Glossari etimològic

Del llatí ulex, ulicis (el bruc). Segons Cadevall, paraula de significat obscur que alguns deriven de uligo (maresma), per l'estació que li atribueixen i que no és exclusiva. En Plini, és un arbust similar a les ereíke gregues, en llatí, erice, és a dir, els brucs o la bruguerola (Calluna vulgaris).

Linnè, va fer aquest nom genèric, sense cap explicació.

De l'adjectiu llatí europaeus, -a, -um (d'Europa), per la seva habitació en l'Europa occidental.

Del llatí parvus, -a, -um (petit) i flos, floris (la flor) per fer les flors relativament petites.

Del llatí Provincia, que és la Provença, per la seva habitació.

Del gènere Ulmus.

Ulmus és el nom en llatí de l'om.

El gènere Ulmus fou publicat per C. Linné en 1753.

Del llatí campestris, -e (del camp), derivat de campus, -i (camp de conreu), perquè es fa a terra baixa i a les marjades.

Del llatí minor, -oris (més petit), probablement per tenir les fulles més petites que Ulmus glabra.

Terme botànic compost pels mots llatins umbella, -ae (para-sol, ombrel·la), diminutiu de umbra, -ae (ombra) i el verb fero (jo porto), fent referència a la forma de les inflorescències en forma de para-sol de les plantes d'aquesta família.

Del nom de la planta en llatí: umbilicus Veneris (melic de Venus), al·ludint a la forma umbilicada de les fulles de la principal espècie, U. rupestris.

Epítet del llatí botànic derivat de rupes, -is (roca, gruta), pel seu lloc d'habitació preferent, les escletxes de roques i de parets.

Epítet del llatí botànic compost de Sedum i el sufix -oídes (semblant a), per la semblança amb alguna planta del gènere Sedum.

Aquest nom fou creat pel botànic alemany A. Steinheil  en 1834, del nom de la cabila de Beni Urgin (Algèria) on, segons explica, va recollir per primer cop una espècie d'aquest gènere, probablement U. fugax.

Del llatí maritimus, -a, -um (marítim, del litoral), de mare, -is (la mar), perquè, a Europa, no sol apartar-se gaire de la costa. És l'Scilla per excel·lència dels botànics antics, que Linnè anomenà Scilla maritima.

Nom, mantingut com a sinònim, que va rebre també el gènere Dipcadi. Format dels mots grecs ourá, -ás (cua) i pétalon, -ou (pètal), per la forma allargada de les divisions del perigoni.

Veieu Dipcadi serotinum.

Neologisme del llatí botànic format del grec ourá, -ás (cua) i spérma, -atos (llavor, germen), al·ludint a la forma del bec de l'aqueni.

El gènere Urospermum fou publicat per G. A. Scopoli en 1777.

Espècie dedicada al metge i botànic francès J. Daléchamps (1513-1588).

Epítet format del gènere Picris i el sufix -oídes (en forma de), és a dir, semblant a un Picris.

És el nom que donaven els romans a l'ortiga, però també a l'ortiga morta (Lamium sp.); del llatí urere (cremar), per la coentor que provoquen les picades dels pels urticants.

El gènere Urtica fou publicat per Linné en 1753.

Neologisme del llatí botànic, dioicus, -a ,-um (que té dues cases), derivat del grec dioikéo (viure separats), format del prefix di- (a part, separat) i oikós, oú (la casa), perquè, en aquesta planta, uns individus fan només flors masculines i uns altres, de femenines.

Del llatí membranaceus, -a, -um (cobert de membrana o semblant a una membrana), pel raquis de les inflorescències masculines, dilatat, membranós.

Adjectiu del llatí botànic, compost de pilula, -ae (piloteta o boleta), i fero (portar), al·ludint a les inflorescències femenines globuloses.

Urens (que crema), participi present del verb urere (cremar), referint-se a les picades coents de la planta, reiterant la idea del nom genèric.

D'Urtica, nom del gènere tipus d'aquesta família.

Del llatí utricula, -ae diminutiu de uter, -eris (odre, úter) i el sufix -aria (relatiu a), al·ludint a les diminutes vesícules o utricles de les fulles d'aquestes plantes.

Del llatí australis, -e (del sud, austral), derivat d'auster, -i (austre, vent del sud), per ésser planta de regions temperades i tropicals. Sinònim de meridionalis, -e.

Del llatí minor -oris (més petit), perquè, respecte a U. vulgaris, és més petita i delicada.

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ésser freqüent en la major part d'Europa.