Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Gemma | f. Tipus de propagul d'estructura globosa, el·líptica, cilíndrica, angulosa uni- o pluricel·lular. |
Briòfits |
Gemma rizoidal | Gemma (f.) rizoidal (adj.). Tipus de propàgul d'estructura globosa, el·líptica, cilíndrica o filamentosa situada als rizoides, que serveix per la reproducció vegetativa del briòfit. |
Briòfits |
Hàbitat | m. Conjunt de condicions ambientals (sòl, microclima, factors físics, químics i biòtics...) en què creix el briòfit. |
Briòfits |
Humit, aspecte | adj. Aspecte hidratat del gametòfit que en aquest estat presenta el fil·lidis estesos. |
Briòfits |
Lòbul dorsal | Lòbul (m.) dorsal (adj.). Divisó del fil·lidi o del tal·lus que queda exposada a la part dorsal (en contacte amb l'aire). |
Briòfits |
Lòbul ventral | Lòbul (m.) ventral (adj.). Divisó del fil·lidi o del tal·lus que queda exposada a la part ventral (en contacte amb el substrat). En alguns gèneres d'hepàtiques fol·lioses, aquest fil·lidi es pot haver plegat sobre si mateix, formant una estructura d'emmagatzematge d'aigua. |
Briòfits |
Marge | m. Vora d'un fil·lidi o d'un tal·lus format per una o més capes de cèl·lules. Aquestes poden ser de morfologia diferent a la resta de cèl·lules de l'òrgan. El marge pot estar cargolat sobre si mateix. |
Briòfits |
Nervi | m. Engruiximent d'estructura pluriestratosa (més d'una cèl·lula de gruix), que poden presentar els fil·lidis de molses o el tal·lus d'hepàtiques tal·loses. Pot ser simple o doble. En molses pot extendre's fins a l'àpex del fil·lidi, arribant en alguns casos ultrapassar l'àpex del fil·lidi. |
Briòfits |
Opercle | m. Part apical de la càpsula, que s'obre espontàniament quan està madura. |
Briòfits |
Parafil·les | f. Petit apèndix laminar o filiforme, sovint ramificat, situat entre els fil·lidis. |
Briòfits |
Pedicle | m. Suport prim i allargat. |
Briòfits |
Perigoni | m. Conjunt de fil·lidis més o menys diferenciats que envolta els anteridis |
Briòfits |
Periqueci | m. Conjunt de fil·lidis més o menys diferenciats que envolta els arquegonis. |
Briòfits |
Peristoma | m. Estructura circular, generalment dividida en dents, que es troben a l'entrada de la càpsula. Les dents poden ser dobles o senzilles i no són visibles fins que la càpsula s'ha obert. |
Briòfits |
Porus | m. Obertura a la cara dorsal del tal·lus d'algunes hepàtiques. |
Briòfits |
Propàgul | m. Element uni- o pluricel·lular, en forma de petita gemma o petit bulb, que s'origina en el gametòfit i serveix per a la multiplicació vegetativa. Es troben en els conceptacles de les hepàtiques tal·loses o a les axil·es de fil·lidis i rizoides. |
Briòfits |
Pseudoparafil·les | f. Petit apèndix laminar o filiforme situat al voltant dels primordis rameals o de la base de les branques. |
Briòfits |
Rizoide | m. Estructura filamentosa que fixa el gametòfit al substrat. Té aparença de petita arrel. Poden sortir a la base de la planta però també al caulidi. |
Briòfits |
Roubieva multifida | Vegeu Chenopodium multifidum. |
Briòfits |
Sec, aspecte | adj. Aspecte deshidratat del gametòfit. Normalment en aquest estat, en les molses els fil·lidis es troben cargolats o plegats sobre el caulidi. |
Briòfits |
Secció | f. Tall transversal de l'estructura en què s'aprecia l'organització cel·lular. |
Briòfits |
Secció del marge | Secció (f.) del marge (m.). Tall transversal del marge |
Briòfits |
Secció del nervi | Secció (f.) del nervi (m.). Tall transversal del nervi |
Briòfits |
Seta | f. Pedicle que sosté la càpsula. |
Briòfits |
Tall transversal | Tall (m.) transversal (adj.). Secció del caulidi perpendicular a la direcció de creixement. |
Briòfits |
Tal·lus | m. Estructura vegetativa del briòfit. |
Briòfits |
Urna | f. Porció més aviat cilíndrica de la càpsula que conté les espores. |
Briòfits |