, blans i oberts que cobreixen el tronc.

Etimològic
Trifolium hybridum

Hybridus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic que, com en aquest cas, s'ha fet servir sovint de manera inadequada referint-se a una barreja o variabilitat de caràcters de la planta i no pas al resultat d'un encreuament.

Etimològic
Trifolium incarnatum

Del llatí incarnatus (de color de carn), pel color que presenten les flors.

Etimològic
Trifolium laevigatum

Del llatí laevigare (allisar), de laevis (llis, suau), per l'absència de toment de la planta.

Etimològic
Trifolium lagopus

Del grec lagós (llebre) i poús (peu), és a dir, peu de llebre, pel toment tou del calze fructífer i de quasi tota la planta.

Etimològic
Trifolium lappaceum

Del llatí lappa, (repalassa) i el sufix -aceum (semblant a) pels capítols eriçats; efecte de les pestanyes esteses i rígides de les lacínies del calze fructífer, que recorden aquella planta composta.

Etimològic
Trifolium ligusticum

Ligusticus, de la Ligúria, regió d'Itàlia, pel seu hàbitat.

Etimològic
Trifolium marítimum

Pel seu estatge als prats costaners, vora mar.

 

Etimològic
Trifolium maritimum

Pel seu estatge als prats costaners, vora mar.

 

Etimològic
Trifolium medium

Probablement per la magnitud dels capítols, compresa entre el pratense i el rubens.

Etimològic
Trifolium micranthum

Del grec mikrós (petit) i ánthos (flor), per la petitesa dels capítols florífers.

Etimològic
Trifolium minus

Minus, en llatí, és el neutre de minor (més petit), per ésser relativament petita

Etimològic
Trifolium montanum

De mons, montis (muntanya), pel seu estatge.

Etimològic
Trifolium nigrescens

Del llatí nigrescere (ennegrir-se), pels folíols freqüentment tacats de negre.

Etimològic
Trifolium ochroleucum

En grec, ochróleukos (blanc groguenc), pel color de les flors.

Etimològic
Trifolium pallescens

Del llatí pallescere (empal·lidir, groguejar), pel color blanc groguenc o blanc rosat de les flors.

Etimològic
Trifolium parisiense

Forma neutra de parisiensis (de París), perquè es troba pels encontorns d'aquesta ciutat.

Etimològic
Trifolium parviflorum

Del llatí parvus (petit) i flos, floris (flor), per les flors i els capítols petits.

Etimològic
Trifolium patens

Del llatí patens (obert), fent referència a les ales divergents de la corol·la, que posen més de manifest la flor.

Etimològic
Trifolium perreymondii

Dedicat al botànic Jean Honoré Perreymond, autor de Plantes pfanérogames qui croissent aux environs de Fréjus (1833).

Etimològic
Trifolium pratense

Del llatí pratum (prat o prada), pel seu estatge.

Etimològic
Trifolium procumbens

Del verb llatí procumbere (ajeure's), pel tronc ajagut.

Etimològic
Trifolium repens

Del llatí repere (arrossegar-se), per les branques radicants.

Etimològic
Trifolium resupinatum

Del llatí resupinatus que, com supinatus, significa de sobines o ajagut d'esquena, per la corol·la invertida.

Etimològic
Trifolium rubens

Del llatí rubeo (envermellir), per les flors vermelles.

Etimològic
Trifolium scabrum

Del llatí scaber (aspre), pel calze fructífer coriaci de lacínies rígides i espinuloses.

Etimològic
Trifolium spadiceum

Del llatí spadiceus (color de castanya), pel color negrós que tenen les flors quan es marceixen.

Etimològic
Trifolium spumosum

Del llatí spuma (escuma), pel calze fructífer vesiculós i blanquinós.

Etimològic
Trifolium stellatum

Del llatí stella (estel, estrella), per les lacínies del calze fructífer esteses en forma d'estel.

Etimològic
Trifolium striatum

De striatus (que té ratlles), referint-se als 10 nervis que presenta el calze.

Etimològic
Trifolium strictum

Del llatí strictus (estricte, rigorós), pels troncs drets i rígids.

Etimològic
Trifolium subterraneum

Es a dir, sota terra, pels peduncles fructífers freqüentment enfonsats.

Etimològic
Trifolium suffocatum

Del llatí suffocare (ofegar, sufocar), pels petits capítols estretament aglomerats a la base del tronc i mig tapats per les estípules foliars.

Etimològic
Trifolium tenoreanum

Espècie dedicada a Michele Tenore (1780-1861), autor de Flora Napolitana, 1811.

Etimològic
Trifolium thalii

Dedicat a Johann Thal, metge de Nordhausen, mort al 1583, i autor de Sylva Hercynia.

Etimològic
Trifolium tomentosum

Del llatí tomentum (borrissol), pel toment, a guisa de la borra o feltre, que recobreix el calze fructífer.

Etimològic
Trifolium vesiculosum

Del llatí vesicula (bufeta petita), pel calze fructífer vesiculós.

Etimològic
Trígon, trigona

Triquetre, o sigui que té tres cantells, de secció triangular.

Plantes vasculars
Trigonella

Format del grecollatí trigonus, -a -um (triangular) i el sufix diminutiu llatí -ella, per la forma de la corol·la. Segons Linnè, per tenir-ne forma triangular. Segons Cadevall, per tenir la carena molt curta, que sembla que només té tres pètals.

Etimològic
Trigonella foenum-graecum

De phoenum graecum (fenc grec), nom que Plini i Columel·la donaven a aquesta planta farratgera, coneguda en Grècia com télis.

Etimològic
Trigonella gladiata

Adjectiu del llatí botànic que vol dir 'en forma de sabre', derivat de gladius, -ii (glavi o espasa), pel seu llegum subfalciforme.

Etimològic
Trigonella monspeliaca

Del llatí medieval monspeliacus, -a, -um, una de les formes per referir-se a allò que és de Mons Pessulum, nom en llatí de l'actual ciutat de Montpeller, al Llenguadoc, per la primera localitat on fou trobada. Altres adjectius botànics del mateix significat són monspeliensis, -e i monspessulanus, -a, -um.

Etimològic
Trigonella ornithopodioides

Adjectiu compost de ornithopodi (genitiu d'ornithopus) i el sufix grec -oídes (semblant a), pels seus llegums incurvats a l'àpex, que recorden els de l'Ornithopus.

Etimològic
Trigonella polycerata

Del grec polýs (molt) i kéras, -atos (banya), pels llegums fasciculats i drets, com un feix de banyes.

 

Etimològic
Trigonella prostrata

Del llatí prostratus, -a, -um (ajagut), per la posició de les tiges.

Etimològic
Trilobat, trilobada

Que presenta tres lòbuls.

Plantes vasculars
Trímer, trimera

Que consta de tres parts.

Plantes vasculars
Triquetre

Trígon, o sigui que té tres cantells, de secció triangular.

Plantes vasculars
Trollius

De l'alemany antic troll, troddel (globus), al·ludint a les flors globuloses o en forma de bola. També podria ser la llatinització del nom suís-germànic d'aquesta planta: troll-blume.

Etimològic
Trollius europaeus

Pertanyent a la flora d'Europa.

Etimològic
Trumfa

f. Patata. Tubercle de la patatera.

Sant Hilari Sacalm (Selva)
Setcases (Ripollès)
Vallmanya (Conflent)

Etnobotànica
Trumfo

m. Patata. Tubercle de la patatera.

Canelles (Alt Urgell)
L’Alzina (Alt Urgell)
La Baronia de Rialb (Noguera)
La Clusa (Berguedà)
Les Llosses (Ripollès)
Montant de Tost (Alt Urgell)
Prades (Baix Camp)

Etnobotànica
Truncat, truncada

Fulla o un altre òrgan que sembla escapçat, que acaba en una mena de secció transversal recta.

Plantes vasculars
Tub

A les flors amb les peces soldades la part inferior, generalment més prima que la resta, o sigui que hom parla del tub del calze o del tub de la corol·la (en deriva tubulós –osa).

Plantes vasculars
Tuberaria

Del llatí, tuber, -eris, (l'atzeroler), probablement per la semblança de les flors i fulles de l'espècie més comuna amb les d'aquesta rosàcia.

Etimològic
Tuberaria variabilis

Del llatí variabilis (variable), pel polimorfisme de la planta.

Etimològic
Tuberaria vulgaris

Del llatí vulgaris (comú, vulgar), per ser espècie molt comuna.

Etimològic
Tubercle

- Tija subterrània i engruixida on s’acumulen substàncies de reserva.

- Prominència arrodonida a la superfície d’un òrgan.

(en deriva tuberós –osa, que té tubercles, semblant a un tubercle)

(en deriva tuberculat –ada, que té tubercles)

Plantes vasculars
Túnica

- Embolcall.

- Cadascuna de les fulles carnoses que componen certs bulbs.

(en deriva tunicat)

Plantes vasculars
Tunica

D'origen dubtós. Sembla que Tunica, prové, per afèresi, de betònica, nom vulgar d'una espècie de clavell (Stachys officinalis). Altres autors diuen que prové del llatí tunica (camisa) fent referència al calicle de les flors.

Etimològic
Tunica prolifera

Neologisme del llatí científic compost de proles (la descendència) i fero (portar), probablement per presentar les flors aglomerades.

Etimològic
Tunica saxifraga

Del llatí saxifragus, -a, -um (que trenca les roques), per l'estació de la planta.

Etimològic
Turió

Brot que creix vigorosament dels espàrrecs, i també dels esbarzers (els anomenats grelles o tanys).

Plantes vasculars
Turritis

Del llatí turris, -is (torre, talaia), per la forma piramidal que donen al tronc les fulles i síliqües.

El gènere Turritis fou publicat per Carl Linné en 1753.

Etimològic
Turritis glabra

Del llatí glaber, -bra, -brum (calb, pelat), per ser una planta sense pels.

Etimològic
Tussilago

Tussilago és el nom d'aquesta planta en Plini. De tussis, -is (la tos) i el sufix -ago (que actua), perquè es considera bèquica o antitussígena, sobre tot la flor.

Etimològic
Tussilago farfara

Farfarus o farfugium, en Plini, és un altre nom d'aquesta planta i també el de l'àlber, pel toment blanc del revers de les fulles. L'origen etimològic del mot no és clar, si bé podria tenir relació amb el llatí far, farris (farina).

 

Etimològic