Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Aesculus hippocastanum

Nom del grecollatí botànic compost del grec hýppos (cavall) i kástanon (castanya), es a dir, la castanya equina, per la forma de la llavor i perquè, segons la llegenda, els turcs la hi donaven als cavalls com a guariment de certes malalties. De fet, des del S. XVI, els botànics l'anomenaven Castanea equina.

Etimològic
Aetheorhiza

Nom compost del grec aítho (cremar, encendre, resplendir) i rhíza (arrel), de significat obscur, potser fent referència a algun aspecte de l'arrel.

El gènere Aetheorhiza fou publicat per H. Cassini en 1827.

Etimològic
Aetheorhiza bulbosa

Del llatí bulbus (ceba, bulb), pels petits tubercles globulosos que fan les arrels

Etimològic
Aethionema

Loudon, citant a Smith, fa derivar el nom del grec aítho (socarrar) i néma (fil), amb què s'al·ludiria a certa coloració dels filaments estaminals. Altres autors el fan venir de aétes, -es (insólit, rar) i néma, -atos (fil), por la forma insòlita dels filaments dels quatre estams interns o tetradínams.

Etimològic
Aethionema saxatile

Del llati saxatilis, -e (que viu a les roques), de saxum, -i (la roca), pels llocs pedregosos on habita.

Etimològic
Aethionema saxatile subsp. ovalifolium

Neologisme del llatí botànic format per ovalis, -e, amb el sentit d'ovalat, i folium, -ii (la fulla), referint-se a les fulles inferiors obovades. L'adjectiu pròpiament llatí per ovalat o ovat és ovatus, -a, -um. En llatí, l'adjectiu ovalis tenia un altre significat completament diferent.

Etimològic
Aethusa

Segons Plini, Aethusa o Aegusa, del grec Aíthousa, era el nom d'una de les illes Egates. Al Pseudo Dioscòrides, aethusa és sinònim del llatí conium (la cicuta i el seu suc). Sens dubte, la paraula està relacionada amb el grec aítho (cremar, encendre) perquè la cicuta és planta acre i verinosa. C. Bauhin, Lobelius, Morison i altres autors havien inclòs entre las Cicuta la Aethusa Cynapium de Linné. Tanmateix, aquest, en Philosophia botànica... (1751), no inclou Aethusa entre els gèneres que va prendre dels antics botànics i el relaciona amb el grec aíthousa amb el significat llatí de mendica (captaire). Com que aquest no es troba entre els significats de aíthousa, potser Linné el que volia era derivar-la del grec aitéo (demanar).

Etimològic
Aethusa cynapium

Mot compost del grec kyón, kynós (gos) i del llatí apium, -ii (l'api), es a dir, api de gos, al·ludint a la seva toxicitat. Ápion, en grec, és la pera i ápios, el peral.

Etimològic
Agavaceae (Agavàcies)

Del gènere Agave.

Etimològic
Agave

Quan Linné (Hortus Upsaliensis, 1748) es va adonar que no podia encabir els "aloes" americans dins el mateix gènere que els asiàtics i els africans, va mantenir Aloe per a aquests –llargament coneguts a les oficines de farmàcia–; i, per al nou gènere, va crear el nom Agave, com si diguéssim, 'planta admirable'. Del grec Agaué, nom de tota una sèrie de personatges femenins de la mitologia grega (una nereida, una amazona, etc), i que té relació amb l'adjectiu grec agauós, é, ón (noble, admirable).

Etimològic
Agave americana

Del llatí botànic americanus, -a, -um (americà). Perquè la planta és oriünda del continent americà.

Etimològic
Agrimonia

Nom de la planta en Celsius. És una deformació del nom llatí argemonia, -ae en Plini i del grec argemónion en Dioscórides; nom donat antigament a diferents plantes que, suposadament, servien per a guarir el leucoma (árgema, en grec), entre altres Papaver argemone. De l'arrel grec argós, -oú (blanc), al·ludint al color de les taques a l'ull. Segons Dioscórides, argemónion era el nom equivocat que alguns autors donaven a l'eupatórios (Agrimonia eupatoria).

Etimològic
Agrimonia eupatoria

Nom d'aquesta planta en Plini, eupatórion en Dioscorides, dedicada a Eupátor (que en grec vol dir 'bon pare'), qualificatiu donat a Mithridates, famós rei del Pont.

Etimològic
Agrimonia odorata

Derivat del llatí odor, odoris (olor), per la olor que exhala per les seves glàndules resinoses.

Etimològic
Agrimonia procera

Del llatí procerus, -a, -um (alt, elevat), per la seva major alçària.

Etimològic
Agropyrum

Del grec agrós (camp) i pyrós (blat). Ha d'entendre's en el sentit de blat silvestre.

Etimològic
Agrostemma

Del grec agrós (el camp) i stémma (corona), això és, corona del camp, per la bellesa de les seves flors. Linnè creia que les flors d'aquestes plantes es feien servir en la antiguitat per a confeccionar corones campestres.

Etimològic
Agrostemma githago

En llatí, gith era el nom de les llavors negres i aromàtiques de la Nigella, d'ús culinari entre els romans, a les quals se semblen molt les d'aquesta espècie.

Etimològic
Agrostis

Del grec agróstis, nom emprat, tant per Teofrast com per Dioscòrides per a designar certa gramínia dels camps que s'ha identificat amb l'agram (Cynodon dactylon). Té relació amb els mots grecs agrós (camp) i agrótes (rústic, campestre).

El gènere Agrostis fou publicat per C. Linné en 1753.

Etimològic
Agrostis alpina

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps o de l'alta muntanya), perquè viu als Alps.

Etimològic
Agrostis canina

Del llatí caninus, -a, -um (propi dels gossos o que s'hi refereix), derivat de canis, -is (el gos). Linné va prendre aquest nom específic d'autors anteriors, com C.Bauhin, que l'anomenaven Gramen caninum, perquè els gossos se'l menjaven, provocant-se el vòmit, com a guariment.

Etimològic
Agrostis interrupta

Veieu Apera interrupta.

Etimològic
Agrostis rupestris

Rupestris, -e (que viu a llocs rocallosos) és un epítet del llatí botànic derivat de rupes, -is (roca, gruta) amb el sufix -estris, -e (origen o hàbitat), perquè sol créixer en llocs rocosos.

Etimològic
Ailanthus

De ailanto, nom xinès de l'espècie principal, que prové de l'arxipèlag de les Moluques, a Indonèsia.

El gènere, de la família Simaroubaceae, fou creat per Desfontaines (1788). En la descripció de la família no diu res de l'origen de tal nom; encara que, sens dubte, el va prendre de Rumpf, Herbarium Amboinense (1743) on, a propòsit del que anomena Aylanto, en malai Caju Langit i Arbor Coeli en llatí, diu concretament: “Arbre del Cel, com si volguessin dir que, per la seva alçària, sembla llançar-se cap al cel”.

Etimològic
Ailanthus altissima

Forma superlativa de l'adjectiu llatí altus, -a, -um (alt), per la gran alçària que pot assolir aquest arbre.

Etimològic
Ailanthus glandulosa

Del llatí glandulosus, -a, -um, per les glàndules fosques que s'hi troben, a l'àpex de les dents dels folíols.

Etimològic
Aira

Áira era el nom grec d'una mena de zitzània que, segons Teofrast, infestava els camps de cereals i que Dioscòrides considerava una planta salutífera per a les nafres i tota mena de malalties de la pell. S'ha identificat amb el lolium (el jull o zitzània) de Plini el Vell i, més tard, amb el Lolium temulentum de Linné.

Linné va establir, finalment, el gènere Aira (1753) per a un conjunt de gramínies de diferents continents –no necessàriament zitzànies–, amb A. praecox com a espècie tipus.

Etimològic
Aira capillaris

Del llatí capillaris, -e (propi dels cabells o que s'hi assembla), derivat de capillus, -i (el cabell), per les branquetes de la panícula primes com cabells, capil·lars.

Etimològic
Aira caryophyllea

Caryophylleus, -a, -um (que té quelcom de Caryophyllus), adjectiu usat per Linné, segurament influït per C. Bauhin que anomenava a aquesta planta Caryophyllus arvensis glaber minimus.

Etimològic
Aira cupaniana

Dedicada a Francesco Cupani (1657-1710), metge i botànic sicilià, autor del Catalogus plantarum Sicularum noviter adinventarum.

Etimològic