Glossari general

Gènere dedicat per Linné al farmacèutic, botànic i naturalista italià Giovanni Girolamo Zannichelli (1662-1729), autor de diverses obres sobre la flora veneciana.

De l'adjectiu llatí palustris, -tre (palustre, pantanós), derivat de palus, -udis (llacuna, aiguamoll), per ésser planta de vida palustre.

Del llatí peltatus, -a, -um (peltat, proveït de "pelta"), derivat del grec pélte, -es (rodella, escut petit). En botànica, aquest adjectiu s'aplica a qualsevol òrgan de la planta, amb forma més o menys plana, que se n'insereix al suport pel centre i no pas per la base. Aquí sembla que es refereix a l'estigma, ja que, en descriure la Zannichellia peltata, Bertoloni diu: "Stigma grandiusculum [...], orbiculare, planum, peltatum, margine dentatum".

De Zannichellia, nom del gènere tipus d'aquesta família.

Dit de les flors (o dels calzes o de les corol·les) bilaterals que tenen un sol pla de simetria, o sigui que els sèpals i/o els pètals tenen forma i mida diferents (és oposat a actinomorf).

Del grecollatí zizyphus, probable alteració del nom oriental asafifa o de l'aràbic zizouf. Nom que Plini atribueix a un arbre de Síria o Capadòcia, potser Z. lotus o Z. Spina-Christi. El mite grec dels lotòfags, que apareix a l'Odissea, fa referència a aquesta planta, de nom lotós, en grec. Per contra Z. jujuba, el ginjoler, cultivat en gran part de la regió mediterrània pel seu fruit, el gínjol, és una espècie amb tota probabilitat introduïda més tardanament, des de Xina, pels àrabs.

El gènere Ziziphus fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Ph. Miller (1754).

És la forma vulgar llatinitzada del nom àrab del gínjol, zizouf.

Del grec zōstér, en llatí zoster; nom amb què Teofrast i Plini anomenaven a l'alga dels vidriers (Posidonia oceanica). El nom fa referència a la forma de cinta de les fulles, ja que el mot grec zōstér significa també baldric o cinturó. Tanmateix, Linné creà el gènere Zostera per a una planta (Z. marina) que no hi té res a veure.

Del llatí marinus, -a, -um (del mar), perquè viu a les aigües poc profundes del litoral marí.

Nanus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic, derivat del nom llatí nanus, -i (nan), per ser, aquesta espècie, més menuda que Z. marina.

Dedicada al metge i botànic alemany Ernst Ferdinand Nolte (1791-1875), professor de Botànica de la universitat de Kiel i director del Jardí Botànic.

De Zostera, nom del gènere tipus d'aquesta família.

De Zygophýllum, gènere exòtic d'aquesta família. Del grec zygón (jou o parell) i phýllon (fulla), al·ludint a les fulles paripinnades.