Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Galactites

Nom  del llatí  botànic que deriva del grec gála, gálaktos (la llet), segurament per les venes lletoses o les taques blanques de les fulles. Aquest nom o diferents variants sembla que s'han aplicat a algunes lletereses, en aquest cas relacionant-lo amb el làtex blanc que produeixen. Com a curiositat, val a dir que el mot grecollatí galactites, -ae, en Plini, significa gemma o pedra preciosa.

Si bé C. Moench, quan va crear el gènere en 1794 ho va fer com a femení, les normes recents del "Codi Internacional de Nomenclatura per a algues fongs i plantes" (ICN) li han assignat el gènere masculí.

Etimològic
Galactites tomentosus

Adjectiu del llatí botànic format del llatí clàssic tomentum, -i (borrissol), per l'indument blanquinós que té tota la planta.

Etimològic
Galanthus

El propi Linnè, que va crear el gènere (1737), ens explica en l'Hortus Cliffortianus que Galanthus ve del grec gála (llet) i ánthos (flor), perquè la flor és com la llet, nívia.

Etimològic
Galanthus nivalis

De l'adjectiu llatí nivalis, -e (propi de la neu), perquè és tan primerenca que, en molts indrets, floreix quan encara tot està nevat.

Etimològic
Galega

Del llatí medieval galega, aplicat a aquest gènere de lleguminoses. Alguns autors el fan derivar del grec gála, gálaktos (llet) i aix, aigós (cabra), per ser planta farratgera, suposadament galactògena, és a dir, que fa augmentar la secreció làctia del bestiar que la menja.

Etimològic
Galega officinalis

Per les suposades propietats galactògenes de la planta. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals. Linné el va fer servir per anomenar algunes d'aquestes plantes.

Etimològic
Galeopsis

Nom emprat  per Dioscòrides i Plini per anomenar una planta que en ser rebregada fa mala olor, amb tiges i fulles semblants a les de l'ortiga, i flors petites i purpúries, que molts autors han volgut identificar com Scrophularia peregrina. Mot compost del grec galée -es (la mustela) i ópsis, -eos (aspecte, aparença), perquè la corol·la s'assemblaria a la cara d'aquests animals que, per afegiment, fan pudor. Hi ha qui atribueix a Linnè (sense proves) fer derivar el nom del llatí galea, -ae (elm) i el grec ópsis, -eos (aparença), per la semblança del llavi superior amb un elm.

El gènere fou establert per Tournefort i revalidat per Linnè per a plantes que no tenen res a veure amb l'esmentada, llevat del que fa a l'aspecte de la corol·la.

Etimològic
Galeopsis ladanum

Aquest nom, aquí en aposició, ha estat pres del Ladanum segetum de Plini, que C. Bauhin identifica amb la seva Sideritis arvensis angustifolia rubra, sinònim de la Galeopsis ladanum de Linné. En llatí, ladanum és la substància brillant i enganxosa que segrega una estepa (Cistus ladanifer), però s'hi desconeix la relació.

Etimològic
Galeopsis ladanum subsp. pyrenaicum

De l'adjectiu llatí pyrenaicus, -a, -um i aquest de Pyrenaei, -orum (els monts Pirineus), per ésser planta pròpia dels Pirineus.

 

Etimològic
Galeopsis segetum

Segetum és la forma del genitiu plural del llatí seges, -etis (camp sembrat); és a dir, 'dels sembrats', per la seva ordinària estació. Sinònim de l'adjectiu segetalis, -e.

Etimològic
Galeopsis tetrahit

Nom molt antic, d'etimologia dubtosa (d'arrel grega, hom l'atribueix el significat de 'quatre vegades' o 'dividit en quatre'), que probablement va fer servir com a nom genèric Matthias de l'Obel (1538-1616).

Etimològic
Galium

De gálion, nom grec d'una planta que Dioscòrides fa derivar del grec gála, gálaktos (llet), perquè suposadament amatona la llet; amb fulles com les de l'apegalosa (Galium aparine) i flors grogues, que podria ser Galium verum. Per a Plini era un altre nom de galeopsis o galeobdolon, planta de fulles com les de l'ortiga, flors purpúries i que, quan es rebrega, fa fortor, que es pensa que podria ser Lamium purpureum o Schrophularia peregrina.

Etimològic
Galium aparine

Nom d'aquesta espècie en Dioscòrides i Plini. El nom grec aparíne és d'etimologia obscura; uns el fan venir d'aparés (sa) i altres d'apaíro (emportar-se), perquè els fruits s'enganxen a la roba del que s'acosta; raó per la qual la planta rebia el sobrenom de philanthropos (amic dels homes).

Etimològic
Galium maritimum

Del llatí maritimus, -a, -um (del litoral, costaner), pel seu lloc d'habitació preferent.

Etimològic
Galium uliginosum

Del llatí uliginosus, -a, -um (humit, pantanós) derivat d'uligo, -inis (humitat natural de la terra), per l'estació de la planta.

Etimològic
Galium verum

Del llatí verus, -a, -um (vertader), el de flor groga, perquè es considera el prototip del gènere des de l'antiguitat; el que suposadament fa coagular la llet.

 

Etimològic
Galotxa

f. Ballaruc.

Alfara de Carles (Baix Ebre)

Etnobotànica
Gamopètal, gamopetala

De pètals soldats (és oposat a dialipètal).

Plantes vasculars
Gamosèpal, gamosepala

De sèpals soldats (és oposat a dialisèpal).

Plantes vasculars
Gànguil

m. Plançó alt i prim.

Lladó (Alt Empordà)

Etnobotànica
Garidella

Dedicada per Tournefort a Pierre Garidel, metge i botànic d'Aix, a la Provença.

Etimològic
Garidella nigellastrum

Per la seva afinitat amb Nigella, com si diguéssim falsa Nigella o aranya. El sufix llatí -astrum té un sentit despectiu. Com de olea (olivera) deriva oleastrum, o bé oleaster, que és l'ollastre o olivera borda.

Etimològic
Garrofa

f. Fruit del garrofer.

Paterna (Horta)

Etnobotànica
Garroferal

m. Camp de garrofers.

Bítem (Baix Ebre)
Paterna (Horta)

Etnobotànica
Gatosar

m. Matoll de gatoses.

Prudenci Bertrana, Obres completes p 257

Etnobotànica
Gema

Veure: Gemma

Plantes vasculars
Geminat, geminada

Disposats en parell.

Plantes vasculars
Gemma

f. Tipus de propagul d'estructura globosa, el·líptica, cilíndrica, angulosa uni- o pluricel·lular.

Briòfits
Gemma

Òrgan petit i arrodonit que origina un nou brot (una nova tija), o una flor; les gemmes sovint són protegides per esquames i així no sofreixen danys als períodes desfavorables hivernals o estivals.

Plantes vasculars
Gemma rizoidal

Gemma (f.) rizoidal (adj.). Tipus de propàgul d'estructura globosa, el·líptica, cilíndrica o filamentosa situada als rizoides, que serveix per la reproducció vegetativa del briòfit.

Briòfits
Gènere

Terme pendent de ser descrit

Plantes vasculars
Geniculat, geniculada

Corba o geniculat com si tingués un genoll.

Plantes vasculars
Genista

Nom llatí d'algunes plantes citades per Plini, Virgili i altres, que avui pertanyen a diferents gèneres com ara Genista tinctoria, Spartium junceum, Teline monspessulana, però també Erica arborea. Cadevall esmenta que alguns el fan derivar del celta gen (botja petita), en al·lusió al port d'aquestes plantes.

Etimològic
Genista anglica

Del llatí medieval anglicus, -a, -um (d'Anglaterra), per la seva habitació.

Etimològic
Genista candicans

Participi present del verb llatí candicare (blanquejar), al·ludint al color més clar del revers dels folíols.

Etimològic
Genista cinerea

De l'adjectiu llatí cinereus, -a, -um (cendrós), de cinis, -eris (la cendra), al·ludint al color cendrós de la planta , particularment de les fulles.

Etimològic
Genista germanica

Del llatí germanicus, -a, -um (de Germània o Alemanya), per la seva habitació.

Etimològic
Genista hispanica

Del llatí hispanicus, -a, um (d'Hispània o Espanya) per la seva habitació.

Etimològic
Genista horrida

Del llatí horridus, -a, -um (ple d'espines), per ser planta molt espinosa.

Etimològic
Genista linifolia

Del llatí linum, -i (el lli) i folium,-ii (la fulla), per la semblança de les fulles.

Etimològic
Genista monspessulana

Adjectiu format de Mons Pessulum, nom en llatí de la ciutat de Montpeller, per haver-s'hi trobat la planta en les rodalies. És sinònim de monspeliensis i monspeliaca.

Etimològic
Genista pilosa

Del llatí pilosus, -a, -um (cobert de borrissó) de pilus, i (pèl, borrissó) pel toment pilós que recobreix diferents dels seus òrgans.

Etimològic
Genista pulchella

Diminutiu femení del llatí pulcher, -chra, -chrum (formós), per l'aspecte bonic de la planta.

Etimològic
Genista sagittalis

Del llatí sagitta, -ae (la sageta), per les expansions alades del seu tronc, comparables a una sageta.

Etimològic
Genista scorpius

Del grec scorpíos, que significa 'escorpí', però que és també el nom d'una mena de ginesta o gatosa, probablement per les agudes espines que poblen la planta. Plini també anomena Scorpion, -onis a una planta.

Etimològic
Genista tinctoria

Del llatí tinctorius, -a, -um (cosa que tenyeix), pel color groc de l'arrel, usat pels tintorers.

Etimològic
Genista triflora

Adjectiu del llatí botànic format de tris (tres) i flos, floris (la flor), per la disposició freqüent de les flors en grups de tres.

Etimològic
Genista villarsii

Dedicada a D. Villars (1745-1814), metge i professor a Grenoble, autor de l'Histoire des plantes du Dauphiné (1786-89).

Etimològic
Genistoide

Que s’assembla a una ginesta.

Plantes vasculars
Gentiana

Planta citada ja per Dioscòrides, que podria ser G. lutea o G. purpurea, i que, segons Plini, deu el nom al seu descobridor, Gentium, rei dels il·liris.

El gènere Gentiana fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754).

Etimològic
Gentiana campestris

Del llatí campestris, -e, qualificatiu inconcret, si hom pren campestre per camperol; inadequat, si hem d'entendre que és pròpia de les terres de conreu, ja que habita in pratis siccis (en els prats secs), segons frase del propi Linnè, autor de l'espècie.

Etimològic
Gentiana lutea

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de les flors.

Etimològic
Geraniaceae (Geraniàcies)

Del gènere Geranium.

Etimològic
Geranium

Del grecollatí geranion, -ii, nom amb què, en Dioscòrides i Plini, s'anomena a dues plantes que hom suposa que són Geranium tuberosum i Erodium malacoides. Plini dona també aquest nom a una tercera, que sembla ser Myrrhis odorata (umbel·lìfera). El nom té relació amb el mot grec géranos (grua) perquè el fruit de totes les plantes d'aquest gènere s'assemblen al cap d'aquesta au.

El gènere Geranium fou establert per Tournefort i validat en Linnè.

Etimològic
Geranium cinereum

Del llatí cinereus, -a, um (cendrós), pel color de la planta.

Etimològic
Geranium columbinum

De l'adjectiu llatí columbinus, de columba, -ae (el colom), per la semblança més o menys remota dels pedicels amb el peu de dita au.

Etimològic
Geranium dissectum

Participi del verb llatí dissecare (tallar), per les fulles dividides.

Etimològic
Geranium divaricatum

Del verb llatí divaricare (obrir-se estenent-se), per les branques obertes i esteses en tots sentits.

Etimològic
Geranium lucidum

Del llatí lucidus, -a, -um (brillant), per la lluentor de la planta.

Etimològic
Geranium molle

Del llatí mollis, -e (bla, suau, flexible), per la suavitat de les fulles.

Etimològic
Geranium nodosum

Del llatí nodosus, -a, -um (nuós), per presentar nusos molt engruixits.

Etimològic
Geranium palustre

Del llatí palustris, -e (pantanós), derivat de palus, paludis (aiguamoll o llacuna) per la seva estació.

Etimològic
Geranium phaeum

Del grec phaiós (bru, fosc) amb desinència llatina, pel color de les flors.

Etimològic
Geranium pratense

Del llatí pratensis, -e (que viu al prat), derivat de pratum, -i (el prat), per la seva estació.

Etimològic
Geranium pulverulentum

Del llatí pulverulentus (polsós), adjectiu derivat de pulvis, -eris (pols), pel toment de les fulles.

Etimològic
Geranium pusillum

Del llatí pusillus, -a, -um (molt petit), per la seva petita alçària.

Etimològic
Geranium pyrenaicum

Per la seva estació més o menys pirinenca.

Etimològic
Geranium robertianum

Forma llatinitzada de Herba Sancti Ruperti o Herba Ruperti; dedicada a Sant Robert, per les seves suposades virtuts curatives.

Etimològic
Geranium rotundifolium

Format del llatí rotundus (rodó) i folius (fulla), és a dir, de fulla rodona, per la forma de les fulles.

Etimològic
Geranium sanguineum

Del llatí sanguineus, -a, -um (sanguinós), pel color de les flors.

Etimològic
Geranium sylvaticum

Del llatí sylvaticus o silvaticus, -a, -um (que viu al bosc), de sylva o silva, -ae (bosc o selva), per la seva estació silvestre.

Etimològic
Gerd

m. Fruit de la gerdera.

La Nou de Berguedà (Berguedà)

Etnobotànica
Gerdó

m. Gerd. Fruit de la gerdera.

Planoles (Ripollès)

Etnobotànica
Gerdor

f. Verdor i frescor de plantes.

Osor (Selva)

Etnobotànica
Geum

Del llatí geum, -i nom que Plini donava a una planta d'arrels fines i negres que feien bona olor, probablement G. urbanum (caryophyllata dels autors prelinneans).

Etimològic
Geum montanum

Del llarí montanus, -a, -um ( de les muntanyes), per la seva estació, a l'alta muntanya.

Etimològic
Geum paui

Dedicada a l'eximi botànic Carles Pau, de Segorb (València).

Etimològic
Geum pyrenaicum

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (dels Pirineus) per la seva estació pirinenca.

Etimològic
Geum reptans

Del llatí reptans, participi present del verb repere (arrossegar-se), pels seus llargs estolons.

Etimològic
Geum rivale

Del llatí rivalis, -e adjectiu derivat de rivus, -i (rierol), per la seva estació en llocs humits.

Etimològic
Geum sylvaticum

Del llatí sylvaticus o silvaticus, -a, -um (del bosc), per la seva estació boscana.

Etimològic
Geum urbanum

Del llatí urbanus, -a, -um, adjectiu deribat d'urbs, urbis (la ciutat), per l'estació de la planta, no apartada de les poblacions.

Etimològic
Gibós, gibosa

Que presenta un gep.

Plantes vasculars
Gimnopode

Dit de la planta (sobretot del gèn. Hieracium) que no presenta pilositat a la base de la tija. (és oposat a eriòpode).

Plantes vasculars
Ginebral

m. Bosquina de ginebres.

Xodos (Alcalatén)

Etnobotànica
Gínjol

m. Fruit del ginjoler.

Bigues (Vallès Oriental)
Xerta (Baix Ebre)

Etnobotànica
Ginòfor

Sinònim de carpòfor.

Plantes vasculars
Glabre

Que no té pèls; en deriva glabrescent, o sigui gairebé glabre (és oposat a pilós).

Plantes vasculars
Gladiolus

Del llatí gladiolus, -i (espasa petita), diminutiu de gladius, -ii (espasa de legionari), al·ludint a la forma de les fulles d'aquestes plantes, semblants a una espasa. Plini anomenava gladiolus o cypirus a diferents plantes rizomatoses, entre elles, probablement, G. italicus.

El gènere Gladiolus (Iridaceae) fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754).

Etimològic
Gladiolus illyricus

Del llatí Ilýricus, -a, -um (de Il·líria), perquè viu en aquesta regió.

Etimològic
Glàndula

Cèl·lules que poden tenir les fulles, el sèpals, els pètals..., que produeixen líquids i que són excretats cap a l’exterior cèl·lula. (en deriva glandulós-a).

 

Cèl·lula o conjunt de cèl·lules que acumula o expel·leix productes de secreció (en deriva glandulós-a).

Plantes vasculars
Glaner

adj. Arbre que lleva glans.

(Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Glauc, glauca

De color verd blavenc (en deriva glaucescent, tirant a glauc).

Plantes vasculars
Glaucium

Glaúkion és el nom que tenia en grec el Glaucium corniculatum. De glaukós, al·ludint al color glauc o verd blanquinós de la planta.

Etimològic
Glaucium corniculatum

Del llatí corniculum, diminutiu de cornu (banya), per la forma de la càpsula.

Etimològic
Glaucium flavum

Del llatí flavus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat.

Etimològic
Glaucium luteum

Del llatí luteus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat.

Etimològic
Glechoma

Del grec gléchon, nom del poliol entre els antics grecs i romans. Altres autors el fan derivar del grec bléchon (bel); i Laguna, en els seus comentaris a De Materia Medica, ho relaciona amb el relat pintoresc segons el qual "les ovelles, a les quals els agrada [el gléchon] quan està florit, després que n'han menjat, molt sovint belen".

El gènere Glechoma fou creat per Linnè, qui va precisar en Hortus Cliffortianus (1738) que així volia conservar i fixar l'ús d'un homònim tan venerable.

Etimològic
Glechoma hederacea

Del llatí hederaceus, -a, -um (semblant a l'heura), perquè creix ajaguda i les fulles recorden les de l'heura. Adjectiu format d'hedera, -ae (l'heura) i el sufix llatí -aceus (semblant a).

Etimològic
Glinus

Del grec glínos; segons Plini, que pren el nom de Teofrast, un cert tipus d'auró de muntanya. Amb tot, l'origen del nom és incert ja que aquesta planta no té res a veure amb els aurons, i ni Linnè, que creà el gènere, ni Loefling, que el validà, n'expliquen res.

Etimològic
Glinus lotoides

Adjectiu del llatí botànic format del gènere Lotus i el sufix grec -oídes (semblant a), per haver-se-li trobat alguna semblança amb una planta del gènere Lotus.

Etimològic
Globularia

Nom del llatí botànic format de globulus, diminutiu de globus, -i (esfera), i el sufix llatí -aria, -ae, que indica relació. A Rariorum aliquot stirpium, per Panno-
niam
(1583), Clusius, indica que és un nom clarament al·lusiu a la forma globosa de les inflorescències de les plantes d'aquest gènere,

Etimològic
Globularia alypum

Del nom Alypum monspeliensium dels autors prelinneans. Segons diu Pius Font i Quer en El Dioscórides renovado, ve del nom álypon amb què els grecs anomenaven una planta que no respon a la descripció d’aquesta.

Etimològic
Globularia vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ésser planta comuna i vulgar en gran part d'Europa.

Etimològic
Globularia vulgaris subsp. willkommii

Epítet dedicat a Heinrich Moritz Willkomm (1821-1895), botànic alemany, autor de Prodromus Florae hispanicae, que va fer nombroses expedicions botàniques per la Península ibèrica.

Etimològic
Glomèrul

Inflorescència, o sigui grup de flors, que creixen molt juntes, fent un conjunt globós.

Plantes vasculars
Gluma

-Cadascuna de les dues (rarament una) peces bracteïformes que hi ha a la base de les espiguetes de les gramínies.

-Peça bracteïforme que es troba a la base de cadascuna de les flors del gèn. Carex i d’altres ciperàcies.

Plantes vasculars
Glumel·la

Cadascuna de les dues peces (rarament una) que embolcallen la flor de les gramínies.

Plantes vasculars
Glyzyrrhiza

Glycyrrhiza és el nom grecollatí amb què anomena Plini aquesta planta. Del grec glykýs (dolç) i rhiza (arrel), per tenir el rizoma dolç.

Etimològic
Glyzyrrhiza glabra

Del llatí glaber, -bra, -brum (calb), per ser així el tronc, això és, sense pèls.

Etimològic
Gorja Plantes vasculars
Grana

La llavor.

Plantes vasculars
Granilló

m. Fruit de la mata.

Prat de Comte (Terra Alta)

Etnobotànica
Grevolar

m. Bosc de grèvols.

La Vall (Rosselló)
Rimbau (Rosselló)

Etnobotànica
Gypsophila

Del grec gýpsos (el guix) i l'adjectiu phílos (amant o amic) per preferir les terres guixenques.

Etimològic
Gypsophila hispanica

Del llatí hispanicus, -a, -um (espanyol, d'Espanya) per la seva habitació.

Etimològic
Gypsophila muralis

Del llatí murus, -i (el mur o paret) i el sufix -alis que significa 'de' o 'pertanyent a', per la seva estació.

Etimològic
Gypsophila repens

Del llatí repere (arrossegar-se), per ser planta cespitosa i radicant.

Etimològic
Gypsophila saxifraga

Adjectiu compost del llatí saxum, -i (roca, roc) i frangere (trencar), per l'estació de la planta en pedruscalls o escletxes.

Etimològic
Gypsophila struthium

El mot greco-llatí Struthion és el nom de l'herba sabonera, en Plini.

Etimològic
Gypsophila tomentosa

Del llatí tomentum, -i (la borra) amb el sufix -osus, -a, -um, que indica 'ple de' o 'abundant en', pel toment que recobreix les fulles.

Etimològic
Gypsophila vaccaria

Del llatí vacca, -ae (la vaca) amb el sufix -arius, -a, -um, que indica semblança o parentiu, per ser-ne la vaca molt gormanda.

Etimològic