Glossari etimològic

De campanula diminutiu de campana (la campana), mot del llatí medieval; es a dir, campaneta, fent referència a la forma del calze.

De Cerastium i el sufix grec -eídes (semblant a), per la semblança amb una planta del gènere Cerastium.

Del llatí ciliatus, -a, -um, de cilium (la cella), al·ludint al pecíol ciliat.

Del llatí coarctatus, -a, -um (estret), fent referència al calze molt contret a la base i a l'àpex.

Format del llatí conus (el con o conus), per la figura de la càpsula.

Del grec cónos (el con o conus) i la terminació -eidés (en forma de) llatinitzada, per la forma de la càpsula.

Del llatí crassus (gros) i caulis (la tija), per la seva tija robusta.

Del llatí elegans, elegantis (elegant, molt fi), pel port esvelt de la planta.

Del llatí Gallicus, -a, -um (de França), sens dubte per procedir d'allà la planta classificada per Linnè.

Del llatí glaucus, -a, -um (glauc, verd blanquinós) pel color de la planta.

Del llatí inapertus (no obert), pels pètals inclusos o nuls, que no es manifesten.

Del llatí inflatus, -a, -um (inflat), al·ludint al seu calze vesiculós.

Per abundar a Itàlia i a tota la part sud oriental d'Europa.

En llatí muscipula és una ratera o un parany; de mus, muris (la rata) i capere, agafar. Però aquí està per muscicipula, suprimida una síl·laba repetida; de musca, (la mosca), per ser planta insectívora.

Adjectiu llatí que vol dir 'del bosc', derivat de nemus, nemoris (el bosc), per la seva estació silvestre.

Del llatí nicaeensis, natural de Niça, per abundar en aquesta localitat.

Del llatí nocturnus, -a, -um (de nit), per obrir les seves flors des del capvespre.

Del grec ous, otós (la orella), per la forma del calze, acampanat, fes per la creixença de la càpsula.

Del llatí pirus, -i (la pera), per la forma de pera del fruit.

Del llatí punctum, -i (punxada o picada),  per l'aspecte de les fulles.

Superlatiu llatí de l'adjectiu ramosus, -a, um, pel seu tronc molt ramificat.

Del llatí rostratus, de rostrum (bec o punta), és a dir, que acaba en punta; per la càpsula llargament acuminada.

Del llatí rubellus, -a, -um, diminutiu de ruber (vermell), es a dir, una mica vermell, pel color de les flors.

Format del llatí rupes (la roca) amb el sufix -estris, que significa origen o hàbitat, per la seva estació.

Per ser cespitosa i viure a les roques com moltes saxífragues.

Dedicada a Fra Sennen, autor d'importants treballs sobre la flora catalana.

Del prefix llatí tri- (tres vegades) i dentatus, de dens, dentis (la dent); que té 3 dents. S'al·ludeix a les 3 puntes dels pètals.

Del llatí umbella (para-sol), diminutiu d'umbra (ombra) al·ludint a la disposició de les flors en forma de para-sol.

Del llatí undulatus, d'unda (l'ona), pel marge de les fulles ondulat.

Paraula formada del llatí viridis (color verd) i flos, floris (la flor), pel color blanc verdós de les flors.