Terme Sort ascending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Campanulat, campanulada | Que té forma de campana. |
Plantes vasculars |
Campanulaceae (Campanulàcies) | Del gènere Campanula, el més important de la família. |
Etimològic |
Campanula trachelium | Derivat del grec tráchelos, ou (el coll); és el trachelium dels antics, emprat per a guarir el mal de coll: «Trachelium dicitur, quod in colli affectibus commendetur», en paraules de Bauhin. |
Etimològic |
Campanula speciosa subsp. affinis | Del llatí affinis, -e (veí, proper). Abans havia estat classificada com Campanula affinis per l'evident afinitat o semblança d'aquesta planta i la C. speciosa, coneguda de molt abans. |
Etimològic |
Campanula speciosa | Del llatí speciosus, -a, -um (vistós, bonic), per la vistositat i bella aparença de la planta florida. |
Etimològic |
Campanula scheuchzeri | Espècie dedicada a Johann Scheuchzer, metge i naturalista suís del segle XVIII. |
Etimològic |
Campanula rotundifolia | Rotundifolius, -a, -um és un adjectiu que ja feia servir Apuleu per a plantes amb fulles arrodonides, compost de rotundus, -a, -um (rodó) i folium, -ii (la fulla), al·ludint aquí a les fulles inferiors de contorn arrodonit. |
Etimològic |
Campanula rapunculus | Diminutiu llatí de rapum, -i (el rave), per l'arrel carnosa d'aquesta planta, comestible quan és tendra; Segons Cadevall, és el Rapunculus esculentus de Bauhin que Linnè adoptà per a aquesta espècie com a epítet en aposició del gènere Campanula en el seu sistema binomial. |
Etimològic |
Campanula rapunculoides | Epítet del llatí botànic compost de rapunculus i el sufix grec -oídes (semblant a), per assemblar-se al repunxó (C. rapunculus). |
Etimològic |
Campanula persicifolia | Mot compost del llatí persica, -ae (el presseguer) i folium, -ii (fulla), això és, amb fulles de persica, per la semblança de les inferiors d'aquesta planta amb les del presseguer. |
Etimològic |
Campanula patula | Del llatí patulus, -a, -um (obert, estès, patent), per les rames d'aquesta espècie amplament divergents. |
Etimològic |
Campanula linifolia | Adjectiu del llatí botànic compost de linum, -i (el lli) i folium, -ii (la fulla), per les fulles estretes com les del lli i semblants a elles. |
Etimològic |
Campanula latifolia | Del llatí latifolius, -a, -um, adjectiu que ja feia servir Plini per a plantes de fulla ampla, compost de latus, -a, -um (ample) i folium, -ii (la fulla), per les seves fulles amples. |
Etimològic |
Campanula lanceolata | Del llatí lanceolatus, -a, -um (en forma de llança), al·ludint a la forma de les fulles. Lanceola és diminutiu de lancea (la llança). |
Etimològic |
Campanula glomerata | Del llatí glomeratus, -a, -um, participi passat del verb glomerare (amuntegar, aplegar), per les flors aglomerades en capítols terminals i axil·lars. |
Etimològic |
Campanula erinus | És l'Erinus Rapúnculus minimus de Fabio Colonna, nom que Linnè conservà en la nomenclatura binomial com a epítet específic. Nom d'origen dubtós, potser té relació amb er, eris, nom de l'eriçó en Varró, pels pèls híspids que cobreixen tota la planta. |
Etimològic |
Campanula | Forma diminutiva del llatí tardà campana, -ae (la campana), nom comú que deriva del llatí vasa Campana, que significa 'recipients fets a la Campània', regió d'Itàlia on es fabricava un bronze de gran qualitat. Fuchs, en De historia stirpium commentarii insignes (Basilea, 1542), fou qui primer anomenà així, per la forma acampanada de la corol·la, a una planta del futur gènere Campanula, creat per Tournefort i validat per Linnè. |
Etimològic |
Camelina sativa | Del llatí sativus, -a, -um (cultivat). Perquè es conrea des d'antic per les seves llavors. |
Etimològic |
Camelina | Según Ruellius (1474-1537), cameline o camamine (Camelina sativa) seria el nom vulgar francès del mýagros de Dioscòrides. El mot es fa derivar del grec chamaí (a terra) i línon (lli), es a dir, un lli nan. |
Etimològic |
Cal·lus |
|
Plantes vasculars |
Calze | Embolcall extern de la flor, format per sèpals, generalment verd i poc vistós. |
Plantes vasculars |
Calystegia soldanella | L’epítet específic soldanella -aquí nom en aposició-, és un diminutiu de l'italià soldo (moneda), nom derivat del llatí solidus, -i (una moneda d’or) en referència a la forma arrodonida de les fulles. És la Soldanella marìtima minor de C. Bauhin, d'on la va prendre Linné com a nom específic per a la seva Convolvulus soldanella. |
Etimològic |
Calystegia sepium subsp. silvatica | Del llatí sylvaticus o silvaticus, -a, -um (del bosc), per la seva estació boscana. |
Etimològic |
Calystegia sepium | Forma del genitiu plural del mot llatí sepes, -is (la tanca), es a dir, de les tanques, per créixer-hi enramada. |
Etimològic |
Calystegia | Nom compost del grec káyx, kálycis (calze) i stégo (cobrir, protegir), per les dues bràctees, bastant grans, que envolten el calze totalment o parcial. |
Etimològic |
Caltha palustris | Del llatí palus (llacuna, estany), pel seu hàbitat. |
Etimològic |
Caltha | Del grec kalathós (copa); en llatí, caltha vol dir calèndula i viola groga, fent referència aquí a la forma i al color de la flor. |
Etimològic |
Calluna vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser planta molt comuna, amplament difosa per la major part de l'hemisferi boreal. |
Etimològic |
Calluna | Del grec kallýno (escombrar), perquè, com els brucs i ginestells, també la bruguerola serveix per a fer escombres. |
Etimològic |
Callitriche vernalis | Del llatí vernalis, -e (primaveral), derivat de ver, veris (la primavera), per l'època de la seva florescència. |
Etimològic |
Callitriche stagnalis | Del llatí stagnalis, -e (d'estany) derivat d'stagnum, -i (llacuna, estany), per la seva estació. |
Etimològic |
Callitriche hamulata | El diminutiu del llatí hamus, -i (ham) és hamulus, -i, que amb el sufix -atus, -a, -um (en forma de) fa aquest adjectiu que vol dir 'com un petit ham', per la forma ganxuda de les bràctees. |
Etimològic |
Callitriche | Del grec kállos (bellesa) i thrix (cabell), pels troncs i fulles semblants a una cabellera. Dioscòrides i Plini fan servir el grecollatí Callíthrichos com a nom alternatiu per a asplenium, amb que denominaven la falzia de pou (Adiantum Capillus-Veneris), però també la falzia negra (Asplenium Adiantum-nigrum). Linnè, en Philosophia botanica (1751), no inclou aquest nom genèric entre els procedents dels botànics antics i el relaciona amb “(Capillus thrìx) Pulcer [sic] kallòs”; Amb tota probabilitat, i de manera irreflexiva, el va transcriure de Fabio Colonna (1616), que, al text, l'escriu en ablatiu “pro Plinii Callitriche” –com indica la preposició– i el reitera per inèrcia "Callitriche Plinii” sobre el dibuix, en comptes de passar-lo a l'obligat nominatiu. |
Etimològic |
Callitrichaceae (Cal·litricàcies) | De Callitriche, nom de l'únic gènere de la família. |
Etimològic |
Caliptra | f. Coberta membranosa que cobreix la càpsula. En general té una estructura cònica i s'acostuma a trobar quan la càpsula encara és jove. |
Briòfits |
Calicotome spinosa | Del llatí spinosus, -a, -um (espinós), per les seves fortes espines. |
Etimològic |
Calicotome | Paraula composta del grec kályx, kálykos (el calze) i tomé (tall), perquè el calze, en la floració, abans de l'antesi, es divideix pel mig transversalment . |
Etimològic |
Calicle | Conjunt de peces estèrils de la flor que se situen per sota del calze, sovint amb la mateixa forma i color, per la qual cosa semblen sèpals; tanmateix es tracta de bràctees o estípules, o sigui fulles modificades. |
Plantes vasculars |
Calepina irregularis | Del llatí irregularis, -e (no sotmès a regles), probablement per la variabilitat de les fulles. |
Etimològic |
Calepina | Com altres noms de gènere creats per Adanson, aquest també té un origen i significat obscurs. Arcangeli ho va derivar de Chalep, nom d'Alep o Aleppo, ciutat de l'actual Síria. Efectivament, l'àrab halebi significa d'Alep (alepino). Cadevall, però, no en veu prou clara l'etimologia i suggereix una possible relació entre aquest nom genèric i el del cèlebre lexicògraf italià del segle XV, Ambrós Calepino. Referent a aquesta localitat oriental, recordem el Sorghum halepense, Pinus halepensis o Ruta chalepensis. |
Etimològic |
Calendula officinalis | Pels seus usos i virtuts medicinals. Officinalis és un adjectiu del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals; fa referència a l'officina, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època. |
Etimològic |
Calendula arvensis | Adjectiu del llatí botànic, derivat d'arvum, -i (el camp conreat), per fer-se comunament en aquests indrets. |
Etimològic |
Calendula | Aquest nom és una forma diminutiva del mot llatí calendae, -arum (el primer dia de cada mes), com un petit calendari, potser pel fet que cada dia tanca els capítols amb la foscor i els obre amb la llum del sol, i que, a més, té un llarg període de floració. Linnè va publicar el gènere en la segona edició de Species plantarum per a aquestes plantes, que Sébastien Vaillant havia inclòs al gènere Caltha.
|
Etimològic |
Calcí | m. Part d’una soca que toca a terra. Músser (Cerdanya) |
Etnobotànica |
Cakile maritima | Del llatí maritimus (del mar o pròxim al mar), perquè viu als arenals costaners. |
Etimològic |
Cakile | De l'àrab qaqoullà, paraula que usa Serapio. |
Etimològic |
Caesalpinaceae (Cesalpinàcies) | Del gènere representatiu Caesalpinia, dedicat a Andrea Cesalpino (1519-1603), professor a Pisa, metge del papa Climent VIII i autor de De plantis Libri XVI (1583). La família Caesalpiniaceae actualment es considera una subfamília de les Fabaceae: Caesalpinioideae. |
Etimològic |
Caduc, caduca | adj. Destinat a despendre's aviat de manera natural. |
Briòfits |
Cactaceae (Cactàcies) | Del gènere Cactus, mot que prové del grec káktos (card, herba espinosa) i que va passar al llatí com cactos, -i amb què Plini anomena la carxofa. |
Etimològic |