Glossari etimològic

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ésser planta comuna en gran part d'Europa; rara, però, a Catalunya.

Del nom del gènere tipus d'aquesta família, Primula.

Nom d'origen incert. Brunella o prunella era un nom del llatí medieval emprat per diferents botànics prelinneans per a designar l'herba del fuster (Prunella vulgaris);      C. Bauhin el relaciona amb el mot alemany bräune (angines), perquè es feia servir com a remei dels mals de gola. Alguns el fan venir de l'alemany brunelle o braunelle, de braun (bru), al·ludint al color de les bràctees i del calze.

El gènere Prunella fou publicat per Carl Linné en 1753. 

Adjectiu format del llatí grandis, -e (gran) i flos, floris (la flor), per tenir les flors relativament grans.

Del llatí Pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè aquesta plant hi viu.

Adjectiu del llatí botànic, format del llatí hasta, -ae (asta, llança) i folium, -ii (la fulla), per tenir fulles hastades o alabardades.

Del llatí hyssopum, -i o hyssopus, -i (l'hisop) i folium, ii (la fulla), per tenir les fulles semblants a les de l'hisop (Hissopus oficinalis).

Adjectiu del llatí botànic format del llatí lacinia, -ae (franja, orla), dividit o tallat per les vores, per les fulles superiors dividides. En llatí clàssic seria laciniosus, -a, -um.

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ésser planta vulgar en gran part d'Europa.

Nom llatí de la prunera segons Columel·la; proúmne, en grec, segons Teofrast. També rebia el nom grecollatí de coccymelum, del grec kokkýx (el cucut, però també una figa silvestre que, segons diuen, madura quan canta el cucut) i mélon (poma).

Avium (dels ocells) és la forma de genitiu plural del llatí avis -is (ocell), perquè a les aus els agraden molt els seus fruits.

Avium (dels ocells) és la forma de genitiu plural del llatí avis -is (ocell), perquè a les aus els agraden molt els seus fruits.

Del llatí domesticus, -a, -um (de casa, de la família, de la pàtria), en contraposició a foraster (peregrinus, alienigenus); Aquí, com en Sorbus domestica, perquè és l'espècie comuna i coneguda.

Adjectiu del llatí botànic que vol dir ramós, llenyós, com un arbust; com fruticescens, fruticens, fruticosus, etc., tots formats del llatí frutex, -icis (arbust).

Del llatí insititius, -a , -um (insert, híbrid, estrany), derivat del verb insero (plantar, empeltar); En contraposició a Prunus spinosa que és silvestre.

Del llatí spinosus, -a, -um (ple d'espines, que punxa), per ser planta espinosa.

Mot del llatí botànic compost del prefix grec pseudo- (fals), de pseúdos (engany, mentira), i el gènere Orchis, com volent dir una falsa Orchis.

Del llatí albidus, -a, -um (blanquinós), per les flors blanquinoses.

Nom del llatí botànic format dels mots grecs psilós (fi, despullat) i ourá (cua).
El mot Psilurus fou creat per C. B. von Trinius en Fundamenta Agrostographiae (1820) per a classificar una única espècie: Nardus incurva de Gouan, al·ludint-ne a la fina inflorescència.

Del llatí aristatus, -a, -um (que té arestes), derivat d'arista, -ae (aresta, espina), per les arestes de les flors.

Del llatí incurvus, -a, -um (corbat, corb), per la forma corbada de la llarga espiga.

Adjectiu del llatí botànic format de Nardus i el sufix grec -oídes (semblant a), per haver-li trobat alguna semblança amb el Nardus.

Del grec psoraléos (sarnós), per les glàndules que presenta i a les quals es deu la seva mala olor.

Del llatí bitumen, bituminis (betum), per la seva característica mala olor, com d'asfalt. Segons Plini, bitumen es una mena de fang fluid, enganxós i tenaç, que conté una part de sofre, i brollava del llac Asphaltites (com anomenaven els grecs i romans el Mar Mort, a Judea), raó per la qual, a la paraula, se li atribueix un origen hebreu.

Del grec pterídion (falguereta), de pterís (falguera) i el sufix diminutiu -ion.

El gènere Pteridium fou publicat per Johann Gottlieb Gleditsch en 1760.

Del llatí aquilinus, -a, -um (aguilenc, de l'àguila), perquè, amb una mica de bona voluntat de part de qui la mira, la secció transversal del pecíol de la fronda mostra la figura d'una àguila bicèfala o doble àguila heràldica.

Del grec ptéris (falguera), per la semblança de les frondes amb les ales dels ocells; en grec, pterón (ala, ploma).

Nom del llatí botànic compost del grec pterón (ala) i théke (càpsula, estoig), fent referència als aquenis alats.

Vegeu Crepis sancta.

Mot del llatí botànic compost del grec ptyx, ptychós (plec) i oús, otós (orella), perquè els pètals tenen un plec o llengüeta, més o menys com una orelleta.