Glossari etimològic

Zygis és el nom que donà Dioscòrides a un serpoll silvestre de tija no ajaguda, que Clusius assimilà al seu Serpyllum sylvestre Zygis Dioscoridis; d'ací derivà Linné el seu nom específic.

Nom llatí antic d'aquesta planta, en Plini; correspon al grec philýra, de Teophrast.

Del llatí grandis, -e (gran) i folium, -ii (la fulla), de fulles grans.

Del llatí intermedius -a, -um (intermedi), per la magnitud de les flors, compresa entre T. platyphyllos i T. ulmifolia.

Adjectiu format del grec mikrós (petit) i phýllon (fulla), que significa de fulles petites.

Adjectiu format del llatí parvus, -a, -um (petit) i folium, -ii(fulla), que significa de fulles petites.

Format del llatí paucus, -a, -um (poc) i flos, floris (flor), d'escasses flors.

Del grec platyphýllos (de fulles amples).

De l'adjectiu llatí sylvestris, -e (del bosc), per la seva estació.

Del llatí ulmus, -i (om) i follium, -ii (la fulla), per la semblança amb les fulles d'om.

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser mol freqüent.

De Tilia, únic gènere de la família autòcton d'Europa.

Gènere dedicat a Miquelangelo Tilli (1655-1740), metge i botànic italià, autor de Catalogus Plantarum Horti Pisani.

Del llatí muscosus, -a, -um (cobert de molsa), derivat de muscus, -i (molsa), per l'aspecte de la planta.

Nom del llatí botànic encunyat per W. Hudson en 1778, dedicat al seu amic, l'enginyer d'obres públiques anglès Thomas Tofield (1730-1779), aficionat a la botànica, que envià a Hudson nombrosos exemplars de plantes de la seva regió natal, Yorkshire, que li serviren per a preparar la seva flora.

Calyculatus, -a, -um (caliculat, amb calicle), format del llatí calyculus, -i (diminutiu de calyx o calix: calze) amb el sufix -atus, -a, -um (dotat de, que en té); sens dubte, per les bractèoles que formen una mena de calicle trilobat i persistent en la base de les flors.

Del llatí pusillus, -a, -um (petitó, insignificant), derivat de pusus, -i (nen petit, marrec), per les dimensions de la planta, més petites que les dels seus congèneres.

Com altres noms enigmàtics encunyats per M. Adanson, aquest també és d'origen o arrel desconeguts. Cadevall creu que podria venir del grec tolýpe (cabdell de llana i carabassa silvestre), amb la mateixa terminació d'altres noms com Crepis o Picris, però no ho relaciona amb cap característica del gènere.

El gènere Tolpis fou publicat per Michel Adanson en l'obra Familles de plantes, Vol 2: 112 (1763).

Del llatí barbatus, -a, -um (barbut, amb barba), per les cerres del plomall dels aquenis centrals.

Del grec tordýlion o tòrdylon, oû (la llavor del sèseli). En Dioscòrides, una mata petita que naix al mont Amano, a Cilícia (sud de Turquia), que els autors moderns suposen que era el Tordylium officinale o el T. apulum.

Del llatí maximus, -a, -um (molt gran o el més gran), superlatiu de magnus, -a, -um (gran, elevat), per l'alçada o grandària relativa de la planta.

Nom genèric creat de forma arbitrària per Michel Adanson en Familles naturelles des plantes (1763); probablement una contracció de Tordylium i Caucalis, gèneres que apareixen juntament amb Torilis en aquesta obra.

Adjectiu del llatí botànic derivat d'arvum, -i (camp de conreu), perquè és propi dels camps cultivats.

Del llatí neglectus, -a, -um (menystingut o negligit).

Del grecollatí leptophyllon, -i, nom que Plini donava a una mena de lleteresa. Mot compost del grec leptós (petit) i phíllon (fulla). Leptós equival a minor o minus, en llatí, i així Plini anomena lepton centaurion a la centaura menor o herba de Santa Margarida (Centaurium erythraea).

Del llati nodosus, -a, -um (nuós, que té nusos), adjectiu derivat de nodus, -i (nus), aquí fent al·lusió als nusos de la tija més inflats.

Pier A. Micheli dedicà aquest gènere al seu mentor, el monjo i botànic florentí Bruno Tozzi (1656-1743), abat del monestir de Vallombrosa, interessat principalment pels fongs i autor de Specimina iconum pro Catalogo plantarum Toscaniae, (1703).

Del llatí alpinus, -a, -um (referent als Alps o que hi viu), pel seu lloc d'habitació.

Del grec tráchelion, -ou, diminutiu de tráchelos, -ou (coll), aquí, segons Cadevall, per la corol·la llargament tubulosa.

Del llatí caeruleum, -i (el color blau), pel color de les flors.