Glossari etimològic

Del llatí deflexus, -a, -um (tort, corbat), pels pedicels reflexos en la maturitat dels fruits.

Del llatí squarrosus, -a, -um (aspre), fent referència als pels que cobreixen la planta.

Del grec lapsáne o lampsáne, que hom relaciona amb el verb lapázo (purgar, laxar). En Dioscòrides i Plini era el nom d'una mena de col silvestre mengívola i medicinal, amb suposades propietats laxatives, que no té res a veure amb aquest gènere de plantes.

El gènere va ser publicat per Linnè en 1753.

Del llatí communis, -e (comú, vulgar), per ser una planta freqüent. El nom d'aquesta planta en anglès (nipple-wort) i francès (herbe aux mamelles), de significat idèntic, fa referència a cert ús que en feien les dones lactants.

Del llatí laserpitium, -ii o laserpicium, -ii, que, segons Plini, era el suc d'una planta, segurament del gènere Ferula, així com el nom de la pròpia planta. Linnè validà aquest gènere, que havien establert altres botànics anteriors com ara Tournefort, C. Bauhin, Morison i altres, per a plantes que tenen poc a veure amb les que així anomenaren els romans.

Del llatí gallicus, -a, -um (de la Gàl·lia o França), pel seu lloc d'habitació principal.

Espècie dedicada al botànic alsacià Christian Gottfried Nestler (1778-1832).

De siler, -eris, nom, aquí en aposició, que els romans donaven a una espècie de salze.

Del grec ochrós (groguenc), a causa del color del llegum a la maturitat.

Nom genèric d'arrel grega, lathraíos, -a, -on (secret, clandestí), creat per Linné en substitució de Clandestina de Tournefort, un sinònim, aquest, d'arrel llatina. El nom fa referència a que la planta viu soterrada en la seva major part, de manera que solament la inflorescència es fa aparent.

És la Clandestina flore subcaeruleo de Tournefort, i d'ací deriva l'específic de Linné, del llatí clandestinus, -a, -um (d'amagat, clandestí), per la tija d'aquesta planta gairebé totalment soterrada.

Nom del llatí botànic –derivat del llatí squama, -ae (escama)– amb què alguns botànics pre-linneans anomenaven aquesta planta, per tenir el rizoma guarnit d'escames, i que Linné va prendre com a epítet específic.

Del grecollatí lathyros, nom donat per Teofrast a una lleguminosa, probablement Lathyrus sativus.

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color més o menys blanc groguenc de les flors.

Del llatí angulatus, -a, -um (que té angles), per la forma de la tija.

Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser espècie de duració anual.

Aphaca és el nom grecollatí d'una lleguminosa en Teofrast i Plini.

Mot compost del nom grecollatí d'una planta en Plini, asphodelus (la porrassa) i el sufix grec -oídes (semblant a), per alguna semblança, probablement el color de les flors.

De Barcelona, pel seu lloc d'habitació. Adjectiu gentilici format del nom llatí, Barcino, d'aquesta ciutat.

Participi present del verb canescere (emblanquir-se), pel color glaucescent dels folíols.

Del llatí ciliatus, -a, -um (que té celles, ciliat) derivat de cilium, -ii (cella), per les estípules generalment ciliades.

Ho fan derivar del llatí cirrus, -i (rínxol, bucle), pel circell molt ramificat.

Del llatí hirsutus, -a, -um (eriçat, aspre), pels pèls tuberculosos que cobreixen el llegum.

Del llatí latifolius, -a, -um (que té les fulles amples), adjectiu compost de latum (ample) i folium, -ii (fulla),  és a dir, de fulles amples, per ser-ho ordinàriament els seus folíols.

Dedicada a Linnè.

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de la flor.

Adjectiu compost del grec makrós (llarg) i, rhíza (arrel), per la forma del rizoma.

Del llatí niger (negre), per ser negre el llegum a la maturitat i tornar-se negra tota la planta per la dessecació.

En memòria de Guillaume Nissole (1647-1734), metge i botànic de Montpeller, al Llenguadoc.

De l'adjectiu llatí pratensis, -e, derivat de pratum, -i (prat o prada), per la seva ordinària estació.