Glossari etimològic

Del llatí uliginosus (humit, pantanós), de uligo, uliginis (humitat de la terra), per la seva estació.

Del grec stenós, -é, -ón (estret) i phrágma, -atos (envà o divisió), al·ludint-se a la forma de l'envà de les síliqües.

Dedicada al metge i botànic alemany Johannes Thal, llatinitzat Thalius (1542-1583).

Sternbergia, -ae és un nom del llatí botànic creat (1803-1804) per a aquest gènere de les Amaril·lidàcies per F. de P. Graf von Waldstein i Pal Kitaibel en homenatge al clergue i botànic txec Kaspar Maria von Sternberg (1761-1838), pioner al camp de la paleobotànica i un dels promotors del Museu Nacional de Praga.

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de les flors.

Del llatí stipa, -ae (palla dels cereals que es feia servir per a cobrir barraques i rafals).

El gènere Stipa fou establert per Linné en 1753.

Del llatí barbatus, -a, -um (barbut, amb barba), segurament per l'aresta pilosa de la lemma o glumel·la inferior.

Epítet del llatí botànic format de Bromus i el sufix grec -oídes (semblant a), perquè té una retirança als Bromus.

Del llatí capillatus, -a, -um (de cabell llarg i espès) derivat de capillus, -i (el cabell), aquí, per les arestes llargues i fines, capil·lars.

De l'adjectiu llatí junceus, -a, -um (fet de jonc o semblant al jonc), derivat de juncus, -i (el jonc), perquè té les fulles junciformes.

Parviflorus, -a, -um (de flors petites) és un epítet del llatí botànic compost del llatí parvus,-a, -um (petit) i flos, floris (la flor), per la petitesa relativa de les flors i de les espiguetes comparades amb les de les altres congèneres.

Del llatí pennatus, -a, -um (proveït de plomes) derivat de penna, -ae (ploma), per les arestes amb pèls molt fins tot al volt, com les barbes d'una ploma.

Tenacissimus, -a, -um (molt tenaç o resistent) és la forma superlativa del llatí tenax, -acis (que agafa o s'adhereix amb força), per la tenacitat de les seves fulles.

Del llatí tortilis, -e (retorçat), per les arestes torçades i entortolligades.

Mot del llatí botànic creat per A. Michaux (que establí el gènere en 1803), dels mots grecs streptós (plegat, torçat) i poús, podós (peu), al·ludint als peduncles florals, articulats cap al mig, amb la part superior reflexa.

Amplexifolius, -a, -um (de fulles abraçadores) és un adjectiu del llatí botànic format del verb llatí amplector (abraçar, envoltar) i folium, -ii (fulla), per les fulles amplexicaules.

Derivat de l'àrab sáuda (sosa). Segons Forsskal, el nom vernacle de la Suaeda vera, tant a Egipte com a l'Aràbia, es suaed.

Del llatí maritimus, -a, -um (marítim, del litoral), perquè es fa als sorrals costaners.

Del llatí setiger, -a, -um (cobert de setes), per l'acumen o seta terminal de les fulles.

Del llatí splendens, -entis (brillant, transparent), per les fulles sense pèls, amb marges hialins i translúcides un cop seques.

Del llatí verus, -a, -um (vertader, autèntic), com dient que és l'espècie més genuïna del gènere en referència a les altres.

Del llatí succisus, -a, -um (tallat), participi passat del verb succidere (tallar per sota). Segons C. Bauhin en el Pinax, "Es diu Succisa perquè té les arrels com rosegades. La gent creu que el dimoni, envejós que els homes tinguin un arrel de tan gran eficàcia, de seguida que creix la rosega per totes bandes, d'on li vé el nom de mos del diable (morsus diaboli).

Del llatí pratensis, -e (allò que viu als prats), pel seu lloc d'habitació.

Gènere dedicat per Medikus al seu col·lega coetani, l'erudit Georg Adolph Suckow (1751-1813), també metge i botànic, professor en Heidelberg.

Del llatí balearicus, -a, -um (de les illes Balears), per la seva habitació preferent en aquestes illes.

Gènere creat per Linné en homenatge a Emanuel Sweert (1552-1612), jardiner holandès, conegut autor d'un popular catàleg il·lustrat de plantes, Florilegium..., reeditat  cinc cops desprès de la seva mort, en mig de l'ambient que va portar a la crisi de les tulipes.

Del llatí perennis, -e, (perenne, durador), paraula composta de la preposició per i annus, -i (any), és a dir, que dura alguns anys. S'aplica a les plantes que duren més de dos anys.

Del grec symphýo (fer créixer junts, soldar), símphyton es el nom emprat per Dioscòrides per a designar diferents plantes, entre elles segurament Symphytum tuberosum, que suposadament servien per a soldar fractures i tancar ferides. La idea d'aquesta propietat vulnerària fou suggerida, probablement, per la concrescència de les fulles i la tija en l'espècie principal, de manera que unes i altra es presenten com soldades. El sýmphyton grec passà al llatí com consolida, traducció literal del grec, i d'ací al català consolda.

El gènere Symphitum fou proposat per Tournefort (1694,1700) i validat en Linné (1753, 1754).

Per haver estat emprada com a herba medicinal. Officinalis, -e és un adjectiu del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals, fent referència a l'officina, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Del llatí tuberosus, -a, -um (que té bonys o tubercles), derivat de tuber, -eris (tumor, inflamació) pel rizoma tuberós.