Resum
L’ús de l’oli de ginebre forma part de la memòria col· lectiva de la gent gran de les nostres terres com a tractament terapèutic d’un nombre elevat de malalties, infeccions i afeccions diverses, tant per a les persones com per als animals domèstics i la ramaderia en general, en una època on sovintejava l’ús de remeis tradicionals en la majoria de les llars.
Malgrat disposar d’aquesta informació, imperava una desconeixença pràcticament absoluta referent a si existia una elaboració directa o propera d’aquest producte a les nostres terres o havia de ser comprat a les trementinaires o a venedors ambulants que el portaven d’altres indrets. Només la toponímia local feia entreveure la possibilitat d’una arcaica producció que, no sent degudament validada pel record, impedia qualsevol tipus de valoració.
Afortunadament, després de diversos treballs de recerca i d’inventaris etnològics i etnobotànics (moltes vegades relacionats amb la pedra seca) per part d’estudiosos locals, s’ha començat a emplenar aquest buit existent.
