Glossari d'etnobotànica

Que pot interrompre el desenvolupament del fetus durant l'embaràs.

adj. Trobar-se en estat de letàrgia, repòs. A l’hivern els arbres estan adormits.

Mas de Barberans (Baix Ebre)

adj. Arbre o arbust de dues besses.

Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)

m. Gla. Fruit d’una planta del gènere Quercus.

Alpens (Ripollès)
Els Prats de Rei (Anoia)
La Portella (Berguedà)
Rocafort de Vallbona (Urgell)
Rubinat (Segarra)
Taradell (Osona)

Sembla que el significat d’aquest mot, a l’Empordà, presenta una certa controvèrsia. Segons Papers del Montgrí 2008 (núm. 19, p. 75-76), «el diccionari Alcover-Moll comenta que aquest mot és només usat a la zona de l’Empordà i ens remet a l’obra de Víctor Català (Solitud) per al seu coneixement. Defineix el mot com la part d’un corral sense sostre i que és on surt el bestiar quan fa calor o en estar cansat de trobar-se reclòs. Ens ha semblat, però, que el terme pot estar més relacionat amb el mot eixermar, que significa netejar d’esbarzers, de mates, un camp, un marge, un camí, etc., és a dir, artigar-lo. Es diu que un terreny artigat és un terreny eixermat. A més, l’eixermataire és l’equivalent de l’artigaire. L’ús del mot aixart, tan present a la parla oral dels més grans, podria correspondre, doncs, a la intensa activitat agrícola de la muntanya».

En canvi, segons Toponímia del terme municipal de Torroella de Montgrí (Torroella de Montgrí, l’Estartit i les illes Medes, Sobrestany i la Bolleria) (Moisés Selfa i Sastre, 2009), un aixart és «un marge que separa dues feixes de terra».

A la publicació Podall de 2015 (p. 236), l'estudiós Manel Martínez i Garcia escriu, referint-se als elements de les vinyes de la Conca de Barberà, en la línia del que esmenta Moisès Selfa. Diu: «Els aixarts o marges a dues cares són un altre tipus de marge o, més ben dit, dos marges separats al mig dels quals s'anava omplint de petites pedres que sortien en llaurar el terreny. Els aixarts els podem trobar al mig d'un tros, en una vora, com a marge divisori entre dues finques o entre un camí i el tros. Aquestes construccions són abundants en indrets pedregosos, on cada cop que es passava l'arada sortien grans quantitats de pedres petites. Poden arribar a tenir dimensions considerables amb més de tres metres d'amplada i diversos metres de llargada».

f. Bosc d’àlbers.

Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

f. Fruit de l’alberginiera.

Vilallonga del Camp (Tarragonès)

m. Alzina petita.

Lliurona (Alt Empordà)

f. Alzinar. Bosc d’alzines.

Olzinelles (Vallès Oriental)

v. Abraçar un arbre per mesurar-ne la soca.

El Cogul (Garrigues)

f. Móra. Infructescència de l’esbarzer.

Mas de Barberans (Baix Ebre)

Cadascun dels laterals que conformen el clos per a tenir-hi bestiar anomenat pleta.

Bèstia útil per al treball. És el cas de matxos i rucs.

adj. Planta que un any lleva molt i un altre no. És una planta anyívola.

El Boixar (Baix Maestrat)
Mas de Barberans (Baix Ebre)

m. Poblat de pins.

Dòrria (Ripollès)

m. Fruit de l’arç negre.

Das (Cerdanya)
Talaixà (Garrotxa)

m. Caducifoli. Que perd el fullatge cada any.

Riu (Garrotxa)

m. Arbre de ribera. Arbre que per viure necessita un ambient més o menys aigualós.

Bàscara (Alt Empordà)

f. Conjunt d’arbres plantats.

Tivissa (Ribera d’Ebre)

m. Arrel. Part inferior d’un vegetal.

Mas de Barberans (Baix Ebre)

Preparar (un tros de terra inculta) per a conrear-la, especialment traient-ne les plantes.

v. Tallar un bosc arreu o gairebé.

Lladó (Alt Empordà)

f. Albeca. Capa blanquinosa i tendra dels troncs llenyosos.

Viladrau (Osona)

f. Fruit de l’alberginiera.

Prat de Comte (Terra Alta)

m. Alzina (aulina) petita.

Tortellà (Garrotxa)

m. Bosc d’alzines (aulines).

Entreperes (Garrotxa)

f. Alzina (aulina) grossa.

Pujarnol (Pla de l’Estany)

m. Arbre. Vegetal llenyós. Pas dels Aures o Pont dels Aures, a la Ribera de Sant Aniol (Garrotxa).

Batet de la Serra (Garrotxa)
Beget (Ripollès)
Molló (Ripollès)

v. Fer viure de bell nou una planta per després plantar-la en un lloc definitiu.

Arbúcies (Selva)