Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Centranthus | Paraula composta del grec kéntron, -ou (fibló, esperó del gall) i ánthos, -ous (flor), perquè les flors d'aquest gènere tenen esperó. El gènere Centranthus fou publicat per Augustin Pyramus de Candolle en 1805. |
Etimològic |
Centranthus angustifolius | Del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), per tenir, aparentment, les fulles més estretes que les d'altres espècies del mateix gènere. |
Etimològic |
Centranthus angustifolius subsp. lecoqii | En honor al botànic francès Henri Lecoq (1802-1871). |
Etimològic |
Centranthus calcitrapa | És la Valeriana calcitrapae L. que va mantenir l'epítet específic en ser transferida al nou gènere. Sembla que Linné prengué el nomen trivialis o epítet, directament en genitiu singular i en aposició, del Pinax de Caspar Bauhim, on aquest anomena l'espècie Valeriana foliis calcitrapae (amb fulles de calcitrapa), -fulles que Linné descriu com pinnatífides-, potser per la semblança amb les d'altra planta de nom calcitrapa. Cadevall en relaciona el nom amb l'estricte sentit etimològic (vegeu Centaurea calcitrapa), perquè "els aquenis poden ser híspids".
|
Etimològic |
Centranthus macrosiphon | Epítet compost del grec makrós, -á, -on (gran) i síphon, -ónos (sifó, tub), al·ludint a la tija gruixuda i fistulosa. |
Etimològic |
Centranthus ruber | Del llatí ruber, -bra, -brum (vermell), pel color de les flors. |
Etimològic |
Centunculus | Plini anomenava centunculus "una planta reptant dels camps de cultiu amb fulles semblants a una caputxa i que els grecs en deien clematis"; En el Pseudo-Dioscòrides, kentuklum i kentukularis, i en Escriboni Llarg, seria el nom llatí de l'gnaphállion grec. Basant-se en aquesta sinonímia, molts autors pensen que podia haver-se aplicat a plantes dels gèneres Filago i Gnaphalium (Compostes) que es feien sevir per a farcir màrfegues, coixins i mantes, ja que el mot llatí centunculus, -i significa parrac o ropa apedaçada, i és una forma diminutiva derivada de cento, -onis (mena de flassada feta de retalls i els pedaços mateixos), al·ludint a l'exigüitat del vegetal. En botànica de temps pre-linneans designava diferents herbetes menudes. Dillenius fou el primer que el va fer servir per a la planta que després Linnè anomenà Centunculus minimus. |
Etimològic |
Centunculus minimus | Vegeu Anagallis minima. |
Etimològic |
Cephalanthera | Mot compost del grec kephalé, -és (cap) i del grecollatí anthera, -ae, derivat del grec ánthos, -ous (flor), que segons Plini era un remei fet amb flors per a guarir la boca, i adoptat per la terminologia botànica per a denominar la part de l'estam que conté el pol·len. Segons L. C. M. Richard, por la forma de l'antera, més o menys arrodonida. |
Etimològic |
Cephalanthera longifolia | Del llatí longus, -a, -um (llarg) i folium, -ii (fulla de les plantes), per ésser les fulles relativament llargues. |
Etimològic |
Cephalanthera rubra | Del llatí ruber, -bra, -brum (vermell), per les flors vermelles. |
Etimològic |
Cephalaria | Nom format del grec kephalé, -és (cap) i el sufix llatí -arius, -a, -um que indica relació en sentit ampli, per la manera de créixer les flors en aquest gènere, agrupades en capítols hemisfèrics o globulosos. |
Etimològic |
Cephalaria leucantha | Del grec leukós, -é, -ón (blanc) i ánthos, ous (flor), pel color blanc de les flors. |
Etimològic |
Cephalaria syriaca | Del llatí syriacus, -a, -um (de Síria), perquè hi creix. |
Etimològic |
Cerastium | Del grec kerástes (banyut), derivat de képas (banya), per la forma de les càpsules. |
Etimològic |
Cerastium alpinum | Per la seva habitació, a la regió alpina. |
Etimològic |
Cerastium arvense | Adjectiu del llatí botànic amb el mateix significat que el clàssic arvalis, -e (dels camps de cultiu), per l'estació que se li ha atribuït. S'ha format d'arvum, -i (el camp) i el sufix -ensis (origen o hàbitat), per analogia amb altres adjectius botànics. |
Etimològic |
Cerastium brachypetalum | Del grec brachýs (curt) i pétalon (fulla, pètal), per la curtedat relativa del seus pètals. |
Etimològic |
Cerastium erectum | Del llatí erectus, -a -um (dret), per la direcció de les tiges. |
Etimològic |
Cerastium fontanum | Del llatí fontanus, -a, -um (propi de les fonts), per ser plantes que viuen a fonts i llocs humits. |
Etimològic |
Cerastium fontanum subsp. vulgare | Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ser planta molt estesa. |
Etimològic |
Cerastium glaucum | Del llatí glaucus, -a, -um (verd blavós), pel color verd blavenc de la planta. |
Etimològic |
Cerastium glomeratum | Adjectiu format del verb llatí glomerare (apilar), al·ludint-se a la seva inflorescència en densos glomèruls terminals. |
Etimològic |
Cerastium perfoliatum | Adjectiu del llatí botànic referit a les fulles que, individualment, envolten la tija per la base; aplicat aquí impròpiament a les fulles connates, oposades i soldades per la base en torn a la tija. En llatí clàssic, perfoliatus significava 'amb moltes fulles'. |
Etimològic |
Cerastium pumilum | Del llatí pumilus, -a, -um (nan, petit), per la seva escassa grandària. |
Etimològic |
Cerastium pyrenaicum | Per la seva habitació preferent, als Pirineus. |
Etimològic |
Cerastium quaternellum | Mot del neollatí equivalent a quaternarius, -a, -um (agrupat de quatre en quatre), per la disposició dels òrgans florals que és de 4 en 4. |
Etimològic |
Cerastium refractum | Del llatí refractus, -a, -um (doblegat), pels pedicels reflexos després de la floració. |
Etimològic |
Cerastium semidecandrum | Del prefix llatí semi (la meitat) i del grec deka (deu) seguits del substantiu grec anér, andrós (home, varó), aquí estam, com a orgue sexual masculí; al·ludint als estams ordinàriament en nombre de cinc. |
Etimològic |
Cerastium trigynum | Forma grega composta de tri (tres) i gyné (òrgan femení), pel gineceu compost generalment de 3 pistils. |
Etimològic |