Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Chaerophyllum temulum | Temulum no és un adjectiu llatí. Si que n'és temulentus, -a, -um (que puja al cap, embriagador), de què podria ser una forma apocopada; fa referència als símptomes de la intoxicació amb aquesta planta, semblants als de la intoxicació etílica. També hi ha en llatí temetum, -i (vi, beguda capitosa), terme relacionat amb el grec to méthy (el vi). |
Etimològic |
Heracleum sphondylium subsp. granatense | Del llatí científic granatensis, -e, derivat de Granata, -ae ciutat romana de la Bètica, l'actual Granada, per ser en aquesta província espanyola on es va identificar primer aquesta planta. |
Etimològic |
Scabiosa columbaria subsp. cinerea | Del llatí cinereus, -a, -um (cendrós), derivat de cinis, cineris (la cendra), al·ludint a les fulles de color verd grisós. |
Etimològic |
Erysimum kuntzeanum | A la memòria del botànic alemany Otto Kuntze (1843-1907), autor de la controvertida obra Revisio Generum Plantarum, en què proposava una revisió de les normes nomenclaturals, àmpliament rebutjada per la comunitat botànica. |
Etimològic |
Herniaria fruticosa | Del llatí fruticosus, -a, -um (arbustiu), pel seu tronc llenyós. |
Etimològic |
Iberis garrexiana | Garrexianus, -a, -um (de Garrexium, Alps del Piemont), llatinisme toponímic. Probablement de l'italià Garressia, població dels Alps marítims, al riu Tànaro, entre Niça i Gènova. |
Etimològic |
Scandix australis | Del llatí australis, -e (del migdia, del sud) al·ludint a la regió mediterrània, on habita la planta. Sinònim de meridionalis i antònim de borealis. |
Etimològic |
Abutilon | De l'àrab abū-tlīlūn (abútilon). En Avicenna, una planta semblant a la Althaea. |
Etimològic |
Abutilon theophrasti | Dedicada a Teofrast (372-287 aC), filòsof grec, deixeble d'Aristòtil i successor seu al capdavant del Liceu d'Atenes; autor de l'obra De historia plantarum (Història de les plantes). |
Etimològic |
Acacia | Del grec akakía, -as, en llatí acacia, -ae, nom que rebien diferents arbres o arbustos espinosos, com altres espècies del gènere Acacia, algunes d'Egipte i Aràbia; qualitat per la qual, segons Teofrast, en rep el nom, relacionat amb ákantha (espina). |
Etimològic |
Acacia dealbata | Del llatí dealbatus, -a, -um (emblanquinat, blanquinós), per l'aspecte glauc de les fulles. |
Etimològic |
Acer | Del llatí acer, aceris (auró; en Plini, grèvol), que s'interpreta com arbre de fusta dura, i es diu que servia per a puntes de llança. El gènere Acer fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754). |
Etimològic |
Acer campestre | Del llatí campestris, -e, derivat de campus (el camp), per trobar-s'hi freqüentment cultivat. |
Etimològic |
Acer italum | Del llatí italus (d'Itàlia), per la seva estació. |
Etimològic |
Acer monspessulanum | De Mons Pessulum, nom en llatí de la ciutat de Montpeller, al Llenguadoc, per la seva habitació. |
Etimològic |
Acer negundo | Nom neollatí, provinent del sànscrit nirgundi, que rep, a l'Índia, una planta del gènere Vitex, de fulles semblants. |
Etimològic |
Acer opalus | En llati clàssic, opulus era també el nom d'un auró, però quan el botànic anglès Philip Miller va descriure l'espècie li va posar opalus, tal com li deien llavors a Italia. |
Etimològic |
Acer opulifolium | Del llatí opulus (aliguer o boles de neu) i folium (la fulla), per la semblança amb les fulles. |
Etimològic |
Acer platanoides | Del grec plátanos (el plàtan) i eidés (semblant), per l'aspecte general. |
Etimològic |
Acer pseudoplatanus | Paraula composta de les grecollatines pseudo (fals) i platanus (el plàtan) per la semblança de les fulles amb les d'aquest arbre. |
Etimològic |
Aceraceae (Aceràcies) | Del gènere Acer, el principal de la família. |
Etimològic |
Achillea | En memòria d'Aquil·les, deixeble del centaure Chiró que segons la mitologia grega fou el primer metge que l'emprà per a curar plagues i ferides. El nom del gènere Centaurea també té relació amb aquest mite. |
Etimològic |
Achillea millefolium | Millefolium (mil fulles) és el nom que Plini donava a aquesta planta, pels segments de les fulles, molt nombrosos. Aquest epítet no és un adjectiu sinó un nom en aposició. |
Etimològic |
Achillea millefolium subsp. millefolium | Vegeu Achillea millefolium |
Etimològic |
Aconitum | Del nom de la planta en llatí, aconitum, i aquest del grec akóniton que fan derivar d'akón (pedra), al·ludint al seu hàbitat predilecte, com són els llocs pedregosos. Segons Teofrast, el nom deriva de la ciutat d'Acona, a Bitínia. |
Etimològic |
Aconitum anthora | És a dir, "anti thora", per haver-se'n tingut l'arrel com a antídot o contraverí de Ranunculus thora. La veritat és que totes dues són molt verinoses. |
Etimològic |
Aconitum lycoctonum | Nom grec compost de lýkos (llop) i kteíno (matar); un acònit per a matar els llops. |
Etimològic |
Aconitum napellus | Diminutiu que creà Linné de napus (nap), per la forma tuberosa de l'arrel. |
Etimològic |
Actaea | Nom d'una herba citada per Plini, probablement l'évol (Sambucus ebulus). Mot d'origen grec, aktaía (costera, del litoral). |
Etimològic |
Actaea spicata | Del llatí spica (espiga), fent referència a la inflorescència en raïm més o menys espiciforme. |
Etimològic |