Glossari etimològic

Gènere dedicat al botànic alemany Johann Simon von Kerner (1755-1830).

Del llatí saxatilis, -e (que viu en les roques), derivat de saxum, -i (roca, pedra), per l'estació de la planta.

Genere dedicat per Dumortier -creador del gènere- al belga Jean Kickx (1775-1831), professor de Botànica, Farmàcia i Mineralogia a l'escola superior de Medicina de Brussel·les, autor de Flora Bruxellensis (Brussel·les, 1812); o al seu fill, Jean Kickx (1803-1864), botànic i malacòleg, professor de Botànica en Brussel·les i Gant, un dels fundadors de la “Société royale de Botanique de Belgique” i autor, entre altres obres, d'una Flore cryptogamique des environs de Louvain (Brussel·les, 1835). Encara que Dumortier no ho digui a l'obra en què publica el gènere –Florula Belgica (1827)– i mencioni tant el pare com el fill en l'“Index auctorum” de la referida obra, és més que probable que el nom genèric sigui un homenatge al pare, ja que, aleshores, era molt més important la seva obra, sobre tot la seva flora de 1812.

Del llatí commutatus, -a, -um, participi passat del verb commutare (canviar, alterar), perquè havia estat presa per una altra.

Elatine, segons Dioscòrides i Plini, era el nom d'una planta arvense de fulles com les de la helsine —que segons algú seria la corretjola comuna (Convolvulus arvensis)—, però més petites, arrodonides i velloses, que alguns botànics han identificat amb aquesta o, potser, una altra espècie de Kickxia. Vegeu Elatine.

Del llatí crinitus, -a, -um (pilós), participi passat del verb crinire (poblar-se de cabells), derivat, al seu torn, de crinis, -is (cabell), perquè tota la planta és pelosa i glandulosa.

De l'adjectiu llatí spurius, -a, -um (espuri, fals).

Aquest epítet, usat també en altres gèneres, amaga aquí una curiosa història: Linné creà el nom d'Antirrhinum Elatine per a l'Elatine vera, de Mattioli, Durante, Camerarius i altres autors prelinneans, i considerà espúria o borda, aquesta altra Elatine folio subrotundo, de Gaspar Bauhin, que designà Antirrhinum spurium. Més tard, Miller passà aquesta planta al gènere Linaria conservant el nom específic que li havia donat Linnè. Finalment, Dumortier segueix el mateix criteri quan la classifica dins el gènere Kickxia.

Gènere dedicat per Carl Linnè al metge i botànic alemany Christian Knaut (1654-1716), autor de Methodus Plantarum genuina... (Leipzig i Halle, 1716), com, sens dubte,  es pot deduir dels comentaris que en fa a Hortus Clliffortianus (1737). Tanmateix, altres autors, fan recaure la dedicatòria en el seu germà Christoph Knaut (1638-1694), també botànic i metge.

Gènere dedicat per Linné al metge i botànic alemany Christian Knaut (1654-1716), autor de Compendium Botanicum sive Methodus Plantarum genuina..., on proposa un mètode de classificació de les plantes amb flor basat en el nombre i disposició dels pètals. Tanmateix, alguns autors, com ara Cadevall, diuen que el gènere es va dedicar a Christoph Knaut (1638-1694), així mateix botànic i metge, germà de l'anterior.

Epítet derivat del llatí arvum, -i (camp conreat), creada pels botànics, per a referir-se a plantes que creixen als camps de cultiu; per analogia amb altres com hortensis, -e (que creix a l'hort).

De l'adjectiu llatí collinus, -a, -um, derivat de collis, -is (turó), indicant l'estació de la planta: llocs a certa altitud, però no la muntanya.

Epítet del llatí científic compost de rupes, -is (la roca) i el sufix també llatí -cola (que hi viu), és a dir, que viu a les roques.

Scaposus, -a, -um (sense fulles, pelat) és un adjectiu del llatí botànic derivat del mot llatí scapus, -i (tronc, tija, columna); en aquest cas, amb el prefix atenuant sub- (quasi, no del tot), referint-se a les tiges florals.

Epítet del llatí botànic compost de dipsacos, -i i  folium, -ii (la fulla), per alguna semblança amb les fulles d'alguna espècie del gènere Dipsacus.

Del llatí arvernensis, -e (de Auvernia, regió de la Gàl·lia), lloc d'habitació de la planta.

Epítet del llatí botànic, catalaunicus, -a, -um (de Catalunya), pel seu lloc d'habitació.

En honor al botànic i entomòleg francès Charles-Henri Godet (1797-1879).

Adjectiu compost del llatí integer, -gra, -grum (sencer) i folium, -ii (la fulla), és a dir, que té les fulles enteres; epítet no gaire escaient, en aquest cas, llevat de les fulles superiors, lanceolades.

Albrecht W. Roth dedicà aquest gènere al cèlebre botànic alemany Wilhelm Daniel Joseph Koch (1771-1849), autor de la Synopsis Florae Germanicae et Helveticae.

Del llatí prostratus, -a, -um (ajagut, estès al terra), per la tendència de les tiges a ajeure's.

Adjectiu del llatí botànic scoparius, -a, -um (que serveix per a fer escombres), compost del llatí scopa, -ae (escombra) i el sufix -arius, -aria, -arium que indica relació o possessió. És una herba de fer escombres que els botànics antics anomenaren Scopària, i d'ells prengué el nom Linné en fer el seu Chenopodium Scoparia. En llatí clàssic, scoparius significa escombraire.