Glossari etimològic

D'origen no explicat encara satisfactòriament. Thomas Bartholin (1673) anomenà Herba fumana la planta que, després, Linnè anomenà Cistus fumana, potser pel seu aspecte grisenc, com fumat, del llatí fumus, -i (fum).

Adjectiu del llatí botànic format del gènere Erica i el sufix grec -oídes (semblant a), per la semblança amb un bruc.

Del llatí montanus, -a, -um (referent a la muntanya o que hi viu), per la seva preferent habitació muntanyenca.

Del llatí levis o laevis (llis) i pes, pedis (el peu), pels pedicels glabres.

Del llatí procumbo (estar estès o ajagut), per les seves branques ajagudes.

Dedicada a Spach, autor del Conspectus Monographie Cistacearum, 1836.

Del llatí viscidus, que com viscosus i viscum (el vesc) deriven del verb visco (untar o fregar amb una substància agafatosa), per les seves fulles glanduloses i enganxoses.

Del nom de la planta en llatí, fumaria, de fumus (fum), per haver-la considerada com un vapor o fum a causa de la seva fesomia i del color blau glaucescent. El nom que té en grec la planta, kapnós, també significa fum.

Del grec mikrá (petita) i ánthos (flor), per les flors petites.

En commemoració del metge i botànic francès Toussaint Bastard (1785-1846)

Del llatí calcar (esperó), perquè el té molt llarg.

Pels pecíols que es cargolen com circells, en llatí capreoli, com cirrosa, de cirrus (rínxol).

Per la disposició compacta de les flors.

En homenatge al metge i naturalista francès Charles Gaillardot (1814-1883).

Per la major grandària relativa de les corol·les.

Pel seu hàbitat predilecte, és a dir, les parets o murs, en llatí, muri.

Linné la considerava l'espècie medicinal per excel·lència. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals. Per això Linné el va fer servir per anomenar algunes d'aquestes plantes.

Del llatí parvus (petit) i flos, floris, per les flors ben petites.

Dedicada a S. Vaillant, botànic francès.

Nom encunyat pel botànic anglès R. A. Salisbury en 1806 per a aquest gènere, en reconeixement al noble escocès Sir Thomas Gage (1781-1820), aficionat a la botànica i a la jardineria, de qui havia rebut nombrosos espècimens de plantes recol·lectades per tota Europa.

Arvensis, -e és un adjectiu del llatí botànic, derivat d'arvum, -i (el camp conreat), aplicat a les plantes que es fan comunament a les terres de conreu.

Del llatí fistulosus, -a, -um (buit, foradat), derivat de fistula, -ae (flauta, tub), per les fulles fistuloses.

Del llatí foliosus, -a, -um (fullós, que té moltes fulles). És l'Ornithogalum foliosum de C. Presl qui l'anomenà així perquè, a diferència de les altres espècies d'aquell gènere, aquesta té la tija fullosa.

Adjectiu del llatí botànic, fragifer, fragifera, fragiferum (que té algun òrgan semblant a les maduixes); del llatí fraga, -arum (maduixes) i fero (portar), perquè, al segon any, aquesta planta fa una mena d'inflorescència en què les flors són substituïdes per un capítol de bulbils, generalment purpuris o violetes, que poden semblar una maduixa.

Dedicada al botànic Pierre Liottard (1728-1796), primer cap del jardí botànic de Grenoble, sota la direcció de D. Villars.

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de les flors. És l’Ornithogalum luteum de Linné, que prengué aquest adjectiu d'altres botànics precedents, probablement perquè el groc és un color molt rar dins el gènere Ornithogalum.

Del llatí villosus, -a, -um (llanut, vellós), de villus, -i (pèl, llana), al·ludint al lleuger indument de la planta o al dels pètals.

Nom  del llatí  botànic que deriva del grec gála, gálaktos (la llet), segurament per les venes lletoses o les taques blanques de les fulles. Aquest nom o diferents variants sembla que s'han aplicat a algunes lletereses, en aquest cas relacionant-lo amb el làtex blanc que produeixen. Com a curiositat, val a dir que el mot grecollatí galactites, -ae, en Plini, significa gemma o pedra preciosa.

Si bé C. Moench, quan va crear el gènere en 1794 ho va fer com a femení, les normes recents del "Codi Internacional de Nomenclatura per a algues fongs i plantes" (ICN) li han assignat el gènere masculí.

Adjectiu del llatí botànic format del llatí clàssic tomentum, -i (borrissol), per l'indument blanquinós que té tota la planta.

El propi Linnè, que va crear el gènere (1737), ens explica en l'Hortus Cliffortianus que Galanthus ve del grec gála (llet) i ánthos (flor), perquè la flor és com la llet, nívia.