Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Cabossa | f. Part inferior, a terra, de les paumeres (margalloneres). Tortosa (Baix Ebre). La cabossa és com mel en bresca. |
Etnobotànica |
Cabrerot | m. Raïm que es fa més tardà que els altres i queda sense collir al temps de la veremada. Diccionari Alcover-Moll |
Etnobotànica |
Cadena llarga | m. Classe d'albercoc. Cocentaina (Comtat) |
Etnobotànica |
Cadira | f. La branca d'un arbre fa cadira quan descriu un angle recte. Saldes (Berguedà) |
Etnobotànica |
Calcí | m. Part d’una soca que toca a terra. Músser (Cerdanya) |
Etnobotànica |
Cama | f. Cadascuna de les tiges principals d'un arbre que neixen de la rabassa. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Camal | m. Rebrot, especialment el que surt d'una branca i ja té una certa entitat. Durro (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Camal | m. Tija o tiges principals d'un arbre o arbust. Boí (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Cameta | f. Classe de figa. Formentera |
Etnobotànica |
Campar | v. Viure, especialment si es viu bé. Aneto (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Cana | m. Tronc d'un arbre. Boí (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Canó | m. Tronc d’arbre alt, recte i net de branques. Horta de Sant Joan (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Canonada | f. Canó. Tronc d’arbre alt, recte i net de branques Vilada (Berguedà) |
Etnobotànica |
Canot | m. Tija principal d'un arbre o arbust. Adraén (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
Canota | f. Tija principal d'un arbre o arbust. Ossera (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
Cant | v. So que fa el suro o el carbó en copejar-lo. Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Cantar | v. So que fa el suro en copejar-lo. Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Canya | f. Canó. Tronc d'un arbre o arbust. Coratxà (Baix Maestrat) |
Etnobotànica |
Canyar | m. Comunitat formada per canyes. Arenys de Lledó (Matarranya) |
Etnobotànica |
Canyer | m. Comunitat formada per canyes. Artés(Bages) |
Etnobotànica |
Caparra | f. Tàpera. Poncella de la taperera. Tortosa (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Capça | f. Conjunt de les branques d’un arbre. (Solsonès) |
Etnobotànica |
Capçada | f. Conjunt de branques d'un arbre. Salelles (Bages) |
Etnobotànica |
Capcina | f. Part superior de la capçada. Boí (Alta Ribagorça). Es diu quan es fa servir per barrar un pas. |
Etnobotànica |
Capeta | f. Ull d’una planta. Vilafranca del Sit (Alt Maestrat) |
Etnobotànica |
Capeta | f. Ull d'una planta. Vilafranca del Sit (Els Ports) |
Etnobotànica |
Capoll | m. Capçada d'un arbust o arbre, especialment la part superior. Ares del Maestrat (Alt Maestrat) |
Etnobotànica |
Capoll | m. Boll. Pellofa que cobreix el gra del cereal. Ibi (Alcoià) |
Etnobotànica |
Capolla | f. Ull d'una planta. Arnes (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Capolla | f. Ull d’una planta. Paüls (Baix Ebre) |
Etnobotànica |