Pronunciació
Santolína, f.
Descripció del terme
Nom d'origen poc clar que la majoria d'autors fan derivar del llatí Sanctum Linum (el Sant Llenç), fent referència a les nombroses virtuts remeieres atribuïdes a la planta. Altres, com ara De Theis en Glossaire de Botanique, el relacionen amb el llatí santones, -um, nom dels habitants d'una regió de la Gàl·lia, com una deformació de santonina.
El gènere Santolina fou publicat per Linné en 1753.
Termes relacionats i glossaris
Glossaris
Etimològic
Crèdits i bibliografia
Redacció i composició
Maquetació web