Glossari etimològic

Del llatí viscus o viscum, -i, nom en llatí del vesc (Viscum album), així com també de la pega que se n'obté amb els fruits.

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pels seus fruits blancs.

Del gènere Vitis. Família de plantes enfiladisses.

Del llatí, vitex, -icis; en Plini, una planta que es feia servir en cistelleria, probablement, l'aloc (Vitex agnus-castus); mot relacionat amb el verb llatí viere (lligar, trenar), per les branques flexibles d'aquest arbust; i vietor era el cisteller.

El gènere Vitex fou publicat per C. Linné en 1753.

Els grecs deien ágnos a l'aloc i agnós volia dir cast, pur, que en llatí es deia castus. Aquest nom redundant en grec i llatí, a més de reiterar el nom genèric de la planta, n'al·ludeix a la reputació com a anafrodisíaca o calmant de l'apetit sexual. És l'Agnus-castus dels autors prelinneans. Linné afegí aquest nom com a epítet en aposició del nou nom genèric, Vítex.

Del llatí vitis (la vinya i el vi).

Del llatí vinifer, -a, -um (que produeix vi).

C. C. Gmelin creà el nom Vulpia en Flora Badensis (1805) per honorar l'apotecari i botànic alemany Johann Samuel Vulpius (1760-1846), autor del Spicilegium Florae Stuttgardiensis.

Del llatí ciliatus, -a, -um (que té celles, ciliat) derivat de cilium, -ii (cella), per la glumel·la inferior guarnida de cilis, ciliada.

Del llatí geniculatus, -a, -um (nuós, que fa colzes), derivat de geniculum, -i (segons Plini, nus de les tiges), per la manera de créixer les tiges d'aquesta espècie.

Del grec mýouros (decreixent com cua de ratolí), mot compost de mys, myós (ratolí) i ourá, -ás (cua). És nom antiquíssim emprat des de Dioscòrides per a designar diverses plantes. Linné el consagrà com a específic per a la seva espècie, Festuca myuros, prenent-lo de Barrelier que l'anomenava Gramen festuceum myurum, minore spica heteromalla.

Adjectiu del llatí botànic format del llatí lateralis, -e (lateral, que hi és al costat d'alguna cosa) i el prefix uni- (u), per les espiguetes totes decantades cap a una banda, formant una inflorescència unilateral.