Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Galium mollugo subsp. erectum | Del llatí erectus, -a, -um (dret) per la disposició més o menys vertical de la tija. |
Etimològic |
Galium murale | Del llatí muralis, -e (propi de la muralla o de la paret), denotant l'estació de la planta. Vegeu en Plini muralis herba, la morella roquera (Parietaria officinalis). |
Etimològic |
Galium odoratum | Del llatí odoratus, -a, -um (olorós, fragant). És planta que fa olor quan està seca; Recorda l'Anthoxanthum, aromatitza el vi, els vestits i és insecticida. |
Etimològic |
Galium palustre | Del llatí palustris, -e (palustre, pantanós), derivat de palus, paludis (llacuna, aiguamoll), per l'estació de la planta, en llocs humits. |
Etimològic |
Galium parisiense | De parisiensis, -e (de París), adjectiu gentilici del llatí medieval, probablement prenent la part pel tot, perquè la planta havia estat trobada a França. |
Etimològic |
Galium parisiense subsp. divaricatum | Del verb llatí divaricare (obrir-se estenent-se), referint-se a les branques esteses en angles oberts. |
Etimològic |
Galium pumilum | Del llatí pumilus, -a, -um (nan), per la seva escassa alçària. |
Etimològic |
Galium pumilum subsp. pinetorum | Del llatí pinetum, -i (la pineda); pinetorum (de les pinedes) és la forma del genitiu plural, al·ludint a la estació de la planta. |
Etimològic |
Galium pumilum subsp. rivulare | Adjectiu del llatí botànic, rivularis, -e, derivat del llatí rivulus, -i (riuet o fil d'aigua), diminutiu de rivus, -i (rierol), per l'estació de la planta. |
Etimològic |
Galium pusillum | Del llatí pusillus, -a, -um (petitó), diminutiu de pusus, -i (nen, menut), al·ludint al reduït port de la planta, cespitós, d'uns pocs centímetres d'alçària. |
Etimològic |
Galium pusillum subsp. brockmannii | Subespècie dedicada al botànic d'origen polonès Heinrich Brockmann-Jerosch (1879-1939), professor de la Universitat de Zuric. |
Etimològic |
Galium pyrenaicum | Del llatí pyrenaicus, -a, -um (propi o natural del Pirineu), per ser-ne aquestes muntanyes el principal lloc d'habitació. |
Etimològic |
Galium rotundifolium | Compost de rotundus, -a, -um (rodó) i folium, -ii (la fulla), Apuleu feia servir l'adjectiu rotundifolius, -a, -um per a plantes amb el limbe de les fulles arrodonit, com les ovalades o el·líptiques d'aquesta espècie. |
Etimològic |
Galium saccharatum | Adjectiu del llatí botànic que vol dir ensucrat, derivat del grecollatí saccharon o saccharum, -i (sucre), pels fruits verrucosos semblants a un conegut dolç ensucrat, l'anis sucré. |
Etimològic |
Galium tricornutum | Adjectiu del llatí botànic format del prefix tri- (tres) i cornutus, -a, -um (que té banyes), és a dir, que té tres banyes o puntes, al·ludint a les cimes de la inflorescència que generalment són triflores. El sinònim G. tricorne, de tricornis, -e (de tres banyes), que sí és un adjectiu del llatí clàssic, fou declarat il·legítim. |
Etimològic |
Galium uliginosum | Del llatí uliginosus, -a, -um (humit, pantanós) derivat d'uligo, -inis (humitat natural de la terra), per l'estació de la planta. |
Etimològic |
Galium verrucosum | Del llatí verrucosus, -a, -um (ple de berrugues), al·ludint als mericarpis globosos del fruit, coberts de protuberàncies semblants a berrugues. |
Etimològic |
Galium verticillatum | Aquest adjectiu del llatí botànic, es fa servir per referir-se als òrgans que naixen de forma radial al mateix punt de la tija; prové del llatí clàssic veriticillus, -i (la tortera o pes en forma de disc o rodanxa ajustat al capdavall del fus per a fer-lo girar millor); o de verticillum, -i (vèrtebra). Aquí al·ludeix a la disposició verticil·lada de les fulles i de les flors. |
Etimològic |
Galium verum | Del llatí verus, -a, -um (vertader), el de flor groga, perquè es considera el prototip del gènere des de l'antiguitat; el que suposadament fa coagular la llet.
|
Etimològic |
Garidella | Dedicada per Tournefort a Pierre Garidel, metge i botànic d'Aix, a la Provença. |
Etimològic |
Garidella nigellastrum | Per la seva afinitat amb Nigella, com si diguéssim falsa Nigella o aranya. El sufix llatí -astrum té un sentit despectiu. Com de olea (olivera) deriva oleastrum, o bé oleaster, que és l'ollastre o olivera borda. |
Etimològic |
Genista | Nom llatí d'algunes plantes citades per Plini, Virgili i altres, que avui pertanyen a diferents gèneres com ara Genista tinctoria, Spartium junceum, Teline monspessulana, però també Erica arborea. Cadevall esmenta que alguns el fan derivar del celta gen (botja petita), en al·lusió al port d'aquestes plantes. |
Etimològic |
Genista anglica | Del llatí medieval anglicus, -a, -um (d'Anglaterra), per la seva habitació. |
Etimològic |
Genista candicans | Participi present del verb llatí candicare (blanquejar), al·ludint al color més clar del revers dels folíols. |
Etimològic |
Genista cinerea | De l'adjectiu llatí cinereus, -a, -um (cendrós), de cinis, -eris (la cendra), al·ludint al color cendrós de la planta , particularment de les fulles. |
Etimològic |
Genista germanica | Del llatí germanicus, -a, -um (de Germània o Alemanya), per la seva habitació. |
Etimològic |
Genista hispanica | Del llatí hispanicus, -a, um (d'Hispània o Espanya) per la seva habitació. |
Etimològic |
Genista horrida | Del llatí horridus, -a, -um (ple d'espines), per ser planta molt espinosa. |
Etimològic |
Genista linifolia | Del llatí linum, -i (el lli) i folium,-ii (la fulla), per la semblança de les fulles. |
Etimològic |
Genista monspessulana | Adjectiu format de Mons Pessulum, nom en llatí de la ciutat de Montpeller, per haver-s'hi trobat la planta en les rodalies. És sinònim de monspeliensis i monspeliaca. |
Etimològic |