Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Barbarea verna | Del llatí vernus, -a, -um (primaveral), derivat de ver, veris, (la primavera), perquè floreix a l'inici de la primavera. |
Etimològic |
Barbarea vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser una espècie relativament comuna. |
Etimològic |
Barkhausia | Segons J. Cadevall, el nom va ser dedicat al botànic alemany Moritz Borkhausen (1760-1806); si bé altres diuen que ho fou al també alemany Johann Conrad Barckhausen o Barchusen (1666-1723), metge i professor de química a la universitat d'Utrecht. Tanmateix, altres fonts, atribueixen la dedicatòria al metge i botànic alemany Justus Christian Gottlieb Willibald Barckhausen (1748–1783). El gènere Barkhausia de les Compostes fou publicat per Conrad Moench en 1794. |
Etimològic |
Barkhausia setosa | Vegeu Crepis setosa. |
Etimològic |
Barkhausia taraxacifolia | Etimològic | |
Barlia | El botànic italià F. Parlatore (1858) donà el nom de Barlia a aquest gènere en honor a Jean-Baptiste Barla (1817-1896), botànic natural de Niça (França); estudiós dels bolets de la seva regió. |
Etimològic |
Barlia robertiana | J-L-A Loiseleur, que va descriure la planta (1807), l'anomenà Ochis robertiana en honor de Gaspard Nicolas Robert (1776-1857), apotecari, botànic i horticultor francès que havia trobat la planta a la rodalia de Toló. |
Etimològic |
Bartsia | Gènere dedicat per Linné a Johann Bartsch (1709–1738), metge i botànic alemany, mort prematurament a la colònia holandesa de Surinam en 1738, on havia anat precisament a instàncies de Linnè. El nom ha quedat fixat així en la nomenclatura, malgrat que la grafia correcta hauria estat Bartschia, d'acord amb el cognom de l'homenatjat, com reclamaven Rouy i altres. Probablement, Linné va encunyar el nom prenent com arrel la forma llatinitzada, Johannes Bartsius. |
Etimològic |
Bartsia alpina | Perquè viu als Alps. |
Etimològic |
Bartsia trixago | Vegeu Bellardia trixago. |
Briòfits, Etnobotànica, Etimològic |
Bassia | Carlo Allioni dedicà aquest gènere al metge i botànic bolonyès Ferdinando Bassi (1710-1774). |
Etimològic |
Bassia hirsuta | Del llatí hirsutus, -a, -um (eriçat, aspre), en botànica vol dir cobert de pel rígid i aspre al tacte, com és el cas d'aquesta planta peluda. |
Etimològic |
Bassia hyssopifolia | Epítet del llatí botànic compost dels mots llatins hyssopum, -i o hyssopus, -i (l'hisop) i folium, ii (la fulla), per tenir les fulles semblants a les de l'hisop (Hissopus oficinalis). |
Etimològic |
Bassia hyssopifolia subsp. reuteriana | Vegeu Echinopsilon reuterianus. |
Etimològic |
Bellardia | Gènere dedicat a Carlo Antonio Lodovico Bellardi (1741-1826), botànic italià del Piemont. |
Etimològic |
Bellardia trixago | Segons Plini, Trixago és el nom llatí del Chamaedrys dels grecs; Fabio Colonna, en el segle XVII, designà així aquesta espècie: Trixago apula unicaulis. D'ací pervé l'específic linneà. |
Etimològic |
Bellevalia | Gènere dedicat per Philippe-I. Picot de Lapeyrouse al metge i botànic francès Pierre Richer de Belleval (1564?-1632), professor d'anatomia i botànica a la Universitat de Montpeller i fundador en aquesta ciutat –per encàrrec del rei Enric IV– del primer jardí botànic de França (1593), antecessor de l'actual Jardí de Plantes. |
Etimològic |
Bellevalia romana | Del llatí romanus, -a, -um (romà, de Roma), perquè la planta viu als voltants de la ciutat de Roma. |
Etimològic |
Bellis | Del llatí clàssic bellis, -idis (la margaridoia); es fa derivar de bellus, -a, um (formós, bonic). |
Etimològic |
Bellis annua | Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser planta anual. |
Etimològic |
Bellis perennis | Del llatí perennis, -e (durador, que dura sempre), per ser planta perenne. |
Etimològic |
Bellis sylvestris | Del llatí sylvestris, -e (salvatge, que no es cultiva) derivat de sylva, -ae (el bosc) Per la seva estació preferent. |
Etimològic |
Berberidaceae (Berberidàcies) | Del nom del gènere Berberis. |
Etimològic |
Berberis | Del llatí medieval berberis, i aquest, de barbarís, nom en àrab del coralet (Berberis vulgaris). Segons J.Cadevall, del grec bérberi (petxina petita), al·ludint a la forma còncava dels pètals. |
Etimològic |
Berberis aetnensis | De l'Etna, pel seu hàbitat. |
Etimològic |
Berberis vulgaris | Perquè és l'espècie més comuna. |
Etimològic |
Beta | Del llatí beta, -ae (la bleda). |
Etimològic |
Beta vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ésser una planta comuna, molt cultivada a Europa. |
Etimològic |
Beta vulgaris subsp. maritima | Del llatí maritimus, -a, -um (marítim, del litoral), perquè es fa a la vora del mar. |
Etimològic |
Betonica | Betonica o vetonica és un nom d'origen obscur amb què els llatins anomenaven una planta que podria ser la Betonica officinalis. Segons Plini, a la Gál·lia li deien així perquè era una herba que feien servir a Hispania els vetons, un poble d'origen celta. De Theis diu que és un error i que el nom ve del celta ben (cap) i ton (bo), per les suposades qualitats cefàliques i esternutatòries de la planta. |
Etimològic |