Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Galactites | Nom del llatí botànic que deriva del grec gála, gálaktos (la llet), segurament per les venes lletoses o les taques blanques de les fulles. Aquest nom o diferents variants sembla que s'han aplicat a algunes lletereses, en aquest cas relacionant-lo amb el làtex blanc que produeixen. Com a curiositat, val a dir que el mot grecollatí galactites, -ae, en Plini, significa gemma o pedra preciosa. Si bé C. Moench, quan va crear el gènere en 1794 ho va fer com a femení, les normes recents del "Codi Internacional de Nomenclatura per a algues fongs i plantes" (ICN) li han assignat el gènere masculí. |
Etimològic |
Galactites tomentosus | Adjectiu del llatí botànic format del llatí clàssic tomentum, -i (borrissol), per l'indument blanquinós que té tota la planta. |
Etimològic |
Galanthus | El propi Linnè, que va crear el gènere (1737), ens explica en l'Hortus Cliffortianus que Galanthus ve del grec gála (llet) i ánthos (flor), perquè la flor és com la llet, nívia. |
Etimològic |
Galanthus nivalis | De l'adjectiu llatí nivalis, -e (propi de la neu), perquè és tan primerenca que, en molts indrets, floreix quan encara tot està nevat. |
Etimològic |
Galega | Del llatí medieval galega, aplicat a aquest gènere de lleguminoses. Alguns autors el fan derivar del grec gála, gálaktos (llet) i aix, aigós (cabra), per ser planta farratgera, suposadament galactògena, és a dir, que fa augmentar la secreció làctia del bestiar que la menja. |
Etimològic |
Galega officinalis | Per les suposades propietats galactògenes de la planta. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals. Linné el va fer servir per anomenar algunes d'aquestes plantes. |
Etimològic |
Galeopsis | Nom emprat per Dioscòrides i Plini per anomenar una planta que en ser rebregada fa mala olor, amb tiges i fulles semblants a les de l'ortiga, i flors petites i purpúries, que molts autors han volgut identificar com Scrophularia peregrina. Mot compost del grec galée -es (la mustela) i ópsis, -eos (aspecte, aparença), perquè la corol·la s'assemblaria a la cara d'aquests animals que, per afegiment, fan pudor. Hi ha qui atribueix a Linnè (sense proves) fer derivar el nom del llatí galea, -ae (elm) i el grec ópsis, -eos (aparença), per la semblança del llavi superior amb un elm. El gènere fou establert per Tournefort i revalidat per Linnè per a plantes que no tenen res a veure amb l'esmentada, llevat del que fa a l'aspecte de la corol·la. |
Etimològic |
Galeopsis ladanum | Aquest nom, aquí en aposició, ha estat pres del Ladanum segetum de Plini, que C. Bauhin identifica amb la seva Sideritis arvensis angustifolia rubra, sinònim de la Galeopsis ladanum de Linné. En llatí, ladanum és la substància brillant i enganxosa que segrega una estepa (Cistus ladanifer), però s'hi desconeix la relació. |
Etimològic |
Galeopsis ladanum subsp. pyrenaicum | De l'adjectiu llatí pyrenaicus, -a, -um i aquest de Pyrenaei, -orum (els monts Pirineus), per ésser planta pròpia dels Pirineus.
|
Etimològic |
Galeopsis segetum | Segetum és la forma del genitiu plural del llatí seges, -etis (camp sembrat); és a dir, 'dels sembrats', per la seva ordinària estació. Sinònim de l'adjectiu segetalis, -e. |
Etimològic |
Galeopsis tetrahit | Nom molt antic, d'etimologia dubtosa (d'arrel grega, hom l'atribueix el significat de 'quatre vegades' o 'dividit en quatre'), que probablement va fer servir com a nom genèric Matthias de l'Obel (1538-1616). |
Etimològic |
Galium | De gálion, nom grec d'una planta que Dioscòrides fa derivar del grec gála, gálaktos (llet), perquè suposadament amatona la llet; amb fulles com les de l'apegalosa (Galium aparine) i flors grogues, que podria ser Galium verum. Per a Plini era un altre nom de galeopsis o galeobdolon, planta de fulles com les de l'ortiga, flors purpúries i que, quan es rebrega, fa fortor, que es pensa que podria ser Lamium purpureum o Schrophularia peregrina. |
Etimològic |
Galium aparine | Nom d'aquesta espècie en Dioscòrides i Plini. El nom grec aparíne és d'etimologia obscura; uns el fan venir d'aparés (sa) i altres d'apaíro (emportar-se), perquè els fruits s'enganxen a la roba del que s'acosta; raó per la qual la planta rebia el sobrenom de philanthropos (amic dels homes). |
Etimològic |
Galium maritimum | Del llatí maritimus, -a, -um (del litoral, costaner), pel seu lloc d'habitació preferent. |
Etimològic |
Galium uliginosum | Del llatí uliginosus, -a, -um (humit, pantanós) derivat d'uligo, -inis (humitat natural de la terra), per l'estació de la planta. |
Etimològic |
Galium verum | Del llatí verus, -a, -um (vertader), el de flor groga, perquè es considera el prototip del gènere des de l'antiguitat; el que suposadament fa coagular la llet.
|
Etimològic |
Galotxa | f. Ballaruc. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Gamopètal, gamopetala | De pètals soldats (és oposat a dialipètal). |
Plantes vasculars |
Gamosèpal, gamosepala | De sèpals soldats (és oposat a dialisèpal). |
Plantes vasculars |
Gànguil | m. Plançó alt i prim. Lladó (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Garidella | Dedicada per Tournefort a Pierre Garidel, metge i botànic d'Aix, a la Provença. |
Etimològic |
Garidella nigellastrum | Per la seva afinitat amb Nigella, com si diguéssim falsa Nigella o aranya. El sufix llatí -astrum té un sentit despectiu. Com de olea (olivera) deriva oleastrum, o bé oleaster, que és l'ollastre o olivera borda. |
Etimològic |
Garrofa | f. Fruit del garrofer. Paterna (Horta) |
Etnobotànica |
Garroferal | m. Camp de garrofers. Bítem (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Gatosar | m. Matoll de gatoses. Prudenci Bertrana, Obres completes p 257 |
Etnobotànica |
Gema | Veure: Gemma |
Plantes vasculars |
Geminat, geminada | Disposats en parell. |
Plantes vasculars |
Gemma | f. Tipus de propagul d'estructura globosa, el·líptica, cilíndrica, angulosa uni- o pluricel·lular. |
Briòfits |
Gemma | Òrgan petit i arrodonit que origina un nou brot (una nova tija), o una flor; les gemmes sovint són protegides per esquames i així no sofreixen danys als períodes desfavorables hivernals o estivals. |
Plantes vasculars |
Gemma rizoidal | Gemma (f.) rizoidal (adj.). Tipus de propàgul d'estructura globosa, el·líptica, cilíndrica o filamentosa situada als rizoides, que serveix per la reproducció vegetativa del briòfit. |
Briòfits |
Gènere | Terme pendent de ser descrit |
Plantes vasculars |
Geniculat, geniculada | Corba o geniculat com si tingués un genoll. |
Plantes vasculars |
Genista | Nom llatí d'algunes plantes citades per Plini, Virgili i altres, que avui pertanyen a diferents gèneres com ara Genista tinctoria, Spartium junceum, Teline monspessulana, però també Erica arborea. Cadevall esmenta que alguns el fan derivar del celta gen (botja petita), en al·lusió al port d'aquestes plantes. |
Etimològic |
Genista anglica | Del llatí medieval anglicus, -a, -um (d'Anglaterra), per la seva habitació. |
Etimològic |
Genista candicans | Participi present del verb llatí candicare (blanquejar), al·ludint al color més clar del revers dels folíols. |
Etimològic |
Genista cinerea | De l'adjectiu llatí cinereus, -a, -um (cendrós), de cinis, -eris (la cendra), al·ludint al color cendrós de la planta , particularment de les fulles. |
Etimològic |
Genista germanica | Del llatí germanicus, -a, -um (de Germània o Alemanya), per la seva habitació. |
Etimològic |
Genista hispanica | Del llatí hispanicus, -a, um (d'Hispània o Espanya) per la seva habitació. |
Etimològic |
Genista horrida | Del llatí horridus, -a, -um (ple d'espines), per ser planta molt espinosa. |
Etimològic |
Genista linifolia | Del llatí linum, -i (el lli) i folium,-ii (la fulla), per la semblança de les fulles. |
Etimològic |
Genista monspessulana | Adjectiu format de Mons Pessulum, nom en llatí de la ciutat de Montpeller, per haver-s'hi trobat la planta en les rodalies. És sinònim de monspeliensis i monspeliaca. |
Etimològic |
Genista pilosa | Del llatí pilosus, -a, -um (cobert de borrissó) de pilus, i (pèl, borrissó) pel toment pilós que recobreix diferents dels seus òrgans. |
Etimològic |
Genista pulchella | Diminutiu femení del llatí pulcher, -chra, -chrum (formós), per l'aspecte bonic de la planta. |
Etimològic |
Genista sagittalis | Del llatí sagitta, -ae (la sageta), per les expansions alades del seu tronc, comparables a una sageta. |
Etimològic |
Genista scorpius | Del grec scorpíos, que significa 'escorpí', però que és també el nom d'una mena de ginesta o gatosa, probablement per les agudes espines que poblen la planta. Plini també anomena Scorpion, -onis a una planta. |
Etimològic |
Genista tinctoria | Del llatí tinctorius, -a, -um (cosa que tenyeix), pel color groc de l'arrel, usat pels tintorers. |
Etimològic |
Genista triflora | Adjectiu del llatí botànic format de tris (tres) i flos, floris (la flor), per la disposició freqüent de les flors en grups de tres. |
Etimològic |
Genista villarsii | Dedicada a D. Villars (1745-1814), metge i professor a Grenoble, autor de l'Histoire des plantes du Dauphiné (1786-89). |
Etimològic |
Genistoide | Que s’assembla a una ginesta. |
Plantes vasculars |
Gentiana | Planta citada ja per Dioscòrides, que podria ser G. lutea o G. purpurea, i que, segons Plini, deu el nom al seu descobridor, Gentium, rei dels il·liris. El gènere Gentiana fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754). |
Etimològic |
Gentiana campestris | Del llatí campestris, -e, qualificatiu inconcret, si hom pren campestre per camperol; inadequat, si hem d'entendre que és pròpia de les terres de conreu, ja que habita in pratis siccis (en els prats secs), segons frase del propi Linnè, autor de l'espècie. |
Etimològic |
Gentiana lutea | Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de les flors. |
Etimològic |
Geraniaceae (Geraniàcies) | Del gènere Geranium. |
Etimològic |
Geranium | Del grecollatí geranion, -ii, nom amb què, en Dioscòrides i Plini, s'anomena a dues plantes que hom suposa que són Geranium tuberosum i Erodium malacoides. Plini dona també aquest nom a una tercera, que sembla ser Myrrhis odorata (umbel·lìfera). El nom té relació amb el mot grec géranos (grua) perquè el fruit de totes les plantes d'aquest gènere s'assemblen al cap d'aquesta au. El gènere Geranium fou establert per Tournefort i validat en Linnè. |
Etimològic |
Geranium cinereum | Del llatí cinereus, -a, um (cendrós), pel color de la planta. |
Etimològic |
Geranium columbinum | De l'adjectiu llatí columbinus, de columba, -ae (el colom), per la semblança més o menys remota dels pedicels amb el peu de dita au. |
Etimològic |
Geranium dissectum | Participi del verb llatí dissecare (tallar), per les fulles dividides. |
Etimològic |
Geranium divaricatum | Del verb llatí divaricare (obrir-se estenent-se), per les branques obertes i esteses en tots sentits. |
Etimològic |
Geranium lucidum | Del llatí lucidus, -a, -um (brillant), per la lluentor de la planta. |
Etimològic |
Geranium molle | Del llatí mollis, -e (bla, suau, flexible), per la suavitat de les fulles. |
Etimològic |
Geranium nodosum | Del llatí nodosus, -a, -um (nuós), per presentar nusos molt engruixits. |
Etimològic |
Geranium palustre | Del llatí palustris, -e (pantanós), derivat de palus, paludis (aiguamoll o llacuna) per la seva estació. |
Etimològic |
Geranium phaeum | Del grec phaiós (bru, fosc) amb desinència llatina, pel color de les flors. |
Etimològic |
Geranium pratense | Del llatí pratensis, -e (que viu al prat), derivat de pratum, -i (el prat), per la seva estació. |
Etimològic |
Geranium pulverulentum | Del llatí pulverulentus (polsós), adjectiu derivat de pulvis, -eris (pols), pel toment de les fulles. |
Etimològic |
Geranium pusillum | Del llatí pusillus, -a, -um (molt petit), per la seva petita alçària. |
Etimològic |
Geranium pyrenaicum | Per la seva estació més o menys pirinenca. |
Etimològic |
Geranium robertianum | Forma llatinitzada de Herba Sancti Ruperti o Herba Ruperti; dedicada a Sant Robert, per les seves suposades virtuts curatives. |
Etimològic |
Geranium rotundifolium | Format del llatí rotundus (rodó) i folius (fulla), és a dir, de fulla rodona, per la forma de les fulles. |
Etimològic |
Geranium sanguineum | Del llatí sanguineus, -a, -um (sanguinós), pel color de les flors. |
Etimològic |
Geranium sylvaticum | Del llatí sylvaticus o silvaticus, -a, -um (que viu al bosc), de sylva o silva, -ae (bosc o selva), per la seva estació silvestre. |
Etimològic |
Gerd | m. Fruit de la gerdera. La Nou de Berguedà (Berguedà) |
Etnobotànica |
Gerdó | m. Gerd. Fruit de la gerdera. Planoles (Ripollès) |
Etnobotànica |
Gerdor | f. Verdor i frescor de plantes. Osor (Selva) |
Etnobotànica |
Geum | Del llatí geum, -i nom que Plini donava a una planta d'arrels fines i negres que feien bona olor, probablement G. urbanum (caryophyllata dels autors prelinneans). |
Etimològic |
Geum montanum | Del llarí montanus, -a, -um ( de les muntanyes), per la seva estació, a l'alta muntanya. |
Etimològic |
Geum paui | Dedicada a l'eximi botànic Carles Pau, de Segorb (València). |
Etimològic |
Geum pyrenaicum | Del llatí pyrenaicus, -a, -um (dels Pirineus) per la seva estació pirinenca. |
Etimològic |
Geum reptans | Del llatí reptans, participi present del verb repere (arrossegar-se), pels seus llargs estolons. |
Etimològic |
Geum rivale | Del llatí rivalis, -e adjectiu derivat de rivus, -i (rierol), per la seva estació en llocs humits. |
Etimològic |
Geum sylvaticum | Del llatí sylvaticus o silvaticus, -a, -um (del bosc), per la seva estació boscana. |
Etimològic |
Geum urbanum | Del llatí urbanus, -a, -um, adjectiu deribat d'urbs, urbis (la ciutat), per l'estació de la planta, no apartada de les poblacions. |
Etimològic |
Gibós, gibosa | Que presenta un gep. |
Plantes vasculars |
Gimnopode | Dit de la planta (sobretot del gèn. Hieracium) que no presenta pilositat a la base de la tija. (és oposat a eriòpode). |
Plantes vasculars |
Ginebral | m. Bosquina de ginebres. Xodos (Alcalatén) |
Etnobotànica |
Gínjol | m. Fruit del ginjoler. Bigues (Vallès Oriental) |
Etnobotànica |
Ginòfor | Sinònim de carpòfor. |
Plantes vasculars |
Glabre | Que no té pèls; en deriva glabrescent, o sigui gairebé glabre (és oposat a pilós). |
Plantes vasculars |
Gladiolus | Del llatí gladiolus, -i (espasa petita), diminutiu de gladius, -ii (espasa de legionari), al·ludint a la forma de les fulles d'aquestes plantes, semblants a una espasa. Plini anomenava gladiolus o cypirus a diferents plantes rizomatoses, entre elles, probablement, G. italicus. El gènere Gladiolus (Iridaceae) fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754). |
Etimològic |
Gladiolus illyricus | Del llatí Ilýricus, -a, -um (de Il·líria), perquè viu en aquesta regió. |
Etimològic |
Glàndula | Cèl·lules que poden tenir les fulles, el sèpals, els pètals..., que produeixen líquids i que són excretats cap a l’exterior cèl·lula. (en deriva glandulós-a).
Cèl·lula o conjunt de cèl·lules que acumula o expel·leix productes de secreció (en deriva glandulós-a). |
Plantes vasculars |
Glaner | adj. Arbre que lleva glans. (Pla de l’Estany) |
Etnobotànica |
Glauc, glauca | De color verd blavenc (en deriva glaucescent, tirant a glauc). |
Plantes vasculars |
Glaucium | Glaúkion és el nom que tenia en grec el Glaucium corniculatum. De glaukós, al·ludint al color glauc o verd blanquinós de la planta. |
Etimològic |
Glaucium corniculatum | Del llatí corniculum, diminutiu de cornu (banya), per la forma de la càpsula. |
Etimològic |
Glaucium flavum | Del llatí flavus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat. |
Etimològic |
Glaucium luteum | Del llatí luteus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat. |
Etimològic |
Glechoma | Del grec gléchon, nom del poliol entre els antics grecs i romans. Altres autors el fan derivar del grec bléchon (bel); i Laguna, en els seus comentaris a De Materia Medica, ho relaciona amb el relat pintoresc segons el qual "les ovelles, a les quals els agrada [el gléchon] quan està florit, després que n'han menjat, molt sovint belen". El gènere Glechoma fou creat per Linnè, qui va precisar en Hortus Cliffortianus (1738) que així volia conservar i fixar l'ús d'un homònim tan venerable. |
Etimològic |
Glechoma hederacea | Del llatí hederaceus, -a, -um (semblant a l'heura), perquè creix ajaguda i les fulles recorden les de l'heura. Adjectiu format d'hedera, -ae (l'heura) i el sufix llatí -aceus (semblant a). |
Etimològic |
Glinus | Del grec glínos; segons Plini, que pren el nom de Teofrast, un cert tipus d'auró de muntanya. Amb tot, l'origen del nom és incert ja que aquesta planta no té res a veure amb els aurons, i ni Linnè, que creà el gènere, ni Loefling, que el validà, n'expliquen res. |
Etimològic |
Glinus lotoides | Adjectiu del llatí botànic format del gènere Lotus i el sufix grec -oídes (semblant a), per haver-se-li trobat alguna semblança amb una planta del gènere Lotus. |
Etimològic |
Globularia | Nom del llatí botànic format de globulus, diminutiu de globus, -i (esfera), i el sufix llatí -aria, -ae, que indica relació. A Rariorum aliquot stirpium, per Panno- |
Etimològic |
Globularia alypum | Del nom Alypum monspeliensium dels autors prelinneans. Segons diu Pius Font i Quer en El Dioscórides renovado, ve del nom álypon amb què els grecs anomenaven una planta que no respon a la descripció d’aquesta. |
Etimològic |
Globularia vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ésser planta comuna i vulgar en gran part d'Europa. |
Etimològic |
Globularia vulgaris subsp. willkommii | Epítet dedicat a Heinrich Moritz Willkomm (1821-1895), botànic alemany, autor de Prodromus Florae hispanicae, que va fer nombroses expedicions botàniques per la Península ibèrica. |
Etimològic |
Glomèrul | Inflorescència, o sigui grup de flors, que creixen molt juntes, fent un conjunt globós. |
Plantes vasculars |
Gluma | -Cadascuna de les dues (rarament una) peces bracteïformes que hi ha a la base de les espiguetes de les gramínies. -Peça bracteïforme que es troba a la base de cadascuna de les flors del gèn. Carex i d’altres ciperàcies. |
Plantes vasculars |
Glumel·la | Cadascuna de les dues peces (rarament una) que embolcallen la flor de les gramínies. |
Plantes vasculars |
Glyzyrrhiza | Glycyrrhiza és el nom grecollatí amb què anomena Plini aquesta planta. Del grec glykýs (dolç) i rhiza (arrel), per tenir el rizoma dolç. |
Etimològic |
Glyzyrrhiza glabra | Del llatí glaber, -bra, -brum (calb), per ser així el tronc, això és, sense pèls. |
Etimològic |
Gorja | Plantes vasculars | |
Grana | La llavor. |
Plantes vasculars |
Granilló | m. Fruit de la mata. Prat de Comte (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Grevolar | m. Bosc de grèvols. La Vall (Rosselló) |
Etnobotànica |
Gypsophila | Del grec gýpsos (el guix) i l'adjectiu phílos (amant o amic) per preferir les terres guixenques. |
Etimològic |
Gypsophila hispanica | Del llatí hispanicus, -a, -um (espanyol, d'Espanya) per la seva habitació. |
Etimològic |
Gypsophila muralis | Del llatí murus, -i (el mur o paret) i el sufix -alis que significa 'de' o 'pertanyent a', per la seva estació. |
Etimològic |
Gypsophila repens | Del llatí repere (arrossegar-se), per ser planta cespitosa i radicant. |
Etimològic |
Gypsophila saxifraga | Adjectiu compost del llatí saxum, -i (roca, roc) i frangere (trencar), per l'estació de la planta en pedruscalls o escletxes. |
Etimològic |
Gypsophila struthium | El mot greco-llatí Struthion és el nom de l'herba sabonera, en Plini. |
Etimològic |
Gypsophila tomentosa | Del llatí tomentum, -i (la borra) amb el sufix -osus, -a, -um, que indica 'ple de' o 'abundant en', pel toment que recobreix les fulles. |
Etimològic |
Gypsophila vaccaria | Del llatí vacca, -ae (la vaca) amb el sufix -arius, -a, -um, que indica semblança o parentiu, per ser-ne la vaca molt gormanda. |
Etimològic |