Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Obcordat, obcordada

Que té la forma d’un cor sostingut per la part de sota.

Plantes vasculars
Oblanceolat, oblanceolada

Que té la forma d’una punta de llança invertida.

Plantes vasculars
Oblong, oblonga

De forma allargada.

Plantes vasculars
Obovat, obovada

De forma ovada invertida, amb la part més estreta a baix.

Plantes vasculars
Obtús, obtusa

Que té l’extrem arrodonit, no punxegut; que té els marges fent un angle obtús, no agut.

Plantes vasculars
Odontites

Del nom d'una planta en Plini, odontitis, que creixia als prats i que suposadament calmava el mal de queixal. Derivat del grec odón, odóntos (dent). Els autors suposen que es tracta d'Odontites vernus, l'Euphrasia odontites de Linné.

Etimològic
Odontites luteus

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de les flors.

Etimològic
Oenanthe

Del grecollatí oenanthe, -es (la flor de la vinya, silvestre o cultivada), compost de oiné, -és (vinya, cep) i ánthe, -es (flor, floració). A més, segons  Dioscòrides i Plini és el nom d'una planta que podria ser la pastanaga o, segons altres autors, Filipendula vulgaris o Oenanthe pimpinelloides. 

Etimològic
Oenanthe pimpinelloides

Del gènere Pimpinella i el sufix grec -oídes (semblant a), per la semblança amb les espècies del gènere Pimpinella.

Etimològic
Oenothera

Del grec onothéras o oinothéras, mots compostos d'ónos (l'ase) o oínos, (el vi) i théra, -as (caça, presa); nom que entre els antics rebia un arbust gran, de zones muntanyoses, de fulles semblants a les de l'ametller, de flors vermelles com la rosa i d'arrels que, quan s'assequen, fan olor a vi. Segons Teofrast, l'arrel d'aquesta planta, administrada amb vi, fa el caràcter més dols i alegre; i, segons Dioscòrides, que fa aquest nom sinònim d'onágra, l'aigua on l'arrel ha estat en remull, beguda per les bèsties, les assossega i amanseix. Per a uns autors, aqueix arbust seria el baladre (Nerium oleander) i per a uns altres, Epilobium angustifolium o E. Hirsutum.

Tournefort anomenà Onagra a aquest gènere de plantes americanes, però, més tard, a Linnè li va semblar inapropiat i el canvià per Oenothera. Cadevall és de l'opinió que Linnè va fer una interpretació etimològica errònia i que el nom hauria de ser Onothera.

Etimològic
Oenothera biennis

De l'adjectiu llatí biennis, -e (biennal), perquè el cicle vital de la planta dura dos anys.

Etimològic
Oenothera grandiflora

Adjectiu del llatí botànic compost dels mots grandis, -e (gran) i flos, floris (la flor), per la grandària de les flors.

Etimològic
Oenothera muricata

Del llatí muricatus, -a, -um (amb punxes), derivat de murex, muricis (múrex i abriülls), pel tronc punxós.

Etimològic
Oenothera parviflora

Adjectiu format del llatí parvus, -a, -um (petit) i flos, floris (flor), per la petitesa de les seves flors.

Etimològic
Oenothera rosea

Del llatí roseus, -a, -um (de color rosa), pel color de les flors.

Etimològic
Oenothera suaveolens

Del llatí suaveolens (de bona olor), format de suavis, -e (suau) i olere (fer flaire), per la olor que fan les flors al capvespre.

Etimològic
Oligocèfal, oligocèfala

Que porta pocs capítols (oposat a policèfal -a, que porta molts capítols).

Plantes vasculars
Olivar

m. Camp d’oliveres.

Peralta de la Sal (Llitera)

Etnobotànica
Olzinastro

m. Alzina (olzina) petita, esquifida.

Estanya (Baixa Ribagorça)

Etnobotànica
Onagraceae (Onagràcies)

D'Onagra, nom creat per Tournefort per a un gènere de plantes americanes que Linnè, després, trobant-lo impropi, canvià per Oenothera. El nom prové del grec ónagros (l'ase salvatge); segons J. Cadevall, per la semblança de les fulles d'alguna d'aquestes plantes amb les orelles d'ase.

Etimològic
Onobrychis

Nom grecollatí de planta en Dioscòrides i Plini; sembla que seria l'esparceta (Onobrychis sp. pl.). Derivaria del grec ónos -ou (ase) i brýcho (xerricar les dents, o també bramular). Segons Laguna, “Llamase Onobryche, que es lo mesmo que rebuzno de asno, porque luego esta bestia rebuzna en gustandola”. Segons altres, significaria menjar d'ase.

Etimològic
Onobrychis caput-galli

Denominació donada per Trionfetti, així com de l'Obel diu de l'Onobrychis onobrychis, Caput galliniseum, per haver-se comparat el llegum a una cresta de gall.

Etimològic
Onobrychis sativa

Del llatí sativus, -a, -um (que se sembra), per ser planta que es conrea per a farratge.

Etimològic
Onobrychis saxatilis

Del llatí saxatilis, -e (que viu entre roques) derivat de saxum, -i (penya, roca), pels llocs pedregosos que constitueixen la seva estació.

Etimològic
Onobrychis supina

Del llatí supinus, -a, -um (ajagut), pel tronc estès per terra.

Etimològic
Onobrychis viciifolia

Del llatí vicia, -ae (la veça) i folium -ii (fulla); per la forma dels folíols, particularment els inferiors, que tenen alguna semblança amb les de la veça.

Etimològic
Ononis

Nom que a l’antiga Grècia donaven a aquestes plantes. En Dioscòrides, principalment Ononis espinosa. Alguns autors el fan derivar del grec ónos, -ou ( ruc, ase), per ser plantes que plaïen a aquest animal; però sense cap justificació.

Etimològic
Ononis arragonensis

Del llatí medieval Arragonensis, -e (de l'Aragó), del lloc on habita.

Etimològic
Ononis campestris

Del llatí campestris, -e (del camp), fent referència a la seva estació.

Etimològic
Ononis capitata

Del llatí capitatus, -a, -um (que té cap) derivat de caput, -itis, (el cap), per tenir la inflorescència en capítols terminals.

Etimològic
Ononis cenisia

Del Mont Cenis, per la seva habitació primerament coneguda.

Etimològic
Ononis columnae

Dedicat a Fabio Colonna (1571-1640), llatinitzat Fabius Columna. Autor de Phytobásanos (1598) i de Minus cognitarum rariorumque stirpium (1616)

Etimològic
Ononis fruticosa

Del llatí botànic fruicosus, -a, um, derivat de frutex, fruticis (arbust) per ser planta arbustiva.

Etimològic
Ononis minutissima

Forma superlativa del llatí minutus, -a, -um (menut, petit), per la petitesa de la planta, de la corol·la o del llegum.

Etimològic
Ononis mitissima

Superlatiu llatí de mitis, -e (suau), en oposició a spinosa, perquè no té espines i és glabrescent.

Etimològic
Ononis natrix

Nom d'una planta en Plini, "amb arrels que fan pudor de boc", i que Dalechamps referí a aquesta espècie. En llatí, natrix, -ícis és el nom d'una serp verinosa d'aigua, associant aquest nom amb la suposada capacitat de la planta per allunyar les serps.

Etimològic
Ononis pubescens

Participi present del verb llatí pubescere (cobrir-se de borrissol), pel toment del llegum.

Etimològic
Ononis ramosissima

Forma superlativa del llatí ramosus, -a, -um (amb moltes branques), per ser planta molt ramificada.

Etimològic
Ononis reclinata

Del llatí reclinatus, -a, -um (girat), pels peduncles arquejats de les flors.

Etimològic
Ononis repens

Del llatí repens, participi present del verb repere (arrossegar-se), és a dir, que s'arrossega, pel seu rizoma ordinàriament amb estolons.

Etimològic
Ononis rotundifolia

Del llatí rotundifolius, -a, -um (que té fulles rodones), compost de rotundus (rodó) i folius (fulla), pels folíols d'ovato orbiculars a rodons.

Etimològic
Ononis spinosa

Del llatí spinosus, -a, -um (espinós), derivat de spina, -ae (l'espina), per tenir-ne, aquesta planta.

Etimològic
Ononis striata

Del llatí striatus, -a, -um (ratllat, acanalat), pels seus folíols fortament estriats pel revers.

Etimològic
Ononis tridentata

Del llatí tridentatus, -a, -um (que té tres dents), pels folíols tridentats a l'àpex.

Etimològic
Ononis viscosa

Del llatí viscosus, -a, -um (viscós, apegalós) derivat de viscus, -i (el vesc), per ser planta agafallosa.

Etimològic
Ononis vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), perquè és molt comuna.

Etimològic
Opercle

m. Part apical de la càpsula, que s'obre espontàniament quan està madura.

Briòfits
Oposat, oposada

Dit de les fulles i altres òrgans situats en posició enfrontada, dos a cada nus.

Plantes vasculars
Orbicular

De contorn circular.

Plantes vasculars
Ordre

Terme pendent de ser descrit

Plantes vasculars
Orelleta

Apèndix foliaci en forma d’orella, de lòbul.

Plantes vasculars
Origanum

Nom grecollatí que en l'Antiguitat rebien diferents plantes labiades flairoses, entre elles l'orenga (Origanum sp.). Segons Tournefort, Élémens de botanique (1694), “Origanum ve d'óros (montanya) i gánymai (estar-ne content), volent dir que a aquesta planta li agrada la muntanya".

El gènere Origanum fou publicat per Linné en 1753.

Etimològic
Origanum vulgare

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ser planta comuna a la major part d'Europa.

Etimològic
Ornithogalum

Mot del llatí medieval manllevat del nom amb què Dioscòrides (ornithógalon) i Plini (ornithogale) anomenaven una "planta bulbosa amb flors verds per fora i, quan s'obren, blanques com la llet per dins", que se suposa que seria Ornithogalum umbellatun. Mot compost del grec órnis, órnithos (ocell, gallina) i gála, gálaktos (llet), és a dir, llet de gallina o llet d'ocell, noms vulgars amb que també es coneix aquesta planta.

Etimològic
Ornithogalum pyrenaicum

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè aquesta plant hi viu.

Etimològic
Ornithogalum umbellatum

Adjectiu de llatí botànic derivat del llatí umbella, -ae (parasol), per la inflorescència en corimbe umbel·liforme.

Etimològic
Ornithopus

Nom del llatí botànic compost del grec órnis, órnithos (ocell) i poús, podós (peu), per la forma i disposició dels llegums, que recorden els dits d'un ocell.

Gènere de les lleguminoses establert per Linnè sobre l'Ornithopodium dels prelinneans.

Etimològic
Ornithopus compressus

Participi passat del verb llatí comprimere (prémer, comprimir), pel fruit o llegum fortament comprimit i aixafat pels costats.

Etimològic
Ornithopus ebracteatus

Adjectiu del llatí botànic compost de la partícula privativa e- o ex- (sense), i bractea, -ae (fulleta), per mancar la fulla bracteal de la inflorescència.

Etimològic
Ornithopus exstipulatus

Adjectiu del llatí botànic, compost del prefix ex- (sense) i stipula, -ae (palleta), per ser les estipules molt petites o nul·les

Etimològic
Orobus

Del llatí orobus i aquest del grec órobos; ho deriven de eréptein (puntejar), parlant del bestiar quan pastura; nom donat pels antics a una lleguminosa farratgera.

Pràcticament totes les plantes que van ser classificades sota aquest gènere obsolet s'inclouen avui dins del gènere Lathyrus.

Etimològic
Orobus albus

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color més o menys blanc groguenc de les flors.

Etimològic
Orobus canescens

Participi present del verb canescere (emblanquir-se), pel color glaucescent dels folíols.

Etimològic
Orobus luteus

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de la flor.

Etimològic
Orobus montanus

Adjectiu llatí derivat de mons, montis (la muntanya), perquè es troba a les muntanyes.

Etimològic
Orobus niger

Del llatí niger (negre), per ser negre el llegum a la maturitat i tornar-se negra tota la planta per la dessecació.

Etimològic
Orobus tuberosus

Del llatí tuberosus, -a, -um, (ple de tumors), derivat de tuber, -eris (inflor, tumor) pels bonys que presenta l'arrel.

Etimològic
Orobus vernus

De l'adjectiu llatí vernus, -a, -um (primaveral), per la seva florescència en primavera.

Etimològic
Osyris

En Dioscòrides i Plini, nom d'una mata negra, de branques flexibles i fulles com les del lli, que s'ha pensat que podria ser Osyris alba.

Etimològic
Osyris alba

Del llatí albus, á, -um (blanc). La planta no té res blanc, però Linné va conservar l'epítet de l'antic nom, Cassia alba, potser pel seu color verd blavós.

Etimològic
Ovari

Part basal i sovint la més grossa del pistil, la qual conté els primordis seminals. Ovari súper: la resta de peces florals (sèpals, pètals...) neixen per sota de l’ovari Ovari ínfer: la resta de peces florals neixen per sobre de l’ovari.

Plantes vasculars
Ovat, ovada

De contorn en forma d’ou.

Plantes vasculars
Ovoide

En forma d'ou.

Plantes vasculars
Oxalidaceae (Oxalidàcies)

Del gènere Oxalis.

Etimològic
Oxalis

Del grecollatí oxalis, oxalidis (l'agrella o pa de cucut), derivat del grec oxýs (àcid, agre), pel seu gust amargant, ja que aquestes plantes contenen àcid oxàlic. Plini donà aquest nom a un jonc, suposadament Juncus acutus, i a una planta de tres fulles que podria ser l'agrella (Oxalis acetosella).

Gènere establert per Linnè en 1753 en substitució de l'Oxis de Tournefort.

Etimològic
Oxalis acetosella

Forma diminutiva del llatí acetosus (agre), derivat de acetum (el vinagre). Acetosella era el nom que, abans de Linnè, rebien l'agrella i altres plantes amb fulles de sabor semblant.

Etimològic
Oxalis corniculata

Del llatí corniculatus, format de cornu (la banya) i el sufix -atus (que en té o en té la forma), per la forma i direcció del fruit.

Etimològic
Oxalis pes-caprae

Del llatí pes, pedis, (peu, pota) i capra, -ae (cabra), és a dir, pota de cabra, potser per la forma dels folíols, semblant a la petjada d'una cabra.

Etimològic
Oxalis violacea

Del llatí violaceus, -a, -um (de color violeta), pel color de les flors.

Etimològic
Oxitropis lazica

Nom geogràfic de la regió on habita. Segons J. Cadevall, regió de la Croacia-Austria-Hungría. Segons Plini, era el territori del lazis, un poble de la Còlquide, a la vora del Mar Negre, a la regió del Càucas.

Etimològic
Oxitropis uralensis

Neologisme llatí format amb el sufix -ensis (que procedeix de o habita en) per la seva habitació als monts Urals.

Etimològic
Oxytropis

Del grec oxýs (agut) i tropís (carena), pel característic apicle de la carena de la corol·la.

Etimològic
Oxytropis campestris

Del llatí campus (el camp, la plana), per la seva general estació.

Etimològic
Oxytropis halleri

Dedicat a Albrecht Haller (1708-1777), autor de la Flora Helvètica.

Etimològic
Oxytropis pyrenaica

De l'adjectiu llatí pyrenaicus i aquest de Pyrenaei (els monts Pirineus), per la seva habitació en aquestes muntanyes..

Etimològic