Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Barbarea verna

Del llatí vernus, -a, -um (primaveral), derivat de ver, veris, (la primavera), perquè floreix a l'inici de la primavera.

Etimològic
Barbarea vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser una espècie relativament comuna.

Etimològic
Barkhausia

Segons J. Cadevall, el nom va ser dedicat al botànic alemany Moritz Borkhausen (1760-1806); si bé altres diuen que ho fou al també alemany Johann Conrad Barckhausen o Barchusen (1666-1723), metge i professor de química a la universitat d'Utrecht. Tanmateix, altres fonts, atribueixen la dedicatòria al metge i botànic alemany Justus Christian Gottlieb Willibald Barckhausen (1748–1783).

El gènere Barkhausia de les Compostes fou publicat per Conrad Moench en 1794.

Etimològic
Barkhausia setosa

Vegeu Crepis setosa.

Etimològic
Barkhausia taraxacifolia

Vegeu Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia

Etimològic
Barlia

El botànic italià F. Parlatore (1858) donà el nom de Barlia a aquest gènere en honor a Jean-Baptiste Barla (1817-1896), botànic natural de Niça (França); estudiós dels bolets de la seva regió.

Etimològic
Barlia robertiana

J-L-A Loiseleur, que va descriure la planta (1807), l'anomenà Ochis robertiana en honor de Gaspard Nicolas Robert (1776-1857), apotecari, botànic i horticultor francès que havia trobat la planta a la rodalia de Toló.

Etimològic
Bartsia

Gènere dedicat per Linné a Johann Bartsch (1709–1738), metge i botànic alemany, mort prematurament a la colònia holandesa de Surinam en 1738, on havia anat precisament a instàncies de Linnè.

El nom ha quedat fixat així en la nomenclatura, malgrat que la grafia correcta hauria estat Bartschia, d'acord amb el cognom de l'homenatjat, com reclamaven Rouy i altres. Probablement, Linné va encunyar el nom prenent com arrel la forma llatinitzada, Johannes Bartsius.

Etimològic
Bartsia alpina

Perquè viu als Alps.

Etimològic
Bartsia trixago

Vegeu Bellardia trixago.

Briòfits, Etnobotànica, Etimològic
Bassia

Carlo Allioni dedicà aquest gènere al metge i botànic bolonyès Ferdinando Bassi (1710-1774).

Etimològic
Bassia hirsuta

Del llatí hirsutus, -a, -um (eriçat, aspre), en botànica vol dir cobert de pel rígid i aspre al tacte, com és el cas d'aquesta planta peluda.

Etimològic
Bassia hyssopifolia

Epítet del llatí botànic compost dels mots llatins hyssopum, -i o hyssopus, -i (l'hisop) i folium, ii (la fulla), per tenir les fulles semblants a les de l'hisop (Hissopus oficinalis).

Etimològic
Bassia hyssopifolia subsp. reuteriana

Vegeu Echinopsilon reuterianus.

Etimològic
Bellardia

Gènere dedicat a Carlo Antonio Lodovico Bellardi (1741-1826), botànic italià del Piemont.

Etimològic
Bellardia trixago

Segons Plini, Trixago és el nom llatí del Chamaedrys dels grecs; Fabio Colonna, en el segle XVII, designà així aquesta espècie: Trixago apula unicaulis. D'ací pervé l'específic linneà.

Etimològic
Bellevalia

Gènere dedicat per Philippe-I. Picot de Lapeyrouse al metge i botànic francès Pierre Richer de Belleval (1564?-1632), professor d'anatomia i botànica a la Universitat de Montpeller i fundador en aquesta ciutat –per encàrrec del rei Enric IV– del primer jardí botànic de França (1593), antecessor de l'actual Jardí de Plantes.

Etimològic
Bellevalia romana

Del llatí romanus, -a, -um (romà, de Roma), perquè la planta viu als voltants de la ciutat de Roma.

Etimològic
Bellis

Del llatí clàssic bellis, -idis (la margaridoia); es fa derivar de bellus, -a, um (formós, bonic).

Etimològic
Bellis annua

Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser planta anual.

Etimològic
Bellis perennis

Del llatí perennis, -e (durador, que dura sempre), per ser planta perenne.

Etimològic
Bellis sylvestris

Del llatí sylvestris, -e (salvatge, que no es cultiva) derivat de sylva, -ae (el bosc) Per la seva estació preferent.

Etimològic
Berberidaceae (Berberidàcies)

Del nom del gènere Berberis.

Etimològic
Berberis

Del llatí medieval berberis, i aquest, de barbarís, nom en àrab del coralet (Berberis vulgaris). Segons J.Cadevall, del grec bérberi (petxina petita), al·ludint a la forma còncava dels pètals.

Etimològic
Berberis aetnensis

De l'Etna, pel seu hàbitat.

Etimològic
Berberis vulgaris

Perquè és l'espècie més comuna.

Etimològic
Beta

Del llatí beta, -ae (la bleda).

Etimològic
Beta vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ésser una planta comuna, molt cultivada a Europa.

Etimològic
Beta vulgaris subsp. maritima

Del llatí maritimus, -a, -um (marítim, del litoral), perquè es fa a la vora del mar.

Etimològic
Betonica

Betonica o vetonica és un nom d'origen obscur amb què els llatins anomenaven una planta que podria ser la Betonica officinalis. Segons Plini, a la Gál·lia li deien així perquè era una herba que feien servir a Hispania els vetons, un poble d'origen celta. De Theis diu que és un error i que el nom ve del celta ben (cap) i ton (bo), per les suposades qualitats cefàliques i esternutatòries de la planta.
 

Etimològic