Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Nabissar

m. Camp de naps.

Rocacorba (Gironès)

Etnobotànica
Naió

m. Nabiu. Fruit de la nabinera.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Napiforme

Que té forma de nap, és a dir, allargat i engruixit.

Plantes vasculars
Narcissus

Nom emprat per Teofrast i Dioscòrides per a anomenar diferents plantes d'aquest gènere; com també fa Plini, que el deriva del grec nárke (letargia, ensopiment) per l'olor forta, d'efecte narcòtic, que exhalen. El nom també es relaciona amb la mitologia grecollatina:  Narcís era un jove de gran bellesa que menyspreava qualsevol proposició amorosa; com a càstig per la seva arrogància, els deus van fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge reflectida en un estany; absort, acabà capbussant-se en cerca de si mateix i, havent-hi mort ofegat, en aquell mateix lloc va nàixer la formosa flor que porta el seu nom.

El gènere Narcissus (Amaryllidaceae) fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754).

Etimològic
Narcissus poeticus

Del llatí, poeticus, -a, -um (propi dels poetes), digne d'ésser cantat per ells, per la bellesa de les seves flors.

Etimològic
Nasturtium

Nasturtium, -ii és el nom amb què Plini anomenava el creixen (Rorippa nasturtium-aquaticum o Nasturtium officinale), mot compost del llatí nasus, -i (el nas), i torquere (tòrcer); perquè els efectes produïts per la seva olor irritant sobre els muscles constrictors del nas fan arrufar el nas.

Etimològic
Nasturtium officinale

Per haver-se emprat com a planta medicinal. Officinalis, -e és un adjectiu del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals; derivat del llatí officina, -ae (taller, obrador, botiga), que era també el nom que rebia en els monestirs el magatzem on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Etimològic
Nectari

Òrgan que produeix nèctar.

Plantes vasculars
Negundo

Nom neollatí, provinent del sànscrit nirgundi, que rep, a l'Índia, una planta del gènere Vitex. Tàxon descrit per C. Moench.

Etimològic
Negundo fraxinifolium

Del llatí fraxinus (el freixe) i folium (la fulla), per la semblança de les fulles.

Etimològic
Nepeta

Nom llatí amb què Dioscòrides i Plini anomenaven una planta semblant al poliol (Mentha polegium), però més gran, que alguns autors identifiquen amb Calamintha nepeta. En canvi, el Pseudo-Apuleius i altres autors la identifiquen amb l'herba gatera (Nepeta cataria) o amb la Mentha longifolia. En qualsevol cas, el nom fa referència a Nepet o Nepete, nom d'una antiga ciutat italiana de la regió d'Etrùria, que avui es diu Nepi.

Etimològic
Nepeta cataria

Del llatí botànic Cataria herba (herba gatera), així anomenada pels autors antics, del llatí cattus o catus, -i (el gat); segons explica Dodonaeus, perquè aquest felí, atret per la olor, s'hi refrega àvidament  i, fins i tot, se la menja.

 

Etimològic
Nepeta nuda

Del llatí nudus, -a, um (nu, despullat), aplicat a plantes glabres; epítet no gaire escaient, en aquest cas.

Etimològic
Nepeta nuda subsp. latifolia

Del llatí latifolius, -a, -um (que té les fulles amples), adjectiu compost de latum (ample) i folium, -ii (fulla), per les fulles més amples en comparació amb altra o altres espècies del mateix gènere.

Etimològic
Nepeta tuberosa

Del llatí tuberosus, -a, -um (tuberós, que té tubercles), derivat de tuber, -eris (tumor, inflamació), per l'arrel tuberosa, engruixida.

Etimològic
Nerium

Del grecollatí nerium, -ii que, en Dioscòrides i Plini, era el nom d'una planta de fulles metzinoses i flors semblants a les de la rosa (Rosa sp. pl.), que sens dubte era el baladre (Nerium oleander). El mot sembla relacionat amb el grec nerós, -á, -ón (humit), ja que creix a les rambles i torrenteres; Dioscòrides precisa que viu no només als jardins sinó també a llocs marítims i vores de rius.

El gènere Nerium fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754).

Etimològic
Nerium oleander

Mot del llatí medieval, d'origen incert, amb què es coneixia el baladre (Nerium oleander). Dioscòrides i Plini feien servir per a aquesta planta noms grecs com nérion i rhodódendron. Isidor de Sevilla (S. VI-VII d.C.) explica que la gent vulgar li deia lorandrum, perquè les fulles s'assemblen a les del llorer, i considerava aquest mot una forma corrupta de rhododendron. L'afegitó posterior olea- podria referir-se a una lleugera semblança de les fulles amb les de l'olivera. Una altra teoria afirma que seria una forma llatinitzada d'un mot compost del grec ollýo (matar) i anér, andrós (home), per ser una planta molt tòxica per als humans. El botànic italià Luigi Anguillara (1512-1570) ja citava l'Oleander flore rubro i l'Oleander flore albo, és a dir el baladre de flor vermella i el de flor blanca.

 

Etimològic
Nervació

Conjunt i disposició dels nervis d'una fulla o d’un altre òrgan.

Plantes vasculars
Nervadura

Veure: Nervació

Plantes vasculars
Nervat, nervada

Que té nervis evidents.

Plantes vasculars
Nervi

m. Engruiximent d'estructura pluriestratosa (més d'una cèl·lula de gruix), que poden presentar els fil·lidis de molses o el tal·lus d'hepàtiques tal·loses. Pot ser simple o doble. En molses pot extendre's fins a l'àpex del fil·lidi, arribant en alguns casos ultrapassar l'àpex del fil·lidi.

Briòfits
Nervi

Cadascun dels feixos de teixits conductors que hi ha a les fulles o en d'altres òrgans, i que sovint són ben visibles en forma de venes o de línies engruixides.

Plantes vasculars
Neslia

Gènere dedicat per Agustin N. Desvaux, en 1814 a l'apotecari i botànic francès Jacques A. N. Denesle (1735-1819), fundador en 1787 d'un jardí botànic a Poitiers.

Etimològic
Neslia paniculata

Del llatí panicula, -ae, diminutiu de panus, -i (espiga), i el sufix -atus, -a, -um (semblança), per la forma de inflorescència.

Etimològic
Nicandra

Gènere de les solanàcies creat per M. Adanson (1763), sense aclarir el motiu del nom, però, sens dubte, en homenatge a Nicandre de Colofó, metge i poeta grec del seg II a.C., autor, entre altres, de Theriaca, sobre els remeis contra les mossegades de serps i altres animals verinosos, i Alexipharmaca, sobre els verins i els seus antídots. El nom de Nicandre ve del grec nikáo (vèncer, ser superior) i anér, andrós (home, mascle).

Etimològic
Nicandra physalodes

Epítet del llatí botànic format del gènere Physalis (solanàcies), amb els sufix -ódes (semblant a),sinònim de -oídes, per la semblança amb les plantes d'aquest gènere.

Etimològic
Nicotiana

Gènere dedicat a Jean Nicot, seigneur de Villemain (1530-1604?), conseller de la Cort de França i introductor del tabac en aquell país en el segle XVI. Nomenat ambaixador a Portugal en 1559, hi va conèixer el tabac (Nicotiana tabacum) i en va cultivar a Lisboa. Segons sembla va enviar tabac en pols (rapè) per a guarir les migranyes del monarca Francesc II, fet que contribuí a difondre l'ús del tabac entre la cort francesa i després a tota Europa.

El gènere Nicotiana fou establert per Tournefort (1694) i validat en Linné (1753).

Etimològic
Nicotiana glauca

Del llatí glaucus, -a, -cum (de color verd barrejat amb blanc), al·ludint a les fulles glauques.

Etimològic
Nicotiana rustica

Del llatí rusticus, -a, -um (rústic, campestre), perquè és una planta cultivada.

Etimològic
Nicotiana tabacum

Nom, aquí en aposició, d'etimologia incerta. Sens dubte és la forma llatinitzada pels botànics del castellà tabaco. Segons el diccionari de la RAE, el mot deriva de l'àrab tubaq i, abans del descobriment d'Amèrica, s'aplicava a diferents herbes que marejaven o adormien. Tanmateix, altres creuen que prové de tobago, paraula d'origen caribeny amb què els indígenes, segons uns cronistes, anomenaven el tub de fulles que feien servir per aspirar pel nas el fum del tabac; i, segons altres, la planta que es cremava per produir-ne.

Etimològic
Nigella

Diminutiu del llatí niger (negre); es a dir, negreta, pel color de les llavors.

Etimològic
Nigella damascena

Nom geogràfic: de Damasc.

Etimològic
Nigella gallica

Del llatí gallicus, -a, -um (de la Gàl·lia o França), per la seva habitació.

Etimològic
Nitròfil, nitròfila

Que creix en ambients alterats i rics en substàncies nitrogenades.

Plantes vasculars
Noguerol

m. Noguera jove.

 

Etnobotànica
Nonea

El gènere Nonea (Boraginàcies) fou creat per F.K. Medikus en 1789 sense donar-ne cap explicació, si bé la majoria dels autors pensen que hi volgué honorar el metge i botànic alemany Johann Philipp Nonne (1729-1772), autor de Flora in territorio Erfordensi indigena (Erfurt, 1763). Si és així, el nom s'ha transmès erròniament (amb una n). Pot ser per això, altres aventuren que prové del grec nonéa, -as, que en algunes còpies del Pseudo-Dioscòrides apareix com a nom alternatiu d'ánchousa (vegeu Anchusa), i en altres, d'onokleían, del qual nonéa seria una corrupció.

Etimològic
Nonea micrantha

Adjectiu compost del grec mikrós, -á, -ón (petit) i ánthos, -ou (flor), al·ludint a les flors menudes d'aquesta planta.

Etimològic
Nonea pulla

Del llatí pullus, -a, -um (fosc), pel color porpra fosc de les flors.

Etimològic
Nonea vesicaria

Del llatí vesicarius, -a, -um (referent a la bufeta), derivat de vesica, -ae (bufeta), probablement pel calze inflat en la fructificació; Altres l'atribueixen que la planta s'havia fet servir per a les dolences de l'aparat urinari.

Etimològic
Nuc

m. Nus, grop. Concreció dura formada al teixit llenyós d’una planta, al punt on surt una branca.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Núcula

Fruit sec amb una sola llavor, de coberta consistent o endurida i que no s’obre.

Plantes vasculars
Nus

Cadascun dels punts o dels nivells de la tija, sovint engruixits, on s'insereixen les fulles.

Plantes vasculars
Nutant

Que penja.

Plantes vasculars
Nymphaea

Del grec nýmfe (nimfa), perquè viu en aigües quietes, en comparació amb les nàiades, divinitats de les aigües corrents. Nymphaía, és el nom en grec del nenúfar. Segons Dioscòrides, sembla que li van dir així perquè, com a les nimfes, li agraden els llocs aquosos.

Etimològic
Nymphaea alba

Del llatí albus (blanc), pel color de les flors.

Etimològic
Nymphaeaceae (Nimfeàcies)

Del nom del gènere Nymphaea.

Etimològic