Cap a les 8:30 ja van anar arribant els participants al punt de trobada i aviat es va completar el grup. Amb el mínim nombre de cotxes possible es va anar per la C-59 fins a Moià, des d’allà i per camins de terra, ens vam acostar a la Vall de Marfà.
El dia es va llevar estiuenc, assolellat i excessivament calorós.
Un bon passeig per pistes i corriols per gaudir una vegada més l’esplèndida primavera. Vam observar la vegetació de ribera, de vorada de bosc, rouredes seques i joncedes. Les plantes que més van cridar la nostra atenció són: Alliaria petiolata, Anthriscus sylvestris, Argyrolobium zanonii, Biscutella laevigata, Carex otrubae (= Carex vulpina subsp. cuprina), Dactylis glomerata, en plena antesis, Geranium columbinum, Linum milletii, Valeriana stolonifera subsp. angustifolia (= Valeriana officinalis), Veronica orsiniana (= Veronica austriaca subsp. teucrium), Vicia angustifolia (= Vicia sativa subsp. nigra) i Vincetoxicum nigrum. El llistat complet de les plantes trobades durant aquesta sortida està publicat a la web del Grup Local del Moianès, la mateixa pàgina mostra una estimació dels hàbitats visitats.
I a continuació uns apunts sobre el Molí de Brotons. Situat a 545 m d’altitud, aquest molí fariner ja documentat des del 1608, es caracteritza per estar construït sota una gran balma natural, al costat esquerra de la riera de Marfà i just al punt on hi ha l’espectacular Salt de la Tosca. Les restes de les dos moles, l’obrador i el carcabà, les finestres i els murs que vam veure al seu interior i uns forats a terra que encara indiquen el lloc on anava encastada la resclosa, van desvetllar l’interès per recordar el funcionament dels molins hidràulics.
A la tarda es van compartir els agraïments, unes fotos precioses i força aclariments botànics. Algú va escriure al xat Flora Catalana-Moianès: Una sortida espectacular, bona companyia, mil flors i patrimoni històric.