Del llatí orobus, -i i aquest del grec órobos, -ou, nom donat pels antics a una lleguminosa farratgera, segons sembla, l'erb (Vicia ervilia). L'origen del nom és poc clar; Cadevall ho fan derivar del grec erépto (menjar), al·ludint al bestiar que en pastura. Théis diu que és format del grec óro (excitar) i boús (bou, vaca), que seria com l'aliment que enforteix o escalfa els bous. Pràcticament totes les plantes que van ser classificades sota aquest gènere s'inclouen avui dins del gènere Lathyrus.
Linné establí aquest gènere en 1753 seguint altres botànics precedents, però les plantes que hi inclogué tenien poc a veure amb l'orobus dels antics.