El passat diumenge 11 de maig vam realitzar una sortida als voltants del Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola. Ens vam reunir a l'estació del Baixador de Vallvidrera (FGC) i, en primer lloc, vam fer un repàs de la situació i característiques biogeogràfiques del Parc Natural de Collserola aprofitant una maqueta en relleu de l'exterior del centre d'informació. Es va comentar el paper de zona d'interès natural en un entorn periurbà envoltat de l'aglomeració de població més densa del país. Situats i situades vam poder gaudir de l'audiovisual de presentació del parc en el centre d'informació. Vam iniciar l'itinerari revisant les característiques dels boscos esclerofil·les mediterranis, en concret l’alzinar litoral, i les seves adaptacions morfològiques a les condicions climàtiques d'eixut estival.
En aquest espai vam identificar un conjunt d'espècies pròpies d'aquesta comunitat: alzina (Quercus ilex), alzina surera (Quercus suber), roure cerrioide (Quercus cerrioides), pi blanc (Pinus halepensis), arboç (Arbutus unedo), marfull (Viburnum tinus) i un plegat d'espècies pròpies de les brolles presents en els alzinars esclarissats com bruc boal (Erica arborea), estepa blanca (Cistus albidus), estepa borrera (Cistus salviifolius) i un conjunt espècies herbàcies que les acompanyen.
És remarcable que, aquest any, amb el volum de pluges que han marcat aquesta primavera humida, totes les espècies presenten un aspecte vigorós que delecta l’observació i identificació botànica.
Després vam baixar fins al fondal de la riera de la Budellera que drena la vall i que recull les aportacions de la font del mateix nom, coneguda pel veïnat de Barcelona des del segle passat per ser un destí de fontades i berenars a la fresca. Com que durant aquests dies i, en concret la nit de dissabte, va ploure, la riera presentava un curs d'aigua superficial que no sempre és visible, especialment a l'estiu. En el fondal la composició florística de les comunitats vegetals que ens envoltaven era ben diferents. La presència d'aigua i les condicions d'humitat i de sòl profund donen lloc a l'aparició de vegetació de ribera i de zones humides. Destaquem la presència dels llorers (Laurus nobilis), avellaners (Corylus avellana), Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus minor) i el conjunt ric d'arbustos i, especialment, d'espècies herbàcies del sotabosc. No hi van faltar el mill gruà (Lithospermum purpurocaeruleum), ramenterola (Satureja calamintha), morella (Solanum nigrum), amargot (Urospermum picroides), el sanguinyol (Cornus sanguinea), corona de rei (Doronicum pardalianches), tarongina (Melissa officinalis), cura-ho tot (Hypericum androsaemum) i miosotis (Myosotis arvensis), entre altres moltes. El llistat d'espècies identificades va arribar gairebé a les 250!!!
Per acabar, vam visitar la sortida de la Mina Grott, un tren elèctric de passatgers que va funcionar del 1908 al 1916 que unia Sarrià amb el pantà de Vallvidrera com una atracció més del Lake Valley Park que havia de ser una zona d'esbarjo, però que va quedar eclipsat pel parc del Tibidabo. Aquest reservori es va construir el 1864, a través de la Mina Grott, per servir d'aigua els camps del municipi de Sarrià, a l'altra banda de la serra. Avui és una zona humida de gran interès en la que vam poder observar espècies pròpies de les basses d'aigua dolça. Sens dubte aquest és un espai que mereixerà noves sortides el curs vinent per descobrir-ne tota la seva riquesa natural.