Glossari etimològic

Epítet del llatí botànic format del gènere Echium i el sufix grec -oídes (semblant a), per les fulles verrucoses com les d'algunes herbes de l'escurçó (Echium sp.); del grec échis (escurçó).

Del llatí ferulaceus, -a, -um (semblant a la ferula o canyaferla), aquí emprat per a indicar la semblança de la panícula –molt densament ramificada– amb les fulles de la canyaferla (Ferula communis).

Espècie dedicada per G. Gussone a Frédéric de Girard (1810-1851), botànic francès que es va ocupar dels Limonium (llavors de nom genèric Statice) de la flora francesa.

Del llatí duriusculus, -a, -um (una mica dur), per les tiges, de consistència una mica dura. El mot és una forma diminutiva de durior, -us (més dur), comparatiu de durus, -a ,-um (dur, rígid).

Tremolsius, -ii és el nom dedicat per Rouy al botànic, natural de Cadaqués, Frederic Trèmols i Borrell (1831-1900), que fou catedràtic a la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, i que descobrí aquesta planta al Cap de Creus.

Del llatí virgatus, -a, -um (ratllat, llistat), derivat de virga, -ae (vara, vímet), per les tiges nombroses i primetes com vergelles. Els botànics fan servir aquest sentit –amb branquetes– més que no pas l'original de llistat o ratllat.

Família que pren nom del gènere principal, Linum.

Nom del llatí medieval aplicat a diferents plantes; segons C. Bauhin, per la semblança de les fulles amb les del lli (Linum usitatissimum). En llatí clàssic, linaria, -ae era el taller on es treballava el lli (linum, -i).

El gènere fou publicat per Philip Miller en 1754.

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps o de l'alta muntanya), per viure als Alps i a la zona alpina d'altres muntanyes.

Del llatí botànic arvensis, -e, derivat del llatí arvum, -i (camp cultivat), per fer-se als conreus. El mot propi del llatí clàssic és arvalis, -e.

Epítet compost format del grec mikrós (petit) i ánthos (flor), fent referència a la petitesa de les corol·les. És sinònim de parviflora, d'arrel llatina.

Del llatí simplex, -icis (simple, senzill), per la tija, generalment no ramificada.

Vegeu Kickxia commutata.

En 1768, el botànic escocès  Ph. Miller va classificar la planta que ara coneixem com Cymbalària muralis dintre del gènere Linària. Vegeu Cymbalaria.

Vegeu Kickxia elatine.

Pelisserianus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic creat per C. Linné per a dedicar aquesta espècie a l'humanista i naturalista francès Guillaume Pellicier (1490-1568), que fou bisbe de Montpeller.

Vegeu Kickxia spuria.

Del llatí striatus, -a, -um (ratllat, acanalat), derivat de stria, -ae (estria, ratlla), per les flors amb línies violades, que destaquen com estries sobre el fons clar de la corol·la.

Del llatí supinus, -a, -um (supí, ajagut d'esquena), per tenir les rames ajagudes.

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ésser comuna en gran part d'Europa.

Hom fa derivar del cèltic llin, que significa llí; d'on el grecollatí linum. El gènere va ser establert per Tournefort i validat per Linnè.

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps), per la seva habitació a la regió alpina.

Format del llatí angustus (estret) i folium, (la fulla), per les seves fulles estretes.

Del llatí medieval campana, -ae, que té entre nosaltres el mateix significat, per la forma acampanada de la corol·la.

Del grecollatí kathartikós (que purifica o purga), perquè en un altre temps s'havia emprat com a purgant.

Del llatí gallicus, -a, -um (de França), probablement per la primera habitació on fou estudiat.

Del llatí maritimus, -a, -um (de la vora del mar), per la seva preferent habitació.

De Narbona, ciutat ben coneguda del Llenguadoc; sens dubte, per haver-lo trobat allí.

Per la regió, les muntanyes pirinenques, on degué trobar-la Pourret.

Del gènere Salsola i la terminació grega -oídes que indica semblança, per la que té amb alguna Salsola, especialment la S. vermiculata.