*Primera sortida del Punt Local de la ibera d’Ebre de Flora Catalana de la temporada*
El passat 11 de maig vam inaugurar la temporada de sortides botàniques a la Ribera d’Ebre amb una activitat molt especial: una passejada etnobotànica per conèixer l’emblemàtic Pi del Pino, a la Palma d’Ebre. Ens vam trobar a les 9.30 h a la plaça del Sindicat del poble, des d’on vam començar un recorregut que, tot i ser breu, va resultar intens pel que fa a descobertes i aprenentatges.
Durant el camí fins al Pi, vam poder identificar i comentar algunes de les espècies vegetals més representatives del paisatge mediterrani en aquesta època de l’any com el romaní (Rosmarinus officinalis), que encara florava tímidament i ens oferia la seva aroma inconfusible, el llentiscle (Pistacia lentiscus), amb les seves fulles coriàcies i vermellors primaverals, o l'herba de les set sagnies o sanguinària (Lithodora fruticosa) amb unes flors de color canviant que van del púrpura al blau intens. També ens vam aturar davant d’alguns exemplars de càdec (Juniperus oxycedrus), i de l’olivera (Olea europaea), tan presents al nostre paisatge.
En arribar al Pi del Pino, la natura va fer una pausa solemne. Ens vam trobar davant d’un autèntic gegant vegetal: un pi blanc (Pinus halepensis) de més de 400 anys, amb una soca que arriba a fer entre 5,15 i 7,75 metres de perímetre, considerada la més gruixuda de Catalunya. La seva presència imponent i l’entorn privilegiat —amb vistes espectaculars que abracen des dels Ports fins al Montsant— van convertir el moment en una fantàstica experiència. Vam aprofitar per parlar de les particularitats de l’espècie, el seu paper en l’ecosistema i també de la importància de conservar els arbres monumentals com aquest, que són veritables testimonis vius del pas del temps. Amb ganes de seguir gaudint del matí, vam decidir allargar la sortida fins al pantà i un tram del camí botànic proper, on vam continuar observant flora i compartint coneixements. L’ambient va ser molt participatiu: una quinzena de persones amb ganes d’aprendre, preguntar i, sobretot, de connectar amb el territori a través de les plantes. Per acabar la jornada, vam fer un beure al bar del poble, on vam posar en comú impressions i sensacions. En definitiva, va ser una sortida enriquidora tant pel contingut com pel caliu humà. Ja estem pensant en la propera!