Glossari general

Gènere dedicat al botànic alemany Johann Simon von Kerner (1755-1830).

Del llatí saxatilis, -e (que viu en les roques), derivat de saxum, -i (roca, pedra), per l'estació de la planta.

Genere dedicat per Dumortier -creador del gènere- al belga Jean Kickx (1775-1831), professor de Botànica, Farmàcia i Mineralogia a l'escola superior de Medicina de Brussel·les, autor de Flora Bruxellensis (Brussel·les, 1812); o al seu fill, Jean Kickx (1803-1864), botànic i malacòleg, professor de Botànica en Brussel·les i Gant, un dels fundadors de la “Société royale de Botanique de Belgique” i autor, entre altres obres, d'una Flore cryptogamique des environs de Louvain (Brussel·les, 1835). Encara que Dumortier no ho digui a l'obra en què publica el gènere –Florula Belgica (1827)– i mencioni tant el pare com el fill en l'“Index auctorum” de la referida obra, és més que probable que el nom genèric sigui un homenatge al pare, ja que, aleshores, era molt més important la seva obra, sobre tot la seva flora de 1812.

De l'adjectiu llatí spurius, -a, -um (espuri, fals).

Aquest epítet, usat també en altres gèneres, amaga aquí una curiosa història: Linné creà el nom d'Antirrhinum Elatine per a l'Elatine vera, de Mattioli, Durante, Camerarius i altres autors prelinneans, i considerà espúria o borda, aquesta altra Elatine folio subrotundo, de Gaspar Bauhin, que designà Antirrhinum spurium. Més tard, Miller passà aquesta planta al gènere Linaria conservant el nom específic que li havia donat Linnè. Finalment, Dumortier segueix el mateix criteri quan la classifica dins el gènere Kickxia.

Gènere dedicat per Carl Linnè al metge i botànic alemany Christian Knaut (1654-1716), autor de Methodus Plantarum genuina... (Leipzig i Halle, 1716), com, sens dubte,  es pot deduir dels comentaris que en fa a Hortus Clliffortianus (1737). Tanmateix, altres autors, fan recaure la dedicatòria en el seu germà Christoph Knaut (1638-1694), també botànic i metge.

Adjectiu compost del llatí integer, -gra, -grum (sencer) i folium, -ii (la fulla), és a dir, que té les fulles enteres, epítet no gaire escaient en aquest cas.