Sant Miquel de la Roca, Crespià.

El proppassat 14 de desembre (2019) es va realitzar una visita matinal a un racó prou conegut del Pla de l’Estany pel seu patrimoni arquitectònic i cultural, però encara poc prospectat botànicament. A banda d’alzinars i pinedes de pi blanc que ofereixen poques sorpreses, és a les cingleres més solelles del congost que forma el Fluvià on trobem plantes no tan habituals. En aquests vessants s’hi fan màquies amb diferents representants dels gèneres Rhamnus, Phillyrea i Pistacia, no sempre fàcils de trobar plegats a la comarca. Això va donar l’oportunitat d’observar les característiques morfològiques que permeten distingir aquests arbusts, constatar l’elevada variabilitat de les fulles del fals aladern (Phillyrea latifolia)i la presència d’un híbrid (Pistacia × saportae) fruit de la barreja del llentiscle, de fulla perenne i paripinnada, (P. lentiscus) i la noguerola (P. terebinthus), de fulla caduca i imparipinnada. La vegetació rupícola dels afloraments més verticals acull algunes plantes singulars, com els esclopets de la Verge (Sarcocapnos enneaphylla) que viu a les balmes de roques carbonatades i és abundant a l’entrada de l’ermita de Sant Miquel de la Roca. És una planta de la qual no coneixem citacions a la comarca, tot i que es fa a l’Alta Garrotxa i arriba fins al pont de Besalú. La baixada final a la Roca Caputxa, situada just a la riba del Fluvià, va acabar d’enriquir la llista de plantes de la sortida, en aquest cas lligades als boscos de ribera i als herbassars humits.