Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Abortiu

Que pot interrompre el desenvolupament del fetus durant l'embaràs.

Etnobotànica
Adormit

adj. Trobar-se en estat de letàrgia, repòs. A l’hivern els arbres estan adormits.

Mas de Barberans (Baix Ebre)

Etnobotànica
Aforcallat

adj. Arbre o arbust de dues besses.

Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)

Etnobotànica
Aglà

m. Gla. Fruit d’una planta del gènere Quercus.

Alpens (Ripollès)
Els Prats de Rei (Anoia)
La Portella (Berguedà)
Rocafort de Vallbona (Urgell)
Rubinat (Segarra)
Taradell (Osona)

Etnobotànica
Aixart

Sembla que el significat d’aquest mot, a l’Empordà, presenta una certa controvèrsia. Segons Papers del Montgrí 2008 (núm. 19, p. 75-76), «el diccionari Alcover-Moll comenta que aquest mot és només usat a la zona de l’Empordà i ens remet a l’obra de Víctor Català (Solitud) per al seu coneixement. Defineix el mot com la part d’un corral sense sostre i que és on surt el bestiar quan fa calor o en estar cansat de trobar-se reclòs. Ens ha semblat, però, que el terme pot estar més relacionat amb el mot eixermar, que significa netejar d’esbarzers, de mates, un camp, un marge, un camí, etc., és a dir, artigar-lo. Es diu que un terreny artigat és un terreny eixermat. A més, l’eixermataire és l’equivalent de l’artigaire. L’ús del mot aixart, tan present a la parla oral dels més grans, podria correspondre, doncs, a la intensa activitat agrícola de la muntanya».

En canvi, segons Toponímia del terme municipal de Torroella de Montgrí (Torroella de Montgrí, l’Estartit i les illes Medes, Sobrestany i la Bolleria) (Moisés Selfa i Sastre, 2009), un aixart és «un marge que separa dues feixes de terra».

A la publicació Podall de 2015 (p. 236), l'estudiós Manel Martínez i Garcia escriu, referint-se als elements de les vinyes de la Conca de Barberà, en la línia del que esmenta Moisès Selfa. Diu: «Els aixarts o marges a dues cares són un altre tipus de marge o, més ben dit, dos marges separats al mig dels quals s'anava omplint de petites pedres que sortien en llaurar el terreny. Els aixarts els podem trobar al mig d'un tros, en una vora, com a marge divisori entre dues finques o entre un camí i el tros. Aquestes construccions són abundants en indrets pedregosos, on cada cop que es passava l'arada sortien grans quantitats de pedres petites. Poden arribar a tenir dimensions considerables amb més de tres metres d'amplada i diversos metres de llargada».

Etnobotànica
Albereda

f. Bosc d’àlbers.

Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

Etnobotànica
Albergínia

f. Fruit de l’alberginiera.

Vilallonga del Camp (Tarragonès)

Etnobotànica
Alzinall

m. Alzina petita.

Lliurona (Alt Empordà)

Etnobotànica
Alzineda

f. Alzinar. Bosc d’alzines.

Olzinelles (Vallès Oriental)

Etnobotànica
Amanollar

v. Abraçar un arbre per mesurar-ne la soca.

El Cogul (Garrigues)

Etnobotànica
Amóra

f. Móra. Infructescència de l’esbarzer.

Mas de Barberans (Baix Ebre)

Etnobotànica
Andar

Cadascun dels laterals que conformen el clos per a tenir-hi bestiar anomenat pleta.

Etnobotànica
Animal

Bèstia útil per al treball. És el cas de matxos i rucs.

Etnobotànica
Anyívol

adj. Planta que un any lleva molt i un altre no. És una planta anyívola.

El Boixar (Baix Maestrat)
Mas de Barberans (Baix Ebre)

Etnobotànica
Apinat

m. Poblat de pins.

Dòrria (Ripollès)

Etnobotànica
Aranyó

m. Fruit de l’arç negre.

Das (Cerdanya)
Talaixà (Garrotxa)

Etnobotànica
Arbre de fulla que caduca

m. Caducifoli. Que perd el fullatge cada any.

Riu (Garrotxa)

Etnobotànica
Arbre de riu

m. Arbre de ribera. Arbre que per viure necessita un ambient més o menys aigualós.

Bàscara (Alt Empordà)

Etnobotànica
Arbreria

f. Conjunt d’arbres plantats.

Tivissa (Ribera d’Ebre)

Etnobotànica
Arraïl

m. Arrel. Part inferior d’un vegetal.

Mas de Barberans (Baix Ebre)

Etnobotànica
Artigar

Preparar (un tros de terra inculta) per a conrear-la, especialment traient-ne les plantes.

Etnobotànica
Artigatge Acció d’artigar; l’efecte. Etnobotànica
Aterrar

v. Tallar un bosc arreu o gairebé.

Lladó (Alt Empordà)

Etnobotànica
Aubeca

f. Albeca. Capa blanquinosa i tendra dels troncs llenyosos.

Viladrau (Osona)

Etnobotànica
Aubergínia

f. Fruit de l’alberginiera.

Prat de Comte (Terra Alta)

Etnobotànica
Aulinai

m. Alzina (aulina) petita.

Tortellà (Garrotxa)

Etnobotànica
Aulinar

m. Bosc d’alzines (aulines).

Entreperes (Garrotxa)

Etnobotànica
Aulinassa

f. Alzina (aulina) grossa.

Pujarnol (Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Aure

m. Arbre. Vegetal llenyós. Pas dels Aures o Pont dels Aures, a la Ribera de Sant Aniol (Garrotxa).

Batet de la Serra (Garrotxa)
Beget (Ripollès)
Molló (Ripollès)

Etnobotànica
Avivar

v. Fer viure de bell nou una planta per després plantar-la en un lloc definitiu.

Arbúcies (Selva)

Etnobotànica