Glossari etimològic

De l'adjectiu llatí arenarius, -a, -um (sorrenc), aquí substantivat, derivat d'arena, -ae (la sorra), per l'estació de la major part de les espècies.

Format del llatí bis (dues vegades). i florus, -a, -um (florit), per les seves flors geminades.

Del llatí capitatus, -a, -um (que té cap) derivat de caput, capitis (el cap), per la seva inflorescència semblant a un capítol.

Del llatí ciliatus, -a, -um (que té celles, ciliat) derivat de cilium, -ii (cella), per les fulles amb el marge ciliat.

Que viu o és natural de Conimbrica, nom en llatí de la ciutat portuguesa de Coimbra, als voltants de la qual va ser trobada.

Del llatí grandis, -e (gran) i flos, floris (la flor), és a dir, de flors grans, per la major grandària de les flors.

Del llatí hispidus, -a, -um (eriçat), pel toment de les tiges i fulles.

Dedicada al botànic aragonès Francisco Loscos (1823-1886).

Del llatí modestus, -a, -um (moderat), pel seu escàs desenvolupament.

Del llatí montanus, de mons, montis (la muntanya), per la seva preferent habitació.

Participi present del verb llatí purpurascere (prendre el color de la porpra), pel color dels pètals.

De Queria, nom del gènere dedicat per Linnè al botànic català Quer, i el sufix grec -eidós (forma), per la semblança amb les plantes d'aquell gènere decaigut.

Del grecollatí serpyllum (el serpol) i folium, -ii (la fulla), per la semblança de les fulles amb les d'aquesta planta.

Epítet compost del grec leptós (prim, petit) i kládos (branca), per les tiges primatxones.

Del grec tétra (quatre) i del sufix llatí -quetrus, -a, -um (punta, angle), és a dir, amb quatre angles, per les fulles imbricato-4-seriades.

Format del llatí tri (tres) i nervus, -i (el nervi), al·ludint als tres nervis dels sèpals.

Del grec árgyros, -ou (argent) i lóbion, -ou (lòbul o llegum petits), pel toment sedós argentat del fruit.

Del llatí argenteus, -a, -um (de plata), pel color alboargentí del revers de les fulles.

Dedicat a Linnè.

Dedicada a Giacomo Zanoni (1615-1682), botànic italià, deixeble d'Ambrosini a qui va succeir com a conservador del Jardí Botànic de Bolònia, i autor d'Istoria botanica, obra més coneguda per la segona edició ampliada, traduïda al llatí i publicada pòstumament: Rariorum Stirpium Historia.

Del grec arísaron, -ou, nom d'una planta que, segons Dioscòrides, era petita amb l'arrel com una oliva i més aguda que la de l'áron, que els botànics han identificat amb l'Arisarum vulgare.

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), perquè és planta vulgar en molts indrets del Sud d'Europa.

Simorrhinus, -a, -um (de nas aixafat) és un adjectiu del llatí botànic format del grec simós (camús) i rhis, rhinós (musell, nas), per la forma arrodonida de la punta de l'espàdix.

Nom ja emprat per Dioscòrides i Plini, i pels botànics prelinneans, derivat del grec áristos (excel·lent) i locheía (part), per ser reputades aquestes plantes des de l'antiguitat com a molt bones per a facilitar el part.

Del grecollatí clematitis, -ides, és el nom d'una de les Aristolochia de Dioscòrides que, segons sembla, és aquesta espècie linneana, que C. Bauhin anomenava Aristolochia Clematitis recta. Derivat del grec chlematís, -ídos (la vinya) i aquest, de chléma. -atos (sarment), perquè la planta és poc o molt sarmentosa.

Del llatí longus, -a, -um (llarg). És una de les tres Aristolochia de Dioscòrides, anomenada així pel rizoma allargat.

Del llatí paucus, -a, -um (poc, escàs) i nervus, -i (nervi), fent referència a les fulles amb el limbe relativament menys reticulat.

Nom grecollatí (escrit també plistolochia) d'una planta que, segons Plini, és bona per a facilitar el part; és la Pistolóchia de l'Ecluse, i l'Aristolóchia Pistolóchia dicta de C. Bauhin. Segons aquests i altres autors pre-linneans, de pistós (fidel, garant) i locheía (el part); actualment es prefereix una segona versió: de pleístos (molt nombrós) i locheía.

Del llatí rotundus, -a, -um (rodó). És una de les tres Aristolochia de Dioscòrides, anomenada així pel rizoma arrodonit.

Del gènere Aristolochia.