Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Ulex

Del llatí ulex, ulicis (el bruc). Segons Cadevall, paraula de significat obscur que alguns deriven de uligo (maresma), per l'estació que li atribueixen i que no és exclusiva. En Plini, és un arbust similar a les ereíke gregues, en llatí, erice, és a dir, els brucs o la bruguerola (Calluna vulgaris).

Linnè, va fer aquest nom genèric, sense cap explicació.

Etimològic
Ulex europaeus

De l'adjectiu llatí europaeus, -a, -um (d'Europa), per la seva habitació en l'Europa occidental.

Etimològic
Ulex parviflorus

Del llatí parvus, -a, -um (petit) i flos, floris (la flor) per fer les flors relativament petites.

Etimològic
Ulex provincialis

Del llatí Provincia, que és la Provença, per la seva habitació.

Etimològic
Ulmus

Ulmus és el nom en llatí de l'om.

El gènere Ulmus fou publicat per C. Linné en 1753.

Etimològic
Ulmus minor

Del llatí minor, -oris (més petit), probablement per tenir les fulles més petites que Ulmus glabra.

Umbel·la

Inflorescència (conjunt de flors) en què tots els peduncles de les flors arrenquen d’un mateix punt, i en el qual hi poden haver bràctees. A la fam. de les umbel·líferes, les flors sovint es reuneixen en umbel·les compostes (vegeu diapositiva següent) (en deriva umbel·lar).

Plantes vasculars
Umbel·la Composta

A la fam. de les umbel·líferes les flors sovint són en una umbel·la secundària o umbèl·lula, en la qual els radis sostenen una altra umbel·la. (en deriva umbel·lar)

Plantes vasculars
Umbilic

Depressió comparable a un llombrígol.

Plantes vasculars
Umbilicus

Del nom de la planta en llatí: umbilicus Veneris (melic de Venus), al·ludint a la forma umbilicada de les fulles de la principal espècie, U. rupestris.

Etimològic
Umbilicus rupestris

Epítet del llatí botànic derivat de rupes, -is (roca, gruta), pel seu lloc d'habitació preferent, les escletxes de roques i de parets.

Etimològic
Umbilicus sedoides

Epítet del llatí botànic compost de Sedum i el sufix -oídes (semblant a), per la semblança amb alguna planta del gènere Sedum.

Etimològic
Uncinat, Uncinada

Corbat a la punta en forma d’urpa o ganxo.

Plantes vasculars
Ungla

Part inferior, generalment estreta d’un pètal.

Plantes vasculars
Uninervat, Uninervada

Que té un sol nervi.

Plantes vasculars
Unisexual

Planta les flors de la qual només tenen o bé estams que produeixen pol·len, o bé carpels que porten els primordis seminals o òvuls. Quan els dos tipus de flors es troben en un mateix individu hom parla de planta unisexual monoica, mentre que quan hi ha individus que només fan flors amb estams, i d’altres que només en fan amb carpels, diem que és una planta unisexual dioica.

Plantes vasculars
Urceolat, Urceolada

En forma de gerro panxut o d’olla.

Plantes vasculars
Urna

f. Porció més aviat cilíndrica de la càpsula que conté les espores.

Briòfits
Uropetalum

Nom, mantingut com a sinònim, que va rebre també el gènere Dipcadi. Format dels mots grecs ourá, -ás (cua) i pétalon, -ou (pètal), per la forma allargada de les divisions del perigoni.

Etimològic
Urospermum

Neologisme del llatí botànic format del grec ourá, -ás (cua) i spérma, -atos (llavor, germen), al·ludint a la forma del bec de l'aqueni.

El gènere Urospermum fou publicat per G. A. Scopoli en 1777.

Etimològic
Urospermum dalechampii

Espècie dedicada al metge i botànic francès J. Daléchamps (1513-1588).

Etimològic
Urospermum picroides

Epítet format del gènere Picris i el sufix -oídes (en forma de), és a dir, semblant a un Picris.

Etimològic
Urtica

És el nom que donaven els romans a l'ortiga, però també a l'ortiga morta (Lamium sp.); del llatí urere (cremar), per la coentor que provoquen les picades dels pels urticants.

El gènere Urtica fou publicat per Linné en 1753.

Etimològic
Urtica dioica

Neologisme del llatí botànic, dioicus, -a ,-um (que té dues cases), derivat del grec dioikéo (viure separats), format del prefix di- (a part,separat) i oikós, oú (la casa), perquè, en aquesta planta, uns individus fan només flors masculines i uns altres, de femenines.

Etimològic
Urtica urens

Urens (que crema), participi present del verb urere (cremar), referint-se a les picades coents de la planta, reiterant la idea del nom genèric.

Etimològic
Userdera

adj. Molta userda.

Fontcoberta (Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Utricle

A les ciperàcies del gèn. Carex, òrgan en forma de petit sac o de vesícula que tanca el pistil i després el fruit.

Plantes vasculars