Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Radiant

Disposat com els radis d’una circumferència (per exemple els pètals externs radiants de les inflorescències de les umbel·líferes).

Plantes vasculars
Radiat, Radiada

Que és actinomorf, o sigui que les peces es disposen de forma regular.

Plantes vasculars
Radical

Pertanyent a la rel; dit també de les fulles basals que creixen prop de les rels.

Plantes vasculars
Radicant

Dit de les tiges que produeixen rels.

Plantes vasculars
Radiola

Del llatí radiolus (radi o raig petit) diminutiu de radius, -ii (radi, raig de llum).

Gènere creat per J. J. Dillenius i validat per J. Hill. El primer d'ells diu expressament que anomena Radiola a la planta per la disposició radial de les valves de la càpsula, després de la dehiscència.

Al Pseudo-Apuleu es menciona una herba radiolum que viu a les pedres i parets i té en cada fulla dues fileres de punts daurats, que, sens dubte, és un polipodi (Polypodium vulgare).

Etimològic
Radiola linoides

Del grec línon (el lli), en llatí linum, i el sufix grec oídes (semblant a), per la semblança amb un petit lli, especialment el L.catharticum.

Etimològic
Radiola millegrana

Format, per analogia amb millefolia, del llatí mille (mil) i granum, -i (gra, llavor), per les llavors abundants.

Etimològic
Rafe

Petita marca que presenten algunes llavors format per unió del funicle o peduncle de l’òvul, amb la paret externa d’aquest primordi seminal.

Plantes vasculars
Raïl

f. Arrel. Part inferior d’un vegetal.

Fraga (Baix Cinca)

Etnobotànica
Raïlar

v. Posar arrels (rels).

Batea (Terra Alta)

Etnobotànica
Raïm

Tipus d’inflorescència (grup de flors) densa ja que té les branques molt ramificades, com un brot de raïm, i on les flors són pedicel·lades (en deriva racemiforme, en forma de raïm).

Plantes vasculars
Ramada

Conjunt molt nombrós d’ovelles.

Etnobotànica
Ramar

v. Treure rames.

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

Etnobotànica
Ramat Conjunt d’ovelles. Etnobotànica
Rameiar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Ramejar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Ramera

f. Planta que proporciona rama.

Sant Hilari Sacalm (Selva)

Etnobotànica
Ramisser

adj. Molta rama.

Agullana (Alt Empordà)

Etnobotànica
Ramut

adj. Arbre o arbust amb molta rama.

Paüls (Baix Ebre)

Etnobotànica
Ranunculaceae (Ranunculàcies)

De Ranunculus, un dels gèneres més importants de la família.

Etimològic
Ranunculus

Diminutiu llatí de rana, -ae (granota) que vol dir 'capgròs', fent referència a les aigües estancades on viuen algunes espècies, i també al fet que algunes d'aquestes són veritables amfíbies, com ara R. diversifolius. Correspon a batrachium, que és la mateixa planta esmentada per Hipòcrates i Dioscòrides, però de bátrachos, 'granota' en grec.

Etimològic
Ranunculus lingua

Del llatí lingua (llengüeta), segurament fent referència a la forma de les seves fulles aèries.

Etimològic
Ranunculus muricatus

De l'adjectiu llatí muricatus, és a dir, semblant al murex (cargol marí amb punxes), pels fruits espinosos. Murex, com tribulus, s'aplica en llatí als obriülls, peces de ferro de quatre punxes amb què els romans feien obstacle a la cavalleria enemiga; muricatus, -a, -um qualifica diverses plantes que presenten aquesta semblança.

Etimològic
Ranunculus aconitifolius

Per la semblança de les fulles amb les de l'acònit.

Etimològic
Ranunculus aconitifolius subsp. platanifolius

Epítet del llatí botànic format pel nom del gènere Platanus i folium, -ii (la fulla) per tenir-ne les fulles alguna semblança amb les del plàtan.

Etimològic
Ranunculus acris

Del llatí acer, acris, acre (agut, funest, cruel), segurament per les seves propietats tòxiques. Gramaticalment, hauria de ser acer, en masculí, però va quedar fixat així tal com ho va proposar Linnè a la primera edició d'Species Plantarum (1753).

Etimològic
Ranunculus acris subsp. despectus

Del llatí despectus, -a , -um (menystingut), perquè els botànics, durant un temps, l'havien passat per alt.

Etimològic
Ranunculus alpestris

Per analogia, se'n diu d'un hàbitat com el de la zona alpina elevada.

Etimològic
Ranunculus amplexicaulis

Per les fulles que, per la base, abracen el tronc.

Etimològic
Ranunculus aquatilis

Per l’hàbitat. Del llatí aquatilis (aquàtic)

Etimològic
Ranunculus arvensis

D'arvum (camp conreat), deriva l'adjectiu llatí arvalis. Els botànics van crear arvensis per analogia amb hortensis, provinent d'hortus.

Etimològic
Ranunculus asarifolius

Per la forma de les fulles, que tenen alguna semblança amb les de l'Asarum.

Etimològic
Ranunculus auricomus

Del llatí aurum (or) i coma (cabellera), pel color groc daurat dels pètals.

Etimològic
Ranunculus baudotii

Dedicada a Émile Baudot.

Etimològic
Ranunculus bulbosus

Del llatí bulbus (ceba, bulb), pel seu rizoma globulós.

Etimològic
Ranunculus chaerophyllus

Del grec chaíro (alegrar-se) i phýllon (fulla), Chaerophyllon significa alegrar-se pel bonic color verd de les fulles.

Etimològic
Ranunculus corsicus

L'adjectiu llatí corsicus (o corsus) al·ludeix al seu hàbitat preferent, a l'illa de Còrsega.

Etimològic
Ranunculus divaricatus

Del llatí divaricatus (esparrancat) perquè les lacínies s'escampen en cèrcols.

Etimològic
Ranunculus diversifolius

Per les dues classes de fulles.

Etimològic
Ranunculus ficaria

Vegeu les descripcions dels termes Ranunculus i Ficaria a les seves entrades corresponents.

Etimològic
Ranunculus flabellatus

Del llatí flabellum (vano o manxeta), per la forma de les fulles primordials.

Etimològic
Ranunculus flammula

De flammula (bandereta), en al·lusió a les seves fulles ovades sostingudes per llargs pecíols, com banderetes.

Etimològic
Ranunculus fluitans

Que sura o neda. Gerundi del verb llatí fluitare (surar).

Etimològic
Ranunculus foeniculaceus

Per les fulles, semblants a les del fonoll,

Etimològic
Ranunculus glacialis

Perquè viu a la zona glacial.

Etimològic
Ranunculus gramineus

Del llatí gramen, graminis (gram), per la semblança de les seves fulles, quant a forma i nervació, amb les de certes gramínies.

Etimològic
Ranunculus hederaceus

Per la forma de les fulles, que tenen alguna semblança amb les de l’heura (Hedera).

Etimològic
Ranunculus macrophyllus

Del grec makrós (gran), i phýllon (fulla), per les grans fulles radicals.

Etimològic
Ranunculus monspeliacus

Mons Pessulum és el nom en llatí de Montpeller. D'aquí deriven monspessulanus, monspeliacus i monspeliensis.

Etimològic
Ranunculus montanus

Pel seu hàbitat muntanyenc.

Etimològic
Ranunculus nemorosus

Del llatí nemus, nemoris (el bosc o selva), al·ludint al lloc on habita.

Etimològic
Ranunculus ophioglossifolius

De ophioglossum, la falguera anomenada llengua de serp, per la semblança de les fulles amb les frondes de dita criptògama.

Etimològic
Ranunculus palustris

Del llatí palustris (pantanós), al·ludint al lloc on habita: llacunes o llocs pantanosos.

Etimològic
Ranunculus parnassifolius

Per la semblança de les fulles amb les de la Parnassia.

Etimològic
Ranunculus parviflorus

Del llatí parvus (petit). Vol dir "de flors petites". A imitació del llatí multiflorus, s'han format grandiflorus, parviflorus, etc.

Etimològic
Ranunculus philonotis

Del grec phílos (amic) i notís (humitat): planta que viu en llocs inundats.

Etimològic
Ranunculus pyrenaeus

Pel seu hàbitat.

Etimològic
Ranunculus repens

Del llatí repere (arrossegar-se), pel tronc radicant o arrossegadís.

Etimològic
Ranunculus sardous

Del llatí sardous (sard, de Sardenya); sardoa herba és l'"herba sardònia" de Plini, que "mata tot fent riure".

Etimològic
Ranunculus sceleratus

Del llatí, sceleratus (perniciós), al·ludint a les seves propietats tòxiques.

Etimològic
Ranunculus thora

Probablement del grec phthorá (destrucció), al·ludint a les seves propietats extremadament mortíferes.

Etimològic
Ranunculus trichophyllus

Del grec trichós (cabell) i phíllos (fulla): de fulles capil·lars.

Etimològic
Raphanus

Del llatí raphanus i aquest del grec ráphanos (rave).

Etimològic
Raphanus raphanistrum

Raphanistrum (rave silvestre) és un mot d'origen llatí, sinó construït a imitació de Rapistrum (nap silvestre).

Etimològic
Raphanus raphanistrum subsp. landra

De Candolle, en Regni vegetabilis systema naturale, citant a Moretti, diu que Landra era nom vulgar de la planta en la Llombardia. Landra o landre, segons el diccionari de la RAE és una inflor dels ganglis de la mida d'un gla, i fa venir la paraula del llatí vulgar glando, -inis (gla). Així doncs, probablement el nom fa referència a la forma dels fruits.

Etimològic
Raphanus sativus

Del llatí sativus (que se sembra o es cultiva), al contrari de silvestris (espontani).

Etimològic
Raphanus silvester

Del llatí silvester (salvatge, espontani).

Etimològic
Raquis

-Dit del nervi medial d’una fulla.

-Eix principal d’una inflorescència, dit sobretot a les espiguetes de les gramínies.

Plantes vasculars
Reboll

m. Alzina petita.

Montpolt (Solsonès)

Etnobotànica
Rebrollar

v. Treure rebrolls, o sigui brots d’un arbre o arbust.

(Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Rebrot Estèril

Tija que sol sortir a la base de les plantes herbàcies que no porta flors, la qual cosa ens indica que és una espècie perenne. No ho tenen les herbes anuals, la qual cosa permet saber si una planta és vivaç o de temporada.

Plantes vasculars
Receptacle

A les inflorescències en capítol dit de la part apical eixamplada del peduncle que sosté les flors (sèssils o subsèssils).

Plantes vasculars
Reflex

Que és dirigit cap enfora i avall.

Plantes vasculars
Regular

Dit de les flors actinomorfes, és a dir que són radials i que sovint presenten les peces d’un mateix verticil de la mateixa mida, forma i color.

Plantes vasculars
Reichardia

Gènere dedicat al naturalista alemany Johann Jakob Reichard (1743-1782), que també fou editor de diferents obres de C. Linné.

Etimològic
Reichardia picroides

Epítet format del nom del gènere Picris i el sufix grec -oídes (semblant a), és a dir, semblant a una Picris, per tenir alguna semblança amb plantes d'aquest gènere.

Etimològic
Reïnar

v. Una planta, treure resina (reïna), una substància orgànica amorfa, sòlida o semisòlida.

Sant Martí de la Baronia de Rialb (Noguera)

Etnobotànica
Rel

f. Arrel. Part inferior d’un vegetal.

La Vola (Osona)

Etnobotànica
Rem

m. Espai considerablement gran ocupat per una branca grossa. Estén molt de rem.

Falgons (Garrotxa)

Etnobotànica
Reniforme

Que té forma de ronyó.

Plantes vasculars
Rentina

f. Resina. Substància orgànica amorfa, sòlida, o semisòlida.

Iran (Alta Ribagorça)
Roní (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Repent, Reptant

Planta o tija que creix llargament ajaguda sobre el terra.

Plantes vasculars
Reseda

Paraula ja usada per Plini per anomenar les plantes d'aquest gènere; Del llatí resedare (calmar, guarir), per les propietats vulneràries que li atribuïen els romans.

Etimològic
Reseda alba

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color de les flors.

Etimològic
Reseda arragonensis

Del llatí arragonensis (de l'Aragó), on la van trobar Loscos i Pardo.

Etimològic
Reseda erecta

Del llatí erectus (dret o aixecat), per la direcció del tronc.

Etimològic
Reseda gayana

Dedicada a S. Gay, autor de nombrosos treballs fitogràfics.

Etimològic
Reseda glauca

Del llatí glaucus (verd blavenc), pel color de la planta.

Etimològic
Reseda litigiosa

Del llatí litigiosus (dubtós).

Etimològic
Reseda lutea

Del llatí luteus (groc), pel color de les flors.

Etimològic
Reseda luteola

Del laltí luteolus (una mica daurat) diminutiu de luteus (groc) pel color de les flors o pel groc daurat del suc que s'extreu dels troncs i pericarpis, usat en tintoreria

Etimològic
Reseda odorata

Del llatí odoratus (olorós), per la olor de marduix (Orignanum majorana) de les seves flors.

Etimològic
Reseda sesamoides

Del grec sesamoeidés, de sésamon (sèsam) i eídos (forma), per la semblança de les seves llavors amb les de la dita planta.

Etimològic
Reseda stricta

Del llatí strictus (contret o estret), per la contracció subapical de la càpsula.

Etimològic
Reseda suffruticosa

Epítet format del llatí sub (sota, quasi) i frutex, fruticis (arbust), es a dir, petit arbust, per la consistència del tronc.

Etimològic
Resedaceae (Resedàcies)

De Reseda, nom del principal gènere d'aquesta família.

Etimològic
Resina

f. Substància orgànica amorfa, sòlida o semisòlida.

Ossera (Alt Urgell)

Etnobotànica
Retama

Paraula castellana, manllevada de l'àrab retam o retama, que servia per anomenar les plantes d'aquest gènere, però també d'altres com Cytisus, Genista i Spartium.

Etimològic
Retama sphaerocarpa

Adjectiu compost del grec sphaíra (esfera) i karpós (fruit), per la forma més o menys globosa del llegum.

Etimològic
Retrors, Retrorsa

Dirigit cap a la base de l’òrgan on és inserit.

Plantes vasculars
Retús, Retusa

Dit de l’òrgan que té un entrant poc profund a l'àpex.

Plantes vasculars
Revellit

adj. Arbre o arbust molt vell.

Arnes (Terra Alta)

Etnobotànica
Revers

La cara inferior de la fulla.

Plantes vasculars
Revolut, Revoluda

Dit de la fulla que té els marges enrotllats vers la seva cara inferior.

Plantes vasculars
Rhamnaceae (Ramnàcies)

Del gènere Rhamnus.

Etimològic
Rhamnus

Del grec rhámnos, -ou, nom femení que designava diferents arbusts i arbrets espinosos. Segons J. Cadevall, es fa venir del celta ram (brancatge), en llatí ramus, -i, per la seva marcada ramificació.

El gènere Rhamnus (Rhamnaceae) fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754). Encara que aquest i altres botànics li van assignar gènere masculí, l'ICN va imposar el femení, seguint criteris filològics.

Etimològic
Rhamnus alaternus

Alaternus és el nom, femení, d'un arbre, en Plini, semblant, per les fulles, a l'olivera i a l'alzina. Si bé pot servir com a recurs mnemotècnic, no te cap relació, com s'acostuma a dir, amb l'adjectiu alternus, -a, -um, fent referència a la disposició de les fulles.

Etimològic
Rhamnus cathartica

Del grecollatí catharticus, -a, -um, que vol dir 'purgant', per la propietat medicinal dels seus fruits.

Etimològic
Rhamnus frangula

Nom del llatí botànic (d'un gènere de les ramnàcies), aquí en aposició; derivat del verb llatí frangere (trencar, fragmentar), al·ludint al caràcter fràgil del seu brancatge.

Etimològic
Rhamnus infectoria

Del llatí infectorius, -a, -um (que serveix per a tenyir), per l'aplicació del seu fruit, que és la grana d'Avinyó o de Pèrsia, usada per fer tint de color groc.

Etimològic
Rhamnus lycioides

Nom llatí compost de lycium (arç de tanques o cambronera) i el sufix grec -oídes (semblant), per la seva semblança amb el Lycium europaeum.

Etimològic
Rhamnus pumila

Del llatí pumilus, -a, -um (nan), per la reduïda talla de la planta.

Etimològic
Rhamnus saxatilis

Adjectiu llatí derivat de saxum, -i (roca), que significa 'que viu entre les roques', per la seva estació.

Etimològic
Rhinanthus

Del grec rhis, rhinós (nas, musell) i ánthos, -eos (flor), al·ludint a la forma de la corol·la; Segons el propi Linnè, que encunyà el nom, per la forma de la flor, nassuda.

Etimològic
Rhinanthus minor

Del llatí minor, -oris (menor) per tenir les flors petites, comparat amb R. major.

Etimològic
Rhinanthus pumilus

Del llatí pumilus, -a, -um (nan), per la seva escassa alçària.

Etimològic
Rhododendron

Del grec rhódon, -ou (rosa) i déndron, -ou (arbre), pel port arbustiu de diverses espècies i les flors grans i rosades. En l'Antiguitat rhododendron  era principalment el baladre. Segons Plini, era sinònim de nerion i era un arbust de fulles semblants a les del llorer i flors que s'assemblen a la rosa. Però també es deia rhododendron una planta pòntica "que produeix una mel que provoca la follia" i que podria ser una azalea (Rhododendron ponticum).

El gènere Rhododendron fou publicat per C. Linné en 1753.

Etimològic
Rhododendron ferrugineum

Del llatí ferrugineus, -a, -um (de ferro), pel color de rovell que tenen les fulles en llur revers.

Etimològic
Rhus

Del llatí rhus, rhois (en grec, rhoús), és el nom del sumac; es deriva, igual que rosa, del celta rhudd (vermell), pel color del fruit. En Dioscòrides s'aplica també a una "gramínia que creix als camps i a les teulades", que Plini anomena phoenicea herba i que molts autors identifiquen amb Lolium perenne. Segons Plini, el Rhus dels grecs no té nom equivalent en llatí i diu que és un arbust amb fulles de murtra al qual anomena frutex coriarius, sens dubte el roldor (Coriaria myrtifolia).

El gènere Rhus (Anacardiaceae) fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754) –qui, a més, hi inclou els tournefortians Toxicodendron i Cotinus.

Etimològic
Rhus coriaria

Del llatí corium, -i (el cuiro), perquè és planta empleada pels assaonadors.

Etimològic
Rizoide

m. Estructura filamentosa que fixa el gametòfit al substrat. Té aparença de petita arrel. Poden sortir a la base de la planta però també al caulidi.

Briòfits
Rizoma

Tija subterrània (però sovint superficial o fins i tot visible), allargada i de creixement horitzontal. Tot i l’aspecte d’arrel, és una tija que cada any emet noves branques aèries i també rels subterrànies. (en deriva rizomatosa, la planta que té rizomes)

Plantes vasculars
Robinia

Dedicada al jardiner Jean Robin que la introduí a França en 1601.

Etimològic
Robinia pseudo-acacia

Del grec pseudés (fals), per no ser la veritable acàcia.

Etimològic
Roemeria

Dedicada a J. J. Roemer (1763-1819), botànic, metge i naturalista suís, col·laborador de Schultz.

Etimològic
Roemeria hybrida

Del llatí hybrida, que vol dir híbrid, barrejat, procedent de pares d'espècies diferents. Potser perquè se li van trobar caràcters barrejats. Cadevall creu que aquest epítet no hi és escaient (nomen ineptum).

Etimològic
Roemeria violacea

Pel color dels pètals.

Etimològic
Romerot

adj. Romer que no té bon aspecte.

Cardell (Baix Cinca)

Etnobotànica
Ronyac Tumoració a la soca d’un arbre. Etnobotànica
Rorippa

Nom d'origen i significat desconeguts. Segons J. Cadevall, podria provenir del llatí ros, roris (rosada) en el sentit d'aigua clara, i ripa, -ae (la ribera), per viure a la vora d'aigües dolces la major part de les espècies.

El gènere Rorippa fou publicat en 1760 per J. A. Scopoli, que en prengué el nom de C. Gesner.

Etimològic
Rorippa nasturtium-aquaticum

Sinònim del Nasturtium officinale. Quan la planta fou classificada dins del gènere Rorippa, el nom sencer hi passa com a epítet específic.

Etimològic
Rorippa pyrenaica

Del llatí Pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), per trobar-se al Pirineu i als seus contraforts.

Etimològic
Rorippa sylvestris

Del llatí sylvestris, -e (del bosc), derivat de sylva o silva, -ae (el bosc), per viure al bosc.

Etimològic
Rosa

Del llatí rosa, -ae, nom donat pels romans a la flor del roser, i, per extensió, també a aquesta planta.

Etimològic
Rosa adenophora

Adjectiu compost del grec adén, -enós (glàndula) i el sufix -phóra (que porta, proveït de), és a dir, glandulosa.

Etimològic
Rosa agrestis

Del llatí agrestis, -e (campestre, de pagès) derivat de ager, agri (el camp cultivat), per la seva estació.

Etimològic
Rosa alpina

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps), per la seva estació als Alps.

Etimològic
Rosa arvensis

Del llatí arvensis, -e, derivat d'arvum, -i (el camp conreat), per la seva estació.

Etimològic
Rosa canina

Del llatí canis, -is (el gos): aquest qualificatiu, com els noms grecollatins cynósbatos (esbarzer caní) i cynórrhodon (rosa canina), sembla que inclou una idea despectiva, com de planta borda, silvestre o planta margenera, wayside dels anglesos.

Etimològic
Rosa gallica

Del llatí gallicus, -a, -um (de Galia o França), per la seva habitació preferent.

Etimològic
Rosa glauca

Del llatí glaucus, -a, -um (verd blavós), pels folíols d'un característic color blavenc gebrat.

Etimològic
Rosa micrantha

Del grec mikrós (petit) i ánthos (flor), per tenir les flors petites.

Etimològic
Rosa mollis

Del llatí mollis, -e (tou, suau), pel suau toment dels folíols.

Etimològic
Rosa mollissima

Mollissimus, -a, -um, superlatiu llatí de mollis, -e (tou,suau), pel toment dels folíols.

Etimològic
Rosa moschata

Adjectiu del llatí botànic format del grec móschos, -ou (el mesc), pròpiament 'rosa de mesc', per la seva olor.

Etimològic
Rosa myriacantha

Del grec myríoi (innombrables) i ákantha, -es (agulló), per la infinitat que d'ells té la planta.

Etimològic
Rosa pimpinellifolia

Per la semblança de les fulles amb les de la Pimpinella (Sanguisorba minor)

Etimològic
Rosa pomifera

Del llatí pomifer, -a, -um (que porta o produeix fruita), al·ludint al fruit esfèric; derivat de pomum, -i, mot llatí per a referir-se a qualsevol arbre fruiter.

Etimològic
Rosa pouzinii

Dedicada per Trattinnick a M. H. César Pouzin (1768-1822), botànic francès, apotecari i professor a l'Escola de Farmàcia de Montpeller, que la va trobar prop d'aquesta ciutat.

Etimològic
Rosa reuteri

Dedicada a Georges François Reuter (1808-1872), director del Jardí Botànic de Ginebra, col·laborador de P. Edmond Boissier.

Etimològic
Rosa rubiginosa

Del llatí rubigo, -inis (rovell), al·ludint al color ataronjat-vermellós de les glàndules del peduncle.

Etimològic
Rosa rubrifolia

Adjectiu compost del llatí ruber, rubra, rubrum (vermell) i folium, -ii (la fulla), pel color de les fulles joves.

Etimològic
Rosa ruscinonensis

Adjectiu gentilici derivat de Ruscino, nom en llatí medieval del Rosselló, al·ludint a la seva principal habitació.

Etimològic
Rosa saepium

Del llatí saepes, -is (bardissa, tanca); la forma de genitiu plural és saepium (dels bardissars), per la seva estació.

Etimològic
Rosa sempervirens

Adjectiu del llatí botànic que significa literalment 'sempre verda', per les seves fulles persistents; com Cupressus sempervirens.

Etimològic
Rosa spinosissima

Forma superlativa del llatí spinosus, -a, -um (que té espines), per ser planta molt espinosa.

Etimològic
Rosa stylosa

Format dels llatí stylus, -i (punta, punxó), al·ludint a la longitud de la columna estilar respecte al disc.

Etimològic
Rosa tomentosa

Adjectiu del llatí botànic derivat de tomentum, -i (borrissol), pel toment dels folíols. El sufix -osus, -a, -um amb un substantiu indica que en té molt o n'està ple.

Etimològic
Rosa villosa

Del llatí villosus, -a, -um (llanut), de villus, -i (pèl, llana), pel toment dels folíols.

Etimològic
Rosaceae (Rosàcies)

De Rosa, nom del principal gènere de la família.

Etimològic
Roseta

(De fulles), grup de fulles aglomerades radialment, com una rosa. (en deriva rosulat –ada, que és proveït de rosetes).

Plantes vasculars
Rotàci, Rotàcia

Dit de la corol·la de simetria regular (actinomorfa) amb els pètals oberts (planers i patents) que s’assembla a una roda.

Plantes vasculars
Roural

m. Conjunt d’alguns roures.

Sisquer (Solsonès)

Etnobotànica
Rouràs

m. Roure gros.

Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Rourera

f. Roureda. Bosc de roures.

La Baronia de Rialb (Noguera)

Etnobotànica
Rouretell

m. Roure petit poc després d’haver nascut d’una gla.

(Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Rovellonada

f. Molts rovellons.

La Clusa (Berguedà)

Etnobotànica
Rovelloner

m. Planta a redós de la qual s’hi crien rovellons.

Cornudella (Priorat)

Etnobotànica
Rreseda phyteuma

Phytéuma és el nom grec d'aquesta herba, de la qual també parla Plini.

Etimològic
Rubus

Rubus és la denominació llatina antiga dels esbarzers (Rubus sp. pl.), però també de la gerdera (R. idaeus) i de diferents rosers silvestres (Rosa sp. pl.)

Etimològic
Rubus bellardii

Dedicada a Carlo Antonio Ludovico Bellardi (1741-1826), metge, botànic i micòleg italià, col·laborador d'Allioni.

Etimològic
Rubus bifrons

Paraula llatina que vol dir 'de dues cares', composta de bis (dos) i frons, frontis (el front o cara), per raó dels dos colors diferents que presenten els folíols a l'anvers i al revers; el mateix que discolor, oposat a unicolor.

Etimològic
Rubus caesius

Del llatí caesius, -a -um (que és blau), per la coloració blavenca del fruit madur.

Etimològic
Rubus corylifolius

Compost del llatí corylus, -i (l'avellaner) i folium, -ii (la fulla), per la semblança de les fulles amb les d'aquest arbust.

Etimològic
Rubus discolor

Mot llatí que significa 'de diferent color' compost del prefix dis- (dos) i color, -oris (color), per raó dels dos colors diferents que presenten els folíols a l'anvers i al revers; sinònim de bifrons.

Etimològic
Rubus fruticosus

Del llatí fruticosus, -a, -um (arbustiu), de frutex, -icis (arbust), per l'alçària.

Etimològic
Rubus glandulosus

Del llatí glandulosus, -a, -um (que té glàndules), per les glàndules dels peduncles i del calze.

Etimològic
Rubus hirtus

Del llatí hirtus, -a -um (setós, eriçat), per presentar abundants espínules; sinònim d'hirsutus, -a -um.

Etimològic
Rubus idaeus

Del grec ídaios (del mont Ida, a l'illa de Creta); En Dioscorides, bátos ídaia (l'esbarzer de l'Ida). Aquí, amb un sentit extensiu, indica la seva estació.

Etimològic
Rubus plicatus

Del llatí plicatus, -a, -um (plegat, amb plecs), al·ludint als plecs que tenen els folíols.

Etimològic
Rubus saxatilis

Del llatí saxatilis, -e (que viu entre les roques), derivat de saxum, -i (la roca), per la seva estació.

Etimològic
Rubus thyrsoideus

Del grecollatí thyrsus, -i (tirs) i el sufix grec -eidés (semblant a, en forma de) llatinitzat, per la seva inflorescència. Plini anomenava thyrsus a les tiges de les plantes, i en la mitologia clàssica, tirs és com es deia el bastó del déu Bacus; però també el nom, ara en desús, d'un tipus d'inflorescència paniculiforme.

Etimològic
Rubus tomentosus

Adjectiu derivat del llatí tomentum, -i (el borrissol), per les fulles blanquinoses, sobre tot la cara inferior.

Etimològic
Rubus ulmifolius

Adjectiu compost del llatí ulmus, -i (l'om) i folium, -ii (fulla), per la semblança dels folíols amb les fulles d'aquest arbre.

Etimològic
Ruderal

Dit de la planta que creix en llocs alterats per l’activitat humana o pels animals domèstics (del llatí rudus-eris, ruïnes, enderrocs, ambient viari) (per extensió és ruderal l’ambient alterat per l’home o pels animals).

Plantes vasculars
Rumex

Del llatí rumex -icis, nom llatí d’algunes espècies d'aquest gènere que ja trobem en els autors més antics, i conegudes vulgarment com agrelles,

Etimològic
Rumex bucephalophorus

Per a designar aquesta espècie, Fabio Colonna, el cèlebre botànic napolità, emprà aquest mot compost format del grec boús (bou), kefalé (cap) i phoréo (portar), per la forma dels pedicels i calzes fructífers, que recorden la figura d'un crani de bou.

Etimològic
Rumex conglomeratus

Del llatí conglomeratus, -a, -um, participi passat de conglomerare (aglomerar), per les flors reunides en verticil·lastres densos.

Etimològic
Rumex crispus

Del llatí, crispus, -a, -um (cresp, arrissat), perquè té les fulles crespes, ondulades pel marge.

Etimològic
Rumex cristatus

Del llatí cristatus, -a, -um (crestallut), per les valves dentades del periant.

Etimològic
Rumex longifolius

Del llatí longus, -a, -um (llarg) i folium, -ii (fulla), per les seves fulles llargues i lanceolades.

Etimològic
Rumex obtusifolius

Del llatí obtusus, -a, -um, participi passat del verb obtundere (esmussar, espuntar) i folium, -ii (fulla), referint-se a la forma de l'àpex de les fulles.

Etimològic
Rumex pulcher

Del llatí pulcher, -cra, crum (bell, formós), per l'aspecte general de la planta.

Etimològic
Rumex scutatus

Del llatí scutatus, -a, -um (armat d'escut), per la forma de les fulles.

Etimològic
Rupícola

Dit de la planta que viu a les roques.

Plantes vasculars
Ruscus

Segons Plini, nom llatí d'una planta punxant que amb tota probabilitat seria el galzeran (Ruscus aculeatus).

El gènere Ruscus fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754).

Etimològic
Ruscus aculeatus

Del llatí aculeatus, -a, -um (punxegut), pels aculis a l'àpex dels cladodis.

Etimològic
Ruta

Del llatí ruta, -ae, en grec, ryté, paraula peloponèsia, en lloc de péganon, el nom més comú per a aquesta planta.

El gènere Ruta fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754).

Etimològic
Ruta angustifolia

Del llatí angustus, (estret) i folium (fulla), això és, de fulles estretes.

Etimològic
Ruta bracteosa

Sinònim del llatí bracteatus, -a, -um derivat de bractea, -ae (làmina prima de metall o fusta), és a dir, que té bràctees, al·ludint a les bràctees conspícues.

Etimològic
Ruta chalepensis

Mot del neollatí botànic format de Chalab o Haleb nom original de la ciutat síria d'Alep, per la seva suposada procedència.

Etimològic
Ruta chalepensis subsp. angustifolia

Del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), això és, de fulles estretes.

Etimològic
Ruta graveolens

Del llatí graveolens (d'olor forta, pudent), paraula composta de gravis, -e (carregat, fort) i olens, participi present del verb olere (fer olor), per la olor que desprèn.

Etimològic
Ruta montana

Del l'adjectiu llatí montanus, de mons, montis (la muntanya), per la seva estació.

Etimològic
Ruta pubescens

Del llatí pubescens, participi present del verb pubescere (cobrir-se de borrissol), pel curt toment de la planta.

Etimològic
Rutaceae (Rutàcies)

Del gènere Ruta.

Etimològic