El Grup Local del Moianès, el passat 18 de setembre, va fer una sortida botànica al Rentador de la llana El Roquer (Castellterçol) i, seguidament, un taller d’estudi i determinació de plantes.
A continuació, els participants descriuen l’activitat.
Caminada botànica a El Roquer i taller d’estudi i determinació de plantes
Aquell diumenge ens vam trobar a l’aparcament del CAP, érem assistents habituals de Castellterçol i el Vallès Oriental i també d’Osona i l’Anoia, moguts tots per l’interès en el món botànic.
Un cop aparcats els cotxes a l’inici de l’itinerari, vam iniciar el curt recorregut al llarg de la riera de Fontscalents, al costat de la qual es troba la construcció fins la qual havíem previst d’arribar.
Atès que anàvem seguint el curs de la riera la vegetació era d’ambient de ribera. Es notava força l’efecte de la sequera també a la mateixa riera, de la qual només hi havia acumulacions discontínues d’aigua.
Vam observar grans exemplars de pollancres (Populus nigra) i també avellaners (Corylus avellana) i aurons blancs (Acer campestre). De mida més petita destacarem algunes plantes que vam trobar florides (tota una proesa donades les condicions de sequera): Lythrum salicaria, Pulicaria dysenterica, Lycopus europaeus i les mentes (Mentha longifolia i M. suaveolens). Donada la proximitat a l’aigua també vam trobar un peu d’Equisetum sp., que sempre fa il·lusió per ser tan singular, i algunes falgueres (Asplenium adiantum-nigrum i Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens).
Podeu trobar la llista completa de plantes a la pàgina del Grup Local del Moianès al web de Flora Catalana.
En arribar a la construcció El Roquer vam poder observar aquest singular indret, testimoni dels temps en què la indústria tèxtil era una important activitat econòmica a Castellterçol. Aprofitant l’aixopluc d’una bauma i el corrent de la riera va estar en funcionament des del segle XVI fins al XIX. Gràcies a accions de recuperació realitzades a partir del 2006, actualment el rentador de llana del Roquer és visitable i està considerat com un dels 150 millors elements del Patrimoni industrial de Catalunya, segons el Museu de la Ciència i la Tècnica.
Ja de tornada cap als cotxes, la repalassa (Arctium minus) ens va brindar una estona lúdica en adonar-nos que en dúiem enganxada per tot arreu on havíem fregat accidentalment la planta.
Vam arribar puntualment a la Sala de Lectura de Castellterçol. Allà vam continuar el nostre treball de camp fent una observació més detallada d’alguna planta i d’unes flors escollides.
Vam començar amb l’heura (Hedera helix), d’aquesta en vam mirar les fulles de 3-5 lòbuls de les branques estèrils i les el·líptiques o ovades de les que són fèrtils. També vam apreciar la inflorescència globulosa de la planta i observar amb la lupa binocular les parts d’alguna de les flors. Sorpresa! Vam poder veure els 5 sèpals petits, negres i triangulars! Després d’escriure’n la fórmula floral vam treballar amb les claus dicotòmiques de la web de Flora Catalana i el resultat va ser del tot satisfactori.
A continuació, seguint la mateixa metodologia, vam estudiar un narcís de tardor (Sternbergia lutea) i alguna de les flors de la inflorescència en espiga de la salicària (Lythrum salicaria).
Com tantes vegades vam passar un matí molt agradable i vam gaudir l’aprenentatge.
Fins la propera!