El dia 5 d’abril des del grup local del Barcelonès i Baix Llobregat vam fer una sortida a les Escletxes del Papiol i el camí que mena a l’ermita de la Salut. La ruta és dins el Parc Natural de la Serra de Collserola, al vessant del riu Llobregat del Parc de Collserola. El 9 de març havíem de fer al mateix indret una activitat de control de l’espècie Narcissus dubius en col·laboració amb el Parc, aprofitant la seva època de floració, però es va haver d’anul·lar per un episodi de fortes pluges. Després vam decidir organitzar aquesta sortida a l’abril, tot i que ja no veuríem els Narcissus florits, i coordinar una altra data i lloc per col·laborar amb el parc, pròximament.
Era un dia assolellat típic de primavera i allà ens vam trobar un grup de 15 persones, disposades a compartir i ampliar els nostres coneixements. Vam iniciar el recorregut a l'aparcament proper a les Escletxes, després que en Josep S., gran coneixedor de la zona i de la geologia, ens expliqués com es van formar i els materials que les componen. Es tracta d’unes formacions de roca calcària de l’època del Miocè, que contenen fòssils d’organismes marins (ostreids, coralls…).
Vam recórrer la zona admirant l’espectacularitat de les formacions rocoses i observant les plantes que s’hi fan, de la mà del Josep S. i l’Alfred B., que s’anaven alternant en les explicacions. Aquí vam veure plantes com l’aladern (Rhamnus alaternus), l’arítjol (Smilax aspera), la foixarda (Globularia alypum) i el llentiscle (Pistacia lentiscus) i falgueres, com l’herba pigotera (Polypodium vulgare subsp. serrulatum), la falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum subsp. onopteris) i la falzia de pou (Asplenium trichomanes). Com era d’esperar, la florida de la nadala menuda (Narcissus dubius) ja havia passat i, tot i que vam trobar algun peu amb fruits, a la majoria només els quedaven les fulles. En canvi, vam trobar un munt de gladiols (Gladiolus illyricus) amb les seves magnífiques flors purpúries.
A la segona part de la sortida vam recórrer el camí que porta a l’ermita de la Salut, que transcorre per una zona d’alzinar. La llista de plantes és molt llarga i la florida primaveral espectacular; potser en destacaríem el fraret del romaní (Orobanche latisquama), una planta paràsita; els lligaboscs (Lonicera implexa i Lonicera etrusca), lianes comunes als nostres boscos; el tàrrec (Salvia verbenaca), amb les seves flors blavenques; alguna Myosotis, amb les seves precioses flors menudes i tantes altres.
Al tàndem Josep-Alfred, que van continuar comentant les plantes que anàvem trobant, s’hi va sumar el Jaume R., que ens va fer reflexionar sobre la vegetació del lloc i com pensàvem que podia evolucionar. El nostre ritme era força pausat; és el que passa quan hi ha tantes plantes per observar. Finalment, com s’acostava l’hora de plegar, vam decidir escurçar el camí i no arribar fins a l’ermita. I així vam passar un matí de dissabte, gaudint de la botànica i aprenent en bona companyia.