Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Faba | Nom clàssic d'aquesta lleguminosa entre els romans. |
Etimològic |
Faba vulgaris | Del llatí vulgaris (comú, vulgar), per ser comuníssima i coneguda des de la més remota antiguitat. |
Etimològic |
Fabaceae (Paplilionàcies) | Del llatí fabaceus, -a, -um, (allò que pertany a les faves o en fa referència), al·ludint als fruits (llegums) similars. Papilionàcies, del llatí papilio, papilionis (la papallona), per la forma de la corol·la, que s'hi assembla. |
Etimològic |
Fagus | Fagus és el nom amb que els llatins anomenaven el faig, però també la seva fusta i el fruit. Nom emprat per quasi tots els autors prelinneans. |
Etimològic |
Fagus sylvatica | De l'adjectiu llatí silvaticus, -a, -um (silvestre, del bosc), derivat de silva, -ae (el bosc), perquè forma boscúries. |
Etimològic |
Faja | f. Fruit del faig. La Costa de Montseny (Vallès Oriental) |
Etnobotànica |
Fajosa | f. Bosc de faigs. Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Falçat | Veure: Falcat, falcada |
Plantes vasculars |
Falcat, falcada | Corbat a manera de falç. (en deriva falciforme). |
Plantes vasculars |
Família | Terme pendent de ser descrit. |
Plantes vasculars |
Fascicle | Conjunt de peces, òrgans, etc. que neixen agrupats fent un petit feix (en deriva fascicular, fasciculat). |
Plantes vasculars |
Fastigiat, fastigiada | Amb les ramificacions acostades a l'eix principal (per ex., l'arbre que fa branques dretes i atansades al tronc, de manera que la capçada té forma llarga i estreta). |
Plantes vasculars |
Ferula | Del llatí ferula, -ae (bastó, canya) i també el nom de diverses umbel·líferes, principalment la canyaferla (Ferula communis), pel tronc llarg i dret. El poeta romà Horaci feia servir el mot per a la palmeta amb què els mestres castigaven als alumnes, potser perquè feia més soroll que mal; raó per la qual alguns autors el relacionen amb el verb ferire (ferir, colpejar). |
Etimològic |
Ferula communis | Del llatí communis, -e (comú, vulgar), per ser l'espècie més freqüent del gènere. |
Etimològic |
Ficaria | Del llatí ficus, -i (figuera, figa), per les seves arrels tuberoses semblants a figuetes. |
Etimològic |
Ficaria ranunculoides | Del grec eídos (forma) i ranuncle, per la semblança amb un ranuncle. Veure Anemone ranunculoides. |
Etimològic |
Figa | f. Infructescència de la figuera. Fraga (Baix Cinca) |
Etnobotànica |
Figa de moro | f. Fruit de la figuera de moro. Vallirana (Baix Llobregat) |
Etnobotànica |
Filament | Part inferior de l’estam d’una flor que sosté l’antera. |
Plantes vasculars |
Filipendula | Mot del llatí medieval compost de filum, -i (fil) i pendulus, -a, -um (que penja). Segons sembla, aquest nom es recull per primer cop a l'Antidotarium del metge italià Nicolaus Praepositus (s. XII) referint-se a Filipendula vulgaris, denominació recollida per Dodonaeus, i que, segons A. Laguna, fa referència a les tuberositats de les arrels, que semblen penjar d'un fil. |
Etimològic |
Filipendula ulmaria | Del llatí botànic ulmarius, -a, -um (semblant a un om), derivat d'ulmus, -i (l'om). Nom donat per l'Écluse, per la semblança dels segments florals d'aquesta planta amb les fulles de l'om. |
Etimològic |
Fil·lidi | En les molses, òrgan laminar del gametòfit inserit al caulidi, semblant a una fulla. |
Plantes vasculars |
Fil·lidi caulinar | Fil·lidi (m.) caulinar (adj.). Fil·lidi que creix sobre el caulidi o eix principal. |
Briòfits |
Fil·lidi perigonal i periquecial | Fil·lidi (m.) perigonal (adj.) i periquecial (adj.). Fil·lidi que forma part del perigoni o el periqueci. |
Briòfits |
Fil·lidi rameal | Fil·lidi (m.) rameal (adj.) Fil·lidi que creix sobre una branca o rama lateral. |
Briòfits |
Fimbriat, fimbriada | Proveït d’una franja de fímbries (lacínies o segments molt estrets). |
Plantes vasculars |
Fistonat, fistonada | Que és crenat. |
Plantes vasculars |
Fistulós, fistulosa | Dit de les tiges que són buides per dins. |
Plantes vasculars |
Flabel·lat, flabel·lada | Que té forma de ventall obert. |
Plantes vasculars |
Flamenc | El ple de la lluna. | Etnobotànica |
Flexuós, flexuosa | Que fa ziga-zagues o que presenta curvatures en diversos sentits. |
Plantes vasculars |
Flocós, flocosa | Cobert de pèls curts i embullats a manera de flocs. |
Plantes vasculars |
Florer | m. Floreix molt. Prat de Comte (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Florífer, florífera | Dit de les tiges que porten flors. |
Plantes vasculars |
Florir | v. Planta molt granada. El boix grèvol floreix (fruita). La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) |
Etnobotànica |
Flota | f. Estol de plantes d’una mateixa espècie. Una flota de pins. Mont-roig del Camp (Baix Camp) |
Etnobotànica |
Foeniculum | Del llatí foeniculum, -i, nom del fonoll en Plini, diminutiu de foenum, -i (fenc, farratge), per la delicadesa de les fulles. |
Etimològic |
Foeniculum piperitum | Piperitus, -a, -um és un epítet del llatí botànic derivat del llatí piper, -eris (el pebre), fent referència a les qualitats aromàtiques de la planta. Piperitis, en Plini, és el gingebre. |
Etimològic |
Foeniculum vulgare | Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser una planta que es troba a tot arreu.
|
Etimològic |
Foliaci, foliàcia | Que té l’aspecte o la natura de les fulles. |
Plantes vasculars |
Foliar | Plantes vasculars | |
Folíol | En una fulla composta cadascuna de les divisions independents. A les fulles veritables hi observareu que tenen el pedicel engruixit (el pecíol), i que entre el pedicel i la tija hi ha una gemma que correspon al nou brot que sortirà; els folíols en canvi no ho tenen pas. |
Plantes vasculars |
Foliós, foliosa | Plantes vasculars | |
Fol·licle | Fruit sec i amb diverses llavors, provinent d'un sol carpel, que a la maturitat s'obre per la sutura ventral. |
Plantes vasculars |
Forà | adj. Arbre que es fa a la perifèria del bosc o de la seva comunitat. Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà) |
Etnobotànica |
Foveolat, foveolada | Que presenta fòvees (petites depressions o fossetes). |
Plantes vasculars |
Fragaria | Nom del llatí medieval que apareix en Mattaeus Silvaticus (1285–1342). Nom compost del llatí fraga, -orum (maduixes i també els fruits de l'arboç) i el sufix -aria que indica relació, possessió o semblança. La maduixera també es coneixia com a herba fraga o herba fragi. |
Etimològic |
Fragaria collina | Adjectiu derivat del llatí collis, -is (turó), indicant l'estació de la planta. |
Etimològic |
Fragaria sterilis | Del llatí sterilis, -e (estèril), perquè, un cop caiguts els pètals de les flors, els fruits són gairebé invisibles. |
Etimològic |
Fragaria vesca | Del llatí vescus, -a, -um (mengívol), derivat del verb vescor (menjar). Son sinònims, esculentus, -a, -um i edulis, -e. |
Etimològic |
Fragaria viridis | Del llatí viridis, -e (verd, fresc). |
Etimològic |
Frangula | Paraula del llatí botànic derivada del verb llatí frangere (trencar, fragmentar), al·ludint al caràcter fràgil del seu brancatge. Gènere de les ramnàcies establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Ph. Miller (1754); Tournefort pren el nom de Mattioli (1565) i Dodonaeus (1583). Al seu torn, J. Bauhin (1650) escriu que és “anomenada frangula perquè les branquetes, en especial les joves, fàcilment es trenquen.” |
Etimològic |
Frangula vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser espècie relativament comuna. |
Etimològic |
Frankenia | Dedicat per Linnè a Johan Franckenius (1590-1661), metge i botànic suec, professor de Medicina a la universitat d'Upsala, que publicà el primer catàleg de la flora de Suècia. |
Etimològic |
Frankenia hirsuta | Del llatí hirsutus, -a, -um (pelut), fent al·lusió als pèls de les fulles i del calze. |
Etimològic |
Frankenia pulverulenta | Del llatí pulverulentus, -a, -um (ple de pols), per la que en recobreix el tronc i les fulles. |
Etimològic |
Frankeniaceae (Frankeniàcies) | Pren nom de l'únic gènere que conté: Frankenia. |
Etimològic |
Fraxinus | Fraxinus, -i és el nom que dona Plini als freixes en general. Es fa derivar del grec fráxis (tanca), perquè sovint els freixes servien per a limitar o tancar les propietats. El gènere Fraxinus fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1754, 1754). |
Etimològic |
Fraxinus angustifolia | Del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), per tenir les fulles aparentment més estretes que les d'altres espècies. |
Etimològic |
Freixeneda | f. Bosc de freixes. Vallmanya (Conflent) |
Etnobotànica |
Fresar | v. Treure la pellofa de les castanyes. El Brull (Osona) |
Etnobotànica |
Fronda | -Fulla de les falgueres. |
Plantes vasculars |
Fuella | f. Fulla. Òrgan laminar de les plantes superiors. Saünc (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
Fullac | m. Fullaraca de pi. Cabrera de Mar (Maresme) |
Etnobotànica |
Fullaca | f. Jaç. Vilanant (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Fullar | v. Una planta, treure fulles. Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Fullareda | f. Fullatge. Perejaume. Llum i llibertat p 15 |
Etnobotànica |
Fumana | D'origen no explicat encara satisfactòriament. Thomas Bartholin (1673) anomenà Herba fumana la planta que, després, Linnè anomenà Cistus fumana, potser pel seu aspecte grisenc, com fumat, del llatí fumus, -i (fum). |
Etimològic |
Fumana ericoides | Adjectiu del llatí botànic format del gènere Erica i el sufix grec -oídes (semblant a), per la semblança amb un bruc. |
Etimològic |
Fumana ericoides subsp. montana | Del llatí montanus, -a, -um (referent a la muntanya o que hi viu), per la seva preferent habitació muntanyenca. |
Etimològic |
Fumana laevipes | Del llatí levis o laevis (llis) i pes, pedis (el peu), pels pedicels glabres. |
Etimològic |
Fumana procumbens | Del llatí procumbo (estar estès o ajagut), per les seves branques ajagudes. |
Etimològic |
Fumana spachii | Dedicada a Spach, autor del Conspectus Monographie Cistacearum, 1836. |
Etimològic |
Fumana viscida | Del llatí viscidus, que com viscosus i viscum (el vesc) deriven del verb visco (untar o fregar amb una substància agafatosa), per les seves fulles glanduloses i enganxoses. |
Etimològic |
Fumaria | Del nom de la planta en llatí, fumaria, de fumus (fum), per haver-la considerada com un vapor o fum a causa de la seva fesomia i del color blau glaucescent. El nom que té en grec la planta, kapnós, també significa fum. |
Etimològic |
Fumaria micrantha | Del grec mikrá (petita) i ánthos (flor), per les flors petites. |
Etimològic |
Fumaria bastardii | En commemoració del metge i botànic francès Toussaint Bastard (1785-1846) |
Etimològic |
Fumaria calcarata | Del llatí calcar (esperó), perquè el té molt llarg. |
Etimològic |
Fumaria capreolata | Pels pecíols que es cargolen com circells, en llatí capreoli, com cirrosa, de cirrus (rínxol). |
Etimològic |
Fumaria densiflora | Per la disposició compacta de les flors. |
Etimològic |
Fumaria gaillardotii | En homenatge al metge i naturalista francès Charles Gaillardot (1814-1883). |
Etimològic |
Fumaria major | Per la major grandària relativa de les corol·les. |
Etimològic |
Fumaria muralis | Pel seu hàbitat predilecte, és a dir, les parets o murs, en llatí, muri. |
Etimològic |
Fumaria officinalis | Linné la considerava l'espècie medicinal per excel·lència. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals. Per això Linné el va fer servir per anomenar algunes d'aquestes plantes. |
Etimològic |
Fumaria parviflora | Del llatí parvus (petit) i flos, floris, per les flors ben petites. |
Etimològic |
Fumaria vaillantii | Dedicada a S. Vaillant, botànic francès. |
Etimològic |
Fust | Tronc llarguet d’arbre tallat. | Etnobotànica |
Fust | m. Fusta. Albet (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
Fusta d'aigua | f. Fusta d’una planta riberenca. Fraga (Baix Cinca) |
Etnobotànica |